Diàleg amb la Intel·ligència Artificial: Preguntes i Respostes

 

PREGUNTES I RESPOSTES

AMB  LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

1

—El vernaclisme és una bona filosofia conceptualment, però la globalització passa per damunt de tota cultura. No podem controlar-ho, però si que sempre podem actuar en local.

Resposta chatGPT

—Precisament perquè la globalització sembla imparable, el vernaclisme és més necessari que mai. No és una simple resistència romàntica, sinó una actitud activa que entén que el que és universal només pot arrelar a través del que és viu, local i concret. La globalització desarrelada uniformitza, mentre que el vernaclisme fecunda. Quan dius que 'no podem controlar-ho', jo hi veig una invitació a crear alternatives. Actuar en local no és resignar-se, és construir món des de l’arrel. I això sí que podem controlar-ho. Tot és en tot, però si buides el lloc, buides el tot."

 2

—Pots fer una relació de dotze principis sobre el què és el pensament vernaclista?

Resposta del chatGPT

—Sí, puc fer-ho. El vernaclisme (del mot vernacle, ‘propi del país, de la terra natal o el lloc on s’habita’) és un corrent de pensament que reivindica les formes locals, populars i arrelades de vida, coneixement i expressió, davant dels processos uniformadors, colonials o globalitzadors. Pot tenir expressions en la llengua, l’arquitectura, la cultura, la política, l’economia i la relació amb el medi natural.

Aquí tens dotze principis del pensament vernaclista, com a base ideològica o doctrinal:

 Dotze Principis del Vernaclisme

1.    Arrelament territorial
El vernaclisme parteix de la vinculació íntima entre la persona i la seva terra, entesa no només com a espai físic, sinó com a conjunt de relacions, memòria i identitat.

2.    Sobirania cultural
Defensa el dret dels pobles  autòctons o vernacles a expressar-se, viure i crear segons la seva pròpia llengua, cosmovisió i formes de vida, sense imposicions alienes o  externes.

3.    Economia del lloc
Prioritza una economia autosuficient, ecològica i cooperativa, basada en els recursos locals i les necessitats reals de la comunitat o nació.

4.    Tecnologia apropiada
Promou l’ús de tecnologies simples, sostenibles i adaptades al context cultural i ambiental, rebutjant la dependència de tecnologies alienes o destructives.

5.    Coneixement empíric i oral
Reivindica els sabers populars, artesanals i tradicionals, sovint transmesos oralment o per pràctica, en lloc de reduir el coneixement a criteris acadèmics o tecnocràtics.

6.    Arquitectura i paisatge vernacles
Defensa les formes constructives arrelades al clima, els materials locals i les tècniques ancestrals, com a expressions d’una relació harmònica amb l’entorn.

7.    Comunalitat i reciprocitat
Considera la comunitat  o nació com a subjecte actiu i promou formes de vida basades en el suport mutu, la responsabilitat compartida i els béns comunals.

8.    Ecologia espiritual i simbòlica
Reconstrueix el vincle sagrat amb la terra, els cicles naturals i els símbols propis, tot reconeixent el valor espiritual de la cultura popular i autòctona.

9.    Resistència a la colonització cultural
El vernaclisme és una resposta crítica als processos d’homogeneïtzació cultural, neoliberalisme i destrucció dels ecosistemes simbòlics locals.

10.                 Pluralitat de mons
Assumeix la diversitat cultural com a riquesa i defensa un món en què càpiguen molts mons, cadascun amb la seva veu i ritme propi.

11.                 Autonomia com a dret i pràctica
La vida vernacla implica la capacitat d’autogestió comunitària i de presa de decisions des del propi territori i cultura.

12.                 Llengua com a forma de vida
La llengua vernacla no és només un mitjà de comunicació, sinó una forma de percebre, sentir i organitzar el món. La seva preservació és una forma de resistència i dignitat.

 3

—Pots fer un manifest vernaclista?

Resposta chatGPT

—Aquí tens una versió en forma de Manifest Vernaclista, amb un to poètic, polític i arrelat.

MANIFEST VERNACLISTA

Per una vida arrelada, lliure i plural

CLICAR AQUI

A continuació, el Manifest Vernaclista amb els dotze principis del pensament vernaclista, com a base ideològica o doctrinal:

Dotze Principis del Vernaclisme

Continuarà...

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Diàlegs amb la Intel·ligència Artificial: relació entre Vernaclisme, Taoisme, Budisme i Cristianisme

 

RELACIONS ENTRE VERNACLISME, TAOISME,  BUDISME i CRISTIANISME

El ChatGPT m’ha contestat això:

VERNACLISME, TAOISME I BUDISME

Sí, es poden establir relacions entre el vernaclisme tal com l’exposa Jordi Salat i els principis del taoisme i el budisme, tot i que cal fer-ho amb matisos. A continuació, et presento una anàlisi comparativa que relaciona aquests corrents:

1. Què és el vernaclisme segons Jordi Salat?

Jordi Salat proposa el vernaclisme com una forma de pensament i vida arrelada al territori, la cultura pròpia, la llengua i la saviesa ancestral.  No es tracta només de conservar tradicions, sinó de reconnectar amb l’esperit del lloc i la cosmovisió natural dels pobles entesos com a nacions naturals. És una visió espiritual, ecològica i filosòfica que defensa l’autoctonitat, l’arrelament i l’autogestió cultural.

Claus del vernaclisme segons Salat:

• Connexió profunda amb la natura i el territori.
• Espiritualitat vinculada a la cultura ancestral que té com a llibre la Naturalesa i l’Univers.
• Defensa del pensament lliure, no dogmàtic.
• Recuperació del sagrat com a experiència interior i col·lectiva.
• Crítica a la globalització uniformitzadora, alienadora i deslocalitzadora.

---

2. Vincle amb el Taoisme

El taoisme, sorgit a la Xina amb figures com Laozi, és una filosofia que defensa:

• Viure en harmonia amb el Tao (el camí, el principi universal).
• El wu wei (acció sense forçar, fluir amb la natura).
• El respecte per la saviesa espontània i l’ordre natural.
• Una vida senzilla, arrelada i contemplativa.

Relacions amb el vernaclisme:

Taoisme	Vernaclisme de Jordi Salat
Arrelament a la natura (Tao)	Arrelament al territori i a l’esperit del lloc
Wu wei (no forçar)	No imposar models externs, recuperar el propi, l’autòcton, el del Genius Loci
Saviesa natural, no institucional	Saviesa popular, oral i ancestral zodiacalista
Rebuig de la tecnocràcia i el poder centralitzat	Crítica a l’Estat-nació centralitzador i a l’uniformització alienadora

➡️ Conclusió: El taoisme i el vernaclisme comparteixen una visió naturalista, descentralitzada i espiritualment lliure de la vida.

---

3. Vincle amb el Budisme

El budisme, especialment en les seves formes més essencials (com el zen), proposa:

• El despertar de la consciència.
• El camí del mig, l’equilibri i la compassió.
• La no-aferrament a les formes materials.
• La meditació com a eina de connexió interna.

Relacions amb el vernaclisme:

Budisme	Vernaclisme de Jordi Salat
Despertar interior (nirvana)	Retorn a la consciència espiritual ancestral, al Genius Loci
Superació de l’ego i del desig	Identificació amb l’esperit que està per sobre de lo biològic i les llengües espirituals
Meditació, silenci, contemplació	Revaloració del sagrat i del silenci interior
Rebuig del dogma	Raonabilitat, pensament i espiritualitat amb criteri natural autoctonista per sobre de la Llei constitucional i  el Dogma eclesiàstic

➡️ Conclusió: Tant el budisme com el vernaclisme aspiren a una vida més conscient, menys dominada pel desig o la imposició externa, i valoren l’experiència interior.

---

4. Síntesi: Punt de trobada entre els tres

Aspecte comú	Vernaclisme	Taoisme	Budisme
Espiritualitat arrelada	Cultura i lloc	Natura i Tao	Despertar intern
Rebuig de l’homogeneïtzació	Globalització i Estat	Institucionalisme	Dogmes i rituals buits
Harmonia amb la natura	El lloc sagrat	Wu wei	Compassió universal
Camí de vida simple i lliure	Tradició naturalista	Simplicitat natural	Renúncia al desig

 Conclusió final

El vernaclisme de Jordi Salat es pot entendre com una forma occidental de taoisme i budisme, en el sentit que promou l’harmonia amb el que és essencial i autèntic: la terra, l’esperit, la llengua i la comunitat o nació natural. És una espiritualitat vernacla, no dogmàtica, que defensa el retorn a la saviesa original pròpia de cada lloc en un món cada cop més desarrelat, alienat degenerat ( sense connexió amb l’origen o esperit creador  que els va engendrar).

VERNACLISME I CRISTIANSIME

Podem establir una comparació entre el vernaclisme (tal com el desenvolupa Jordi Salat) i el cristianisme, especialment a partir de dos elements centrals: la Pentecosta (i el do de llengües) i l'Apocalipsi de Sant Joan. Aquesta anàlisi permet posar en relació la visió espiritual i simbòlica del territori i de la diversitat que defensa el vernaclisme amb la mística cristiana primitiva,la original.

---

I. LA PENTECOSTA I EL DO DE LLENGÜES

📖Pentecosta (Fets 2,1-13):

·       És el moment en què l'Esperit Sant baixa sobre els deixebles.

·       Parlen en diverses llengües i tothom els entén, vingui d’on vingui.

·       És una unitat espiritual en la diversitat cultural i lingüística.

·       S’hi revela un ordre místic i no-imposat: no s’unifiquen les llengües, sinó que es reconeix la pluralitat com a expressió del diví.

🌿 Relació amb el Vernaclisme:

·       Jordi Salat defensa que cada llengua vernacla conté una força espiritual (similar al "llenguatge de l'ànima") arrelada al territori i la història d’un poble.

·       Com la Pentecosta, el vernaclisme no busca la uniformitat, sinó l’harmonia entre llengües i cultures com a camí de revelació espiritual.

·       El “do de llengües” es pot entendre simbòlicament com la revaloració de les llengües pròpies de cada lloc (com el català als territoris catalans) no només com a mitjà de comunicació, sinó com a canal del sagrat.

Comparació resumida:

Pentecosta (cristianisme)	Vernaclisme (Jordi Salat)
L’Esperit inspira els deixebles a parlar en llengües	Les llengües vernacles com a expressió de l’Esperit viu
Unitat espiritual en la diversitat cultural	Arrelament cultural amb obertura universal
Superació de Babel mitjançant l’entesa mística	Crítica a la globalització desarreladora i centralitzadora
La llengua esdevé vehicle de gràcia	El parlar vernacle esdevé camí d’accés al sagrat.

---

II. L’APOCALIPSI DE SANT JOAN

📖 Apocalipsi:

·       Llibre simbòlic, visionari, carregat d’imatges cosmològiques i místiques.

·       Es parla de la Nova Jerusalem, el Llibre de la Vida, les plagues i la caiguda de Babilònia.

·       La babilònia simbolitza la confusió, la decadència espiritual i la falsa unitat imperial.

·       L’Apocalipsi és un retorn a la llum originària, a una forma de vida purificada i reconstruïda en Déu.

·        

·       🌿 Relació amb el Vernaclisme:

·       La recuperació de l’esperit arrelat al territori pot entendre’s com una forma de Nova Jerusalem espiritual, on cada cultura autòctona o vernacla viu en connexió amb la Veritat.

·       L’Apocalipsi parla d’una Terra transformada, on el sagrat retorna a través d’un ordre simbòlic nou però arrelat: exactament el que defensa el vernaclisme com a revifalla simbòlica de les cultures oprimides i aienadas.

·       Jordi Salat sovint al·ludeix a un temps de revelació, on es tornin a obrir els “secrets espirituals” dels pobles, en clau de regeneració.

Comparació resumida:

Apocalipsi (Sant Joan)	Vernaclisme (Jordi Salat)
Babilònia: sistema fals, corrupte	El món globalitzat, centralitzador, tecnocràtic
Nova Jerusalem: nova arrelament sagrat	Retorn a l’esperit del lloc, del poble, de la cultura viva
Imaginari simbòlic per a entendre el món	Relectura simbòlica i espiritual del territori i la llengua
Fi del món profà, retorn del sagrat	Trencament amb el materialisme i recuperació del sagrat viu

---

 III. SÍNTESI TRINITÀRIA

Podem veure una connexió profunda entre els tres àmbits que hem treballat:

Taoisme	Budisme	Cristianisme (Pentecosta + Apocalipsi)	Vernaclisme (Jordi Salat)
El Tao flueix en la natura	Despertar de la consciència	L’Esperit Sant il·lumina tota llengua	L’esperit arrelat es manifesta en la nació natural o el territori autòcton
Wu wei: acció sense forçar	Camí del mig i compassió	Pentecosta: pluralitat inspirada	Llengua vernacla original o pròpia del lloc com a canal de saviesa
Harmonia i retorn a l’origen	Vacuïtat i no-aferrament	Apocalipsi: retorn sagrat i denúncia de l’alienació imperialista	Denúncia de la globalització alienadora i crida a l’arrelament autoctonista

CONCLUSIÓ

El vernaclisme pot ser llegit com una espiritualitat profètica, arrelada, post-imperial, que:

·       assumeix el do de llengües com a reconeixement del sagrat en cada cultura viva (com a Pentecosta),

·       denuncia els sistemes que destrueixen el que és viu i divers

·        reclama una nova harmonia entre esperit, llengua, cultura i territori (com el Tao o la Nova Jerusalem).

 

Jordi Salat

Extret del llibre "Diàlegs amb la Intel·ligència Artificial"

Juliol 2025

Entrevista a Ràdio Ciutat de Badalona

Vernaclística i identitat nacional

CLICAR AQUI