Diada Vernaclista 2026 Una diada identitària que fa Història

 

DIADA VERNACLISTA

Santuari Ecològic del castell de Gallifa

22 de Març de 2026

Va ser una Diada fantàstica, un dia Històric. Hem instituït un referent significatiu, identitari, testimonial i alliberador, un retrobament amb l'origen de les arrels catalanes! Ens hi retrobarem per la Diada Vernaclista 2027, el diumenge 21 de Març, primer diumenge després de l'equinocci de primavera. Bon dia i moltes gràcies a tots!!!

“Ara us explicaré els colors de la bandera vernaclista:

El color blanc representa que té l’alè creador, que és pur. La creu en forma d'aspa representa el moviment com a Alè Vital. Això forma part de totes les tradicions, la primera llum. El color vermell és la passió. Representa el sentiment, lo sensible. El color groc representa el pensament. Fixeu-vos que en les tradicions de la religió, dels sants, es representen amb una corona daurada. Persona que està en comunió amb l’entorn, amb la naturalesa, o sigui el que parla en llengua vernacle, no parla espanyol. El color negre representa la nit de l’inconscient, lo que percebem del món espiritual interior, la meditació, la pregària, lo substancial, lo essencial, que aquí ho tenim representat en les verges negres i el que és també la deessa Àrtemis. El color blau representa el dia, el que percep el món exterior, lo material, l’experiència.

A la bandera d’Europa, la bandera catalana, i d'altres nacions vernacles, no hi són. Els catalans no hi som.

Dins el marc referencial de la bandera vernaclista sí que hi som representats, i dins d'aquest marc som molts milions, més milions que els espanyols" Jordi Salat

Els assistents han fet una activitat de Turisme Cultural Identitari Català

PASSSEIG PELS MONUMENTS QUE HI HA AL VOLTANT DEL SANTUARI

comentats per Jordi Salat

Monument dedicat a mossèn Josep Dalmau

Decàleg de mossèn Josep Dalmau de Gallifa

Monument dedicat a mossèn Lluís Maria Xirinacs

Font de Sant Galderic

TURISME CULTURAL IDENTITARI CATALÀ

Santuari Ecològic del Castell de Gallifa

En properes visites, inclourem els monuments i plaques de ceràmica  dedicats a:

Josep Pallach

Josep Maria Batista i Roca

Joan Miró

Josep Llorens Artigas

Jacint Verdaguer

S'ha proposat ampliar presència de monuments i plaques de ceràmica dedicades al testimoni i  la memòria d' altres personatges, referències i fets històrics significatius com podrien ser:  

Mossèn Carles Cardó, Ramon de Subirats,  Mossèn Jaume Balmes, La Nova Cançó Catalana, Salvador Espriu, Joan Maragall, Jordi Savall,  Francesc Pujols, Ramon Llull, Antoni Gaudí, ... 

 

Diada Vernaclista 2026. Entrevista a la ràdio de Sant Feliu de Codines "Ona Codinenca"

DIADA VERNACLISTA

ENTREVISTA a la Ràdio de Sant Feliu de Codines

"Ona Codinenca" Minut 16:23

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Pensament vernaclista, filosofia romàntica europea i pensadors europeus: Herder i Heidegger

 

Pensament Vernaclista, Filosofia Romàntica Europea  i Pensadors Europeus: Herder i Heidegger

Diàleg amb el Chat GPT

( La Intel·ligència Artificial no té prejudicis i és objectiva amb la informació que té?)

Li he preguntat al ChatGPT si hi havia algun pensador europeu en el que hi trobés paral·lelisme amb el que jo dic en el meu blog, conferències i llibre "Vernaclística". 

La resposta  ha estat aquesta:

—El vernaclisme defensat per Jordi Salat s’assembla a diverses idees de la filosofia romàntica europea perquè comparteix tres intuïcions centrals que ja apareixen en pensadors com Johann Gottfried Herder o Martin Heidegger: la relació entre poble, llengua i territori com a base d’una forma particular de veure el món.

A continuació tens les semblances principals.

1. La llengua com a forma de veure el món

Romanticisme

Per a Herder, cada llengua expressa una manera única d’entendre la realitat. No és només un instrument, sinó una visió del món (Weltanschauung).

• cada poble té una veu pròpia

• la cultura universal és la suma de totes aquestes veus

Vernaclisme

El vernaclisme diu pràcticament el mateix:

• la llengua vernacla és el vehicle de la cultura profunda d’un poble

• quan una cultura parla amb la seva pròpia llengua, pot esdevenir universal

Aquesta idea és molt propera a la teoria romàntica del Volksgeist (“esperit del poble”).

2. El vincle espiritual amb el territori

Romanticisme

Molts romàntics alemanys pensaven que els pobles tenen una relació espiritual amb el seu territori.

Per exemple, en Heidegger apareix la idea que l’ésser humà habita el món d’una manera arrelada:

• la llengua és “la casa de l’ésser”

• el pensament neix del lloc on habitem

Vernaclisme

El vernaclisme parla d’una cosa molt semblant:

• cada cultura està connectada amb el Genius Loci (esperit del lloc)

• el territori genera una forma particular de cultura i simbolisme.

És una visió molt propera a la idea romàntica que la cultura és orgànica i arrelada a la terra.

3. Universalitat a partir del particular

Romanticisme

Els romàntics rebutgen la idea il•lustrada que la cultura ha de ser uniforme.

Segons Herder:

• la universalitat no s’aconsegueix uniformant els pobles

• sinó deixant que cada cultura es desenvolupi plenament.

Vernaclisme

El vernaclisme defensa exactament aquesta idea:

• el que és vernacle (arrelat) pot esdevenir universal

• la universalitat no ve de l’homogeneïtzació sinó de la diversitat cultural viva.

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

DIADA VERNACLISTA

Llibre VERNACLISTICA de Jordi Salat

"Decàleg de Mossèn Dalmau de Gallifa i la cançó "Mio Cristo piange diamanti" del disc "Lux" la Rosalia

 

Monument  Decàleg de mossèn Dalmau. Santuari Ecològic del castell de Gallifa

  

DECÀLEG DE MOSSÈN DALMAU DE GALLIFA

1.- Tota l’eternitat  dins el durar quiet d’un segons de temps.

2.- Tota l’amplada i fondària de l’Univers dins l’entranya d’un àtom.

3.- Tota la bellesa amb el seu esplendor  dins la tendresa d’una flor boscana.

4.-Tota l’harmonia vertiginosa del cosmos en el punt fix d’una brillant estrella.

5.- Tota la potència espiritual de la matèria en “l’impuls vital” de l’home lliure (ésser humà lliure).

6.- Tota la complexitat del fenomen del viure, dins la simplicitat del treu jo.

7.- Tota la lluminositat del firmament, dins el diamant de la nit transparent.

8.- Tota la sonoritat del Big Bang, dins l’eixordador silenci dels gran espais.

9.- Tota la grandesa del misteri de l’amor en el somriure acollidor d’un infant.

10.- Tot ala seducció apassionada del viure en el pas ferm del pelegrí cap a l’Absolut.

 

 

DIÀLEG AMB EL CHAT GPT

—Es pot relacionar aquesta frase de mossèn Dalmau de Gallifa “Tota la lluminositat del firmament, dins el diamant de la nit transparent” amb la cançó Mio Cristo piange diamanti del disc Lux de Rosalia?

—Si. La frase «Tota la lluminositat del firmament, dins el diamant de la nit transparent» de Mossèn Dalmau de Gallifa es pot relacionar simbòlicament de manera molt suggestiva amb «Mio Cristo Piange Diamanti» de Rosalía (del disc Lux) perquè totes dues imatges comparteixen una mateixa estructura mística: la llum divina concentrada en una matèria preciosa.

1. El diamant com a concentració de llum

En la frase de mossèn Dalmau:

• firmament → totalitat de la llum còsmica
• nit transparent → el misteri, el vel del món
• diamant → punt on la llum es concentra i es fa pura

És una imatge gairebé cosmològica i contemplativa:  tot el cel queda recollit en un sol punt de transparència.

2. Les llàgrimes-diamant de Crist

A la cançó «Mio Cristo Piange Diamanti», la imatge és paral·lela però cristocèntrica:

• Crist plora → compassió divina
• llàgrimes → dolor del món
• diamants → el dolor transfigurat en llum eterna

Això recorda molt el llenguatge de la mística cristiana:
el sofriment diví es converteix en pedra de llum.

En tots dos casos el diamant és una metàfora de la llum absoluta.

La llum divina es manifesta en el punt més petit i transparent de la realitat.

És una intuïció molt pròxima a la mística de figures com Ramon Llull o  Joan de la Creu: la llum absoluta apareix en la nit i en la ferida.

 En aquest sentit, la frase de mossèn Dalmau podria llegir-se gairebé com una versió còsmica del que la cançó expressa cristològicament.

SUGGERÈNCIA

Us convidem a venir el proper 22 de Març de 2016 a la DIADA VERNACLISTA  i reflexionar davant d'aquest monument de pedra  on hi ha escrit el "Decàleg de Mossèn Dalmau" sobre el seu significat i la seva relació amb el pensament  vernaclista. 

(Així com també la seva possible relació amb el pensament de mossèn Carles Cardó expressat en el seu poema "La nit transparent" i en el llibre " Les dues tradicions. Història espiritual de les Espanyes"  editat en francès a París amb el títol de " Histoire spirituelle des Espagnes: étude historico-psychologique du peuple espagnol")

Cançó "Mio Cristo piange diamanti" del disc Lux de Rosalia

Diada Vernaclista 2026 Santuari Ecològic del Castell de Gallifa

 

DECÀLEG DE MOSSÈN DALMAU I LA CANÇÓ "MIO CRISTO PIANGE DIAMANTI" DEL DISC "LUX" DE LA ROSALIA

CLICA AQUI