dimarts, 29 de setembre del 2026

1978 Any de profecia? A dia d'avui: què ens diuen els fets?

 

1978

Any de profecia?

La profecia del "Papa de la Mitja Lluna" 1978 coincideix amb el lideratge de Khomeini i l'auge del Islam al món. 

A dia d'avui: què ens diuen els fets?

La profecia del "Papa de la Mitja Lluna" 1978 coincideix amb el lideratge de Khomeini i l'auge del Islam al món. 

A continuació d'una relació de batlles musulmans a Europa i Amèrica, escollits en el darrers anys, proposo una lectura de la profecia de Sant Malaquies per l'any 1978 i la irrupció de Khomeini l'any 1979.

També faig una referència sobre l’Anselm Turmeda, el franciscà català del Regne de Mallorca que es va fer musulmà en el segle XIV. 






 DIÀLEG AMB LA I.A.


Li he demanat a la I.A. el següent:

—Fes-me una relació de batlles musulmans  a ciutats d’Europa i d’Amèrica

M’ha contestat això:

—A continuació trobaràs una selecció destacada d'alcaldes i batlles de confessió o origen musulmà que han governat ciutats rellevants a Europa i Amèrica.

Europa

Europa compta amb una presència destacada de batlles musulmans, especialment al Regne Unit i als Països Baixos, molts dels quals han liderat grans metròpolis.

 

·       Sadiq Khan (Londres, Regne Unit)

o   Càrrec: Batlle de Londres (des del 2016).

o   Detalls: D'origen pakistanès, va fer història en esdevenir el primer batlle musulman d'una gran capital d'Europa Occidental. Ha estat reelegit en tres ocasions.

o    

·       Ahmed Aboutaleb (Rotterdam, Països Baixos)

o   Càrrec: Alcalde de Rotterdam (2009–2024).

o   Detalls: Nascut al Marroc, va ser el primer batlle musulmà d'una gran ciutat de l'Europa continental i un dels líders municipals més valorats i respectats del país durant 15 anys.

 

·       Rokhsana Fiaz (Newham, Londres, Regne Unit)

o   Càrrec: Alcaldessa executiva de Newham (des del 2018).

o   Detalls: D'origen pakistanès, va ser la primera dona directament escollida com a alcaldessa executiva d'un districte municipal de Londres.

 

o    Amèrica del Nord

En els darrers anys, ciutats d'Estats Units i el Canadà han escollit molts alcaldes musulmans, destacant per trencar barreres en la representació política.

Estats Units

 

·       Abdullah Hammoud (Dearborn, Michigan)

o   Càrrec: Alcalde de Dearborn (des del 2022).

o   Detalls: Fill d'immigrants libanesos, és el primer alcalde àrab i musulmà de la ciutat de Dearborn, la qual té la major concentració de població àrab per càpita dels Estats Units.

o    

·       Amer Ghalib (Hamtramck, Michigan)

o   Càrrec: Alcalde de Hamtramck (des del 2022).

o   Detalls: Nascut al Iemen, va esdevenir el primer alcalde musulmà de la ciutat, la qual compta amb un ajuntament integrat íntegrament per membres de confessió musulmana.

o    

·       Sadaf Jaffer (Montgomery Township, Nova Jersey)

o   Càrrec: Alcaldessa de Montgomery (2019–2020).

o   Detalls: D'origen pakistanès/post-colonial, va esdevenir la primera dona musulmana en ser batllessa d'un municipi als Estats Units.

o    

·       Mohamed Khairullah (Prospect Park, Nova Jersey)

o   Càrrec: Alcalde de Prospect Park (des del 2006).

o   Detalls: Nascut a Síria, és un dels alcaldes musulmans amb més trajectòria continuada en el càrrec als Estats Units.

Canadà

 

·       Naheed Nenshi (Calgary, Alberta)

o   Càrrec: Alcalde de Calgary (2010–2021).

o   Detalls: De la comunitat ismaïlita i origen sud-asiàtic (nascut a Toronto), va ser el primer alcalde musulmà d'una gran ciutat d'Amèrica del Nord. Durant el seu mandat va ser reconegut com un dels millors alcaldes del món (World Mayor Prize 2014).

 

·       Jyoti Gondek (Nota de context)

o   Cal destacar que l'actual alcaldessa de Calgary, Jyoti Gondek, és d'origen sikh, tot i que sovint se la confon per continuar el lideratge divers d'aquesta ciutat canadenca.

 

—A Catalunya hi ha algun batlle musulmà?

 

—Sí, a Catalunya hi ha hagut un cas pioner destacat: Omar Noumri i Coca, que va esdevenir el primer alcalde de confessió musulmana i d'origen magribí de la història de Catalunya (i de tot l'Estat espanyol, amb l'excepció de Ceuta i Melilla).

·       Municipi: Castelló de Farfanya (comarca de la Noguera, Lleida).

·       Partit: Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

·       Trajectòria: Nascut a Algèria, d'on era el seu pare, es va criar des de molt petit al poble (la seva mare i la seva família materna són de la localitat). Va assumir l'alcaldia l'any 2019 després de guanyar per majoria absoluta.

Més enllà del cas d'Omar Noumri al capdavant d'un ajuntament, en les darreres legislatures s'ha anat incrementant la presència de regidors i regidores d'origen àrab o musulmà en diferents municipis catalans (com la ciutat de Barcelona).

 

Llegim i reflexionem-ho......

A DIA D'AVUI: QUÈ ENS DIUEN ELS FETS?

                                                

SANT MALAQUIES I KHOMEINI

La profecia del "Papa de la Mitja Lluna" 1978 coincideix amb el lideratge de Khomeini i l'auge del Islam al món


ANSELM TURMEDA

UN CATALÀ MUSULMÀ



 

 Nascut a  Palma de Mallorca el 1355 quan era Regne de Mallorca i formava part de la Corona occitano-catalana d’Aragó

A partir de l'any 1351 el Regne de Mallorca estava plenament integrat com un dels regnes de la Corona d'Aragó sota el domini de Pere el Cerimoniós.

ANSELM TURMEDA

 

dimarts, 22 de setembre del 2026

«Joan» de la Cerda. Las importància de tenir el nom en català. Video sobre la identitat de Cristòfor Colom

 

El nom en català de:

 "Joan" de la Cerda. 

Reflexions relacionades amb la identitat de Cristòfor Colom



Llibre “Historia General de las Indias. Hispania Victrix (I)” de  Francisco López de Gómara. Ediciones Orbis S.A. 1985

Llibre escrit en castellà. Pàgina 309

CONQUISTA DE LAS ISLAS CANARIAS

«Por ser las Islas Canarias camino para las Indias, y recientemente conquistadas, escribo aquí su conquista. Muy conocidas y elogiadas fueron siempre  las Islas Canarias, según autores griegos, latinos, africanos y otros gentiles escriben. Más no sé que hayan sido de cristianos hasta que fueron de los españoles. Cuenta el rey Don Pedro IV  de Aragón, en su historia, como el año 1344 le vino a pedir ayuda para conquistar las islas perdidas Don Luis, nieto de   Don Joan de la Cerda, que se llamaba príncipe de la Fortuna, por merced creo, del Papa Clemente VI, francés. Puede ser que fuesen entonces a Canarias los mallorquines...»

Observo en el text del llibre escrit en castellà que el nom “Joan” està escrit en català. 

Per quin motiu l’autor del llibre Francisco López de Gómara  castellà de Gómara (Soria) en el seu llibre escrit en llengua castellana  li escriu el nom en català a Joan de la Cerda?

Pot tenir alguna relació amb la identitat de Cristòfor Colom?

Jo en vaig parlar  de la família "de la Cerda" i els "Medinacelli" a la meva conferència del Cercle Artístic de Barcelona que vaig fer amb el títol de "Colón, Colombo, Colom: Identitat, Pensament i Política"

Àudio conferència 

COLÓN, COLOMBO, COLOM: IDENTITAT, PENSAMENT I POLÍTICA


INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA DE VIQUIÈDIA

Francisco López de Gómara


Historia General de Indias


«Juan» de la Cerda  (1327-1357) («Juan» o bé hauria de ser «Joan»?)

En el  seu llibre escrit en llengua castellana Francisco López de Gómara li posa el nom  escrit e llengua catalana "Joan".

Juan de la Cerda (1327-Sevilla, 1357) fue II señor del Puerto de Santa María, III señor de Gibraleón1​ y alguacil mayor de Sevilla, miembro de la Casa de la Cerda y tataranieto del rey Alfonso X de Castilla. Era hijo de Luis de la Cerda, conde de Clermont y de Talmont y de su esposa Leonor Alfonso de Guzmán, señora de Huelva y del Puerto de Santa María, por tanto nieto paterno de Alfonso de la Cerda, el Desheredado —hijo de Fernando de la Cerda,​ y de Blanca de Francia—, y de Mahalda de Brienne-.


Luis «Louis» de la Cerda (1291_1348)   Nascut a La Provença (Occitània)

Luis de la Cerda, nacido como Louis de La Cerda y también conocido como Luis de España (Francia, 1291-Lamotte du Rhône, 1348), fue el primer conde de Talmont en 1338 y de Clermont, almirante de Francia (1340-1341), príncipe soberano de las Islas Afortunadas (Islas Canarias), pese a no haber estado nunca en Canarias, y señor de Deza y de Enciso.

Origen del nom de  la família "de la Cerda" era a la Cerdanya del Pirineu?

Lloc on es troba  el municipi on va néixer la família de la Cerda, que l'enciclopèdia de llengua castellana diu que era  «Luis de España».

Lamotte du Rhône  (en francès)  La Mota de Ròse ( en occità provençal)


Reflexionem-hi......

 

 



Jordi Salat Orteu
josalort@hotmail.com

dissabte, 19 de setembre del 2026

FABRE D'OLIVET I ALEXANDRE DEULOFEU: El Gènesi Desxifrat i Descodificat.

 

FABRE D'OLIVET I ALEXANDRE DEULOFEU



La teoria que va desenvolupar el català farmacèutic i químic empordanès Alexandre Deulofeu (1903–1978) a la seva Matemàtica de la Història reprodueix exactament la mateixa visió orgànica i cíclica de les civilitzacions que ja havia plantejat Fabre d'Olivet més d'un segle abans.

L'occità Fabre d'Olivet va desenvolupar la seva pròpia teoria «apocalíptica» de la història humana a la seva obra De l'état social de l'homme (1822): El cicle de les tres forces: Per a ell, la història del món està governada per tres principis en constant lluita i equilibri: la Natura (el destí), la Voluntat humana (la llibertat) i la Providència (el pla diví).

Entenia el mot "Apocalipsi" com a "Revelació" no com a recull de catàstrofes.

Estic rellegint aquest llibre llegit per primera vegada fa 12 anys. Ara hi descobreixo coses que coincideixen amb el que jo dic al llibre "Vernaclística" .

Confirma que l'hostilitat contra Occitània i Catalunya, —en general i en concret la dels poders espanyol i francès—, és una qüestió de "Coneixement" , el que es vol anorrear és un Coneixement del qual en som dipositaris!

I això està relacionat amb el concepte de llengües vernacles com a llengües vives —llengües de Coneixement—perquè són emanació del Genius Loci.

Són "llengües genuïnes". Gènesi vol dir "Origen en grec o llengua hel·lènica.

En parlaré en el proper llibre....


Jordi Salat Orteu
josalort@hotmail.com

Antoine Fabre d'Olivet (1767–1825),

Va nàixer a Ganges, una localitat del Llenguadoc (Occitània), i la llengua materna amb la qual es va criar va ser l'occità (provençal/llenguadocià).

Va escriure les seves obres esotèriques i filosòfiques en francès (langue d'oil), però va tenir un paper molt rellevant com a precursor de la meitat del segle XIX de la renaixença literària occitana:

  • Va escriure poesia i teatre directament en occità (com el poema Força d'Amour).

  • Va publicar Le Troubadour: Poésies occitaniques du XIIIe siècle (1803–1804), on defensava el valor de la llengua d'oc i la tradició dels trobadors davant la dominació cultural del francès.

Intel·lectual, filòsof i esoterista occità, al qual les enciclopèdies presenten com a francès, va exposar la seva visió de la història i els cicles humans principalment en la seva obra Histoire philosophique du genre humain (1822).

La seva teoria sobre els cicles històrics es basa en la combinació d'una física/metafísica tradicionalista i metafòrica (influïda pel neopitagorisme) i una divisió de la història de la humanitat en races, èpoques i principis reguladors.

1. Els tres principis de la història

Fabre d'Olivet argumentava que el desenvolupament de la humanitat i dels seus cicles està regit per l'articulació de tres forces o principis metafísics:

  • La Providència: El principi diví i de perfecció, font d'harmonia universal.

  • El Destí (la Necessitat): La força de la matèria, el fatalisme, el passat i les lleis naturals immutables.

  • La Voluntat humana: El principi intermedi, el lliure albir de l'home que pot alinear-se amb la Providència o caure sota la dominació del Destí.

Els cicles històrics avancen o es devaluen segons com la Voluntat de la humanitat interactua entre el Destí i la Providència.

2. El cicle de les Quatre Races

D'Olivet proposava una visió cíclica de la història humana dividida en la dominació successiva de quatre grans races o grans cicles de la civilització:

  1. La Raça Negra (o Època del Sud): Segons el seu esquema cíclic primitiu, la primera gran civilització organitzada a la Terra va estar dominada per aquesta raça (a l'Àfrica i el sud d'Àsia).

  2. La Raça Vermella (o de l'Oest): Habitants d'antics continents/regions desaparegudes (com Atlàntida). Va patir un cataclisme o decadència cíclica.

  3. La Raça Groga (o de l'Est): Dominant principalment a Àsia.

  4. La Raça Blanca (o del Nord): La raça que, segons la seva visió de la història universal contemporània, havia pres el relleu del domini cultural i polític del món.

3. Les Etapes Cícliques Socials (La Teocràcia, la Monarquia i la Anarquia)

Dins d'aquesta visió macrohistòrica, Fabre d'Olivet sosté que cada gran societat o civilització passa per un cicle d'evolució i decadència inevitable en tres fases principals:

  1. La Teocràcia (Edat d'Or / Fase Providencial): La societat neix sota la guia de legisladors inspirats o sacerdots-iniciats que connecten el govern amb la Providència. Hi ha harmonia i ordre espiritual.

  2. La Monarquia / Estat Polititzat (Fase de la Voluntat): La religió perd la seva força pura, la voluntat humana pren el control i el poder es concentra en un rei o estat civil. L'ordre es manté per la força de les lleis exteriors.

  3. L'Anarquia o Descomposició (Fase del Destí): La societat es degrada, perd el sentit espiritual i moral, es fragmenta i cau sota el materialisme i la violència (el Destí). Aquest col·lapse final marca el tancament del cicle, que només es pot regenerar amb la naixença d'un nou cicle o el sorgiment d'un nou moviment providencial.

Resum

Per a Fabre d'Olivet, la història no és lineal ni un progrés continu inexorable, sinó una successió cíclica d'ascensos i caigudes espirituals. Les civilitzacions neixen en la llum providencial, es secularitzen per la voluntat política i es desintegren en el materialisme del destí fins que el cicle torna a començar.

DEL LLIBRE "LA LANGUE D'OC RETABLIER"