El pensament vernacliste i el pensament de Nikola Tesla. Diàleg amb la I.A.

 

DIÀLEG AMB LA I.A.

El pensament vernacliste i el pensament de Nikola Tesla

 

Jordi.—Mira si trobes algun paral·lelisme entre el vernaclisme que exposa Jordi Salat al llibre Vernaclistica i Blog Vernacle i el pensament de Nikola Tesla

I.A.—L'exercici de connectar el vernaclisme de Jordi Salat amb el pensament de Nikola Tesla és fascinant. Tot i que operen en camps aparentment distants (la sociolingüística i la metafísica de la identitat en el cas de Salat; la física i l'electromagnetisme en el de Tesla), tots dos convergeixen en una visió energètica, vibratòria i orgànica de la realitat.

Aquí tens els paral·lelismes més significatius que es poden extreure de les seves obres i pensaments:

1. L'Univers com a Vibració i Freqüència

Tesla va deixar escrita una de les seves frases més cèlebres: "Si vols trobar els secrets de l'univers, pensa en termes d'energia, freqüència i vibració".

·       El paral·lelisme amb Salat: Jordi Salat defensa que la llengua vernacla (la pròpia del lloc) no és només un codi de comunicació, sinó una vibració específica lligada a la terra i a la biologia de qui la parla. Per a Salat, el vernaclisme és el manteniment de la "freqüència natural" d'un poble. Si canvies la llengua, canvies la vibració i, per tant, desequilibres l'individu i la seva connexió amb l'entorn.

2. L'Energia Lliure vs. L'Autonomia Cultural

Tesla somiava amb un món d'energia lliure i sense fils, accessible per a tothom des de qualsevol punt del planeta, basada en la ressonància de la mateixa Terra (la ionosfera).

·       El paral·lelisme amb Salat: El vernaclisme de Salat és una forma de "sobirania energètica espiritual". El blog i el llibre Vernaclística argumenten que l'ús de la llengua i la cultura pròpies permet a l'individu viure de forma autònoma i connectada, sense dependre de "generadors" externs (estructures estatals alienes o colonitzacions culturals) que imposen una energia artificial. La llengua vernacla és l'energia que ja és allí, a l'abast de la comunitat.

3. Ressonància i Harmonia amb la Natura

Tesla creia que la Terra tenia una freqüència de ressonància específica. Els seus invents sovint buscaven harmonitzar l'activitat humana amb les lleis naturals del magnetisme.

·       El paral·lelisme amb Salat: Salat exposa que cada territori té una "ressonància" que es manifesta a través de la seva llengua vernacla. Parlar la llengua del lloc és entrar en ressonància amb l'ecosistema. Per a ell, el bilingüisme o la imposició de llengües foranes actuen com una "interferència" o un soroll electromagnètic que trenca l'harmonia natural de l'ésser humà amb el seu lloc de naixement.

4. L'Antimaterialisme i el "Logos"

Tant Tesla com Salat s'allunyen del materialisme pur. Tesla veia la matèria com una manifestació de l'energia ("Tot és llum"), i Salat veu la societat no com una estructura política, sinó com un cos vivent espiritualment connectat pel verb.

·       Tesla: Es focalitzava en l'Ether, la substància invisible que ho connecta tot.

·       Salat: Es focalitza en el Vernacle, el fil invisible (però audible) que connecta l'individu amb els seus avantpassats i amb el seu futur de forma orgànica.

---

Resum de conceptes clau

Concepte	Nikola Tesla	Jordi Salat (Vernaclisme)
Unitat bàsica	Freqüència / Vibració	Mot vernacle / So autòcton
Objectiu	Sincronia amb la Natura	Fidelitat a la identitat natural
Patologia	Interferència / Dissipació d'energia	Desculturació / Alienació lingüística
Font de poder	El camp magnètic terrestre	La memòria i el territori

En conclusió, si Tesla hagués estat sociolingüista, probablement hauria dit que les llengües vernacles són les bobines naturals a través de les quals l'energia d'un poble s'expressa amb la màxima eficiència i el mínim desgast. Tots dos autors ens conviden a "sintonitzar" amb la nostra pròpia natura per tal d'assolir el màxim potencial.

Informació

Nikola Tesla

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

 

Diada Vernaclista 2026 Una diada identitària que fa Història

 

DIADA VERNACLISTA

Santuari Ecològic del castell de Gallifa

22 de Març de 2026

Va ser una Diada fantàstica, un dia Històric. Hem instituït un referent significatiu, identitari, testimonial i alliberador, un retrobament amb l'origen de les arrels catalanes! Ens hi retrobarem per la Diada Vernaclista 2027 primer diumenge després de l'equinocci de primavera que serà el 21 de Març. Moltes gràcies a tots els presents i especialment als qui ho heu fet possible! Seguim i seguirem creixent.

ACTE DIADA VERNACLISTA 2026

Toni Navarro, president del Patronat del Santuari del Castell de Gallifa va donar la benvinguda al assistents i va fer referència  al llibre “El espíritu de la esperanza” del filòsof coreà  Byung-Chul Han el qual fa una reflexió profunda sobre la necessitat de recuperar l’ “Esperança” com a obertura al futur. L’esperança entesa com una força  o alè que anima l’ànima humana, obre horitzons, permet imaginar allò que  és però encara no existeix i dona sentit a la vida. L’esperança manté viva la possibilitat d’un món diferent. L’esperit de l’”Esperança” és una crida a recuperar una actitud vital que avui està en crisi: l ’esperança manté oberta la possibilitat d’un altre món. L’esperança no és passiva; és activa; és vital; és la força de la vida; l’impuls de l’alè creador; comporta una acció; una acció que vol crear futur. I després el Toni Navarro  va relacionar aquesta esperança amb l’acte vernaclista que estàvem celebrant amb diverses referències a la meva tasca  o  lluita preservant a favor del vernaclisme.

 

Les seves paraules em van fer venir a la memòria un cançó de Lluis Llach titulada “Cal que neixin flors a cada instant”. És una cançó  de l’any 1968 que jo cantava acompanyant-me amb la guitarra. Era una de les cançons del disc “A cara o creu" i es va convertir en un dels himnes destacats de la Nova Cançó catalana. Diu el següent:

“Fe no és esperar/fe no és somniar/fe és penosa lluita per l’avui i pel demà/apartem els núvols que ens amaguen la claror/Hem de veure-hi clar/Cal que neixin flors a cada instant”.

Toni Navarro, va acabar el seu discurs  tot dient unes paraules  sobre mossèn Dalmau  el fundador del Santuari i a continuació va fer-me la presentació com promotor del vernaclisme, la Diada Vernaclista i autor del llibre “Vernaclística” .

 

Després de la presentació que em va fer el Toni Navarro,  vaig parlar  sobre allò que és el vernaclisme i perquè es celebra la Diada Vernaclista el primer diumenge e desprès de l’equinocci de primavera. El vernaclisme és un marc cultural que posa de manifest tots allò que és propi – natural, autòcton o genuí- de cada lloc. El mot vernacle prové del llatí ver que vol dir primavera. Per això he proposat celebrar la Diada Vernaclista el primer diumenge després de l’Equinocci de Primavera, data que es coneix també amb el nom de Punt Vernal. Aquesta data que correspon a la constel·lació d’Àries o Anyell es representa amb el simbolisme del moltó  o xai en les tradicions culturals naturalistes, i també en el cristianisme de la tradició joànica o de Sant Joan autor del Llibre de la Revelació o Apocalipsi. Un llibre que  va ser escrit  llengua hel·lènica. No va ser escrit en llengua hebrea. Ho recalco perquè és un fet significatiu. El simbolisme del vernaclisme també és  el colom que segons la tradició  cristiana infon el do de llengües i que es celebra la Diada de Pentecostés que jo relaciono amb la Diada Vernaclista

 

A continuació la coral El poble que canta va interpretar la cançó “El Punt de vista català”. Aquesta cançó ha estat interpretada per Pau Casassas, Niels Bekius al piano i el Cor de cantaires dirigit per Jordi Llobet.  Diu la lletra “La marca de l’ocupant/és fer seva la visió de l’amo ocupant. Vàrem ser el poble més lliure d’Europa/ recuperem el Punt de vista català »  

Seguidament la cantant Mònica Sans Duran va interpretar dues cançons, una en català i l’altra en occità  “Sabem d’on venim” i  “ Lo Bouer” Cançó en occità, i va recitar el poema de Salvador Espriu La pell de brau.

Després  la Mireia Juanola  va fer un parlament , dient entre d’altres coses «Els catalans hem estat, som i serem un poble natural, genuí, vernacle que porta al seu ADN els quatre elements de la vida aferrats a les quatre barres de la seva bandera, en forma de terra, aigua, foc i aire.

Terra, perquè la nostra cultura emergeix de la pròpia terra, centrada en l’astronomia, l’agricultura i la gastronomia que ha esdevingut un referent mundial.

Aigua, perquè la nostra cultura va escampar-se per la Mediterrània, aportant comerç, seguretat i Pau, a través del Consolat de Mar

Foc, perquè el foc ens agermana com a poble de parla catalana cada nit de Sant Joan, per recordar els nostres ancestres i el nostre passat natural i cosmològic, i

Aire:  perquè la catalanitat sempre ha estat lligada a l’espiritualitat i a la saviesa, començant per Gerbert d’Orlhac conegut com a Papa Silvestre II, que ja al segle X escampà la matemàtica, la ciència, l’astronomia i la filosofia en tota la cristiandat, passant per  Ramon Llull, filòsof, Arnau de Vilanova, metge i teòleg, l’esmentat Dr. Trueta o el propi Antoni Gaudí, amb la seva arquitectura natural, plena de valors i simbolismes universals.»

 

El compositor Jordi Paüls va presentar l’Himne Vernaclista. Del qual es va fer l'audició històrica.  

Tinc pensat fer-ne una audició i entrega de la bandera a un monestir català. De forma semblant  i  en la línia igual com es va fer amb l'himne  i  la bandera de la Unió Catalanista, dissenyada per Alexandre de Riquer, impulsada  per l'activista Agnès Armengol,  l'any 1903 al  monestir de Poblet. Aquesta  bandera del catalanisme del segle XIX  de la Unitat Catalanista es troba al museu del monestir de Montserrat. La bandera vernaclista serà la bandera del catalanisme globalista del segle XXI, un catalanisme  dins el marc del vernaclisme com a part  d'un conjunt holístic en el que cap particularisme oprimeix cap altre particularisme en nom de la unitat artificial i colonialista, sinó que és part essencial del Tot de forma que el Tot és en tots i tots són el Tot. 

Finalment mossèn Jean Pierre va fer la missa de la diada en la qual va fer una lectura de l’evangeli relacionat amb el do de llengües que infon l’Esperit Sant  —Joan 1,32–33«Jo he vist l’Esperit baixar del cel com un colom i posar-se damunt d’ell. Jo no el coneixia, però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué: “Aquell damunt el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l’Esperit Sant.”» Fets dels Apòstols : Fets 2,1– 4 «Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a parlar en altres llengües, tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se.» —Aquí es narra la Pentecosta, on l’Esperit es manifesta amb el do de llengües, text  amb el qual s’identifiquen els vernaclistes. 

Com a cloenda es va fer un pica pica amb tastet de licor d'ametlla com a homenatge als trobadors que portaven una  simbòlica i primaveral branca d'ametller sobre l'orella quan anaven de poble a poble  cantant en llengües vernacles.  El licor d'ametlla es presentat com a referent del vernaclisme. I, amb un "fins la propera" es va convidar als assistents a retrobar-nos  l'any vinent el primer diumenge després de l'equinocci de primavera  per a celebrar la Diada Vernaclista de l'any 2027.

Els assistents han fet una activitat de Turisme Cultural Identitari Català

PASSSEIG PELS MONUMENTS QUE HI HA AL VOLTANT DEL SANTUARI

comentats per Jordi Salat

Monument dedicat a mossèn Josep Dalmau

Decàleg de mossèn Josep Dalmau de Gallifa

Monument dedicat a mossèn Lluís Maria Xirinacs

Font de Sant Galderic

TURISME CULTURAL IDENTITARI CATALÀ

Santuari Ecològic del Castell de Gallifa

En properes visites, inclourem els monuments i plaques de ceràmica  dedicats a:

Josep Pallach

Josep Maria Batista i Roca

Joan Miró

Josep Llorens Artigas

Jacint Verdaguer

S'ha proposat ampliar presència de monuments i plaques de ceràmica dedicades al testimoni i  la memòria d' altres personatges, referències i fets històrics significatius com podrien ser:  

Mossèn Carles Cardó, Ramon de Subirats,  Mossèn Jaume Balmes, La Nova Cançó Catalana, Salvador Espriu, Joan Maragall, Jordi Savall,  Francesc Pujols, Ramon Llull, Antoni Gaudí, ... 

 

Pensament vernaclista, filosofia romàntica europea i pensadors europeus: Herder i Heidegger

 

Pensament Vernaclista, Filosofia Romàntica Europea  i Pensadors Europeus: Herder i Heidegger

Diàleg amb el Chat GPT

( La Intel·ligència Artificial no té prejudicis i és objectiva amb la informació que té?)

Li he preguntat al ChatGPT si hi havia algun pensador europeu en el que hi trobés paral·lelisme amb el que jo dic en el meu blog, conferències i llibre "Vernaclística". 

La resposta  ha estat aquesta:

—El vernaclisme defensat per Jordi Salat s’assembla a diverses idees de la filosofia romàntica europea perquè comparteix tres intuïcions centrals que ja apareixen en pensadors com Johann Gottfried Herder o Martin Heidegger: la relació entre poble, llengua i territori com a base d’una forma particular de veure el món.

A continuació tens les semblances principals.

1. La llengua com a forma de veure el món

Romanticisme

Per a Herder, cada llengua expressa una manera única d’entendre la realitat. No és només un instrument, sinó una visió del món (Weltanschauung).

• cada poble té una veu pròpia

• la cultura universal és la suma de totes aquestes veus

Vernaclisme

El vernaclisme diu pràcticament el mateix:

• la llengua vernacla és el vehicle de la cultura profunda d’un poble

• quan una cultura parla amb la seva pròpia llengua, pot esdevenir universal

Aquesta idea és molt propera a la teoria romàntica del Volksgeist (“esperit del poble”).

2. El vincle espiritual amb el territori

Romanticisme

Molts romàntics alemanys pensaven que els pobles tenen una relació espiritual amb el seu territori.

Per exemple, en Heidegger apareix la idea que l’ésser humà habita el món d’una manera arrelada:

• la llengua és “la casa de l’ésser”

• el pensament neix del lloc on habitem

Vernaclisme

El vernaclisme parla d’una cosa molt semblant:

• cada cultura està connectada amb el Genius Loci (esperit del lloc)

• el territori genera una forma particular de cultura i simbolisme.

És una visió molt propera a la idea romàntica que la cultura és orgànica i arrelada a la terra.

3. Universalitat a partir del particular

Romanticisme

Els romàntics rebutgen la idea il•lustrada que la cultura ha de ser uniforme.

Segons Herder:

• la universalitat no s’aconsegueix uniformant els pobles

• sinó deixant que cada cultura es desenvolupi plenament.

Vernaclisme

El vernaclisme defensa exactament aquesta idea:

• el que és vernacle (arrelat) pot esdevenir universal

• la universalitat no ve de l’homogeneïtzació sinó de la diversitat cultural viva.

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

"Decàleg de Mossèn Dalmau de Gallifa i la cançó "Mio Cristo piange diamanti" del disc "Lux" la Rosalia

 

Monument  Decàleg de mossèn Dalmau. Santuari Ecològic del castell de Gallifa

  

DECÀLEG DE MOSSÈN DALMAU DE GALLIFA

1.- Tota l’eternitat  dins el durar quiet d’un segons de temps.

2.- Tota l’amplada i fondària de l’Univers dins l’entranya d’un àtom.

3.- Tota la bellesa amb el seu esplendor  dins la tendresa d’una flor boscana.

4.-Tota l’harmonia vertiginosa del cosmos en el punt fix d’una brillant estrella.

5.- Tota la potència espiritual de la matèria en “l’impuls vital” de l’home lliure (ésser humà lliure).

6.- Tota la complexitat del fenomen del viure, dins la simplicitat del treu jo.

7.- Tota la lluminositat del firmament, dins el diamant de la nit transparent.

8.- Tota la sonoritat del Big Bang, dins l’eixordador silenci dels gran espais.

9.- Tota la grandesa del misteri de l’amor en el somriure acollidor d’un infant.

10.- Tot ala seducció apassionada del viure en el pas ferm del pelegrí cap a l’Absolut.

 

 

DIÀLEG AMB EL CHAT GPT

—Es pot relacionar aquesta frase de mossèn Dalmau de Gallifa “Tota la lluminositat del firmament, dins el diamant de la nit transparent” amb la cançó Mio Cristo piange diamanti del disc Lux de Rosalia?

—Si. La frase «Tota la lluminositat del firmament, dins el diamant de la nit transparent» de Mossèn Dalmau de Gallifa es pot relacionar simbòlicament de manera molt suggestiva amb «Mio Cristo Piange Diamanti» de Rosalía (del disc Lux) perquè totes dues imatges comparteixen una mateixa estructura mística: la llum divina concentrada en una matèria preciosa.

1. El diamant com a concentració de llum

En la frase de mossèn Dalmau:

• firmament → totalitat de la llum còsmica
• nit transparent → el misteri, el vel del món
• diamant → punt on la llum es concentra i es fa pura

És una imatge gairebé cosmològica i contemplativa:  tot el cel queda recollit en un sol punt de transparència.

2. Les llàgrimes-diamant de Crist

A la cançó «Mio Cristo Piange Diamanti», la imatge és paral·lela però cristocèntrica:

• Crist plora → compassió divina
• llàgrimes → dolor del món
• diamants → el dolor transfigurat en llum eterna

Això recorda molt el llenguatge de la mística cristiana:
el sofriment diví es converteix en pedra de llum.

En tots dos casos el diamant és una metàfora de la llum absoluta.

La llum divina es manifesta en el punt més petit i transparent de la realitat.

És una intuïció molt pròxima a la mística de figures com Ramon Llull o  Joan de la Creu: la llum absoluta apareix en la nit i en la ferida.

 En aquest sentit, la frase de mossèn Dalmau podria llegir-se gairebé com una versió còsmica del que la cançó expressa cristològicament.

SUGGERÈNCIA

Us convidem a venir el proper 22 de Març de 2016 a la DIADA VERNACLISTA  i reflexionar davant d'aquest monument de pedra  on hi ha escrit el "Decàleg de Mossèn Dalmau" sobre el seu significat i la seva relació amb el pensament  vernaclista. 

(Així com també la seva possible relació amb el pensament de mossèn Carles Cardó expressat en el seu poema "La nit transparent" i en el llibre " Les dues tradicions. Història espiritual de les Espanyes"  editat en francès a París amb el títol de " Histoire spirituelle des Espagnes: étude historico-psychologique du peuple espagnol")

Cançó "Mio Cristo piange diamanti" del disc Lux de Rosalia

«Vernaclisme, nacions vernacles i catalanisme»

 TERTÚLIA

26 de Febrer de 2026

«Vernaclisme, nacions vernacles i catalanisme»

VIDEOS GRAVACIÓ CONFERÈNCIA

ENLLAÇ

ENLLAÇ

ENLLAÇ

1.- Les llengües originals són les llengües pròpies de cada lloc. Aquestes llengües també són anomenades autòctones, indígenes, genuïnes o vernacles.

2.- L’any 1954 la UNESCO va recomanar l’ensenyança en llengües vernacles.

3. - En el segle XIX-XX el catalanisme de la Renaixença parlava del català com a llengua vernacla de Catalunya?

4.- L’any 1965 l’Església Catòlica en el Concili Vaticà II va tornar a posar en valor l’ús de les llengües vernacles.

5.- Les llengües vernacles un perill per la unitat d’Espanya perquè justificaven la seva fragmentació? L’any 1965 El règim franquista i sectors del que es coneix com a ultradreta van veure el vernaclisme posat en valor pel Concili Vaticà II com un perill per a la unitat d’Espanya i el seu “espíritu nacional espanyol”. Els bisbes espanyols de parla castellana van mostrar la seva discrepància i rebuig respecte de l’ús de llengües vernacles.

6.- Com és que el moviment independentista català no ha seguit aquesta via vernaclistica? Com és que cap partit polític catalanista n’ha fet el seu discurs ideològic?

7.- Antoni Gaudí era vernaclista?

8.- Ramon Llull era vernaclista?

9.- Quina diferència hi ha entre: llengua vernacla, llengua sagrada, llengua convencional, llengua vulgar, sabir, llengua materna, llengua minoritària, llengua institucional, llengua pròpia d'un lloc, llengua alienista, llengua autòctona, llengua orgànica, llengua adàmica, llengua nacional, llengua colonial,...

10.- Per quin motiu o raó el colom és un referent representatiu de les llengües vernacles: art romànic, cristians càtars, Fra. Angèlic, Leonardo da Vinci i el Renaixement espiritual a Europa

11.- Per quin motiu s'ha escollit el primer diumenge després de l'Equinocci de Primavera per a celebrar la Diada Vernaclista? Aquest any es celebrarà al Santuari Ecològic del Castell de Gallifa el 22 de Març de 2026.

12.- La llengua catalana es parla a diversos estats europeus—Espanya, França, Itàlia—, i no és llengua reconeguda com a oficial a l'Europa dels estats. Qüestió política o bé qüestió de mentalitat? Quins són els arguments de la mentalitat monolingüistica i quins són els arguments de la mentalitat plurilingüística? La monolingüística és alienística i la plurilingüística és vernaclística? Són dos marcs referencials diferents?

13.- Sobre el què representa o significa com a atribut qualitatiu les diferents denominacions de "llengua" :

materna, paterna, vernacla, minoritària, minoritzada, genuïna, autòctona, institucional, de prestigi, vulgar, sabir, convencional, orgànica,....

14.- "El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors" ( Francesc Pujols) Quin és aquest pensament? Quins són els seus referents i representacions simbòliques?

15.- Quina diferència hi ha entre: celebrar una "Jornada de les llengües maternes" o bé, celebrar una "Jornada de les llengües vernacles"? Arreu del món en general i en concret a Catalunya?

16.- En el fons de l'espanyolisme castellanista hi ha "un factor religiós" anti-vernacliste? Explicaria aquest factor el fet que, quan el Concili Vaticà II l'any 1965 impulsa la reforma litúrgica "Sacrosanctum Concilium" i es posa en valor i s'obre la porta a l'ús de les llengües vernacles en la litúrgia, el règim franquista veu en aquesta obertura una amenaça a la unitat política i cultural d'Espanya i s'activa un dispositiu per a frenar l'entrada del català, basc i gallec a la litúrgia? Segons resposta de la I.A. a aquesta pregunta: «Casimiro Morcillo - arquebisbe de Saragossa/Madrid - va ser figura clau del "nacionalcatolicismo español", pressiona en contra les llengües vernacles»

17.- L'Ideal del catalanisme és el vernaclisme?

18.- Hi ha alguna relació entre el vernaclisme i l'ecologisme?

19.- El triomf del català Oriol Cardona als Jocs Olímpics. Li he preguntat a la I.A. el següent:

—informa'm del triomf del català Oriol Cardona als Jocs Olímpics.

M'ha respost això!:

Oriol Cardona Coll, esquiador de muntanya català nascut a Banyoles (Girona), ha guanyat la medalla d’or en la prova de sprint d’esquí de muntanya, una disciplina que debuta als Jocs Olímpics aquest any.

• Aquest or és el primer de la història per a España als Jocs Olímpics d’Hivern des de 1972, quan Paquito Fernández Ochoa va guanyar en eslàlom a Sapporo.

• Amb un temps de 2:34.03, Cardona va dominar la final i va creuar la meta per davant de competidors de Rússia (neutral) i França.

🏆 Importància per al país i per a l’esport

• A més de ser or olímpic, el seu triomf significa que España torna al lloc més alt del podi hivernal després de 54 anys. 

Tema que planteja:« La força de les banderes com a reflex de la realitat vernaclista o alienista, la identitat i la identificació, llibertat d'identificació vernaclista i censura identitaria alienista i colonial.

20.- Quina és la idea d'Europa que tenia Salvador Espriu segons com interpretem el seu poema "M'han demanat que parli de la meva Europa"? Espriu entenia Europa com a filla d'Agènor. Es pot deduir que el vernaclisme forma part de l'essència d'Europa? I, de la seva concepció cultural, social i política?