The language of Christians ( Translated from catalan language)

 

THE LANGUAGE OF CHRISTIANS

Pentecostés. El Greco. Museu del Prado. Madrid.[1]

According to the Bible—in the Gospel teachings—the apostles asked Christ: "When we go out into the world to preach the Gospels in Your name, how will we be recognized as authentic? How will people know that we are not false prophets?" Christ answered him—as we read in the New Testament, in the Acts of the Apostles 2:4–6—saying:

“For the Holy Spirit will bestow upon you the gift of tongues, and wherever you go in My name, people will hear you speaking in the language native to each place.”

From this, it follows that the language of Christians is the language native to each place.

This means:

In Catalonia and the Catalan-speaking area (the Catalan Countries), it is Catalan—not Spanish (Castilian), nor French (or *langue d’oïl*).

In Alghero, it is Catalan—not Italian.

In Occitania, it is Occitan—not French (or *langue d’oïl*), nor Spanish (Castilian).

In Brittany, it is Breton—not French (or *langue d’oïl*).

In the Basque Country (*Euskal Herria*), it is Basque—not Spanish (Castilian), nor French (or *langue d’oïl*).

In Corsica, it is Corsican—not French (or *langue d’oïl*).

The list of such nations—which possess distinct vernacular characteristics and their own natural, original, or vernacular languages—is far longer, with examples found all over the world, across all five continents.

The affirmation of these native or vernacular languages ​​has been a hallmark of identity within the Christian tradition since the very beginning of Christianity. Christian religious art—especially Romanesque art—is replete with references to the events of Pentecost: the Apostles receive the Holy Spirit and begin to speak in the languages ​​of all the nations from which their listeners had come. Acts 2:4, 6

“They were all filled with the Holy Spirit and began to speak in other languages ​​[...] each one heard them speaking in their own language.” Its representative symbol is the dove.

 

St. Peter’s Basilica in Rome (Vatican)

 

The Coming of the Holy Spirit

When the day of Pentecost arrived, they were all gathered together. 2 Suddenly, as if a violent gust of wind had arisen, a sound was heard from the sky that filled the entire house where they were sitting. 3 Then, tongues like fire appeared to them, distributing themselves and resting upon each one of them. They were all filled with the Holy Spirit and began to speak in various languages, just as the Spirit enabled them to express themselves.[1]

 

 

Mural at the Monastery of Santa Maria de Montserrat (Catalonia)

 

The Second Vatican Council (1965) and the use of vernacular languages

The Second Vatican Council (1962–1965)—specifically the liturgical constitution *Sacrosanctum Concilium* (1963)—opened the door to the use of vernacular languages ​​(the languages ​​native to each national territory) in the Mass and liturgical rites, gradually replacing Latin. This created an extraordinary opportunity for languages ​​such as Catalan, Basque, and Galician.

This decision sparked significant tension and opposition from General Franco’s Spanish-nationalist regime, as it directly clashed with one of the ideological pillars of the Francoist dictatorship. The regime imposed the monolingual use of the Castilian language—which it labeled "the Spanish language"—persuading the public that it was "the language of everyone." Franco had prohibited speaking... ...vernacular languages, such as Catalan, Basque, and Galician.

The conservative faction of the Spanish episcopate (including the Cardinal of Tarragona, Benjamín de Arriba y Castro) placed numerous obstacles in the way of the official approval of liturgical texts in Catalan or Basque, delaying their publication and authorization for years.

Censorship and police control: The regime maintained police surveillance both inside and at the entrances of churches. Priests who delivered homilies or celebrated Mass in Catalan or Basque were frequently reported and fined for "acts against the unity of the Spanish nation."

ADULTERATION OF THE "SPANISH" DICTIONARY

One strategy employed by the Castilian-centric Spanish regime to discredit vernacular languages ​​was to alter the dictionary definition of the word "vernacular" (*vernacle*), leading people to believe this corrupted definition and, consequently, reject the term. They added a second definition—"slave"—thereby inciting rejection of a word that originally meant "native to a place."

This distorted and biased definition influenced many academics, some of whom still reject the term "vernacular" today. In my book *Vernaclística*, I argue—using various lines of reasoning and symbolic references—for the restoration of the original meaning of "vernacular." I also propose a corresponding "vernacularist" framework, in which vernacular languages, cultures, and nations are political subjects independent of the framework imposed by the imperialist and colonial states that oppress, alienate, and seek to annihilate them.

I believe that the independence of Catalonia (the Catalan Countries) and the various other vernacular nations of... ...world, they must recover this vernacular-oriented frame of reference, within which the concept of “ecolinguistics” plays an essential role that aligns with an ecological cultural conception.

 

---

[1] https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/pentecostes/f83b921d-2380-4dc9-8532-b3c597dab1e8

 

La lengua de los cristianos (Traducción del original catalán)

 

LA LENGUA  DE LOS CRISTIANOS

Pentecostés. El Greco. Museo del Prado. Madrid[1][2]

Según la Biblia —en las enseñanzas evangélicas—, los apóstoles preguntaron a Cristo: «Cuando salgamos al mundo a predicar el Evangelio en tu nombre:

«¿cómo se nos reconocerá como auténticos?

¿Cómo sabrá la gente que no somos falsos profetas?».

Cristo les respondió —tal como leemos en el Nuevo Testamento, en el libro de los Hechos de los Apóstoles 2:4-6— diciendo:

«El Espíritu Santo os otorgará el don de lenguas y, adondequiera que vayáis en mi nombre, la gente os oirá hablar en la lengua propia de cada lugar».

De esto se deduce que el lenguaje de los cristianos es la lengua propia de cada lugar.

Esto significa que:

En Cataluña y en el ámbito lingüístico catalán (los Países Catalanes), es el catalán; no el español (castellano) ni el francés (o langue d’oïl).

En Alguer, es el catalán; no el italiano.

En Occitania, es el occitano; no el francés (o langue d’oïl) ni el español (lengua castellana).

En Bretaña, es el bretón; no el francés (o langue d’oïl).

En el País Vasco (Euskal Herria), es el euskera; no el español (castellano) ni el francés (o langue d’oïl).

En Córcega, es el corso; no el francés (o langue d’oïl).

La ​​lista de tales naciones —que poseen características vernáculas distintivas y sus propias lenguas naturales, originales o vernáculas— es mucho más extensa, con ejemplos que se encuentran por todo el mundo, a lo largo de los cinco continentes.

La reivindicación de estas lenguas nativas  originales o vernáculas ha sido un rasgo identitario dentro de la tradición cristiana desde los inicios mismos del cristianismo.

El arte religioso cristiano —especialmente el arte románico— está repleto de referencias a los sucesos de Pentecostés: los apóstoles reciben el Espíritu Santo y comienzan a hablar en las lenguas de todas las naciones a dónde iban a predicar. Cita bíblica Hechos 2:4, 6 : «Todos quedaron llenos del Espíritu Santo y comenzaron a hablar en otras lenguas [...] cada uno los oía hablar en su propia lengua». Su símbolo representativo es la paloma.

Basílica de San Pedro en Roma (Vaticano)

 

La venida del Espíritu Santo

Al llegar el día de Pentecostés, estaban todos reunidos. 2 De repente, como si hubiera surgido una ráfaga de viento violento, se oyó un ruido del cielo que llenó toda la casa donde estaban sentados. 3 Entonces, se les aparecieron lenguas como de fuego, que se repartieron y se posaron sobre cada uno de ellos. Todos quedaron llenos del Espíritu Santo y comenzaron a hablar en diversas lenguas, tal como el Espíritu les permitía expresarse.[1]

 

Mural en el Monasterio de Santa María de Montserrat (Cataluña)

 

El Concilio Vaticano II (1965) y el uso de las lenguas vernáculas

El Concilio Vaticano II (1962–1965) —concretamente la constitución litúrgica *Sacrosanctum Concilium* (1963)— abrió la puerta al uso de las lenguas vernáculas (las lenguas propias de cada territorio nacional) en la misa y en los ritos litúrgicos, sustituyendo gradualmente al latín. Esto supuso una oportunidad extraordinaria para lenguas como el catalán, el euskera y el gallego.

Esta decisión provocó una gran tensión y oposición por parte del régimen nacionalista español del general Franco, ya que chocaba directamente con uno de los pilares ideológicos de la dictadura franquista. El régimen imponía el uso exclusivo de la lengua castellana —a la que denominaba «la lengua española»—, haciendo creer a la población que era «la lengua de todos». Franco había prohibido hablar... ...lenguas vernáculas, como el catalán, el euskera y el gallego.

El sector conservador del episcopado español (incluido el cardenal de Tarragona, Benjamín de Arriba y Castro) puso numerosos obstáculos a la aprobación oficial de los textos litúrgicos en catalán o euskera, retrasando su publicación y autorización durante años.

Censura y control policial: El régimen mantenía vigilancia policial tanto en el interior como en las entradas de las iglesias. Los sacerdotes que pronunciaban homilías o celebraban misa en catalán o euskera eran denunciados y multados con frecuencia por «actos contra la unidad de la nación española».

ADULTERACIÓN DEL DICCIONARIO «ESPAÑOL»

Una estrategia empleada por el régimen español —centrado en lo castellano— para desacreditar las lenguas vernáculas consistió en alterar la definición de diccionario de la palabra «vernáculo» (*vernacle*), induciendo a la gente a creer en esta definición adulterada y, por consiguiente, a rechazar el término. Añadieron una segunda acepción —«esclavo»—, incitando así al rechazo de un vocablo que originalmente significaba «nativo de un lugar».

Esta definición distorsionada y sesgada influyó en muchos académicos; algunos de ellos, incluso hoy, rechazan el término «vernáculo». En mi libro *Vernaclística*, abogo —mediante diversos argumentos y referencias simbólicas— por la recuperación del sentido original de «vernáculo». Asimismo, propongo un marco «vernaclista» en el que las lenguas, culturas y naciones vernáculas se conciben como sujetos políticos independientes del marco impuesto por los Estados imperialistas y coloniales que las oprimen, alienan y buscan aniquilar.

Considero que la independencia de Cataluña (Països Catalans) y las diversas naciones vernáculas del mundo, deben recuperar este marco referencial vernaclista dentro del cual el concepto “ecolingüismo” y tiene una función esencial que sintoniza con una concepción cultural ecologista. Vernaclismo, Ecolingüismo y Cristianismo tienen una sintonía esencial.

---

[1] https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/pentecostes/f83b921d-2380-4dc9-8532-b3c597dab1e8

 

[2] https://es.wikipedia.org/wiki/Pentecost%C3%A9s_%28Retablo_de_Mar%C3%ADa_de_Arag%C3%B3n%29

The "kriya yoga" and Vernacularism (In English. Translated from the Catalan language)

 

KRIYA YOGA AND VERNACULARISM

Here is the English translation of your  catalan text, formatted for clarity and readability:

I asked AI a question after reading a summary of this book: Autobiography of a Yogi, written by Paramahansa Yogananda and first published in 1946. It is one of the most influential and widely read spiritual books of the 20th century. This masterpiece of spiritual literature describes the author's extraordinary life and introduces Western (and Eastern) readers to the ancient science of Kriya Yoga and Vedic philosophy.

QUESTION TO THE A.I.

—Search and see if you can find any points of convergence between what Paramahansa Yogananda says and what Jordi Salat says about vernacularism.

ANSWER FROM THE A.I.

—Although Paramahansa Yogananda (1893–1952) writes from India's spiritual yoga tradition and Jordi Salat (1949) formulates his thought around vernacularism and the heterodox/spiritual Catalan tradition, there are fundamental points of convergence in their worldview.

Jordi Salat’s vernacularism is based on the revaluation of one's own spirit, native tradition (lo vernacle), connection with nature, and the transcendent dimension. Comparing Autobiography of a Yogi with vernacular philosophy reveals these main meeting points:

1. The Science of the Spirit and Modern Science (Quantum Physics)

• Jordi Salat: Defends vernacularism in harmony with spiritualism and modern physics (such as that of Max Planck or Werner Heisenberg), postulating that behind matter lies a conscious mind or spirit supporting everything.

• Yogananda: In Autobiography of a Yogi, he explains the miracles and phenomena of saints not as "magical methods," but as the application of higher scientific laws and the mastery of energy (prana or vibration).

• Both authors agree that science and metaphysics or spirituality are not in conflict, but rather converge into the same underlying reality.

2. One's "Own Genius" and the Spiritual Dimension of Culture

• Jordi Salat: Considers that every people or nation has its own "genius" or spiritual archetype, a cosmic memory linked to its land and roots.

• Yogananda: Although he preaches a universal truth, he places immense emphasis on respecting a people's spiritual roots and legacy. He claims India’s heritage (the Vedic tradition) not as a closed nationalist doctrine, but as this civilization's genuine and "vernacular" contribution to the common good of humanity.

3. Critique of Modern Materialism and Skepticism

• Jordi Salat: Rejects the emptiness of modern Western society, dominated by skepticism, uncritical materialism, and the neglect of life's sacred dimension.

• Yogananda: Journeying to the West in the 1920s, Yogananda diagnosed that the West had achieved excellent mastery over the material world but suffered from a profound spiritual hunger. His message proposed balancing Western efficiency with Eastern spiritual depth.

4. Primordial Unity or "Cosmic Harmony"

• Jordi Salat: Takes inspiration from thinkers like Ramon Llull or the tradition of cosmic harmony, seeking the living truth that manifests in the order of nature.

• Yogananda: The central pillar of Kriya Yoga and Yogananda's teachings is Self-Realization: the direct perception that the individual soul is part of the same Cosmic Consciousness that governs the universe.

Summary of Convergence

In essence, both thinkers—from different geographical and cultural contexts—agree that human beings cannot be reduced to matter or social mechanics. Both maintain that returning to truth (whether through one's own "vernacular" root or through yoga meditation) is the way to overcome the spiritual crisis of the modern world.

Note:

On page 159 of Paramahansa Yogananda's aforementioned book, there is a footnote that I quote verbatim and in its entirety, which mentions the dove and places it in its proper context: "The light of the body is the eye: if therefore thine eye be single, thy whole body shall be full of light" (Matthew 6:22). During deep meditation, the single eye or spiritual eye becomes internally visible at the center of the forehead. In the scriptures, the omniscient eye is referred to as the third eye, the Star of the East, the inner eye, the dove descending from heaven, the eye of Shiva, the intuitive eye, etc.

Vernacularism finds its most elemental symbolic reference in the dove representing the Holy Spirit, which carries the faculty of the gift of tongues.

Tongtues of Fire. Catalan Romanesque Art. Montserrat Monastery

The dove and the twelve tongues of fire

Tongues of Fire. Pentecost. Catalan Romanesque Art. 

Church of Sant Joan de Bellcaire d'Empordà. Girona Museum.

TO BE CONTINUED

KRIYA YOGA

Gandhi, yoga, thought, non-violence (peaceful testimony), politics, and India's independence, from Great Britain.

KRIYA IOGA

L. M. Xirinacs, yoga (Xirinacs practiced yoga), thought, non-violence (peaceful witness), politics, and the independence of Catalonia from "Spain."

Foreword: Father Josep Dalmau de Gallifa (founder of the Ecological Sanctuary of the Castle of Gallifa), dated December 10, 1974. First printing: February 26, 1975.

Els OVNIS segons C. G. Jung i Winston Churchill: Anàlisi psicològic i cultural. Anàlisi tecnològic i polític

 

ELS OVNIS

SEGONS EL PSICOANALISTA C.G. JUNG I EL POLÍTIC W. CHURCHILL

C.G. JUNG

Carl Gustav Jung (1875–1961) va ser un metge, psiquiatre i assagista suís. Va néixer a Kesswil (Suïssa) en el si d'una família amb fortes arrels religioses i intel·lectuals.

Des dels seus inicis a la clínica psiquiàtrica Burghölzli de Zuric, Jung es va interessar per la ment humana, els somnis, la mitologia i la religió. Inicialment va ser el deixeble més destacat i el predilecte de Sigmund Freud, qui el veia com el seu "hereu espiritual". Tanmateix, a causa de diferències teòriques insostenibles, es van distanciar el 1913, portats per visions radicalment diferents de l'inconscient.

2. Què va dir i què representa en el camp de la psicoanàlisi?

Jung va fundar la Psicologia Analítica o psicologia jungniana per diferenciar-se de la psicoanàlisi freudiana.

Principals aportacions i conceptes clau:

• L'Inconscient Col·lectiu: A diferència de Freud, que veia l'inconscient com un magatzem de desitjos o traumes personals reprimits, Jung argumentava que existeix una capa més profunda en la ment compartida per tota la humanitat, plena d'experiències ancestrals: els arquetips.
• Els Arquetips: Són patrons o imatges primordials presents en l'inconscient col·lectiu que apareixen en els somnis, mitologies i arts de totes les cultures (ex. la Mare, el Heroi, l'Ombra, l'Anima/Animus).
• El Procés d'Individuació: L'objectiu de la vida psíquica no és només "curar la neurosi", sinó esdevenir el que realment s'és: un procés d'integració entre la part conscient i la inconscient de la ment. La neurosi és un terme psicològic i psiquiàtric utilitzat per descriure un conjunt de trastorns mentals.
• Tipus Psicològics: Va introduir els conceptes d'introversió i extraversió, així com les funcions del pensament, el sentiment, la sensació i la intuïció (base del famós test de personalitat Myers-Briggs/MBTI). Per a Jung, la sensació és la funció de lo real. És una de les quatre funcions psicològiques fonamentals de la ment, juntament amb el pensament, el sentiment i la intuïció. Són les facultats psíquiques que ens fa percebre la realitat concreta i física tal com és.
• Sincronicitat: La idea que dos esdeveniments no relacionats causalment poden tenir un significat vinculat per a la persona que els viu.

Què representa?

Jung representa l'ampliació de la psicologia cap a una dimensió simbòlica, espiritual i cultural. Mentre Freud reduïa la majoria dels fets psíquics a la libido i al passat infantil, Jung va aportar una visió teleològica (orientada al futur i al sentit de la vida), integrant la mitologia, la religió i la filosofia en l'estudi de la ment.

3. Què va dir en el llibre "Flying Saucers: A Modern Myth of Things Seen in the Sky"?

Publicat el 1958 (traduït sovint com Plats Voladors: Un mite modern sobre coses que es veuen al cel), aquest assaig va ser una de les últimes obres de Jung.

En aquest llibre, Jung no busca determinar si els OVNIs o "plats voladors" són naus extraterrestres reals o no des d'un punt de vista físic, sinó que analitza el fenomen com un fenomen psicològic i sociològic massiu.

Les idees principals del llibre:

1.    Un mite modern de projecció psíquica: Jung sosté que l'onada d'observacions d'OVNIs durant la Guerra Freda responia a una ansietat col·lectiva davant la pèrdua de sentit, la por a la destrucció nuclear i la divisió del món. La ment humana projecta en el cel les seves pors i desitjos de salvació.

2.    El símbol de la totalitat (Mandales): Els plats voladors se solen descriure com a discs o esferes lluminoses. Per a Jung, la forma circular és un arquetip primordial (el Mandala) que representa la totalitat, l'ordre i la unitat psíquica. En una època de caos geopolític, la ment inconscient col·lectiva "veu" cercles al cel com un intent de retrobar l'equilibri i la pau interna.

3.    Substitut religiós: En una societat cada cop més secularitzada, la creença en éssers superiors que venen del cel reemplaça les antigues visions d'àngels o déus. Els extraterrestres esdevenen "salvadors tecnològics".

4.    I si fossin reals? Jung no descarta del tot la possibilitat que hi hagi un fenomen físic real de fons (com senyals de radar), però argumenta que, fins i tot si existissin objectes reals, la reacció de la humanitat i la forma en què els interpretem està completament carregada de significat simbòlic i arquetípic.

W. CHURCHILL

Sir Winston Churchill (1874–1965) va ser un dels polítics, estadistes, oradors i historiadors més influents del segle XX, conegut principalment per haver estat el Primer Ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial.

1. El seu paper clau a la història

• Líder en temps de guerra (1940–1945): Va assumir el govern en un dels moments més crítics per a Europa, quan l'Alemanya nazi havia conquerit gran part del continent. Segon mandat (1951–1955): Va tornar a ser Primer Ministre durant la postguerra i l'inici de la Guerra Freda.
• El concepte del "Teló d'Acer": El 1946 va popularitzar aquesta expressió en un discurs per descriure la divisió ideològica i política que separava l'Europa occidental de la zona sota domini soviètic.

2. Trajectòria i altres facetes

Abans i després del seu paper a la Segona Guerra Mundial, Churchill va tenir una vida extremadament variada:

• Militar i corresponsal de guerra: Va servir com a oficial de l'exèrcit britànic a l'Índia, el Sudan i durant la Guerra dels Bòers a Sud-àfrica, on es va fer famós per escapar d'un camp de presoners.
• Membres de la cambra i ministre: Va ocupar nombrosos càrrecs governamentals des de principis del segle XX .
• Escriptor i Premi Nobel: Va ser un autor molt prolífic d'obres històriques i biogràfiques. El 1953 va rebre el Premi Nobel de Literatura pel seu domini de la descripció biogràfica i històrica, així com per la seva oratòria.

Churchill és recordat com el gran líder que va mantenir el Regne Unit ferm en la lluita contra el feixisme i el nazisme, convertint-se en una de les figures clau en la configuració del món geopolític del segle XX.

Churchill i els OVNIS

Churchill va mostrar curiositat pel fenomen dels OVNIS exactament en la mateixa època en què Jung escrivia sobre el tema.

1. Coincidència temporal entre Churchill i Jung

Totes dues figures van viure en el mateix arc històric i van ser testimonis de les mateixes guerres i transformacions del segle XX:

• Carl Gustav Jung: 1875 – 1961 (va viure 85 anys)
• Winston Churchill: 1874 – 1965 (va viure 90 anys)

2. Què va dir Winston Churchill sobre els OVNIs?

A diferència de la visió psicoanalítica i simbòlica de Jung, Churchill va tractar el tema des de la seguretat nacional, la defensa militar i el pragmatisme científic.

A) El famós memoràndum oficial de 1952

A l'estiu de 1952, després que la premsa internacional es fes ressò de nombrosos avistaments d'objectes no identificats sobre Washington i la Gran Bretanya, el primer ministre Churchill va enviar una nota oficial breu però directa al seu ministre de l'Aire (Secretary of State for Air) i als seus assessors científics:

"En què queda tota aquesta qüestió dels plats voladors? Què pot significar? Quina és la veritat? Passeu-me un informe quan us vagi bé."

B) La resposta de la intel·ligència britànica

L'informe oficial que va rebre Churchill (The Flying Saucer Working Party) concloïa que els avistaments tenien explicacions ordinàries:

1.    Il·lusions òptiques o fenòmens meteorològics/astronòmics.

2.    Confusió amb avions convencionals o globus sonda.

3.    Exageració de la premsa o histèria col·lectiva.

Després de llegir l'informe, Churchill es va donar per satisfet i va deixar el tema de banda.

C) El mite del "secret d'estat" durant la II Guerra Mundial

L'any 2010, la desclassificació De documents dels Arxius Nacionals del Regne Unit va revelar una anècdota no confirmada: el nét d'un dels guàrdies personals de Churchill va afirmar que, durant la Segona Guerra Mundial, la tripulació d'un bombarder britànic havia fotografiat un objecte metàl·lic desconegut. Segons aquesta versió, Churchill hauria ordenat mantenir l'incident en secret durant 50 anys per evitar el pànic massiu entre la població en un moment tan delicat.

Comparativa ràpida: Churchill vs. Jung davant els OVNIs

	C. G. Jung	Winston Churchill
Enfocament	Psicològic. Cultural.	Militar. Tecnològic. Polític.
Interpretació	Projecció de la ment inconscient davant la por nuclear.	Possible amenaça aèria o confusió amb avions
Objectiu	Entendre la necessitat d'esperança i sentit de la humanitat.	Determinar si suposaven un perill per al Regne Unit (la Gran Bretanya).

OBSERVACIÓ 

La història dels avistaments d'ovnis en el segle XX va començar el 24 de Juny  l'any 1947. Un any  abans de la independència d'Israel del domini polític de la Gran Bretanya.

El cas Kenneth Arnold (24 de juny de 1947): Un pilot privat va afirmar haver vist nou objectes brillants volant a gran velocitat sobre el Mount Rainier. Quan va descriure el seu moviment com el d'un "plat saltant sobre l'aigua", la premsa va popularitzar per primer cop el terme "plat volador" (flying saucer).

L'incident de Roswell (juliol de 1947): Poces setmanes després, la caiguda d'un objecte desconegut a Roswell (Nou Mèxic) va desfermar l'interès massiu i les teories sobre naus extraterrestres.

Continuaré analitzant el fenomen OVNI  en propers escrits  com a preparació per a fer una conferència a principis de l'any 2027 amb la següent estructura:

 MARC REFERENCIAL

Introducció històrica

Marc referencials:

1. Interplanetari

2.- Interdimensional

3.- Fantasia literària

4.- Manifestació Psíquica ( C. G. Jung)

PROTAGONISTES

1.- Contactats

2.- Manipuladors

EXPERIÈNCIA PERSONAL

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

22/10/2026

 

El «kriya ioga» i el Vernaclisme

 

KRIYA IOGA I VERNACLISME

 

Li he fet una pregunta a la I.A. després de llegir un resum d’aquest llibre: L'«Autobiografia d'un iogui» (Autobiography of a Yogi), escrit per Paramahansa Yogananda i publicat per primera vegada el 1946. És un dels llibres espirituals més influents i llegits del segle XX. Aquesta obra mestra de la literatura espiritual descriu la vida extraordinària de l'autor i introdueix els lectors occidentals (i orientals) en la ciència mil·lenària del Kriya Yoga i la filosofia vèdica.

  

PREGUNTA A LA I.A.

 —Busca’m a veure si trobes algun punt de coincidència amb el que diu Jordi Salat sobre vernaclisme.

RESPOSTA DE L AI.A

 —Tot i que Paramahansa Yogananda (1893–1952) escriu des de la tradició espiritual ioga de l'Índia i Jordi Salat (1949) formula el seu pensament al voltant del vernaclisme i la tradició heterodoxa/espiritual catalana, hi ha punts de coincidència fonamentals en la seva visió del món.

El vernaclisme de Jordi Salat es basa en la revalorització de l'esperit propi, la tradició autòctona (lo vernacle), la connexió amb la natura i la dimensió transcendent. Si comparem l'Autobiografia d'un Iogui amb la filosofia vernaclista, trobem aquests punts de trobada principals:

1. La ciència de l'Esperit i la ciència moderna (Física Quàntica)

 Jordi Salat: Defensa el vernaclisme en sintonia amb l'espiritualisme i la física moderna (com la de Max Planck o Werner Heisenberg), postulant que darrere la matèria hi ha una ment o esperit conscient que ho sustenta tot.

Yogananda: A l'Autobiografia d'un Iogui, explica els miracles i fenòmens dels sants no com a "mètodes màgics", sinó com l'aplicació de lleis científiques superiors i el domini de l'energia (prana o vibració).

Tots dos autors coincideixen a dir que la ciència i la metafísica o espiritualitat no estan enfrontades, sinó que convergeixen en una mateixa realitat subjacent.

2. El "geni propi" i la dimensió espiritual de la cultura

 Jordi Salat: Considera que cada poble o nació té un "geni" o arquetip espiritual propi, una memòria còsmica vinculada a la seva terra i a les seves arrels.

Yogananda: Encara que predica una veritat universal, posa un accent enorme en el respecte per les arrels espirituals i el llegat d'un poble. Reivindica el patrimoni de l'Índia (la tradició vèdica) no com una doctrina nacionalista tancada, sinó com l'aportació genuïna i "vernacla" d'aquesta civilització al bé comú de la humanitat.

3. La crítica al materialisme i l'escepticisme modern

 Jordi Salat: Rebutja la buidor de la societat moderna occidental, dominada per l'escepticisme, el materialisme acrític i l'oblit de la dimensió sagrada de la vida.

Yogananda: Fent el seu viatge cap a Occident als anys 1920, Yogananda diagnostica precisament que Occident ha desenvolupat un domini excel·lent del món material però pateix un fam profunda d'esperit. El seu missatge proposa equilibrar l'eficiència occidental amb la profunditat espiritual oriental.

4. La unitat primordial o "Harmonia Còsmica"

 Jordi Salat: S'inspira en pensadors com Ramon Llull o la tradició d'harmonia còsmica, cercant la veritat viva que es manifesta en l'ordre de la natura.

Yogananda: El pilar central del Kriya Yoga i dels ensenyaments de Yogananda és la Self-Realization (l'auto-realització): la percepció directa que l'ànima individual forma part de la mateixa Consciència Còsmica que governa l'univers.

Resum de la convergència

En essència, tots dos pensadors —des de contextos geogràfics i culturals diferents— coincideixen que l'ésser humà no es pot reduir a la matèria o a la mecànica social. Tots dos defensen que el retorn a la veritat (sigui a través de la pròpia arrel "vernacla" o mitjançant la meditació ioga) és la via per superar la crisi espiritual del món modern.

 

Nota:

A la pàgina 159 del llibre esmentat de Paramahansa Yogananda hi ha un peu de pàgina que cito textualment i en la seva totalitat, que anomena el colom i el situa al seu lloc: "Si el teu ull fos únic, tot el teu cos serà lluminós" (Sant Mateu 6:22). Durant la meditació profunda, l'ull únic o ull espiritual esdevé visible internament, a nivell de la part central del front. En les escriptures es fa referència a l'ull omniscient com a el tercer ull, l'Estrella de l'Est, l'ull intern, el colom que descendeix del cel, l'ull de Shiva, l'ull intuïtiu, etcètera."

El vernaclisme té en el colom que representa l’Esperit Sant i comporta  la facultat del do de llengües el seu referent simbòlic més elemental. 

 

El colom i les llengües de foc.(Monestir de Santa Maria de Montserrat)

El colom i les llengües de foc. Art romànic. 

Sant Joan de Bellcaire d'Empordà. Museu de Girona. 

CONTINUARÀ 

KRIYA IOGA

Gandhi, ioga, pensament, no violència (Testimoni pacífic), política i independència de l'Índia, respecte de Gran Bretanya.

KRIYA IOGA

Xirinacs, ioga (Xirinacs practicava ioga), pensament, no violència (Testimoni pacífic), política i independència de Catalunya respecte d'"España".  

 Pròleg: Mossèn Josep Dalmau de Gallifa (fundador del Santuari Ecològic del Castell de Gallifa) del 10 de desembre de 1974. Primera impressió: 26 de febrer de 1975.