dijous, 9 d’abril del 2026
dijous, 26 de març del 2026
Diada Vernaclista 2026 Una diada identitària que fa Història
DIADA VERNACLISTA
Santuari Ecològic del castell de Gallifa
22 de Març de 2026
Va ser una Diada fantàstica, un dia Històric. Hem instituït un referent significatiu, identitari, testimonial i alliberador, un retrobament amb l'origen de les arrels catalanes! Ens hi retrobarem per la Diada Vernaclista 2027, el diumenge 21 de Març, primer diumenge després de l'equinocci de primavera. Bon dia i moltes gràcies a tots!!!
“Ara us explicaré els colors de la bandera vernaclista:
El color blanc representa que té l’alè creador, que és pur. La creu en forma d'aspa representa el moviment com a Alè Vital. Això forma part de totes les tradicions, la primera llum.
El color vermell és la passió. Representa el sentiment, lo sensible.
El color groc representa el pensament. Fixeu-vos que en les tradicions de la religió, dels sants, es representen amb una corona daurada. Persona que està en comunió amb l’entorn, amb la naturalesa, o sigui el que parla en llengua vernacle, no parla espanyol.
El color negre representa la nit de l’inconscient, lo que percebem del món espiritual interior, la meditació, la pregària, lo substancial, lo essencial, que aquí ho tenim representat en les verges negres i el que és també la deessa Àrtemis.
El color blau representa el dia, el que percep el món exterior, lo material, l’experiència.
A la bandera d’Europa, la bandera catalana, i d'altres nacions vernacles, no hi són. Els catalans no hi som.
Dins el marc referencial de la bandera vernaclista sí que hi som representats, i dins d'aquest marc som molts milions, més milions que els espanyols" Jordi Salat
Els assistents han fet una activitat de Turisme Cultural Identitari Català
PASSSEIG PELS MONUMENTS QUE HI HA AL VOLTANT DEL SANTUARI
comentats per Jordi Salat
Monument dedicat a mossèn Josep Dalmau
Decàleg de mossèn Josep Dalmau de Gallifa
Monument dedicat a mossèn Lluís Maria Xirinacs
Font de Sant Galderic
TURISME CULTURAL IDENTITARI CATALÀ
Santuari Ecològic del Castell de Gallifa
En properes visites, inclourem els monuments i plaques de ceràmica dedicats a:
Josep Pallach
Josep Maria Batista i Roca
Joan Miró
Josep Llorens Artigas
Jacint Verdaguer
S'ha proposat ampliar presència de monuments i plaques de ceràmica dedicades al testimoni i la memòria d' altres personatges, referències i fets històrics significatius com podrien ser:
Mossèn Carles Cardó, Ramon de Subirats, Mossèn Jaume Balmes, La Nova Cançó Catalana, Salvador Espriu, Joan Maragall, Jordi Savall, Francesc Pujols, Ramon Llull, Antoni Gaudí, ...
divendres, 13 de març del 2026
Pensament vernaclista, filosofia romàntica europea i pensadors europeus: Herder i Heidegger
Pensament Vernaclista, Filosofia Romàntica Europea i Pensadors Europeus: Herder i Heidegger
Diàleg amb el Chat GPT
( La Intel·ligència Artificial no té prejudicis i és objectiva amb la informació que té?)
Li he preguntat al ChatGPT si hi havia algun pensador europeu en el que hi trobés paral·lelisme amb el que jo dic en el meu blog, conferències i llibre "Vernaclística".
La resposta ha estat aquesta:
—El vernaclisme defensat per Jordi Salat s’assembla a diverses idees de la filosofia romàntica europea perquè comparteix tres intuïcions centrals que ja apareixen en pensadors com Johann Gottfried Herder o Martin Heidegger: la relació entre poble, llengua i territori com a base d’una forma particular de veure el món.
A continuació tens les semblances principals.
1. La llengua com a forma de veure el món
Romanticisme
Per a Herder, cada llengua expressa una manera única d’entendre la realitat. No és només un instrument, sinó una visió del món (Weltanschauung).
• cada poble té una veu pròpia
• la cultura universal és la suma de totes aquestes veus
Vernaclisme
El vernaclisme diu pràcticament el mateix:
• la llengua vernacla és el vehicle de la cultura profunda d’un poble
• quan una cultura parla amb la seva pròpia llengua, pot esdevenir universal
Aquesta idea és molt propera a la teoria romàntica del Volksgeist (“esperit del poble”).
2. El vincle espiritual amb el territori
Romanticisme
Molts romàntics alemanys pensaven que els pobles tenen una relació espiritual amb el seu territori.
Per exemple, en Heidegger apareix la idea que l’ésser humà habita el món d’una manera arrelada:
• la llengua és “la casa de l’ésser”
• el pensament neix del lloc on habitem
Vernaclisme
El vernaclisme parla d’una cosa molt semblant:
• cada cultura està connectada amb el Genius Loci (esperit del lloc)
• el territori genera una forma particular de cultura i simbolisme.
És una visió molt propera a la idea romàntica que la cultura és orgànica i arrelada a la terra.
3. Universalitat a partir del particular
Romanticisme
Els romàntics rebutgen la idea il•lustrada que la cultura ha de ser uniforme.
Segons Herder:
• la universalitat no s’aconsegueix uniformant els pobles
• sinó deixant que cada cultura es desenvolupi plenament.
Vernaclisme
El vernaclisme defensa exactament aquesta idea:
• el que és vernacle (arrelat) pot esdevenir universal
• la universalitat no ve de l’homogeneïtzació sinó de la diversitat cultural viva.
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Llibre VERNACLISTICA de Jordi Salat
dimecres, 4 de març del 2026
"Decàleg de Mossèn Dalmau de Gallifa i la cançó "Mio Cristo piange diamanti" del disc "Lux" la Rosalia
Monument Decàleg de mossèn Dalmau. Santuari Ecològic del castell de Gallifa
DECÀLEG DE
MOSSÈN DALMAU DE GALLIFA
1.-
Tota l’eternitat dins el durar quiet d’un segons de temps.
2.-
Tota l’amplada i fondària de l’Univers dins
l’entranya d’un àtom.
3.-
Tota la bellesa amb el seu esplendor dins la tendresa d’una flor boscana.
4.-Tota
l’harmonia vertiginosa del cosmos en el punt fix d’una brillant estrella.
5.-
Tota la potència espiritual de la matèria en
“l’impuls vital” de l’home lliure (ésser humà lliure).
6.-
Tota la complexitat del fenomen del viure, dins
la simplicitat del treu jo.
7.- Tota la lluminositat
del firmament, dins el diamant de la nit transparent.
8.-
Tota la sonoritat del Big Bang, dins
l’eixordador silenci dels gran espais.
9.-
Tota la grandesa del misteri de l’amor en el
somriure acollidor d’un infant.
10.-
Tot ala seducció apassionada del viure en el pas
ferm del pelegrí cap a l’Absolut.
DIÀLEG
AMB EL CHAT GPT
—Es
pot relacionar aquesta frase de mossèn Dalmau de Gallifa “Tota la lluminositat
del firmament, dins el diamant de la nit transparent” amb la cançó Mio Cristo piange diamanti del disc Lux de Rosalia?
—Si. La frase «Tota la lluminositat del firmament, dins el
diamant de la nit transparent» de Mossèn Dalmau de Gallifa es pot
relacionar simbòlicament de manera molt suggestiva amb «Mio Cristo Piange Diamanti» de Rosalía (del disc Lux) perquè
totes dues imatges comparteixen una
mateixa estructura mística: la llum divina concentrada en una matèria preciosa.
1. El diamant com a concentració de llum
En
la frase de mossèn Dalmau:
- firmament → totalitat de la llum còsmica
- nit transparent → el misteri, el vel del món
- diamant → punt on la llum es concentra i es
fa pura
És
una imatge gairebé cosmològica i
contemplativa: tot el cel queda
recollit en un sol punt de transparència.
2. Les llàgrimes-diamant de Crist
A
la cançó «Mio Cristo Piange Diamanti»,
la imatge és paral·lela però cristocèntrica:
- Crist plora → compassió divina
- llàgrimes → dolor del món
- diamants → el dolor transfigurat en llum
eterna
Això
recorda molt el llenguatge de la mística cristiana:
el sofriment diví es converteix en pedra
de llum.
En tots dos casos el diamant és una metàfora de la llum absoluta.
La llum divina es manifesta en el punt més petit i
transparent de la realitat.
És
una intuïció molt pròxima a la mística de figures com Ramon Llull o Joan de la Creu: la llum absoluta apareix en la nit i en la ferida.
En aquest sentit, la frase de mossèn Dalmau
podria llegir-se gairebé com una versió
còsmica del que la cançó expressa cristològicament.
SUGGERÈNCIA
Us convidem a venir el proper 22 de Març de 2016 a la DIADA VERNACLISTA i reflexionar davant d'aquest monument de pedra on hi ha escrit el "Decàleg de Mossèn Dalmau" sobre el seu significat i la seva relació amb el pensament vernaclista.
(Així com també la seva possible relació amb el pensament de mossèn Carles Cardó expressat en el seu poema "La nit transparent" i en el llibre " Les dues tradicions. Història espiritual de les Espanyes" editat en francès a París amb el títol de " Histoire spirituelle des Espagnes: étude historico-psychologique du peuple espagnol")
Cançó "Mio Cristo piange diamanti" del disc Lux de Rosalia
dijous, 5 de febrer del 2026
Tertúlia per parlar de: «Vernaclisme, nacions vernacles i catalanisme» a Terrassa
TERTÚLIA
26 de Febrer de 2026
«Vernaclisme, nacions vernacles i catalanisme»
VIDEOS GRAVACIÓ CONFERÈNCIA
1.- Les llengües originals són les llengües pròpies de cada lloc. Aquestes llengües també són anomenades autòctones, indígenes, genuïnes o vernacles.
2.- L’any 1954 la UNESCO va recomanar l’ensenyança en llengües vernacles.
3. - En el segle XIX-XX el catalanisme de la Renaixença parlava del català com a llengua vernacla de Catalunya?
4.- L’any 1965 l’Església Catòlica en el Concili Vaticà II va tornar a posar en valor l’ús de les llengües vernacles.
5.- Les llengües vernacles un perill per la unitat d’Espanya perquè justificaven la seva fragmentació? L’any 1965 El règim franquista i sectors del que es coneix com a ultradreta van veure el vernaclisme posat en valor pel Concili Vaticà II com un perill per a la unitat d’Espanya i el seu “espíritu nacional espanyol”. Els bisbes espanyols de parla castellana van mostrar la seva discrepància i rebuig respecte de l’ús de llengües vernacles.
6.- Com és que el moviment independentista català no ha seguit aquesta via vernaclistica? Com és que cap partit polític catalanista n’ha fet el seu discurs ideològic?
7.- Antoni Gaudí era vernaclista?
8.- Ramon Llull era vernaclista?
9.- Quina diferència hi ha entre: llengua vernacla, llengua sagrada, llengua convencional, llengua vulgar, sabir, llengua materna, llengua minoritària, llengua institucional, llengua pròpia d'un lloc, llengua alienista, llengua autòctona, llengua orgànica, llengua adàmica, llengua nacional, llengua colonial,...
10.- Per quin motiu o raó el colom és un referent representatiu de les llengües vernacles: art romànic, cristians càtars, Fra. Angèlic, Leonardo da Vinci i el Renaixement espiritual a Europa
11.- Per quin motiu s'ha escollit el primer diumenge després de l'Equinocci de Primavera per a celebrar la Diada Vernaclista? Aquest any es celebrarà al Santuari Ecològic del Castell de Gallifa el 22 de Març de 2026.
12.- La llengua catalana es parla a diversos estats europeus—Espanya, França, Itàlia—, i no és llengua reconeguda com a oficial a l'Europa dels estats. Qüestió política o bé qüestió de mentalitat? Quins són els arguments de la mentalitat monolingüistica i quins són els arguments de la mentalitat plurilingüística? La monolingüística és alienística i la plurilingüística és vernaclística? Són dos marcs referencials diferents?
13.- Sobre el què representa o significa com a atribut qualitatiu les diferents denominacions de "llengua" :
materna, paterna, vernacla, minoritària, minoritzada, genuïna, autòctona, institucional, de prestigi, vulgar, sabir, convencional, orgànica,....
14.- "El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors" ( Francesc Pujols) Quin és aquest pensament? Quins són els seus referents i representacions simbòliques?
15.- Quina diferència hi ha entre: celebrar una "Jornada de les llengües maternes" o bé, celebrar una "Jornada de les llengües vernacles"? Arreu del món en general i en concret a Catalunya?
16.- En el fons de l'espanyolisme castellanista hi ha "un factor religiós" anti-vernacliste? Explicaria aquest factor el fet que, quan el Concili Vaticà II l'any 1965 impulsa la reforma litúrgica "Sacrosanctum Concilium" i es posa en valor i s'obre la porta a l'ús de les llengües vernacles en la litúrgia, el règim franquista veu en aquesta obertura una amenaça a la unitat política i cultural d'Espanya i s'activa un dispositiu per a frenar l'entrada del català, basc i gallec a la litúrgia? Segons resposta de la I.A. a aquesta pregunta: «Casimiro Morcillo - arquebisbe de Saragossa/Madrid - va ser figura clau del "nacionalcatolicismo español", pressiona en contra les llengües vernacles»
17.- L'Ideal del catalanisme és el vernaclisme?
18.- Hi ha alguna relació entre el vernaclisme i l'ecologisme?
19.- El triomf del català Oriol Cardona als Jocs Olímpics. Li he preguntat a la I.A. el següent:
—informa'm del triomf del català Oriol Cardona als Jocs Olímpics.
M'ha respost això!:
Oriol Cardona Coll, esquiador de muntanya català nascut a Banyoles (Girona), ha guanyat la medalla d’or en la prova de sprint d’esquí de muntanya, una disciplina que debuta als Jocs Olímpics aquest any.
Aquest or és el primer de la història per a España als Jocs Olímpics d’Hivern des de 1972, quan Paquito Fernández Ochoa va guanyar en eslàlom a Sapporo.
Amb un temps de 2:34.03, Cardona va dominar la final i va creuar la meta per davant de competidors de Rússia (neutral) i França.
🏆 Importància per al país i per a l’esport
A més de ser or olímpic, el seu triomf significa que España torna al lloc més alt del podi hivernal després de 54 anys.
Tema que planteja:« La força de les banderes com a reflex de la realitat vernaclista o alienista, la identitat i la identificació, llibertat d'identificació vernaclista i censura identitaria alienista i colonial.
20.- Quina és la idea d'Europa que tenia Salvador Espriu segons com interpretem el seu poema "M'han demanat que parli de la meva Europa"? Espriu entenia Europa com a filla d'Agènor. Es pot deduir que el vernaclisme forma part de l'essència d'Europa? I, de la seva concepció cultural, social i política?
dimarts, 20 de gener del 2026
La visió artística i religiosa d'en Gaudí
A la pàgina 33 del llibre «La visió artística i religiosa d'en Gaudí» de Francesc Pujols hi llegeixo:
«Gaudí, el gran arquitecte de l’Univers, tenia la convicció del catolicisme, que com a tots el que encara la tenen els hi entela la visió clara de la religió, perquè en lloc de fer-ne una visió científica o dialèctica, en fan una visió moral o ètica que desfigura completament el quadre general de la realitat religiosa que ens embolcalla i conté a tots»
La inclouré en el meu nou llibre per «enraonar» temes relacionats amb el marc referencial vernaclístic.
Aquest any 2026 que és Any Gaudí, se'n parlarà del significat que comporta aquest text?
Jordi Salat
josdalort@hotmail.com
Observació: Extret del llibre «Diàleg amb Elior» que si tot va com voldria que anés es publicarà aquest any 2026
dimecres, 14 de gener del 2026
Rosalia, el disc «Lux», Simone Weil i el vernaclisme 2/3
Diàleg amb Elior V
Rosalia, el disc «Lux», Simone Weil i el vernaclisme 2/3
E.- Molt interessant tot el que t’ha dit el ChatGPT. Si Rosalia hagués
tingut en consideració el llibre El Geni
d’Oc hauria estat més coherent haver fet el disc en llengua occitana i catalana
i no pas en llengua castellana.
«Simon Weil veia en els valors de la civilització occitana medieval, la llavor per a un projecte»
J.- He fet
algunes reflexions sobre aquest tema. Va ser curiós perquè dolgut pel fet que
fes cantar a l’Escolania de Montserrat en castellà pel seu disc, m’havia
proposat no escoltar-lo. Tal i com entenc això que s’atribueix a Simone Weil en
el llibre “El Geni d’Oc” : «veia en els valors de la civilització occitana
medieval, la llavor per a un projecte que permetés recuperar una Europa que necessitava urgentment un re-equilibri espiritual» hauria estat més coherent fer es disc en
occità i català (també en èuscar espacialment per la part de la Gascunya que es
relaciona amb arrels conjuntes com és el cas del llemosí) i altres qüestions).
Potser ho faci més endavant. La veritat és que en aquest disc hi he trobat
incoherències.
La segona és
que segons el chatGPT «Citant a Simone Weil, Rosalía diu que “l’amor és estimar
la distància entre nosaltres i l’objecte estimat”:[2]
aquesta idea tradueix en la seva voluntat d’explorar la “distància” cultural,
espiritual i lingüística — per exemple, cantant en 13 llengües a l’àlbum — com
una forma d’obrir-se a l’altre i, alhora, a si mateixa. ElNacional.cat+1» Els do de llengües no és el
distintiu de l’espanyolisme i ella ha fet el disc en «espanyol» i ha fet cantar
a l’Escolania de Montserrat en espanyol. Com ja sabem l’espanyol no és una
llengua, és el nom; és el nom que li han posat a la llengua castellana els
imperialistes i colonialistes. I l’han fet servir per a anorrear llengües i
hostilitzar llengües arreu del món on han exercit el seu poder. A Europa: el
català, basc, astur-lleonès, basc i occità.
I el flamenc quan van dominar a Flandes. En el disc «Lux» diu paraules
en diverses llengües i sembla captar la idea, però simbòlicament haurien
d’haver estat dotze, no pas tretze com ha fet. Li suggeriria — si tingués
l’oportunitat de parlar-hi —que anés a Montserrat i pugés a veure la imatge de
la verge negra i a l’escala de que hi puja s’aturés davant el mural de qui ha
en el qual s’hi veu el colom del qual baixen dotze llengües de foc. A sota hi
ha unes lletres on s’hi pot llegir «Mater
Eclesiae». El Concili Vaticà II ho va deixar clar: les llengües cristianes són les llegües vernacles, les llengües
pròpies de l’Esperit, les llengües «esperituals»[3] no pas les llengües imperials, les llengües pròpies de l’alienisme
«antiesperitualista».
Aquest retaule que representa la Pentecosta i el do de llengües que
«infon» l’Esperit Sant simbolitzat en el colom quines llengües representen? Representen
les llengües vernacles, posades en valor en el Concili Vaticà II l’any 1965.
Les llengües que un determinat
l’espanyolisme tracta de forma hostil. I que l’Eurocambra o Parlament europeu
no les reconeix i no les deixa parlar. Seguint amb el que diu el chat GPT, sobre
l’elecció de moltes llengües i cultures: «quan canta en diversos idiomes,
l’objectiu no és només estètic, sinó com una forma de “comprendre l’altre” —
segons ella, inspirada per pensadores com Simone Weil». La civilització
cristiana espiritualista, no parla
llengües «per comprendre l’altre» sinó per donar testimoni d’un esperit; és un
«do» que «infon» l’Esperit Sant. Parlar llengües espirituals és per donar
testimoni d’un pensament o coneixement inspirat. A la seva cançó «De Madrugà», diu:
«Todos
los luceros del cielo
se
reflejan en mi pelo
traigo
mil lenguas de fuego
todas
en mi pelo»
A mi no em sembla coherent que hagi dit això en castellà, atès
que és la llengua usada pels espanyolistes (batejada amb el nom de “lengua espanyola la lengua de todos”)
per a anorrear “llengües de foc” que són les llengües vernacles.
Tampoc trobo coherent
que el Pare Prior o Abat del monestir de Montserrat justifiqués el fet de que
l’escolania de Montserrat cantés en castellà en aquest disc. Es evident que no té el sentit vernaclístic
que va posar en valor la Reforma i
Regeneració del Concili Vaticà II. La manca de sentit vernaclístic és més aviat
de la voluntat de Contrareforma antivernaclista que hi ha hagut posteriorment.
També, i
seguint amb el que m’ha dit el chatGPT, ha declarat que Lux té una intenció espiritual:
La intenció espiritual de Lux:
— “He tingut sempre aquest desig: com puc
acostar-me a Déu? Com puc estar més a prop de Déu?”— ha dit Rosalia.
M’agradaria preguntar-li si ha provat de fer el camí del vernaclisme. Ella és
catalana. Dóna testimoni de vernaclitat catalana? En aquest sentit m’agradaria
dir-li que reflexioni sobre l’Anunciació, —referent cristià del Nou Testament—,
qualsevol representació artística que en parli; des de l’art romànic fins a
Leonardo da Vinci; hi veurà com un àngel li anuncia a Maria que engendrarà un
fill nascut de l’Esperit Sant. Aquest esperit baixa en forma de colom i «infon»
el do de llengües.
A la cançó «Magnolias» diu el següent:
«Dios
desciende
Y yo asciendo
Nos encontramos
En el medio»
Per Pentecostés, Déu
no baixa, baixa l’Esperit Sant, ho fa en forma de colom i infon el do de llengües,
les anomenades llengües de foc, les llengües de l’esperit, les llengües
vernacles – posades en valor novament pel Concili Vaticà II l’any 1965—. A la
cançó “Relíquia” diu: «perdí mi lengua en París» Quina llengua
va perdre?
E.- Cal distingir
llengua universal de llengua multitudinària; crec que habitualment no es fa
aquesta distinció.
J.- Li he preguntat a la
I.A. això que dius:«Explica breument la
diferència que hi ha entre llengua universal i llengua multitudinària» i m’ha
contestat això:
—Breu explicació:
·
Llengua multitudinària: és una llengua
parlada per molta gent, sovint perquè s’ha estès per conquestes, colonització o
poder econòmic. La seva força ve del nombre de parlants (per exemple,
el castellà, l’anglès o el mandarí).
·
Llengua universal: no depèn del nombre de parlants, sinó de
la seva capacitat de comunicar valors, coneixement o experiència humana
compartida. Una llengua és
universal quan, arrelada en un lloc concret, pot expressar allò que és
comprensible i valuós per a tothom.
En síntesi:
Multitudinària=quantitat
Universal = profunditat i
capacitat de significació
La llengua
catalana —i les llengües vernacles, són llengües universals perquè combreguen
amb l’Esperit, l’Alè; són holístiques—. La llengua espanyola és una llengua
multitudinària però no és universal.
E.- Sobre la divisió del disc
i el concepte global: ha parlat de Lux
com un “rompecabezas”[1]
J.- Si ho he llegit.
E.- Tu també has fet el teu
llibre DOTZE com un trencaclosques o puzle.
J.- Si. A mi m’agrada més
dir-li «puzle». Els meus puzles no trenquen closques o caps, al contrari: els
ordenen de manera que donen una imatge que és un reflex de l’alè i fa pensar perquè té un sentit.
E.- Sovint et diuen que és
massa profund, que escrius massa subordinades i els lectors es perden o es cansen abans d’arribar al
final, oi?
J.- Si. Tens raó. Vaig
començar a fer aquest puzle quan tenia vint anys. Ara en tinc quasi
setanta-sis.
E.- Què en penses del “rompecabezas” que diu diu que fa la
Rosalia?
J.- La Rosalia en té trenta-tres, la meitat d’anys que jo tinc. Tinc
l’esperança que continuarà fent el puzle durant més anys i crec que en algun moment hi veurà una imatge diferent de
la que hi veu ara. S’adonarà del valor de les llengües vernacles i potser farà
un disc en llengua occitana i catalana, o potser hauríem de dir llengua« occitanocatalana». Simon Weil, a qui diu
admirar, va dir coses molt interessants sobre la civilització occitana, els
cristians càtars i la identitat de Jahveh. Els cristians càtars deien que
«Jahveh no era Déu» rebutjaven l’Antic Testament, i afegien que «Déu el Pare Celestial» i lleien el Nou Testament i
l’Apocalipsi o Llibre de la Revelació. Aquest llibre per cert, és
imprescindible si es vol entendre l’art romànic i el missatge del Temple de la
Sagrada Família de Gaudí. El cristianisme amb el que s’identifica la catalanitat
és santjoanista. L’espanyolisme castellanista s’identifica amb el catolicisme
damasonià (el de la Bíblia sorgida del Concili de Nicea que es va fer sobre una selecció del les escriptures sagrades, tendenciosa segons opinió de molts historiadors, per afavorir els interessos polítics imperials de Constantí).
Continuarà....
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
[1] En els meus llibres, Vernaclística i Dotze. Escriptures Heterodoxes, jo dic que faig un “puzle” un “trencaclosques”. Aquest mot “puzle” no vol dit trencar-me el cap, sinó ordenar-lo.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)