divendres, 2 de desembre del 2022

Les Identitats nacionals genuïnes i l'Ideal Nacional Català (1)

 


La identitats nacionals vernacles o genuïnes 

i l’Ideal Nacional Català (1)

 

 



Bandera vernaclística o genuïnística i nacions vernacles o genuïnes

 El 4 d’Abril del 2007 vaig escriure un article amb el títol de: La qüestió de les Identitats Nacionals Vernacles i el pa català. El pa català feia referència a un text de Francesc Pujols que havia llegit al llibre Concepte General de la Ciència Catalana. 

Aquest mes de Novembre de 2022 el reviso i el refaig canviant el títol vell per un de nou: La identitats nacionals genuïnes i l’Ideal Nacional Català

 

Per quin motiu he fet aquesta adaptació i relectura d’un article que vaig escriure ara fa uns quinze anys? Doncs, perquè una persona que ha llegit el meu llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes editat el 2021, i que ha copsat el què jo vull dir quan parlo de l’Ideal Nacional Català, m’ha aconsellat canviar el mot vernacles pel mot genuïnes.  Quan li he preguntat per quin motiu. M’ha dit que vernacles és un mot arcaic. Això- m’ha dit- fa que molts lectors no acceptin o combreguin amb els teus escrits perquè els semblaran cosa del passat i no copsaran l’actualitat del què estàs dient.  Ho he reflexionat i he recordat que des de fa anys rebo molts correus de persones que s’identifica amb el meu missatge sobre l’Ideal Nacional Català, i em recomanen canviar el mot vernacles per un altre. Quan els pregunto el motiu em diuen perquè al Diccionario Español han posat que les llengües vernacles són les llengües dels esclaus de Roma i en parlen amb un sentit despectiu. Doncs, bé, vaig a fer la prova. Reescric aquest article que vaig fer l’any 2007 i substitueixo el mot vernacles pel mot genuïnes. Es fan vells els mots i perden sentit? Jo crec que no. Cal canviar els mots que han adulterat per a recobrar el sentit original del què es vol dir? Jo crec que no; a mi em sembla que cal reivindicar el sentit original dels mots adulterats. Acabat de reflexionar-hi he decidit però fer la prova i he canviat el mot vernaclisme pel mot genuïnisme. L’escrit que vaig fer fa quinze anys, amb alguns afegits és d’actualitat. Tant actual que a vegades he pensat que el temps no existeix; només és un Instant en moviment; promogut o originat, per dues forces genuïnes. Ara recordo que quelcom  així ja ho deia Zoroastre o Zaratrustra quan parlava d’ Ohrmazd i Ahriman. Avui som a Novembre de 2022

 

ESCRIT FET L’ABRIL DEL 2007 REVISAT I REFET AQUEST 2022

 

En el seu viatge a Marroc (Abril 2006) el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, va anunciar un gir en la política exterior catalana basat en potenciar els aspectes econòmics i deixar de cantó, els aspectes més identitaris i simbòlics. Aquesta línia ha estat seguida posteriorment també en política interior per l'actual Govern de la Generalitat de Catalunya encapçalat per "José" Montilla. Aquesta actitud - el rebuig de les identitats pròpies de cada lloc que també anomeno genuïnes - és una actitud que he observat en diversos polítics, catalans, espanyols, europeus, americans i d'altres. Per què no es vol potenciar els temes identitaris i simbòlics? Què passa amb les qüestions identitàries? Per què no s’hi ha d’entrar? Potser que els polítics no volen entrar en la dialèctica identitària a causa de que els votants estan dividits per la seva identificació. A Catalunya, per extensió als Països Catalans o regnes de la Corona d’Aragó, n’hi ha que es senten espanyols i n’hi ha que es senten catalans. A tot el món s'observa un renaixement del nacionalisme genuïnista o indigenista que queda escindit entre autoctonistes i forasteristes. A Irlanda entre irlandesos i britànics o anglòfons. A Ucraïna entre ucraïnesos i soviètics russòfons. A Occitània entre occitans (llengua d'oc) i francesos ( llengua d'oil). A Euskal Herria entre euskalduns (llengua euskera) i espanyols (llengua castellana). La llista de nacions genuïnes podria fer-se molt més llarga. A la premsa he llegit referències a Caledònia, Escòcia, Geòrgia, Llombardia, Galícia, Còrsega, .....

 

Totes aquestes voluntats democràtiques de caràcter autòcton o genuí estan sotmeses a un Marc Legal o Constitució que les condiciona, i a un medi social advers compost per una població transplantada amb caràcter hostil i adversària, Marc Legal que comporta una determinada mentalitat i concepció cultural adúltera i antinatural feta a mida i conveniència dels poders dominadors. Es tracta d'un fenomen internacional. Pel que fa referència a les poblacions trasplantades o desterrades amb caràcter alienador i desnaturalitzador em pregunto: quin nom té aquest fenomen de migracions amb caràcter desnaturalitzador o alienador? Quines són les conseqüències social i culturals? És un fenomen  característic dels poders imperialistes? És un fenomen que es fa present en  els diversos sistemes polítics tant monarquies com a repúbliques? Ens hauríem de preguntar: Qui vol dominar aquestes nacions políticament amb la cultura i llengües que manifesten originalment com a emanacions genuïnes? D’on surten aquestes emanacions? Hi ha un "poder" que opera a nivell terrenal abastant tot el planeta Terra? Potser també opera a un nivell còsmic interplanetari? Cal identificar aquest poder malèvol i hostil amb les nacions, llengües i cultures genuïnes. Sense identificar-lo no se'l pot combatre.

 Els polítics han de cercar un discurs que no sigui relacionat amb la identitat per obtenir el vot de tots? Quin és el seu discurs? Un discurs materialista de classe social i un discurs culturalment indefinit per no entrar en qüestions identitàries? No crec que sigui aquest el camí de la pau, l’equitat i la harmonia humanística. Volen sumar a base de negar. Aquesta actitud és una mala política.

Jordi Salat

josalort@hotmail.com


Les identitats nacionals genuïnes i l'Ideal Nacional Català (2)


divendres, 4 de novembre del 2022

Viatge a Andalusia: Dòlmens d'Antequera (Málaga)

Viatge a Andalusia

Dòlmens d'Antequera Málaga Construïts 3.000 anys abans de Crist


Dòlmens d'Antequera (Málaga. Andalusia) orientats en funció del solstici a muntanya amb cara de dona. Un significatiu exemple de la cultura zodiacalista de la qual parlo en el meu llibre DOTZE. La cultura zodiacalística comporta ecolingüisme, parlar amb les llengües pròpies del territori.

Jo crec que no són sepulcres sinó que són temples zodiacals. El nom de la muntanya en forma de cara de dona mirant al cel, des d'on surt el raig de Sol que per equinocci il·lumina la porta d'entrada del dolmen, que ara li diuen "Peña de los enamorados" no és el nom original. Jo crec que han volgut amagar i adulterar la identificació amb una deïtat zodiacalista com les que trobem en les cultures paganes o zodiacals arreu del món les quals veuen en la Naturalesa a la Mare Terra i el Cosmos el Pare Cel els quals interpreten com a Llibre de Déu.

En el llibre DOTZE exposo argumentalment la diferència de concepció cultural que hi ha entre aquesta tradició zodiacalista que fa pensar la qual amb la gràcia, la inspiració i la raó cerca interpretar un pensament i identificar amb bon enteniment el Coneixement estudiant els signes del Cel i la Terra com a Llibre de Déu i la tradició que mana obeir les normes de Taules de la Llei de Jahveh.











Jordi Salat