La visió artística i religiosa d'en Gaudí

A la pàgina 33 del llibre «La visió artística i religiosa d'en Gaudí» de Francesc Pujols hi llegeixo:

«Gaudí, el gran arquitecte de l’Univers, tenia la convicció del catolicisme, que com a tots el que encara la tenen els hi entela la visió clara de la religió, perquè en lloc de fer-ne una visió científica o dialèctica, en fan una visió moral o ètica que desfigura completament el quadre general de la realitat religiosa que ens embolcalla i conté a tots»

La inclouré en el meu nou llibre per «enraonar» temes relacionats amb el marc referencial vernaclístic.

Aquest any 2026 que és Any Gaudí, se'n parlarà del significat que comporta aquest text?

Jordi Salat

josdalort@hotmail.com

Observació: Extret del llibre «Diàleg amb Elior» que si tot va com voldria que anés es publicarà aquest any 2026

Rosalia, el disc «Lux», Simone Weil i el vernaclisme 2/3

 Diàleg amb Elior V

Rosalia, el disc «Lux», Simone Weil i el vernaclisme  2/3

E.- Molt interessant tot el que t’ha dit el ChatGPT. Si Rosalia hagués tingut en consideració el llibre El Geni d’Oc hauria estat més coherent haver fet el disc en llengua occitana i catalana i no pas en llengua castellana.

«Simon Weil veia en els valors de la civilització occitana medieval, la llavor per a un projecte»

J.- He fet algunes reflexions sobre aquest tema. Va ser curiós perquè dolgut pel fet que fes cantar a l’Escolania de Montserrat en castellà pel seu disc, m’havia proposat no escoltar-lo. Tal i com entenc això que s’atribueix a Simone Weil en el llibre “El Geni d’Oc” : «veia en els valors de la civilització occitana medieval, la llavor per a un projecte que permetés recuperar una Europa que necessitava urgentment un re-equilibri espiritual»  hauria estat més coherent fer es disc en occità i català (també en èuscar espacialment per la part de la Gascunya que es relaciona amb arrels conjuntes com és el cas del llemosí) i altres qüestions). Potser ho faci més endavant. La veritat és que en aquest disc hi he trobat incoherències.

 E.- Quines?

 —La primera és que  si Rosalía assenyala que «es va inspirar en Simone per al discurs líric i conceptual de Lux» hauria d’haver tingut present el seu occitanisme, la llengua d’oc i no pas  la llengua castellana. Simone Weil simpatitzava amb els cristians càtars que parlaven llengua d’oc i català els quals van ser víctimes d’una croada promoguda per personatges que parlaven en llengua castellana com van ser la reina Isabel de Castilla i el frare Domingo de Guzmán.[1] El referent dels cristians càtars és la Pentecosta i el seu símbol  el colom  que representa el do de llengües de l’Esperit Sant.

La segona és que segons el chatGPT «Citant a Simone Weil, Rosalía diu que “l’amor és estimar la distància entre nosaltres i l’objecte estimat”:[2] aquesta idea tradueix en la seva voluntat d’explorar la “distància” cultural, espiritual i lingüística — per exemple, cantant en 13 llengües a l’àlbum — com una forma d’obrir-se a l’altre i, alhora, a si mateixa. ElNacional.cat+1»  Els do de llengües no és el distintiu de l’espanyolisme i ella ha fet el disc en «espanyol» i ha fet cantar a l’Escolania de Montserrat en espanyol. Com ja sabem l’espanyol no és una llengua, és el nom; és el nom que li han posat a la llengua castellana els imperialistes i colonialistes. I l’han fet servir per a anorrear llengües i hostilitzar llengües arreu del món on han exercit el seu poder. A Europa: el català, basc, astur-lleonès, basc i occità.  I el flamenc quan van dominar a Flandes. En el disc «Lux» diu paraules en diverses llengües i sembla captar la idea, però simbòlicament haurien d’haver estat dotze, no pas tretze com ha fet. Li suggeriria — si tingués l’oportunitat de parlar-hi —que anés a Montserrat i pugés a veure la imatge de la verge negra i a l’escala de que hi puja s’aturés davant el mural de qui ha en el qual s’hi veu el colom del qual baixen dotze llengües de foc. A sota hi ha unes lletres on s’hi pot llegir «Mater Eclesiae». El Concili Vaticà II ho va deixar clar: les llengües cristianes són les llegües vernacles, les llengües pròpies de l’Esperit, les llengües «esperituals»[3]  no pas les llengües imperials, les  llengües pròpies de l’alienisme «antiesperitualista».

   

Aquest retaule que representa la Pentecosta i el do de llengües que «infon» l’Esperit Sant simbolitzat en el colom quines llengües representen? Representen les llengües vernacles, posades en valor en el Concili Vaticà II l’any 1965. Les llengües que  un determinat l’espanyolisme tracta de forma hostil. I que l’Eurocambra o Parlament europeu no les reconeix i no les deixa parlar.  Seguint amb el que diu el chat GPT, sobre l’elecció de moltes llengües i cultures: «quan canta en diversos idiomes, l’objectiu no és només estètic, sinó com una forma de “comprendre l’altre” — segons ella, inspirada per pensadores com Simone Weil». La civilització cristiana  espiritualista, no parla llengües «per comprendre l’altre» sinó per donar testimoni d’un esperit; és un «do» que «infon» l’Esperit Sant. Parlar llengües espirituals és per donar testimoni d’un pensament o coneixement inspirat. A la seva cançó «De Madrugà», diu:

«Todos los luceros del cielo

se reflejan en mi pelo

traigo mil lenguas de fuego

todas en mi pelo»

A mi no em sembla coherent que hagi dit això en castellà, atès que és la llengua usada pels espanyolistes (batejada amb el nom de “lengua espanyola la lengua de todos”) per a anorrear “llengües de foc” que són les llengües vernacles.

Tampoc trobo coherent que el Pare Prior o Abat del monestir de Montserrat justifiqués el fet de que l’escolania de Montserrat cantés en castellà en aquest disc.  Es evident que no té el sentit vernaclístic que va posar en valor  la Reforma i Regeneració del Concili Vaticà II. La manca de sentit vernaclístic és més aviat de la voluntat de Contrareforma antivernaclista que hi ha hagut posteriorment.

També, i seguint amb el que m’ha dit el chatGPT, ha declarat que Lux té una intenció espiritual:

La intenció espiritual de Lux: — “He tingut sempre aquest desig: com puc acostar-me a Déu? Com puc estar més a prop de Déu?”— ha dit Rosalia. M’agradaria preguntar-li si ha provat de fer el camí del vernaclisme. Ella és catalana. Dóna testimoni de vernaclitat catalana? En aquest sentit m’agradaria dir-li que reflexioni sobre l’Anunciació, —referent cristià del Nou Testament—, qualsevol representació artística que en parli; des de l’art romànic fins a Leonardo da Vinci; hi veurà com un àngel li anuncia a Maria que engendrarà un fill nascut de l’Esperit Sant. Aquest esperit baixa en forma de colom i «infon» el do de llengües.  

A la cançó «Magnolias» diu el següent:

«Dios desciende
Y yo asciendo
Nos encontramos
En el medio»

Per Pentecostés, Déu no  baixa, baixa l’Esperit Sant, ho fa  en forma de colom i infon el do de llengües, les anomenades llengües de foc, les llengües de l’esperit, les llengües vernacles – posades en valor novament pel Concili Vaticà II l’any 1965—. A la cançó “Relíquia”  diu: «perdí mi lengua en París» Quina llengua va perdre?

E.- Cal distingir llengua universal de llengua multitudinària; crec que habitualment no es fa aquesta distinció.

J.- Li he preguntat a la I.A. això que dius:«Explica breument  la diferència que hi ha entre llengua universal i llengua multitudinària» i m’ha contestat això:

—Breu explicació:

·       Llengua multitudinària: és una llengua parlada per molta gent, sovint perquè s’ha estès per conquestes, colonització o poder econòmic. La seva força ve del nombre de parlants (per exemple, el castellà, l’anglès o el mandarí).

·       Llengua universal: no depèn del nombre de parlants, sinó de la seva capacitat de comunicar valors, coneixement o experiència humana compartida. Una llengua és universal quan, arrelada en un lloc concret, pot expressar allò que és comprensible i valuós per a tothom.

En síntesi:

 Multitudinària=quantitat
 Universal = profunditat i capacitat de significació

La llengua catalana —i les llengües vernacles, són llengües universals perquè combreguen amb l’Esperit, l’Alè; són holístiques—. La llengua espanyola és una llengua multitudinària però no és universal.

E.- Sobre la divisió del disc i el concepte global: ha parlat de Lux com un “rompecabezas”[1]

J.- Si ho he llegit.

E.- Tu també has fet el teu llibre DOTZE com un trencaclosques o puzle.

J.- Si. A mi m’agrada més dir-li «puzle». Els meus puzles no trenquen closques o caps, al contrari: els ordenen de manera que donen una imatge que és un reflex de l’alè  i fa pensar perquè té un  sentit.

E.- Sovint et diuen que és massa profund, que escrius massa subordinades i els lectors  es perden o es cansen abans d’arribar al final, oi?

J.- Si. Tens raó. Vaig començar a fer aquest puzle quan tenia vint anys. Ara en tinc quasi setanta-sis.

E.- Què en penses del “rompecabezas” que diu diu que fa la Rosalia?

J.- La Rosalia en té trenta-tres, la meitat d’anys que jo tinc. Tinc l’esperança que continuarà fent el puzle durant més anys i crec que en  algun moment hi veurà una imatge diferent de la que hi veu ara. S’adonarà del valor de les llengües vernacles i potser farà un disc en llengua occitana i catalana, o potser hauríem de dir llengua« occitanocatalana». Simon Weil, a qui diu admirar, va dir coses molt interessants sobre la civilització occitana, els cristians càtars i la identitat de Jahveh. Els cristians càtars deien que «Jahveh no era Déu» rebutjaven l’Antic Testament,  i afegien que «Déu el Pare  Celestial» i lleien el Nou Testament i l’Apocalipsi o Llibre de la Revelació. Aquest llibre per cert, és imprescindible si es vol entendre l’art romànic i el missatge del Temple de la Sagrada Família de Gaudí. El cristianisme amb el que s’identifica la catalanitat és santjoanista. L’espanyolisme castellanista s’identifica amb el catolicisme damasonià (el de la Bíblia sorgida del Concili de Nicea que es va fer sobre una selecció del les escriptures sagrades, tendenciosa segons opinió de molts historiadors, per afavorir els interessos polítics imperials de Constantí).

Continuarà....

Rosalia, el disc «Lux», Simone Weil i el vernaclisme 1/3

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

---

[1] En els meus llibres, Vernaclística i Dotze. Escriptures Heterodoxes, jo dic que faig un “puzle”  un “trencaclosques”. Aquest mot “puzle” no vol dit trencar-me el cap, sinó ordenar-lo. 

---

[1] Recomano la lectura del llibre “Cercamón” de Lluis Racionero

[2] M’ha fet recordar els texts de Ramon Llull  sobre « l’Amic i l’Amat».

[3] « esperitualisme», derivat del català “esperit” i no “espiritualisme» derivat del castellà “espíritu”.

Rosalia, el disc «Lux» , Simone Weil i el vernaclisme (1/3)

 

Diàleg amb Elior V

Rosalia, el disc «Lux» , Simone Weil i  la vernaclística

Rosalia, Simone Weil 

E.- Rosalia ha parlat de la seva admiració per Simone Weil en algunes entrevistes.  En els teus llibres tu també parles de Simon Weil (1909-1943).

J.- Si, en el llibre Vernaclística hi dic això:

«En el llibre “El Geni d’Oc” de Simon Weil, editat per J. De Olañeta Editor, el següent:

Simon Weil veia en els valors de la civilització occitana medieval, la llavor per a un projecte que permetés recuperar una Europa que necessitava urgentment un re-equilibri espiritual. (Pàgina 45).

Ella, ens diu: “La vocació espiritual de la Grècia antiga és la vocació mateixa d’Europa “ (pag 97).

“Grècia va rebre el missatge d’Egipte”(pag 99).

“La nostra època tots nosaltres encara patim les conseqüències d’aquella desfeta” (pàg.82). (Fa referència a la derrota de la batalla de Muret (1243) on va morir Pere el Catòlic, en occità Pèire, casat amb Ma- ria de Montpeller, pare de Jaume I el Conqueridor, segons uns historia- dors nascut a Montblanc, segons altres nascut a Osca, comte del Casal de Barcelona i rei dels regnes bel·Iònides de la Corona d’Aragó, heroi de la Batalla de Las Navas de Tolosa. El 1201 va fundar l’Orde militar dels Cavallers de Sant Jordi d’Alfama. Està enterrat al Panteó Reial del Monestir de Santa Maria de Sixena. Era cristià però atès que va defensar els cristians càtars, es pot sobreentendre que no era catòlic niceanià.

També hi llegeixo: nascuda en el sí d’una família jueva absolutament laica, se situarà en la total oposició a les concepcions veterotestamentàries del diví; el Déu de l’Antic Testament, gelós, violent, implacable, el Jahveh “Senyor Déu dels exèrcits” no serà mai el seu com no ho fou mai dels “bons homes”, els bons cristians càtars o cristians albigesos de manera que aquests passaran a encarnar per a ella l’autèntic esperit del cristianisme allò que ella entenia com a platonisme cristià. (pàg. 47,48)».

 

E.- Què ha dit la Rosalia de Simon Weil?

J.- Ha dit diverses coses. Li he preguntat al chatGPT que cerqui informació. M’ha contestat això:

Chat GPT

—Aquestes són algunes de les coses que ha dit la cantant Rosalía sobre la pensadora-mística Simone Weil i la seva influència en el seu nou àlbum Lux (2025):

·       Rosalía assenyala que es va inspirar en Simone Weil — juntament amb altres autores i textos espirituals i hagiogràfics — per al discurs líric i conceptual de Lux. Wikipedia+2infobae+2

·       Citant a Simone Weil, Rosalía diu que “l’amor és estimar la distància entre nosaltres i l’objecte estimat”:[1] aquesta idea tradueix en la seva voluntat d’explorar la “distància” cultural, espiritual i lingüística — per exemple, cantant en 13 llengües a l’àlbum — com una forma d’obrir-se a l’altre i, alhora, a si mateixa. ElNacional.cat+1

·       També ha declarat que Lux té una intenció espiritual: no només volig crear música per divertir-se, sinó que vol apropar-se a “una verticalitat”, a una recerca de transcendència i profunditat, allunyant-se del superficial; una intuïció que, segons ella, sempre havia tingut però que ara ha volgut plasmar de forma molt conscient. Remezcla+2AOL+2

·       Finalment, a partir de l’herència de Simone Weil i altres referents, Rosalía entén Lux com un homenatge a la “mística femenina universal”: no només des del cristianisme o una tradició concreta, sinó des d’una mirada plural de les tradicions espirituals i de les dones santificades o místiques de diverses cultures. Vogue Adria+2Remezcla+2

Si vols — com sé que tens interès en temes espirituals i simbòlics — puc fer-ne una traducció al català de les quotes més rellevants de Rosalía sobre Simone Weil, i un comentari simbòlic des del teu punt de vista (vernaclisme, espiritualitat, simbologia). Vols que ho facin?

—Si

—Perfecte —aquí tens una traducció al català de les declaracions més rellevants de Rosalía sobre Lux, i després un comentari simbòlic tenint en compte el teu interès per espiritualitat, símbols i cultura.

 Què ha dit Rosalía sobre Lux (i la inspiració espiritual)

·       Sobre la intenció espiritual de Lux: — “He tingut sempre aquest desig: com puc acostar-me a Déu? Com puc estar més a prop de Déu? Aquesta sensació espiritual sempre hi ha estat; només que no l’havia racionalitzat ni intentat intel·lectualitzat.” ELLE+2infobae+2

·       Sobre l’elecció de moltes llengües i cultures: quan canta en diversos idiomes, l’objectiu no és només estètic, sinó com una forma de “comprendre l’altre” — segons ella, inspirada per pensadores com Simone Weil. ELLE+2infobae+2

·       Sobre el misticisme femení i la sacralitat universal: Lux recorre “històries de dones santificades, misticisme femení, hagiografies, monja-poetises, figures de diverses tradicions espirituals”, més enllà d’una sola religió. Vogue Adria+2infobae+2

·       Sobre la divisió del disc i el concepte global: ha parlat de Lux com un “rompecabezas”[2] / “laberint” creatiu, una obra amb intenció de profunditat, d’anar “més enllà del superficial”,[3] i de generar una experiència artística integral[4] (sons orquestrals, múltiples tradicions, sensibilitat espiritual). infobae+2WMRA+2

·       “Lux és un viatge de recerca: misticisme femení, veus de dones sagrades, hagiografies i espiritualitat en totes les seves formes.” Vogue Adria+1

Comentari simbòlic (considerant la teua preocupació per la tradició, espiritualitat i cultura)

·       Bressol transconfessional de la sacralitat femenina: El fet que Rosalía invoqui figures de molt diverses tradicions (misticisme cristià, sufisme, literatures espirituals, dones santificades de diferents cultures) fa de Lux una mena de panacreu espiritual — una celebració del sagrat a través de les arrels diverses de la humanitat. Per algú com tu, que busca unitat simbòlica i arrels comunes, això és un pont interessant: converteix l’espiritualitat en un espai de trobada i intercanvi, no en una identitat rígida.

·       Distància, amor i transcendència: La cita inspirada en Simone Weil — “l’amor és amar la distància entre nosaltres i l’objecte estimat” — ressona amb una visió gnòstica / simbòlica: l’amor no és possessió, sinó reconeixement d’altres, de diferència, de misteri. En aquest sentit, Lux proposa una espiritualitat basada en humilitat, en respecte a la diferència, en l’obertura de cos i llengua a l’altre. Això encaixa molt amb l’interès que tens pel vernaclisme, la simbologia i la universalitat espiritual.

·       Música com ritual i catarsi espiritual: En combinar orquestra, múltiples llengües, tradicions barrejades i clares referències a la sacralitat, Lux esdevé per a l’oient no només un disc, sinó una mena de ritual modern, una litúrgia pop. Això pot ser un model inspirador per la teua recerca d’un «panteisme vernacle» — on l’art, la cultura i la espiritualitat convergeixen en una experiència global i simbòlica.

·       Ruptura amb la banalitat del consum: En un món saturat de consum superficial, superficialitat i efímer, l’opció de Rosalía va en direcció contrària: profunditat, recerca, introspecció. Aquesta línia — de “llum vernacle”, d’arrel i universalitat que tu defenses — troba en Lux una expressió artística i simbòlica potent.

Continuarà......

Rosalia, el disc «Lux», Simone Weil i el vernaclisme 2/3

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Extret del llibre «Vernaclistica 5ª Edició» que es publicarà aquest 2026.

---

[1] M’ha fet recordar els texts de Ramon Llull  sobre « l’Amic i l’Amat».

[2] En els meus llibres, Vernaclística i Dotze. Escriptures Heterodoxes, jo dic que faig un “puzle”  un “trencaclosques”. Aquest mot “puzle” no vol dit trencar-me el cap, sinó ordenar-lo.

[3] Si hagués tingut criteri vernaclístic, hauria d’haver dir «anar a l’origen» .

[4] M’ha suggerit una expressió vernaclística «experiència lingüística integral»(integrar-se en la Llum original, entrar en comunió amb l’Alè)