dimecres, 24 de juliol del 2019

Viatge a Dinamarca: Escut de Catalunya i la Corona d'Aragó a la catedral d'Aarhus




Aquest estiu he fet un creuer pel Mar Bàltic. Vaig sortir des del port de  Copenhage per anar a la ciutat de Aarhus on teníem la primera aturada. En el port d’Aarhus, des de dalt del vaixell, es contemplava una bonica vista del poble amb la seva punxeguda catedral.


Aarhus i catedral

El primer que vaig fer va ser anar a veure la catedral que és el principal temple de la ciutat i el més gran del país. És una església gòtica, construïda essencialment amb totxos vermellosos. La seva construcció va començar pels voltants de l’any 1200, va ser consagrada pel bisbe  Peder Vognsen i posada sota l’advocació de Sant Climent, el sant patró dels mariners, molt venerat en els països bàltics durant l’Edat Mitjana. Aquesta catedral, finalitzada pels voltants de l’any 1300, era d’un típic estil romànic. El 1330 es va incendiar per la qual cosa va quedar abandonada. L’any 1500 va quedar reconstruïda, però va ser feta amb  el típic l’estil gòtic que era el que es feia com a tendència en aquell moment i que és l’aspecte que té actualment.
  

A les parets té pintats frescos de gran valor artístic; té l’òrgan més gran de Dinamarca; el seu tríptic és el més gran tresor medieval del país. El retaule, construït en la dècada de 1470, obra de Bernt Notke, és d’alta qualitat artística. A la cripta, hi ha diverses làpides relacionades amb personatges històrics,  obra de l’escultor flamenc Thomas Quellinius.

Mentre observava, tot plegat, com a turista interessat per la cultura, caminant per l’interior del temple, vaig quedar molt sorprès al veure aquest escut en  un dels frescos de la  paret de la catedral.

Fresc de la catedral d’Aahrus a Dinamarca

A l’escut s’hi pot veure els quatre pals, que són un referent identitari català, del Casal de Barcelona i per tant dels bel·lònides,  de la Corona d’Aragó, de La Provença i en concret, tal com es veu en l’escut, també el del Regne de Sicília. En llibres anglesos sobre Història hi he llegit que l’anomenen Regne Aragonès de Sicília.
Què hi fan aquest referents catalans a Dinamarca?


Detall escut fresc catedral d’Aarhus




Escut de Catalunya. Escut Regne Aragonès de Sicília

En uns moments històrics com els actuals, amb presos polítics catalans a presons espanyoles,  en els que Catalunya necessita recolzament per seva qüestió nacional i política a Europa i al món,  donar a conèixer fets històrics com aquesta presència dels quatre pals a la catedral d’Aarhus és un factor importantíssim. Les afinitats històriques  en els temps passats poden comportar simpaties i connexions polítiques en els temps presents.

Ara fa uns quants anys vaig escriure diversos articles sobre les afinitats entre dos mítics i llegendaris personatges que relacionen Dinamarca i Catalunya: Holger Danske[1] i Otger Cataló[2]


Des d’aleshores penso que seria bò promoure un agermanament entre ciutats daneses i catalanes, i també d’altres territoris de la Corona d’Aragó. Ara, penso que Aarhus podria ser-ne una de molt interessant. Amb quina ciutat l’agermanaries? – m’he preguntat -; i he pensat: amb Girona. Potser perquè Girona està relacionada amb la càbala i a la catedral d’Aarhus també hi he vist la Menorah a l’altar i el Tetragramma a una de les parets.





Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Continuarà:
Viatge a Dinamarca 2
Cristòfor Colom, català de la Corona d'Aragó segons Luis de Ulloa i la catedral d'Aarhus

Fresc  pintat a la catedral d'Aarhus.




Està relacionada  amb  l'Arbre de Sobrarbre ( "Sobrearbre" en castellà "Encima de árbol") els simbolisme identitari aragonès y Ainsa?






dimecres, 6 de març del 2019

Les arrels occitanes del regne d'Astúries





Bandera d'Astúries


Església de San Pedro de Quirós (Astúries)

Bandera d'Occitània



Les arrels occitanes del Casal de Barcelona i Corona d'Aragó han estat esborrades, pervertides i adulterades per l'espanyatisme castellanista o "castinyolisme" d'una "espanya que enganya"?

Un altre lligam relacionat amb aquestes arrels occitanes que per mitjà de la Corona d'Aragó i el Casal de Barcelona ens porten  a València, el troben en el nom de la ciutat asturiana de Gijón i en el nom de la ciutat valenciana de Jijona.


Gijón s'hi parla bable i a Jijona, ciutat conquerida als àrabs per un un occità nascut a Montpeller, el Rei Jaume I, que hi va portar migrants occitans, aragonesos i  catalans de Lleida, s'hi parla el català de València el qual té doncs quelcom a veure també amb l'occità.


Doncs bé, en bable "Gijón" es diu "Xixón" i, "Jijona" en català és diu"Xixona".



Xixón i Xixona és evident que tenen relació i que han estat desnaturalitzades, podem dir "desoccitanitzades".


El Rei  de la Corona d'Aragó, Jaume I (segle XIII) era d'origen occità, nascut a Montpeller,  i parlava occità.

El Rei  d'Astúries, Pelayo I (Segle VIII) era d'origen occità i en realitat els àrabs li deien Belai?

Reflexionem-ho: Es va casar amb una dona que es deia Gaudiosa.
Un nom també  occità  que té la mateixa arrel etimològica que la del cognom del famós arquitecte català Antoni  Gaudí. 


I, la seva filla es digué Ermessenda

Nom d' origen occità  portat per la noble Ermessenda de Carcassona, la qual té la tomba a la catedral de Girona (Catalunya)


Quan parlem de l'Ermessenda d'Astúries parlem del segle VIII. 
Quan parlem de l'Ermessenda de Carcassona parlem del segle X.


D'on és original el nom d'Ermessenda?

Penso que el nom Ermessenda, és un nom que existia a Occitània abans del segle VIII .


I, el relaciono amb noms com Ermengol, propis de la dinastia dels Urgell, o Ermengaud propi de personatges occitans.

On és l'origen i què hi trobem de coneixement original - principis científics basats en la saviesa i valors ètics- en aquells que el representen?


Trobem significatives dones anomenades Ermessenda a Occitània i a Catalunya:


Ermessenda es deia també la mare de Guifré el "Bel·lós"

Pilós o Pelós li van posar aquells que van voler amagar les seves arrels bel·lònides que el relacionaven amb Occitània, i el seu parent Salomó I d'Urgell. 

Així com amb una determinada concepció cultural zodiacalista probablement de la cultura de Caldea, actualment Iraq, pàtria d'Abraham, natural de la ciutat d'Ur . 

Les informacions de l'oficialisme acadèmic sobre Abraham en molts casos han estat tergiversades i adulterades. 
El que si sabem del cert per arqueologia és que a Ur i a Caldea, terres de Cam, i els camites hi havia cultura zodiacal això vol dir estudi dels astres i les mitologies astrals)


Pot ser que sigui significatiu el fet que un comte d'Urgell, familiar de Guifré I de Barcelona, dit "el Bel·lós" ( i no pas Pilós)  per ser bel·lònida, es deia Salomó d'Urgell. 

Això ens porta a referències bíbliques. 

Potser que sigui tant significatiu que determinats poders perversos i pervertidors no voldran que sigui cregut.




Jordi Salat
josalort@hotmail.com