El
Silenci
Receptacle de totes les paraules
He anat a veure una exposició La Llarga nit de l'artista Jaume Plensa a la Galeria Senda de Barcelona.
Aquesta
foto és de la seva obra sobre "El Silenci". Mentre la miraba m’ha
vingut al cap la cançó The
Sounds of Silence[1]
de Simon and Garfunkel de l’any 1966 que he escoltat moltíssimes vegades al llarg de la meva vida, ara que som en el 2021, puc dir durant més de 55 anys.
Aquesta obra, m'ha inspirat una reflexió personal: "En el Silenci hi són presents totes les paraules talment com en el No-Rès[2] hi són presents totes les coses".
Quan he pensat això també m'ha vingut al cap un record del llibre El Mite de l'etern retorn. Arquetips i repetició escrit en llengua romanesa per Mircea Eliade i se m'ha fet present la menció que vaig llegir-hi sobre els conceptes de menok i getik i el reflex existent entre lo celeste i lo terrestre. Les arrels de l'Arbre de la Vida són a dalt del cel, les arrels de les paraules vives són en el Silenci. Cal néixer de dalt. I cal fer-ho, i de fet es fa, com a persones i com a nacions. I, com a obra d'art.
Després he pensat: quina és la política sobre la presència de l'art identitàriament significatiu dels artistes que s'ha fet en els darrers anys a Catalunya i a la seva capital Barcelona (així com a la resta de territoris dels regnes de la Corona d'Aragó i dues capitals com són Mallorca i València) en els darrers anys mentrestant els artistes catalans van escampant art pensat en llengua catalana arreu del món, i es permet que siguin presentats i identificats com a "españoles" i així deixar que arreu del món es pensin que han estat pensades en castellà i desconeguin i per tant no valorin la qüestió nacional de Catalunya, i per a tapar la catalanitat i el seu sentit universal?
La pregunta que m'he fet, també era dins el Silenci...
Se l'ha fet algú més dels que han visitat l'exposició? Les paraules i les preguntes hi són...
Com podem escoltar-les?
De fet, cada vegada que miro la foto, em vénen paraules i preguntes com portades per un misteriós vent, un vent imperceptible pels cinc sentits que són la vista, l’olfacte, el gust i el tacte. O potser, atretes per un enigmàtic iman interior que es deu trobar en algun lloc del meu cos o la meva ànima, o no sé on, i és per això que l’he posat en el meu blog, per mirar-la de tant en tant i deixar-me batejar per les paraules i preguntes que tenen en el Silenci el receptacle original a partir del qual es Crea el Tot, el Déu que és la Paraula Viva.
Les arrels de les paraules vives, no són en els llibres escrits, són en el Silenci.
Exposició Jaume Plensa
Jordi Salat
[2] Escric “rès” amb accent per què penso que aquesta paraula que vol dir “cosa” s’hauria d’escriure “rès” amb accent obert per a diferenciar-la de la paraula “rés” que voldria dir “ lo que és” (allò que, com a substància de l’Ésser, essencialment, es diu o pensa) en l’acte “resar”.
