dilluns, 20 de setembre del 2021

Llibre DOTZE

 

DOTZE

Escriptures Heterodoxes


El 12 és un número significatiu en moltes tradicions culturals. A la portada té un Dodecaedre, polígon de 12 cares, que segons el filòsof Plató té quelcom a veure amb l'estructura de l'Univers.

En el Dodecaedre hi ha quatre pals vermells sobre fons daurat que representen els quatre elements de la Creació.

Per mitjà de dotze escrits, distribuïts en quatre parts, Foc, Aire, Aigua i Terra, exposa una manera de interpretar la Història  de les nacions dins el marc referencial de dues tradicions bíbliques, la Tradició Jahvehita i la Tradició Johanita o Baalita a partir de la Maledicció de Noé que s’esmenta a la Bíblia Gènesi 9:25

Dins aquest marc referencial situa els elements culturals que justifiquen el necessari reeiximent de les mentalitats i nacionalismes humanistes que anomena nacionalismes vernaclistes - indígenes, autòctons o naturals- els quals són presents als cinc continents.

Fer possible aquest reeiximent a mena de ressorgiment que es manifesta i fa present al llarg de la Història  comporta un canvi de l’actual mentalitat ortodoxa.

Parla del nacionalisme català, occità, basc, irlandès, escocès, cors, flamenc, i d'altres d'Europa no reconeguts per constitucions d'Estats en estat de corrupció i decadència.

A la lamentació negativa del “No és això”,  i el “Diguem no”  hi  contraposa  una mentalitat alternativa amb l’afirmació positiva del “És això” i el “Diguem si”:  “Sí que és això”





"Cal retornar la nació catalana al seu centre natural, que no és la península, sinó el gran espai occitano-català. És en aquest espai, ençà i enllà del Pirineu, on hi ha l'origen i batega l'esperit creatiu del país"

Extret del llibre "6 d'Octubre. Palestra i Batista i Roca" pàgina 38 de Victor Castells.


Et convido a llegir-lo  


En venda a Amazon:

Llibre DOTZE  














dijous, 3 de juny del 2021

Un passat que és present. Catalunya segrestada

UN PASSAT QUE ÉS PRESENT

CATALUNYA SEGRESTADA Editat l'any 1993

Catalans per voluntat, Europeus per vocació, 
espanyols per força, Catalanitat anorreada


Fa uns quants dies que, llegint a la premsa les notícies que fan referència a la situació política de Catalunya, se'm fan presents moments que vaig viure amb Mossèn Dalmau, el capellà de Gallifa. Amb ell vaig mantenir interessants converses.

Ara, en l'actual situació, les recordo. M'adono que no ha canviat res...No hi ha res de nou sota el Sol...

Em pregunto: el camí vernaclista del qual parlava amb ell, si s'hagués seguit, ens hauria portat a un altra situació de la que ara som? Constato que tot i que cada any noves nacions vernacles assoleixen la independència i reeiximent, entre els catalans, el marc referencial del vernaclisme ( i altres concepcions mentals amb components identitaris originals) segueixen sense seguiment, ...

Avui he vist que a França es parla de "llengües regionals" Ja era hora que es deixés de parlar de llengües minoritàries o minoritzades, llenguatge trampa en el que han caigut molts catalans, i es torni a parlar de "llengües amb concepció territorial". Potser el proper pas serà parlar de llengües i nacions vernacles o naturals en referència al seu propi territori.

Així es feia en temps del l'imperi de Roma quan es parlava del Genius Loci i les seves llengües.

He vist un llibre de mossèn Dalmau "Catalunya Segrestada" escrit fa molts anys....

M'ha semblat que era actualitat el què s'hi deia ahir es podria dir avui. L'he comprat i el tornaré a llegir.

M'ha agradat recordar a un mossèn cristià i fidel a l'esperit català i a Catalunya i la seva causa nacional, que va ser amic, i va ser represaliat per bisbes catòlics i espanyòlatres.

US CONVIDO A ESCOLTAR L'ENTREVISTA QUE VAIG FER-LI A MOSSÈN DALMAU

A UN PROGRAMA DE RÀDIO


Entrevista de Jordi Salat a Mossèn Dalmau 


Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Llibre DOTZE