Viatge a Andalusia: Dòlmens d'Antequera (Málaga)

Viatge a Andalusia

Dòlmens d'Antequera Málaga Construïts 3.000 anys abans de Crist

Dòlmens d'Antequera (Málaga. Andalusia) orientats en funció del solstici a muntanya amb cara de dona. Un significatiu exemple de la cultura zodiacalista de la qual parlo en el meu llibre DOTZE. La cultura zodiacalística comporta ecolingüisme, parlar amb les llengües pròpies del territori.

Jo crec que no són sepulcres sinó que són temples zodiacals. El nom de la muntanya en forma de cara de dona mirant al cel, des d'on surt el raig de Sol que per equinocci il·lumina la porta d'entrada del dolmen, que ara li diuen "Peña de los enamorados" no és el nom original. Jo crec que han volgut amagar i adulterar la identificació amb una deïtat zodiacalista com les que trobem en les cultures paganes o zodiacals arreu del món les quals veuen en la Naturalesa a la Mare Terra i el Cosmos el Pare Cel els quals interpreten com a Llibre de Déu.

En el llibre DOTZE exposo argumentalment la diferència de concepció cultural que hi ha entre aquesta tradició zodiacalista que fa pensar la qual amb la gràcia, la inspiració i la raó cerca interpretar un pensament i identificar amb bon enteniment el Coneixement estudiant els signes del Cel i la Terra com a Llibre de Déu i la tradició que mana obeir les normes de Taules de la Llei de Jahveh.

Més informació en castellà a Canal Sur de Andalucia

Jordi Salat

Viatge a La Camarga (La Provença. Occitània)

 Viatge a La Camarga (Occitània. La Provença) 

actualment incorporada a France. 

He estat a Les Santes Maries del Mar. En occità, Lei Santei Marias de la Mar, o col·loquialment Lei Santas He anat a visitar l'església de "les Santes Maries del Mar": Maria Salomé i Maria Jacoba (Jacob, vol dir Jaume en català, i Jacques en francès). 

Salomé i Jacob ens porten a unes identificacions bíbliques i un determinat cristianisme present en les terres on hi trobem la presència dels cristians càtars que deien que Jahveh (Antic Testament) no era Déu, deien que Déu era el Pare Celestial (Nou Testament)i que no són el mateix. 

És famosa per la presència, segons una antiga llegenda, de Maria Magdalena, Maria de Jaume i Maria Salomé, juntament amb Sara i un grup de deixebles fidels de Jesús que partiren d’ací a evangelitzar les Gàl·lies. 

L’any 1448 el rei Renat de Provença, atenent el desig popular, manà d’edificar una església al lloc on havien estat trobades les suposades relíquies de les santes. Al seu entorn anualment s’apleguen, el 25 de maig, pelegrins de tots els indrets de Provença i del Baix Llenguadoc, així com una munió de gitanos, vinguts de tot el món, per honorar santa Sara, llur patrona. Ho vaig veure molt "toros" com a referent identitari "camarguenc". 

Em pregunto d'on ve i de què li ve, és autòctona o portada de altres llocs, la presència del toro a La Camarga? 

Per a fer una anàlisi que arribi fins al fons de les qüestions relacionades amb La Camarga, cal tenir present que el seu lloc geogràfic, cultural i polític les La Provença (Occitània) i que  la llengua territorial o  vernaclea de La Provença, no és el francès o langue d'oil, és el provençal occità i també la seva relació amb Catalunya i els diversos regnes de la Corona d'Aragó. 

Escut del municipi de Santes Maries del Mar

Foto escut del rei Renat de la Provença

Foto de Santes Maries del Mar

Maria Salomó i Maria Jacoba. Maria Salomó porta un calze que alguns historiadors relacionen amb el Sant Graal

Foto del monument que hi ha a la rotonda del costat de la seva església.

Foto Panoràmica de Santes Maries del mar

Nota 1:

Continuarà i parlarem de: La presència del toro a La Camarga té alguna relació amb la cultura dels regnes de Cam i el culte a Baal que es representa per un toro? Comentaré el significat que representa la presència dels referents dels  quatre pals vermells sobre fons daurat, a Catalunya bandera nacional coneguda amb el nom de "Senyera", i el referent del regne de Jerusalem que es poden veure a l'escut del rei Renat, en occità Lo Rei Rainier lo Bón, descendent dels bel·lònides i de la Casa de La Provença, nat el 1409, com a tercer fill del rei Lluis II de Provença i de Violant d'Aragó i per tant nét de Joan I de la Corona d'Aragó. Aquest era francòfil i resulta interessant estudiar les dues concepcions cristianes que lluitaven i lluiten dins les monarquies europees, també entre les monarquies franceses (francòfiles) i espanyoles(espanyòfiles) enfront de la dels regnes bel·lònides de la Corona d'Aragó que tenien arrels a Occitània, Navarra, Catalunya, León, Astúries, i els regnes andalusos de Sevilla, Còrdova, Jaén i Granada així com a Les Canàries. I plantejaré la qüestió de: qui va portar els toros  Andalusia?

Nota 2: 

Els quatre regnes d'Andalusia

Jordi Salat

josalort@hotmail.com