dimecres, 4 de març del 2026

"Decàleg de Mossèn Dalmau de Gallifa i la cançó "Mio Cristo piange diamanti" del disc "Lux" la Rosalia

 

Monument  Decàleg de mossèn Dalmau. Santuari Ecològic del castell de Gallifa

  

DECÀLEG DE MOSSÈN DALMAU DE GALLIFA


1.- Tota l’eternitat  dins el durar quiet d’un segons de temps.

2.- Tota l’amplada i fondària de l’Univers dins l’entranya d’un àtom.

3.- Tota la bellesa amb el seu esplendor  dins la tendresa d’una flor boscana.

4.-Tota l’harmonia vertiginosa del cosmos en el punt fix d’una brillant estrella.

5.- Tota la potència espiritual de la matèria en “l’impuls vital” de l’home lliure (ésser humà lliure).

6.- Tota la complexitat del fenomen del viure, dins la simplicitat del treu jo.

7.- Tota la lluminositat del firmament, dins el diamant de la nit transparent.

8.- Tota la sonoritat del Big Bang, dins l’eixordador silenci dels gran espais.

9.- Tota la grandesa del misteri de l’amor en el somriure acollidor d’un infant.

10.- Tot ala seducció apassionada del viure en el pas ferm del pelegrí cap a l’Absolut.

 

 

DIÀLEG AMB EL CHAT GPT

—Es pot relacionar aquesta frase de mossèn Dalmau de Gallifa “Tota la lluminositat del firmament, dins el diamant de la nit transparent” amb la cançó Mio Cristo piange diamanti del disc Lux de Rosalia?

—Si. La frase «Tota la lluminositat del firmament, dins el diamant de la nit transparent» de Mossèn Dalmau de Gallifa es pot relacionar simbòlicament de manera molt suggestiva amb «Mio Cristo Piange Diamanti» de Rosalía (del disc Lux) perquè totes dues imatges comparteixen una mateixa estructura mística: la llum divina concentrada en una matèria preciosa.

1. El diamant com a concentració de llum

En la frase de mossèn Dalmau:

  • firmament totalitat de la llum còsmica
  • nit transparent el misteri, el vel del món
  • diamant punt on la llum es concentra i es fa pura

És una imatge gairebé cosmològica i contemplativa:  tot el cel queda recollit en un sol punt de transparència.

2. Les llàgrimes-diamant de Crist

A la cançó «Mio Cristo Piange Diamanti», la imatge és paral·lela però cristocèntrica:

  • Crist plora compassió divina
  • llàgrimes dolor del món
  • diamants el dolor transfigurat en llum eterna

Això recorda molt el llenguatge de la mística cristiana:
el sofriment diví es converteix en pedra de llum.

En tots dos casos el diamant és una metàfora de la llum absoluta.

La llum divina es manifesta en el punt més petit i transparent de la realitat.

És una intuïció molt pròxima a la mística de figures com Ramon Llull o  Joan de la Creu: la llum absoluta apareix en la nit i en la ferida.

 En aquest sentit, la frase de mossèn Dalmau podria llegir-se gairebé com una versió còsmica del que la cançó expressa cristològicament.

SUGGERÈNCIA

Us convidem a venir el proper 22 de Març de 2016 a la DIADA VERNACLISTA  i reflexionar davant d'aquest monument de pedra  on hi ha escrit el "Decàleg de Mossèn Dalmau" sobre el seu significat i la seva relació amb el pensament  vernaclista. 

(Així com també la seva possible relació amb el pensament de mossèn Carles Cardó expressat en el seu poema "La nit transparent" i en el llibre " Les dues tradicions. Història espiritual de les Espanyes"  editat en francès a París amb el títol de " Histoire spirituelle des Espagnes: étude historico-psychologique du peuple espagnol")





Cançó "Mio Cristo piange diamanti" del disc Lux de Rosalia



dijous, 5 de febrer del 2026

«Vernaclisme, nacions vernacles i catalanisme»

 TERTÚLIA

26 de Febrer de 2026
«Vernaclisme, nacions vernacles i catalanisme»
VIDEOS GRAVACIÓ CONFERÈNCIA







1.- Les llengües originals són les llengües pròpies de cada lloc. Aquestes llengües també són anomenades autòctones, indígenes, genuïnes o vernacles.
2.- L’any 1954 la UNESCO va recomanar l’ensenyança en llengües vernacles.
3. - En el segle XIX-XX el catalanisme de la Renaixença parlava del català com a llengua vernacla de Catalunya?
4.- L’any 1965 l’Església Catòlica en el Concili Vaticà II va tornar a posar en valor l’ús de les llengües vernacles.
5.- Les llengües vernacles un perill per la unitat d’Espanya perquè justificaven la seva fragmentació? L’any 1965 El règim franquista i sectors del que es coneix com a ultradreta van veure el vernaclisme posat en valor pel Concili Vaticà II com un perill per a la unitat d’Espanya i el seu “espíritu nacional espanyol”. Els bisbes espanyols de parla castellana van mostrar la seva discrepància i rebuig respecte de l’ús de llengües vernacles.
6.- Com és que el moviment independentista català no ha seguit aquesta via vernaclistica? Com és que cap partit polític catalanista n’ha fet el seu discurs ideològic?

7.- Antoni Gaudí era vernaclista?

8.- Ramon Llull era vernaclista?

9.- Quina diferència hi ha entre: llengua vernacla, llengua sagrada, llengua convencional, llengua vulgar, sabir, llengua materna, llengua minoritària, llengua institucional, llengua pròpia d'un lloc, llengua alienista, llengua autòctona, llengua orgànica, llengua adàmica, llengua nacional, llengua colonial,...

10.- Per quin motiu o raó el colom és un referent representatiu de les llengües vernacles: art romànic, cristians càtars, Fra. Angèlic, Leonardo da Vinci i el Renaixement espiritual a Europa

11.- Per quin motiu s'ha escollit el primer diumenge després de l'Equinocci de Primavera per a celebrar la Diada Vernaclista? Aquest any es celebrarà al Santuari Ecològic del Castell de Gallifa el 22 de Març de 2026.

12.- La llengua catalana es parla a diversos estats europeus—Espanya, França, Itàlia—, i no és llengua reconeguda com a oficial a l'Europa dels estats. Qüestió política o bé qüestió de mentalitat? Quins són els arguments de la mentalitat monolingüistica i quins són els arguments de la mentalitat plurilingüística? La monolingüística és alienística i la plurilingüística és vernaclística? Són dos marcs referencials diferents?

13.- Sobre el què representa o significa com a atribut qualitatiu les diferents denominacions de "llengua" :
materna, paterna, vernacla, minoritària, minoritzada, genuïna, autòctona, institucional, de prestigi, vulgar, sabir, convencional, orgànica,....

14.- "El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors" ( Francesc Pujols) Quin és aquest pensament? Quins són els seus referents i representacions simbòliques?

15.- Quina diferència hi ha entre: celebrar una "Jornada de les llengües maternes" o bé, celebrar una "Jornada de les llengües vernacles"? Arreu del món en general i en concret a Catalunya?

16.- En el fons de l'espanyolisme castellanista hi ha "un factor religiós" anti-vernacliste? Explicaria aquest factor el fet que, quan el Concili Vaticà II l'any 1965 impulsa la reforma litúrgica "Sacrosanctum Concilium" i es posa en valor i s'obre la porta a l'ús de les llengües vernacles en la litúrgia, el règim franquista veu en aquesta obertura una amenaça a la unitat política i cultural d'Espanya i s'activa un dispositiu per a frenar l'entrada del català, basc i gallec a la litúrgia? Segons resposta de la I.A. a aquesta pregunta: «Casimiro Morcillo - arquebisbe de Saragossa/Madrid - va ser figura clau del "nacionalcatolicismo español", pressiona en contra les llengües vernacles»
17.- L'Ideal del catalanisme és el vernaclisme?

18.- Hi ha alguna relació entre el vernaclisme i l'ecologisme?

19.- El triomf del català Oriol Cardona als Jocs Olímpics. Li he preguntat a la I.A. el següent:

—informa'm del triomf del català Oriol Cardona als Jocs Olímpics.

M'ha respost això!:
Oriol Cardona Coll, esquiador de muntanya català nascut a Banyoles (Girona), ha guanyat la medalla d’or en la prova de sprint d’esquí de muntanya, una disciplina que debuta als Jocs Olímpics aquest any.
  • Aquest or és el primer de la història per a España als Jocs Olímpics d’Hivern des de 1972, quan Paquito Fernández Ochoa va guanyar en eslàlom a Sapporo.

  • Amb un temps de 2:34.03, Cardona va dominar la final i va creuar la meta per davant de competidors de Rússia (neutral) i França.

🏆 Importància per al país i per a l’esport

  • A més de ser or olímpic, el seu triomf significa que España torna al lloc més alt del podi hivernal després de 54 anys

Tema que planteja:« La força de les banderes com a reflex de la realitat vernaclista o alienista, la identitat i la identificació, llibertat d'identificació vernaclista i censura identitaria alienista i colonial.


20.- Quina és la idea d'Europa que tenia Salvador Espriu segons com interpretem el seu poema "M'han demanat que parli de la meva Europa"? Espriu entenia Europa com a filla d'Agènor. Es pot deduir que el vernaclisme forma part de l'essència d'Europa? I, de la seva concepció cultural, social i política?