La verge negra de Sant Cugat del Vallès

La verge negra de Sant Cugat del Vallès

Calculo que deuria ser l’any 1998, ara fa uns vint-i-dos anys  aproximadament, vaig visitar el monestir romànic de Sant Cugat del Vallès, municipi català que es troba a prop de Barcelona. Va cridar-me l’atenció el frontal d’un petit altar que estava situat a la l’esquerra de l’altar principal. 

En el centre del frontal, fet amb un material que em va recordar el coure hi havia una verge negra.

Verge Negra del monestir de Sant Cugat del Vallès

Va ser una agradable sorpresa ja que des de fa anys estic estudiant el tema de les verges negres i desconeixia l’existència de la verge negra del monestir de sant Cugat del Vallès. 

En alguns escrits meus ja havia denunciat la adulteració que s’ha fet de la iconografia de les verges negres. Malgrat tot, encara ara  es fa creure a la gent que la seva negror és a causa del fum. 

Això és mentida. Això és diu, es vol fer creure i molta gent s’ho creu, per amagar el seu veritable sentit. Un sentit que es troba en els textos del Llibre de l’Apocalipsi o Llibre de la Revelació de Sant Joan el qual té una interpretació zodiacalista  que es vol amagar. 

Què vull dir quan dic "zodiacalista"? Doncs que consideren que  el missatge de Déu és en el Llibre de la Naturalesa i no pas en Llibre de ela Llei de Jahveh o Jehovah. En el fet de rebre l'Alè que fa pensar i dóna ésser  als humans i no en la llei que fa obeir als servidors de forma alienant.Aquesta identificació amb "lo zodiacal" el troben a l'origen de totes les mitologies engendrades pel pensament humà. Podríem dir-ne Substància Universalment Humana.
En la mesura que la cultura d'una llengua - tal és el cas de la catalana- es partícip d'aquesta Substància, és pot dir que és una llengua universal amb la qual tothom s'hi pot sentir identificat. Una de les característiques d'aquesta concepció cultural, que jo anomeno vernacla, és el vincle essencial amb el lloc o territori on es viva. És una cultura territorial no és ètnica.És una cultura espiritual  d'alè, no és una cultura biològica de sang.

Una interpretació que identifica la divinitat amb el Llibre de la Naturalesa, relacionat amb els espiritualistes democràtics propis de les repúbliques i no en el Llibre de la Llei de Jahveh, relacionat amb els dogmatismes doctrinaris dels funcionaris de la Jerarquia Eclesialista i els seus fidels poders basats en l’autoritarisme  que fa obeir la llei per sobre de l’espiritualisme que fa pensar, personificats en  Estats Constitucionalistes i Monarquies Absolutistes.

"Una gran senyal va aparèixer en el cel

Una dona vestida del Sol

Amb la Lluna sota els seus peus

I una corona de dotze estrelles

al damunt del seu cap”

 (Ap. 12, 1)

El cristianisme amb criteri sanjoanista - el del do de llengües relacionat amb el colom de l'Esperit Sant-- ha estat adulterat i la gent crèdula ha quedat captiva dins d’un marc mental pervers. 

Hi ha gent que hi viu dins sense deixar-se convèncer pels falsos conceptes antinaturals i irracionals, i resistint l’engany, es declara atea. Hi ha gent que hi predica la concepció de veritat. 

Entre aquests, n’hi ha que han estat acusats d’heretges, contraris a la llei, i han estat tancats a la presó o han hagut de fugir a l’exili. Tal va ser el cas del mateix Sant Joan.

Les verges negres, doncs, no fan referència a un personatge històric sinó a una idea que comporta la concepció de la Realitat i el sentit de la Vida. Maria, la mare de Crist, té una interpretació santjoanista en el sentit de ser considerada com a encarnació física d’aquesta realitat idealista o espiritual. 

Així és com ho entenien els templers identificats amb el Rei Salomó i el text del Càntic dels Càntics on es diu “nigra sum”.[1]

El nom original  que rebien les icones de les verges negres era el de “Nostra Senyora” Ara els hi diuen “Mare de Déu”...

 Aquells que us agradi la semiologia o semiòtica[2] trobareu en aquest canvi de nom una adulteració “descaradament subtil”: no és el mateix “ que sigui la nostra senyora” a que sigui “la mare de Déu”. I si enteneu que és el mateix: per quin motiu van canviar la manera de nomenar-les? 
Potser pel mateix motiu que a moltes icones de verges negres van blanquejar-les. La verge negra de Sant Cugat era coneguda amb el nom de Nostra Senyora del Bosch

Al meu entendre pervertir i amagar el seu sentit zodiacalista, ja que el negre, fa referència a la nit que és quan es veuen  les estrelles:

"Una gran senyal va aparèixer en el cel

Una dona vestida del Sol

Amb la Lluna sota els seus peus

I una corona de dotze estrelles

al damunt del seu cap”

 (Ap. 12, 1)

El cas és que aquest any 2020 he tornar a anar al monestir de Sant Cugat del Vallès,  seria més correcte dir,  monestir de Santa Maria, a Sant Cugat del Vallès, i amb desagradable sorpresa he vist que aquell frontal que vaig fotografiar no hi és. En el seu lloc hi ha una fotografia!

Abans

Ara  

Què se n’ha fet d’aquell frontal? He preguntat i un capellà del monestir m’ha dit que l’havien portat a un museu de Torino a Itàlia. I quan li van portar? M’ha dit que va ser en el segle XIX, amb la Desamortización de Mendizábal. 

Com pot ser - he pensat -, si jo ho vaig veure i fotografiat  l’any 1989, segle XX? I, per altre banda, quina explicació té que Mendizábal ho portés a Torino?

He buscat a Internet a veure  informació sobre aquest museu. I he trobat això:

Vergine in trono; storiedell’infanzia di Cristo;orte della Vergine. sculture catgalano/proveniente da Sant Cugat del Vallès. 

Museu de Torino

Aquest  frontal no és el  frontal que vaig fotografiar jo l’any 1989 al monestir de Sant Cugat.

Què se n’ha fet d’aquell frontal? Què se n’ha fet d’aquell frontal on s’hi podia veure la imatge d’una verge negra?

Ara la imatge que s’hi pot veure sobre una peanya, és aquesta: una verge  blanquejada. Un referent  del cristianisme “sanjoanista” adulterat.

Què se n’ha fet d’aquest frontal? I, qui ha fet el que s’hagi fet? A mi m’han vingut diverses respostes al cap.  Però de moment, no les dic. Deixo que els lectors d’aquest escrit puguin pensar cadascú per si mateix i posar atenció a la seva pròpia resposta.

Verge Negra Nostra Senyora del Bosch de Sant Cugat del Vallès

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Interpretacions musicals 

Nigra Sum
Cor Infantil de Sant Cugat del Vallès

Nigra Sum
Geriona

---

[1] El català Pau Casals li va dedicar una composició musical NIGRA SUM

https://www.youtube.com/watch?v=TP41YeYIjRc

[2] Semiòtica https://ca.wikipedia.org/wiki/Semi%C3%B2tica

Els càtars de la Vall de Ribes

Els càtars de la Vall de Ribes

Turisme Cultural que relaciona Catalunya i Occitània

Nevà

Nevà 

És un poble agregat al municipi de Toses, a la Vall de Ribes, comarca catalana del Ripollès, situat al costat de Planoles. A la Vall de Ribes hi ha diversos castells i esglésies romàniques relacionades històricament i culturalment amb altres de la banda nord del Pirineu. Planès de la Vall de Ribes, té el seu poble homònim Planès del Conflent.

Història

Un noble local Hug de Nevà, va ser un conegut  com a càtar a final del segle XIII, així com també altres nobles que apareixen com a feudataris a la Vall de Ribes. Hi ha la creença popular que les ruïnes escampades per l’obaga  de la vall entre Nevà i Planoles pertanyen a antics recintes càtars. També les runes de l’anomenat “El Convent” a prop de Can Baldrich, situat sobre  un puig voltat d’avellaners amb una encantadora panoràmica.

Església de Nevà

L’església de Sant Cristòfol és un temple romànic del segle XI, del que resten dempeus les parets i el campanar. En el  segle XVIII fou abandonada per trobar-se en estat precari, i la parroquialitat fou traslladada a una nova església dedicada a la Mare de Déu del Carme situada dins el nucli i a l’extrem oposat del poble respecte la primera. Aquestes runes ens traslladen de manera evocadora al temps en que Nevà fou habitat per càtars, coneguts també  com a  “Perfectes” o “Bonshomes” d’on  probablement ve la presència del cognom “Bonshoms” que trobem en famílies habitants de la Vall de Ribes.

Creu relacionada amb l’antiga església dels càtars

El catarisme i la fe dels càtars.

A nivell doctrinal, el càtars, anomenats també cristians albigesos per la seva relació amb la ciutat de l’Albí a Occitània, s’identificaven amb les ensenyances evangèliques del Nou Testament que ens parla de Crist, però no s’identificaven amb l’Antic Testament que ens parla de Jahveh. 
”Jahveh no és Déu – deien-, Déu és el Pare Celestial i no són el mateix” 
Per a ells el  llibre de Déu  era la Creació – la Naturalesa i el Cosmos- no eren les Taules  de la Llei de Jahveh entregades a Moisès en el mont Sinaí. 

La seva concepció del cristianisme, que alguns historiadors l’anomenen gnòstic o zodiacaliste es va avançar en 300 anys a la concepció cristiana del Renaixement  que és l’època artística i cultural que dóna inici  a l’Edat Moderna en el segle XVI  en la que es reflecteixen els ideals del moviment Humaniste que definia els valors i principis de la identitat d’Europa. 

Estan relacionats amb la poesia i la música dels trobadors;tenien el seus rituals, per a ells eren “sagraments”, com és el cas de la imposició de mans, l’ endura i el consolament; valoraven especialment  el “do de llengües, que es representa icònicament amb el simbolisme del colom i les llengües de foc sobre el cap dels apòstols cristians.
Parlaven amb la llengua d’oc a Occitània i creien que els cristians parlen en la llengua de cada lloc, les llengües vernacles o naturals, per la gràcia infosa de l’Esperit Sant  fet que celebraven per la Pentecosta.
Llegien l’Apocalipsi de Sant Joan, interpretat en sentit al·legòric, al qual consideraven autèntic Llibre de la Revelació de Déu en contraposició a la Revelació de Jahveh en el mont Sinaí. 
S’autoanomenaren l’església de l’Amor, en contraposició a l’església de Roma. Amor és Roma escrit a l'inrevés. Per això també eren coneguts com a "fidels d'Amor"

La croada contra els albigesos 

Va ser una campanya militar de grans dimensions iniciada per l'església catòlica de Roma per perseguir i eliminar el  catarisme a Occitània. Una de les principals conseqüències polítiques fou l'eixamplament del domini dels nobles Capets francesos que parlaven amb  llengua d’oil (francès) i no llengua d’oc (occità) eliminant el domini dels nobles Bel·lònides occitans i catalans, i frenant l'acció política de la Corona d’Aragó vers Occitània. 

La croada va  iniciar el seu final a la Batalla de Murèth (1213), on van perdre els aragonesos, amb el rei català, nascut a Montblanc (1196), Pere el Catòlic^[, comte de Barcelona (Catalunya) i Senyor de Montpelhièr (Occitània),  rei Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya. 

Uns historiadors diuen que les tropes de la Corona d’Aragó van perdre la batalla perquè el rei Pere el Catòlic havia passat la nit bevent i fornicant. Altres historiadors, diuen que van perdre perquè les tropes estaven cansades després del llarg viatge des de  Al Andalús, on havien combatut i guanyat heroicament a la Batalla de las Navas de Tolosa (1212) que va tenir lloc  a prop de Jaén, actualment Andalusia, on  participaren voluntaris occitans i catalans. 

D'aquí ve que a Sevilla hi hagi una església amb el culte a Nostra Senyora de Rocamador (Roca Amador), una verge negra d'Occitània relacionada amb els càtars i amb el franciscà, gran pensador cristià de llengua catalana que feia poesies en occità com a trobador, el català  de Mallorca, Ramon Llull. I a la catedral de Jerez de la Frontera,  en el segle  XIII, el culte a la verge negra  Nostra Senyora de la Mercè, patrona de Barcelona, capital de Catalunya. Mercè,  que molta gent es pensa que es francès (langue d'oil) en realitat és un mot occità que vol dir gràcies.

Hi ha historiadors  que estableixen  la hipòtesi  que el catarisme és una antiga forma de creença basada en conceptes zodiacalistes i naturalistes sorgida durant els primers temps del cristianisme, la qual, en unes circumstàncies favorables, va renéixer, d'una manera simultània, a Orient i a Occident vers l'any 1.000. 

És molt significatiu que  en aquest temps el Papa de Roma,màxima autoritat del cristianisme, Silvestre II,  fos un occità, Gerbert d’Orlhac,  que va estudiar al Monestir  català de Santa Maria de Ripoll, a la comarca on està ubicada la Vall de Ribes, i que això passés al voltant d’uns temps en que hi vivien càtars com el noble Hug de Nevà. 

Bibliografia  sobre el tema càtar:

“Cercamón” de Lluis Racionero Grau
“Los Cátaros“ de René Nelli

“El Geni d’Oc” de Simón Weil

“El veritable rostre dels càtars” d’Anne Brenon

“Les femmes cathares “ d’Anne Brenon

COM ARRIBAR AL CONVENT DELS CÀTARS

 

1

 Si pot anar des de Nevà, pel camí que surt de darrera de l'església.

 2

Si pot anar des de Can Gasparó de Planoles, per un caminet que surt des del pàrquing 

3

Si pot anar des de l'Alberg Maristes de Planoles que està a prop de l'estació del tren.

 Recomanem visitar l'església romànica de Sant Vicenç de Planoles

 Fotos del prat i les runes dels convent dels càtars

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Escrits en estudi  per a publicar més endavant:

El romànic de la Vall de Ribes

Els castells de la Vall de Ribes (i els castells càtars d'Occitània)

Els ibers de la Vall de Ribes

La cuina autòctona de la Vall de Ribes

Hug de Nevà i els nobles de la Vall de Ribes (i Comarca d'El Ripollès)

Les verges romàniques i negres de la Vall de Ribes ( i la Comarca d'El Ripollès) i les verges negres d'Occitània

Llegendes de la Vall de Ribes (i la Comarca del Ripollès) i Occitània.

Sant Gil, de  Núria, no era grec, era occità? 

Otger Cataló de Montgrony (El Ripollès. Catalunya) i Holger Danske de Dinamarca

El nom original de Núria era N´Uria ( Derivat d'un mot iber, o del basc "Ur" que vol dir aigua, o del mot camita "Ur" de Caldea, la  terra d'Abraham?
Sant Gil 
Sant Geli comtat de la Provença(Occitània)
Abadia de Sant Geli (Occitània)

L'abadia de Sant Geli 

(en francès Saint-Gilles) és al centre de la població francesa de Sant Geli (municipi del Gard), a la regió d'Occitània. Està dedicada a Gil l'Eremita, el seu fundador i primer abat. 

Aquest lloc ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, dins del conjunt de monuments que formen part del Camí de Sant Jaume,

Occitània, Catalunya i Anglaterra: Peterhouse College de Cambridge

REINES D’OCCITÀNIA, CATALUNYA I ANGLATERRA

I L’IDEAL ESPIRITUAL I MENTALITAT RACIONAL D’EUROPA

L’escut del Peterhouse College de  Cambridge

Escut del Peterhouse College

de la Universitat de Cambridge ( Anglaterra)

Una reina del Casal de Barcelona, Elionor de la Provença nascuda a Ais de la Provença (Occitània) el 1223 intervingué en la creació del Peterhouse College, el primer col·legi de Cambridge a Anglaterra, l’actual Universitat de Cambridge?

Extret del llibre "DOTZE Escriptures Heterodoxes":

Un fet històric significatiu i molt  important  relacionat amb la constitució d’Europa sobre la base d’una concepció espiritual i una  mentalitat racional que està per sobre dels interessos econòmics, on parlo dels personatges occitans i catalans presents a les monarquies europees, compromesos amb un Ideal d’Europa relacionat amb les catedrals, en tant que monument matriarcal i feminista. 
Aquest ideal, comporta una concepció zodiacalista del cristianisme que ha estat proscrita i adulterada per un Mal Poder que des de fa segles, i encara actualment, domina Europa amb els “seus” Estats hostils a les nacions naturals o vernacles que l’haurien de constituir i conformar. La seva concepció cristiana zodiacalista està en el mateix nom dels personatges, com és el cas d’ “Elionor” que ens porta a l’arrel “El” que és a les paraules originals pronunciades per “El Crist”,  Eli Eli Lemah Sabachtany. 

Jesucrist no es deia Jesucrist, ja que aquest mot “Crist” és un mot grec i Jesús vivia a Galilea, i allí es parlava arameu no s’hi parlava grec. 

Aquest mot, “Eli”, al meu entendre, té un sentit i missatge zodiacalista,  actualment adulterat per falsos profetes amb els seus falsos reis i falsos Estats nacionals  a diversos llocs del món, i també a Europa, els quals amb les seves lleis constitucionals volen fer creure el que no és. 

Cal descobrir el secret que porten les paraules dels mestres en Gaya Ciència,  la ciència del doble sentit i sentit hermètic dels trobadors occitans i el seu poètic sonet.

A més de Elionor de la Provença (1223-1291) parlaré també d’ una altra occitana que fou reina d’Anglaterra abans que ella i que va ser Elionor d’Aquitània (1122-1204) l’anomenada Reina dels Trobadors.

1154-1189

Elionor d'Aquitània (Bordeus, 1122 - abadia de Fontevrault, 1204), duquessa d'Aquitània (1137-1204) i reina consort de França (1137-1152) i d'Anglaterra (1154-1189).

 1236-1272

Elionor de Provença (Ais de Provença v 1223 - Amesbury, Regne d'Anglaterra 26 de juny de 1291), infanta de Provença i reina consort d'Anglaterra (1236 - 1272).

1509-1533

Caterina d'Aragó (Alcalá de Henares, 1485 - Kimbolton, Anglaterra, 1536), infanta de Castella i princesa d'Aragó, princesa de Gal·les i reina consort d'Anglaterra (1509-1533), va ser la primera esposa d'Enric VIII d'Anglaterra. Va lluitar perquè les dones angleses accedissin a l’educació. La relació entre Caterina i la cultura catalana va més enllà del simple coneixement de la llengua. 

Escut Caterina d’Aragó, comtessa del Casal de Barcelona 

Escut Ais de Provença (Occitània)

En el decurs de la seva vida va mantenir una intensa correspondència en català amb personalitats humanistes de l'època, de tota Europa on tenia lloc la Reforma del cristianisme amb Erasme de Rotterdam i Martí Luter entre d'altres. Amb Joan Lluís Vives March -una de les figures cabdals del humanisme europeu, hi va mantenir una estreta amistat, i el professor valencià va deixar testimoni escrit que la reina d'Anglaterra i ell eren “de la mateixa nació”^[

 

Jordi Salat

---

El "factor castiñol" i la democràcia del Nihil Obstat com a factor d'involució a Europa

S’ha posar de manifest a rel del procés sobiranista català que hi ha i ha hagut una contrareforma democràtica a Europa? Avui l’opinió periodística parla d’involució democràtica. Tornem cap al Nihil Obstat del segle XV: aprovació oficial per part d’un censor abans de fer-se un llibre. 
Segle XXI, democràcia a l’espanyola o democràcia amb Nihil Obstat: aprovació oficial per part d’un censor abans que pugui fer-se un referèndum. Allò que es fa sense permís del censor és il·legal. Quin factor ho ha originat?

Hi ha darrera aquesta contrareforma o involució democràtica del segle XXI A Europa el mateix poder o factor que el que hi hagué darrera de la contrareforma catòlica  en el segle XVI a l’època del Renaixement. Ha tornat la inquisició espanyola a apoderar-se d’Europa? Jo penso que sí. Al factor que provoca la involució o contrareforma al llarg de la Història, l’anomeno factor castiñol. Què vol dir?  Que és el poder, la mentalitat i la voluntat que considera lo español como a una identificació exclusiva amb lo castellano.

La democràcia a l’espanyola és la democràcia amb nihil obstat. Hi ha  darrera d’aquesta democràcia espanyola o del  Nihil Obstat l’Opus Dei de concepció ultracatòlica, segons diuen alguns historiadors? El Papa de Roma, Francisco, ha rebutjat a un polític espanyol, Fernández Díaz, que va protagonitzar accions hostils i barroeres amb els catalans i el procés sobiranista de Catalunya, com a ambaixador per ser de l’Opus Dei. Aleshores el neologisme que proposo  per a aquest factor és “factor castiñolicanista” que identifica lo castellà, lo espanyol i lo vaticanista. Allò que en el règim  nacionalista espanyol o “nazinyolista” de Franco es deia nacional catolicismo.

 Aquest factor castinyol i castinyolicanista el podem veure al llarg de la Història d’Europa com un factor involutiu.

En el segle VI, en que alguns historiadors situen  l’origen d’España, ens trobem amb el rei Recaredo va renegar de la fe cristiana arriana dels visigots europeus que tenien la capital a Tolosa de Llenguadoc (Occitània) i a Barcelona (Catalunya).

En el segle X, l’emperador Ot va promoure una reforma cultural cristiana a Europa assessorat per Gerbert d’Orlhac, Papa Silvestre II, l’occità monjo del monestir català de Santa Maria de Ripoll. Va haver-hi una contrareforma.

En el segle XIV, la reina Isabel de Castilla va promoure la croada contra els cristians càtars o albigesos, també occitans, amb la col·laboració del frare dominic de Castilla, Domingo de Guzmán.  I, com a regent de França, va instigar i donar  origen a promoure el judici contra el cristians templers i es va condemnar a l’Orde del Temple.

En el segle XIV, Arnau de Vilanova va parlar de la vinguda de l’Anticrist i va promoure una “reforma” de la Cristiandad a Europa exposada en el Raonament d’Avinyó, protagonitzada pels reis Jaume de Mallorca i Frederic de Sicília de la Corona d’Aragó. Hi hagué una “contrareforma” amb protagonistes del reino de Castilla.

En el segle XVI, Felipe II de España, va promoure croades contra els cristians protestants – erasmistes i luterans- de Flandes, Alemanya, Anglaterra i també de la Corona d’Aragó.[1] protagonitzant la contrareforma contra la reforma de la fe cristiana.

En el segle XXI, Felipe VI  de España, com passarà a la Història? 
Es farà una contrareforma dels acords del Concili Vaticà II i el cristianisme vernaclista que va tornar a resorgir?

Estem vivint en els temps actuals una contrareforma del model democràtic genuí d’Europa per substituir-lo per un model democràtic condicional o del Nihil Obstat inquisitorial que no permet votar allò que el poble vol sinó només allò que se li permet, la democràcia a l’espanyola o democràcia del nihil obstat? 
Des de quan es democràtica un estat de dret sense dret a decidir? Una democràcia on posar les urnes per votar es il·legal? 

La sentència del TJUE de Luxemburg d’aquest 20/12/19 sobre el cas Oriol Junqueras és una bona notícia pel nacionalisme català, i també, per la resta de nacions naturals o vernacles europees, que volen i senten la necessitat de construir Europa amb sentit genuïnament  democràtic, l’Europa de les nacions naturals originals i donar testimoni del pensament i l’esperit o alè que les anima.

Què hi ha en el fons del factor castinyol i castinyolicanista hostil que vol adulterar i anorrear l’ideal  i la voluntat que faci realitat aquesta Europa?

Allò que hi ha, és un mal. És aquest mal, la vinguda de l’Anticrist que va anunciar Arnau de Vilanova en el segle XIV? La Corona d’Aragó representava l’Ideal genuí de la Cristiandat, i una concepció d’Europa basada en les nacions o regnes  i llengües naturals.

Amb les conseqüències de la Sentència o Compromís de Casp (1412) i la posterior incorporació del reino de Castilla a la Corona d’Aragó,  es vas instaurar un altra mena de poder, implantar un altra llengua – la castellana- i un altra mentalitat.

Aquesta argumentació plateja una qüestió a la qual s’ha de donar resposta. Podria ser la conclusió de l’Arnau de Vilanova, debatuda a nivell d’Europa, sobre la vinguda de l’Anticrist?  Actualment ningú es planteja la utilització d’aquest concepte. N’hi ha d’altres? Quin concepte podem fer servir ara que faci palès el fons de la qüestió?

Una de les proves de que   “una determinada religiositat dogmàtica de dubtosa fiabilitat” està relacionada i enganxada amb el factor “castiñol” i “castiñolicaniste” la tenim en algunes de les declaracions  de caràcter involutiu i contràries a les reformes que volen regenerar un marc ple de mentides i corrupcions de tota mena fetes en aquests darrers mesos de l’any 2019 per capellans, i també bisbes de la Conferencia Episcopal Espanyola que són identificadores d’un “factor castiñol” que es manifesta al llarg dels segles. Quina és la identitat que hi ha en el fons d’aquest factor? Aquesta és la qüestió que plantejo.

Jordi Salat

Observació:

Recomano llegir “La polèmica gerundense sobre el Anticristo entre Arnau de Vilanova y los Dominicos” de Joaquin Carreras Artau. En el fons d’aquesta disputa de Girona que m’he proposat portar al teatre, hi ha temes que són d’actualitat.

N’hi ha un que és el  de “l’instint caïnita” que tant de mal ha fet entre els catalans.

A Girona, va ser el de Bernat de Puigcercós contra Arnau de Vilanova

A Barcelona i Palma de Mallorca, Nicolau Eymerich, contra Ramon Ramon Llulll (Que també va parlar de l’Anticrist).

Avui, però, ningú s’atreveix a parlar d’aquest marc referencial. Ens han “condicionat mentalment” amb un subtil Nihil Obstat imperceptible; acomplexats, ens trobem dins un marc referencial presoners de conceptes falsos i adúlters. Dins d’aquest marc referencial les coses que són raonables i de veritat, no hi tenen cabuda legal. 

Observació:

Avui  16/1/20 m'he comprat el libre de Joan Lluis Bozo, adaptació de l'obra Egmont de Goethe, amb pròleg del president en el exili, Carles Puigdemont. Hi he llegit coses que són un exemple del que anomeno a factor castinyol i castinyolicanista. En el segle XVI com en el segle XXI. Res de nou Sota el Sol.

Avui 12/6/2020
Jorge Fernandez Díaz És més, assegura que el papa Benet XVI li va donar una explicació definitiva sobre l’independentisme català: “El diable vol destruir Espanya”.

https://www.elnacional.cat/ca/politica/fernandez-diaz-benet-xvi-dimoni-vol-trencar-espanya_512778_102.html

---

[1] En el segle XX, Franco va promoure també   una croada contra cristians que no eren catòlico-vaticanistes. Tenim l’exemple de cristians catalans com mossèn Dalmau mossèn Ll. M. Xirinacs entre molts d’altres de la Corona d’Aragó i altres territoris de la Península Ibèrica.