L’enigma de l’Orant de Sant
Quirze de Pedret (1ª part)
J.- Sobre la història de l’església de Sant
Quirze de Pedret, dins el comtat de Berga i la jurisdicció del bisbat d'Urgell,
té uns orígens molt poc documentats. La primera notícia del lloc és
de l'any 983, que surt esmentat Pedret com un dels dominis del monestir de Sant
Llorenç prop Bagà, en la seva acta de consagració i dotació (Et in Pedredo
masos .II., cum terras et vineas). El 20 d'octubre del 983 es
consagrava l'església de Sant Miquel de Sant Llorenç prop Bagà; el levita
Francó donà a aquesta església un alou amb les seves cases, horts, vinyes i
totes les seves possessions i una església, el nom de la qual és esborrat en el
document, situada al comptat de Berga, a la muntanya de Pedret i al lloc de
Nesplosa (...cum ipsa ecclesia sancti... qui est in comitatu Bergitano, in
monte Petreto in locum vocitatum Nesplosa).
E.- Què diu, que es va esborrar el nom?
J.- A què et refereixes?
E. A això que has dit: “una església, el nom
de la qual és esborrat en el document”
J.- Sí, això és el que diu la informació
històrica que he trobat.
E.- També m’ha cridat l’atenció això altre:
“ el levita Francó”. A què es refereix
quan diu “levita”?
J.- No ho sé. En el diccionari hi he trobat
això: Israelita de la tribu de
Leví, dedicada especialmente al culte religiós. Els levites podien ser
sacerdots i ajudants de la liturgia.
E.- I, el nom “Sant Quirze”? Qui era aquest
“Quirze”?
J.- El mot “quirze” podria derivar de “quer”
que vol dir “pedra”. Això encaixaria amb el fet que orogràficament el lloc està
relacionat amb la pedra i que el seu nom que l’acompanya “pedret” és un
diminutiu de “pedra”. Podria ser un
exemple de sobre posicionament de noms com passa amb la “Vall d’Aran”.
“Vall” és un mot que vol dir el mateix
que “Aran”. Aran vol dir “vall” en èuscar o llengua basca. Referent al sant, al
personatge, no ho sé. Deuria ser important ja que a Catalunya tenim Sant Quirze
de Pedret, Sant Quirze de Safaja, Sant
Quirze del Vallès i Sant Quirze de Besora.
E.- I, has trobat informació sobre qui era
aquest Quirze que, venerat coma Sant?
J.- He cercat informació i he trobat això: “Festivitat
16 de Juny. Ens sap greu però no tenim
més informació sobre aquest sant. Si en tens qualsevol dada i ens vols ajudar
envia'ns un email a santoral@llaurado.info”.
Quan he cercat amb el seu nom en italià, “Quirico” he trobat altres esglésies com és el cas de San Quirico d’Orcia a la Toscana. M’he assabentat que les seves relíquies són a Wavre ( Flandes). He trobat una ermita dedicada a San Quirico que es troba a la Rioja. A Navarra, en el municipi anomenat Uribarri-Kuartango hi ha una església romànica del segle XII-XIII, de San Quirico i Santa Julita. Al municipi català de Durro hi tenen una església on hi havia un retaule que ara es pot veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona.
Quan he cercat amb el seu nom en italià, “Quirico” he trobat altres esglésies com és el cas de San Quirico d’Orcia a la Toscana. M’he assabentat que les seves relíquies són a Wavre ( Flandes). He trobat una ermita dedicada a San Quirico que es troba a la Rioja. A Navarra, en el municipi anomenat Uribarri-Kuartango hi ha una església romànica del segle XII-XIII, de San Quirico i Santa Julita. Al municipi català de Durro hi tenen una església on hi havia un retaule que ara es pot veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona.
E.- Hi ha una
llegenda, la qual té una
explicació arquetípica de comportament humà, que ens parla d’un nen anomenat
Quirze, nascut a Licaonia o Licaonya. Com ja saps, les llegendes, es fan historia quan algú les encarna i
testimonia amb la seva vida personal.
Aquest nen, era fill de Santa Julieta.
Els dos van ser torturats pels soldats de Roma, per negar-se a renegar de
la seva fe cristiana. El significat de
“Quirze”, alguns historiadors, el fan derivar del grec “ Kyriakos”
Santa Julieta es torturada en presència del seu fill Quirze
pels soldats romans que acaben matant-los als dos.
Pintura església de Ternate ( Llombardia)
J.- Aquí hi ha alguna cosa
que no m’encaixa: com es pot fer sant a un nen de tres anys, a aquesta aquell
que diu, no ha tingut us de raó? I, tant important va ser amb tres anys, com
perquè es dediquessin al seu culte, tantes esglésies dedicades al seu culte a
diversos nacions d’Europa? Com a llegenda, en sentit al·legòric, comporta una
ensenyança? El fet, és que, els romans,
els volien “romanitzar” i ells, els licaonians, es van mantenir fidels a la
seva fe, que probablement anava lligada
a la seva identitat nacional, eren ciutadans de Licaonia o Licaonya. Això em
recorda les actituds de tots els imperialistes que volen anorrear identitats
vernacles o originals del lloc on són naturals. Això de “romanitzar” em fa
recordar d’allò que va dir el ministre espanyol, Wert, sobre la necessitat, vista des de determinats
poders de Madrid, d’“espanyolitzar” als nens catalans. Per cert, on és i què és Licaonia o Licaonya? Se li pot
trobar algun paral·lelisme entre la romanització dels licaonians i
l’espanyolització dels catalans? Shakespeare en sabria fer una bona obra de
teatre amb aquest arquetip.
E.- Licaònia era una gran
regió a l'interior d'Àsia Menor, al nord de la muntanya Taure. Es limita a
l'est amb Capadòcia, al nord per Galàcia, a l'oest amb Frígia. En el segle
I a.C. va ser annexionat a Galàcia i
posteriorment fou convertida en una província dins l’imperi de Roma.
J.- Sobre la història, de Sant Quirze
de Pedret, no podem assegurar que aquesta fos l'església de Sant Quirze de
Pedret, car el document ha perdut aquest fragment, però si ho fos, Sant Quirze
no tindria aleshores caràcter parroquial. El 20 de Març de 1168 el bisbe
de la Seu d'Urgell, Arnau de Preixens, consagrava l'oratori de Sant Miquel i
Sant Víctor de Pedret a precs de Bertran d'Avià, fundador i dotador de
l'oratori; aquest fundador havia de donar anualment, per quaresma, una lliura
de cera als bisbes d'Urgell.
Aquesta església, que feia un segle
que havia estat profanada i abandonada, fou retornada al culte el 6 de setembre
de 1964. Avui l'església només té culte, el dia de la festa anual, i depèn
de l'església parroquial de Berga. La conservació del monument depèn de
l'Ajuntament de Berga, en virtut d'un acord sotscrit entre el bisbat de Solsona
i aquest ajuntament, que vinculava Pedret al Museu Comarcal de Berga.
L'any 1989 s'inicià la segona i
definitiva restauració. Pel
que fa al programa iconogràfic de les pintures de Pedret, constitueix, sens
dubte, el conjunt de temàtica apocalíptica[1]
de pintura mural més extens i complex de Catalunya. Cicle apocalíptic que
pertany a la família europea, amb antecedents immediats a la Bíblia de Rodes[2].
Acompanyen i es relacionen amb el cercle apocalíptic de l'absis central, la
decoració de les absidioles: la paràbola de les verges prudents i les nècies,
com al·legoria de les ànimes de l'església universal, tema vinculat al Judici
Final[3].
La presència de l'església entronitzada, es relaciona amb la iconografia de
l'altra absidiola, la càtedra de St. Pere i el col·legi apostòlic. La
riquesa i varietat temàtiques, juntament a l'elecció excepcional de certes
imatges, situen Pedret entre les obres més importants fetes a Catalunya durant
el període romànic. (Text: Catalunya
Romànica Volum XII)
E.- Quin és el seu significat, quin és el seu
missatge?
J.- Allò que crida
més l’atenció és la imatge de l’Orant, l’ésser humà, i la figura de l’animal o animals que s’hi
poden veure representats.
E.- La
paraula “orant” per definició vol dir “persona que està en actitud d’oració”. La paraula “or” en
llengua hebrea vol dir “llum” ; o sigui que, orant, també es podria traduir com “il·luminant-se”. En el dibuix s’hi observa tres elements: un
animal, un cercle, que podria ser una serp mossegant-se la cua, i una figura humana.
J.- L’animal,
segons “la versió oficial” diu que és la
que s’explica als visitants i en els fulletons turístics diu que és un«paó» i
és diu que el seu simbolisme fa referència a la “immortalitat”.
E.- A mi em
embla que podria ser un colom. Un colom hi tindria sentit ja que està
relacionat amb l’Apocalipsi, llibre escrit per Sant Joan Evangelista i faria
referència als dons de l’Esperit Sant, en concret al do de llengües.
J.- Jo hi
veig un colom. No obstant, t’he de dir que he fet una enquesta entre diverses
persones i el resultat ha estat divers, malgrat que majoritàriament, la gent hi
veu un «colom» i no pas un «paó». De fet, tal com tu dius, té més sentit que sigui un colom ja que és un animal que es troba a les
esglésies romàniques dels Pirineus i
arreu d’Europa on n’hi ha, i per tant a
les de Catalunya. L’església de sant Quirze de Pedret, és una església
romànica. La simbologia del colom fa referència a l’Esperit Sant i per tant a
la Pentacosta i el do de llengües que infon l’Esperit Sant.
Mural habitual a les esglésies
romàniques dels Pirineus
S’hi veu el colom i
les llengües de foc infoses als apòstols de Jesús.
En
cap església de Catalunya, que jo sàpiga, no hi ha cap “paó”. L’animal típic i
característic de les esglésies
romàniques, és el colom. D’altra banda, el colom, està relacionat amb
l’evangeli de Sant Joan i l’Apocalipsi i es troba a les piles baptismals. El “colom” és el símbol al·legòric del que
s’anomena “el bateig de dalt” . Del “fet de néixer de dalt” en parlen els cristians tot referint-se al
passatge de la Bíblia en la que se’ns diu que, al ser preguntat Jesucrist pels Apòstols sobre com serien reconeguts els
cristians quan anessin a predicar pel
món, els va respondre: L’Esperit Sant
us infondrà el do de llengües i tot arreu hi parlaren en les llengües pròpies de cada
lloc.
Aquest
any, per la Festa de la Pentacosta ens ho ha recordat el Papa de Roma,
recuperant, al meu entendre, el missatge
evangèlic del Concili Vaticà II. Extret de la Homilia del Papa Francesc, el dia
19 de maig de 2013: “Estimats germans i germanes. Contemplem i revivim en la
litúrgia l’ efusió de l’Esperit Sant que
Crist ressuscitat va vessar sobre l’Església... I , tot fent referència a
Sant Lluc ( Fets dels Apòstols 2,1-11)
ens continua dient: “Van
començar a parlar en altres llengües, cadascú oeix parlar als Apòstols en la seva pròpia
llengua. Tothom experimenta quelcom nou, que mai havia passat: Els oïm “parlar”
en la nostra llengua nadiua””
Aquest
mot que ha emprat el papa Francesc: llengua nadiua, al meu entendre, fa referència a la llengua
pròpia de cada lloc. A aquesta llengua territorial és anomenada també llengua
vernacla. No diu llengua materna, diu llengua nadiua. De llengües maternes en
el sentit de mare que ens ha parit, a les terres catalanes, n’hi ha moltes,
però de llengua nadiua – original, natural o vernacla- només n’hi ha una: la
llengua catalana. El símbol d’aquesta ensenyança cristiana celebrada per la
Pentacosta, en el murals de les esglésies romàniques, i en tota la cristiandat,
és el colom.
Església de Sant
Quirze de Pedret ( Berguedà.Catalunya)
Jordi Salat
Continuarà....
[1] Aquesta temàtica està relacionada amb
el llibre “Apocalipsi” (Revelació) de Sant Joan Evangelista .Aquest llibre era
el que tenien com a lectura habitual els càtars o cristians albigesos.
[2] El manuscrit conegut com a Bíblia
de Rodes és obra d'un monjo de l'escriptori del monestir de Ripoll (probablement entre els anys
1010-1015, època en que el Papa de Roma era Gerbert D’Orlhac , monjo del mateix
monestir amb el nom de Silvestre II). Actualment és a la Biblioteca Nacional de
França (París), ms. llatí 6. Aquesta Bíblia fou adquirida al final del segle XI
pel monestir també català de Sant Pere de Rodes, el qual fou espoliat
per les tropes franceses a la fi del segle XVII. El manuscrit passà a les
col·leccions reials de França i més endavant a la Biblioteca Nacional de
França. Allí fou dividida i enquadernada en quatre volums de grans dimensions
(505 x 345 mm). Ambdós còdex, Bíblia de Sant Pere de Rodes i Bíblia de Ripoll
que es troba a la Biblioteca del Vaticà, obres manuscrites del primer quart del
segle XI, han estat l'admiració dels historiadors de l'art, dels amants de la
literatura cristiana antiga i de la iconografia judeocristiana, tardoromana i
carolíngia; obra d'artistes ben dotats i sovint genials. Són un monument de
l'art religiós català de l'alta edat mitjana.
[3] Cal recordar en aquest sentit la
tradició cultural catalana de “El Cant de la Sibil·la”
