BRUSSEL·LES O VATICÀ
Això diu la I.A.
—Si el plantejament és específicament vernaclista —és a dir, centrat en la dignitat de les llengües pròpies i en el valor cultural i espiritual les llengües vernacles en general —i del català en concret —, aleshores Plaça de Sant Pere podria tenir una càrrega simbòlica molt coherent amb la referència al Concili Vaticà II de l’any 1965.
El Vaticà II va donar molta importància a les llengües
vernacles en la litúrgia, especialment amb la constitució Sacrosanctum
Concilium, que va afavorir el pas del llatí exclusiu a les llengües pròpies
a les que va anomenar vernacles i les va
posar en valor i reconeixement dels pobles en moltes celebracions. Per a alguns
sectors catalanistes, això pot interpretar-se com un reconeixement del valor
espiritual i cultural de llengües com el català.
En aquest marc, una trobada:
- cultural,
- pacífica,
- amb presència de símbols catalans,
- i centrada en la defensa de la llengua i la cultura,
podria tenir sentit davant del Vaticà, sobretot si es
vincula a:
- la tradició del Monestir de Montserrat,
- la litúrgia en català,
- o el paper històric de la llengua catalana dins el
cristianisme mediterrani.
En canvi, si l’objectiu principal és influir en institucions
polítiques o obtenir reconeixement jurídic internacional, probablement
Parlament Europeu seria més efectiu.
També hi ha la possibilitat de separar missatges:
- Roma → dimensió cultural, espiritual i vernaclista.
- Brussel·les → dimensió política i institucional europea.
