Els Natzarenistes
(1)
El moviment artístic dels natzarens a Europa i Catalunya
El natzarenisme és
un moviment artístic fundat al començament del segle XIX per
artistes alemanys a Viena i Roma. Els natzarens alemanys
van ser el moviment pictòric que més propagació va tenir a Europa. Entre
aquests, els pintors Friederich Overbeck i Franz Pforr estudiants de l’Acadèmia
de Viena que l’any 1809 van fundar la Lukasbrüder,
la Confraria de Sant Lluc, patró dels pintors.
Van adoptar el nom de natzarens ja que
s’identificaven amb el relat bíblic que fa referència a Natzaret i la figura de
Crist batejat per Joan Baptista al riu Jordà en la que es basa la tradició
Johanita. Aquesta tradició, pròpia del Renaixement a Europa, està fonamentada en el cristianisme del Nou
Testament, basat en l’Esperit Sant i el do de llengües. La seva representació es
el referent simbòlic del colom. Una mostra
d’aquest pensament religiós el tenim en el famós quadre Bateig de Crist en el Jordà
de Leonardo da Vinci i Andrea Verrocchio (segle XVI) i també en el de Piero de
la Francesca
(segle XV). Un altre exemple podria ser el de Fra. Angelico.
Els pintors natzarens estaven influenciats a la
vegada pel cristianisme basat en el Nou Testament, en la mateixa línia que
els artistes del Renaixement a Europa en el segle XVI i també en l’ideal del romanticisme.
Tenien per
objectiu renovar l'art religiós des de l'estudi dels antics mestres italians i
alemanys i reviure l'honradesa i espiritualitat de l'art cristià medieval.
Sentien la necessitat, com tantes vegades a passat al llarg de la Història per
part de moviments espiritualistes, de retornar als orígens per a retrobar
l’autenticitat i alliberar-se del marc referencial adúlter i degenerat en el que mals poders volien fer creure al
poble i, demanant obediència imposaven una falsa fe en nom de la Llei d’un
autoritarisme pervers i pervertidor.
Les convulsions històriques i socials de principis
del segle xix van
provocar l'enyorança pels temps passats i la restauració de l'esperit nacional
donant-li al mot nació, un sentit espiritual lloable per damunt de la llei
constitucional.
El moviment
natzarenista a CATALUNYA
Antoni Caba Casamitjana. Autoretrat
Al Museu Nacional d’Art de Catalunya
de Barcelona s’hi poden veure algunes obres d’art relacionades amb els
moviments artístics que han fet representacions de mitologies, relats bíblics i
fets històrics significatius. Hi ha
diverses obres que comentaré
en diversos escrits.
A més a més dels quadres s’hi poden
veure retaules religiosos relacionats amb l’art romànic, fets sobre la concepció del cristianisme basat
en el Nou Testament i la Tradició
Johanita que s’identifiquen amb Maria, l’Esperit Sant i el do de llengües que
el caracteritza com un do donat als nascuts de dalt, o nascuts en esperit com
molt bé s’exposa a la Bíblia en el diàleg entre Crist i Nicodem: “T’ho ben asseguro, ningú no pot entrar al
regne de Déu si no neix de l’esperit; de la carn en neix carn, de l’esperit en
neix esperit”(Jn 3,5-6)
Pel que fa referència als retaules,
deixo constància, perquè ho considero molt significatiu, que no he vist cap retaule dedicat a Jahveh i
la Tradició Jahvehita de l’Antic Testament en l’art medieval. Tots el que he
vist estan dedicats al Nou Testament i al fet
que els cristians han de rebre el
bateig de dalt del cel, al qual anomenen
néixer en esperit, i el representen en
forma de colom.
El primer quadre que volia comentar
és El triomf del Dia
sobre la Nit precedit de l'Aurora .
És un quadre realitzat pel pintor Antoni Caba Casamitjana, artista català (Barcelona 1838-1907). Va ser soci del Reial Cercles Artístic de
Barcelona. Es va formar en l’Escola de Belles Arts de Barcelona – coneguda com
a l’Escola de la Llotja-, i va ser deixeble dels pintors, -també
natzarenistes-: Claudi Lorenzale i Pau Milà Fontanals. Per influència d’aquests
pintors el seu art està marcat pel romanticisme amb una especial influència del
moviment natzarè o natzarenista.
Retrat de Claudi Lorenzale fet per Antoni Caba Casamitjana
Patrimoni del Reial Cercle Artístic de Barcelona
El natzarenisme, en certa manera, s’emmirallava en
referents medievals. S’identificava amb un
nacionalisme el qual estava en sintonia amb determinat cristianisme que
es pot identificar amb el cristianisme de l’art romànic pirinenc propi de Catalunya, Occitània i dels regnes de la
Corona d’Aragó i les seves llengües territorials o vernacles. Podria trobar actualment un ideal el moviment polític
del nacionalisme català en les
referències identitàries del moviment artístic del natzarenisme? Potser també
li podrien trobar el moviment occità, els dels altres regnes de la Corona
d’Aragó i l’Europa de les nacions naturals o vernacles?
En un proper escrit parlaré i
reflexionaré sobre l’obra de l’artista
català, també natzarenista, Claudi
Lorenzale i dels seus quadres Otger Cataló, i, Guifré
i els quatre pals.
Aquest quadres estan basats en La història i mítica llegenda d’Otger Cataló
i La història i mítica llegenda de Guifré
el Bel·lós i els bel·lònides, noble
llinatge que relaciona Catalunya, els regnes de la Corona d’Aragó i Occitània
amb altres regnes d’Europa i un ideal romàntic cristià de Tradició Johanita, la
que es relaciona amb els dotze apòstols del Nou Testament bíblic, l’Esperit
Sant i el do de llengües propi del vernaclisme, que després de ser present al llarg
de la Història, com va ser l’època dels cristians albigesos o càtars i el
Renaixement, també en les conclusions
del Concili Vaticà II (1962-1965),
concili que ha estat qualificat com a “esdeveniment religiós més important del segle XX” . Els
setze documents amb les conclusions del
concili proposaven canvis en la mentalitat, en els rituals i en la
pràctica de la moral i la política, una
“reforma”, un retorn al sentit original
de la ensenyança cristiana en sintonia amb la revelació tal com s’exposa en el
Llibre de la Revelació o Apocalipsi de Sant Joan i la Tradició Johanita i amb
el que diu Sant
Pau a la
segona carta als corintis (2cor:14-15) “Però a ells se'ls va
ofuscar l'enteniment, i fins al dia d'avui, quan llegeixen l'Antic Testament,
el vel continua encara posat, ja que només desapareix gràcies a
Crist. Encara avui, tal com passava amb Moisès, sempre que escolten la
lectura de la Llei de Jahveh predicada per Moisès tenen un vel damunt el cor”
Considero que aquesta línia de
pensament i de fe cristiana espiritualista està en sintonia amb la mentalitat
dels artistes de l’art romànic, dels
artistes del Renaixement i dels artistes del natzarenisme a Europa.
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
https://jordisalat.wordpress.com/
Llibre DOTZE
