Psicoanàlisi, Polítics traïdors i Complex de Coriolà (Psicoanàlisi i Política)

 

PSICOANÀLISI, ELS POLITICS TRAÏDORS I EL COMPLEX DE CORIOLÀ

Una interpretació psicoanalítica d’una obra de Shakespeare 

que es pot aplicar a la política actual de Catalunya

Parlava amb un amic sociolingüista sobre el comportament que observava a la societat en referència als líders polítics i el poble.  Què ha de fer el poble quan comprova que aquells polítics  que ha votat confiant en les seves prèdiques i discursos, un cop escollits canvien de comportament i traeixen a la gent del poble que els va votar?

Què ha de fer el poble quan es sent enganyat i traït?

El Manel, l'amic sociolingüista, abans de respondre'm em va comentar  el següent:

M.- M'agrada que facis servir l'expressió poble ara la majoria de diaris fan servir la de ciutadans i jo considero que poble comporta un concepte amb una definició més profunda i més àmplia que no pas ciutadans que fa referència a la ciutat. Això de ciutadans de Catalunya ho vaig escotar per primera vegada l’any 1977 quan un president de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, que havia estat uns anys a  l’exili, va tornar a Catalunya i des del balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya va dir allò de “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí” .

Vaig contestar-li, el següent:

J.- A mi em va sorprendre negativament que no digués: Poble català, ja sóc aquí.

M.- A veure si ho diu un altre president de la Generalitat de Catalunya, com podria ser Carles Puigdemont, si com  va fer Tarradellas, també torna de l’exili.

J.-  M’agradaria que també es parlés de Generalitat Catalana més que no pas de Generalitat de Catalunya.

M.- Els valencians li diuen Generalitat Valenciana.

J.- El llenguatge i els mots amb els que fem el nostre argument són molt importants. He parla del tema diverses vegades en els meus escrits. A vegades m'he referit a la diferència que hi ha entre dir: "ciutadans de Catalunya" o bé dir  "ciutadans catalans"; socialistes de Catalunya o bé dir "socialistes catalans"; convergència democràtica de Catalunya, o bé dir "convergència democràtica catalana"; "republicans de Catalunya" o "republicans catalans".

 

Dit això vam entrar en el tema del comportament dels polítics i del poble. Vaig començar el diàleg, un diàleg que té quelcom de psicologia política, i que alguns amics  universitaris de la meva generació probablement els farà pensar també amb els llibres de Herbet Marcus en general i en concret en el llibre L'Home Unidimensional, llibre que em proposo rellegir pròximament. Em fa l’efecte que la política que fan els polítics actuals necessita una anàlisi psicològic. A mi em sembla que hi ha molts malalts neuròtics. I en aquest escrit em proposo parlar d’una neurosi a la qual li he posat un nom, n’he fet un neologisme, que anomeno complex de Coriolà.

 

J.- Has vist Manel la pel·lícula  dirigida per Ralph Fiennes, "Coriolanus", basada en  l'obra  teatral de William Shaskespeare?

M.- No. No l’he vist.

J.- M'ha semblat una gran pel·lícula. A més a més,  la manera com està feta, combinant els temps en que es produeixen  els fets, de manera que es veuen imatges situades en els temps antics i  altres en els temps actuals,  facilita la comprensió del missatge. Més enllà de l'espai i el temps, com a mi m'agrada, tot buscant l'abstracció dels fets que mostren lo essencial a tot arreu. No hi ha res de nou sota el Sol!

M.- Quin missatge hi has trobat?

J.- El d'un personatge que traeix el seu poble amb comportament neuròtic. 

M.- Qui era aquest Coriolanus?

J.- Coriolanus, en català Coriolà, va ser un heroi romà de nom  Cneus Marcius  que va ser conegut com a Coriolanus perquè va guanyar una batalla  contra   els Volscs un poble enemic de Roma a un lloc que es deia Corioli. Els volscs, en llatí  volsci,  foren un poble del centre del que actualment és coneix com a Itàlia, els quals van tenir un paper important a l'antiga història de  Roma. Els volscs eren un poble diferenciat dels llatins amb els quals, a més a més, van estar sovint enfrontats, sempre se'ls esmenta com a pobles separats. Els volscs eren part  del grup ètnic osco-úmbric (oscs, umbres, sabèl·lics, sabins i eques). El seu idioma, el volsc, formava part de les llengües osco-umbres. Per cert, a Umbría, hi ha la ciutat anomenada Assís on va nèixer, viure  i parlar en la llengua umbre, - no pas llatí-, Joan de Pere Bernadot (ho poso en  català, no sé com ho deien en Umbro, però no ho puc posar en italià ja que a Umbría no s'hi parlava en aquells temps) que va adoptar el nom de "Francesc" i es conegut com a Sant Francesc d'Assís.  El poble romà admirava  a Coriolà i el tenia com a heroi, un heroi nacional per al qual sentia simpatia. En les eleccions democràtiques van votar a favor d'ell i va ser escollit per un alt càrrec de representant polític. Posteriorment, les intrigues polítiques entre tribuns i patricis, diguem-ne, els dos partits polítics del govern de Roma, van maquinar contra ell fins que va aconseguir fer que el poble li girés l'esquena, no el reconegués ni el valorés com es mereixia per la seva dedicació i bon servei. Coriolà, decebut, ferit en la seva dignitat, va marxar de Roma, se'n va anar a l'exili. 

M.- A l'exili? Ara aquest any 2022 els catalans també hi tenim polítics a l'exili! I com he comentat abans n’hem tingut molts al llarg dels anys!

J.- Si, tens raó. Els catalans hi hem tingut molts polítics a l'exili al llarg de la Història. Desconec si se n'ha fet algun llibre. A vegades recordo el Discurs que va fer un exiliat català a la seu de l'ONU, en Pau Casals, i em pregunto com és que encara no li han fet cas ni ham obrat en conseqüència els polítics de l'ONU fent un reconeixent de la causa nacional catalana i la causa que comporta en relació amb els regnes de la Corona d'Aragó dels quals n'era Principat?

M.- I què va fer Coriolà a l'exili?

J.-Va anar-se'n a veure els  volscs, els enemics de Roma, i els va oferir el seu servei. Va passar-se a l'altre bàndol. 

M.- Això no ho ha fet cap polític català  a l'exili! ep! que jo sàpiga!

J.- Jo tampoc en conec cap d'exiliat català que ha sigut traïdor a Catalunya. 

M.- Però, sí que conec catalans traïdors a Catalunya. I aquest any 2022, amic Jordi, llegeixo a la premsa moltes vegades la paraula traïdors dirigida a polítics de Catalunya.

J.- Sí! jo també, crec que hi ha traïdors a Catalunya i a l'ideal català, un ideal per cert, que en la seva genuïtat, vull dir en el seu origen, té un component espiritual que el ser un ideal universal. 

M.- per quin motiu va ser un traïdor Coriolà?

J.-No ho va fer per sentiment de traïció; va fer-ho per sentiment de revenja, a causa de la decepció deguda a que el poble li va recriminar una decisió. Quan el poble es nega a recolzar-lo la ira de Coriolà, el porta a oferir-se  com aliat del líder polític dels volscs, Tulo Aufidio amb ànim d’anar a lluitar contra els seus compatriotes.  D’aquesta actitud en faig una interpretació psicològica i  poso nom a un comportament neuròtic que anomeno “Complex de Coriolà”

M.- Crec  que a Catalunya en la actual situació política hi tenim algun polític – o més d’un- que està malat i pateix aquesta neurosi que has batejat amb el  nom de complex de Coriolà.

Continuarà.....

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Llibre  DOTZE Escriptures Heterodoxes

Pel·lícula CORIOLANUS

REPÚBLICA, MONARQUIA I LLENGUA

 

REPÚBLICA, MONARQUIA I LLENGUA

Llegeixo dues notícies a la premsa d’avui 22 de Març de 2022 que parlen del tema de la llengua.

Un d’elles parla de l’edició d’un llibre  escrit per filòlegs catalans que, exposen que  la llengua catalana, si Catalunya fós[1] una república, tindria un millor reconeixement que no pas el que hi té dins d’una monarquia com és el cas de l’Estat espanyol. Consideren que la llengua catalana està maltractada dins la Monarquia “española” i ens recomanen que, si volem un reconeixement de la llengua catalana, en les pròximes eleccions votem a favor d’ una República Catalana.

Però, una altra notícia sembla que ho contradiu.

L’altra notícia, parla del president de la República francesa, Emmanuel Macron, el qual ha dit que “accepta discutir amb els independentistes de Còrsega que no s’identifiquen amb l’Estat de la República francesa, sobre  l’autonomia, si cessen els aldarulls”. I, afegeix: “No hi ha tabús, però la llengua de la República, és el francès”

La llengua de la República de França és el francès.

La llengua del Reino de España es el español.

Banderes de Còrsega i Catalunya amb la bandera vernaclística i la bandera d'Europa

Sembla ser que hi ha catalans que tenen falses esperances amb la República... A la República de França, igual com a la Monarquia de España, hi ha una llengua pròpia a efectes oficials : la llengua francesa a la República i  la lengua española.[2] a la Monarquia.

Quin és el marc referencial en el que la llengua catalana hi té un protagonisme reconegut?

En el meu llibre DOTZE exposo el marc referencial vernaclístic. N’hi ha algun altre? Jo parlo d’aquest marc vernaclístic i històricament l’he vist en repúbliques i en monarquies. Per tant la qüestió de la llengua no és una qüestió, essencialment, de sistema polític sinó que és una qüestió, essencialment i substancialment, de mentalitat cultural. I és en aquest sentit que, posteriorment, ha de tenir una aplicació política; sigui en forma de república o en forma de monarquia. He llegit coses sobre la monarquia del Comtat català d’arrels occitanes de Barcelona a Catalunya, i dels regnes de la Corona d’Aragó que fan pensar que tenien una mentalitat lingüística vernaclística i descentralitzada.

Aquesta mentalitat, la relaciono amb el marc cultural que tenia l’Europa del Renaixement.

Aquells que hagin llegit el llibre UTOPIA de Thomas More, hi hauran llegit la importància que tenen les llengües vernacles.

 

 

Thomas More,  ha sigut considerat “sant” per l’Església Catòlica i per l’Església Anglicana, i  fet Patró dels Governants i Polítics” en general i en concret d’Europa. Com és que els governants i polítics de l’Eurocambra no han assumit el seu pensament vernaclístic i han reconegut les llengües vernacles d’Europa? Com és que hi ha polítics a Catalunya que,  enganyats per la propaganda anti-vernaclística fomentada pels imperialistes,  encara consideren les llengües vernacles com a llengües dels esclaus de l’imperi romà, i no reconeixen que eren aquestes llengües vernacles les que parlaven quan eren pobles lliures i donaven testimoni de la seva autèntica i natural identitat nacional?

Continuarà REPÚBLICA, MONARQUIA I LLENGUA 2

 " Documento Nacional de Identidad: España l'any 2020. Reino de España des del 2 d'Agost de 2021"

Jordi Salat

Wewb personal

Llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes

NOTÍCIES

Notícies sobre Còrsega i Catalunya

Llibertat, Amnistia i Estatut Autonomia 2022 a Còrsega

Solidaritat Còrsega i Catalunya 

Còrsega i Catalunya una nova geopolítica mediterrània

Catalunya i Còrsega estrenyen vincles

Còrsega Autonomia dins França

Titular premsa: Visca el poble cors! Fora França!

Un català ,Manuel Valls, diu que Còrsega no existeix

Incidents a l'enterrament d'un independentista cors perquè els policies francesos canten l'himne francès

---

[1] Escric “fós” perquè discrepo de les normes oficials que han tret  una accentuació de la llengua catalana  que jo considero necessària i significativa; escric,per tant, de forma “heterodoxament correcta”. Fós per a mi vol dir “ temps del verb Ser”. Fos, sense accent vol dir “ temps del verb fondre”. Fòs,  vol dir topònim d’Occitània.

[2] De fet  lingüísticament la llengua anomenada francesa és la langue d’oil i la llengua anomenada espanyola es la llengua castellana.

DOTZERIES 2 Comentari personal amb reflexions, records i qüestions de filosofia

 

Escrit anterior DOTZERIES 2  Primera part

DOTZERIES 2 Diàleg amb un lector basc que em llegeix i escolta en català

Escrit  d'aquest post DOTZERIES 2 Segona part

Escric aquest article, DOTZERIES 2 Diàleg amb un lector basc que  em llegeix i escolta en català tal dia com avui que és el 8 de març, dia celebrat com a Dia Internacional de les dones. I, em ve al cap el record d’un antic projecte que no s’ha fet realitat. 

Parlo de filosofia i religiositat amb un sentit heterodox; a les paraules que faig servir, els dono  un sentit diferent del què es fa creure que tenen en la forma com les expliquen les autoritats oficials, acadèmiques i clericals. Confio en que quedi clar allò que vull dir.

Vaig proposar celebrar el Dia Internacional de les Nacions Vernacles. El dia escollit havia de ser el Dia de la Pasqua de Pentecostés, la Pasqua Granada. El dia que els cristians de la Tradició Johanita de caràcter zodiacalista basada en l’Apocalipsi de Sant Joan i la visió de una “dona amb el Sol, la Lluna i Dotze estels, celebren l’ensenyança cristiana del Do de llengües que infon l’Esperit Sant. Entre els meus arguments parlava de la llegendes lligades a Pentecostès com e la llegenda del Sant Greal i el rei Artur que comença el dia de Pentecostés a dalt d’una muntanya. 

Símbols com el de la Roda Zodiacal i les representacions del colom  en les obres d’art romàniques, especialment en les del Pirineu,  occità, català i basc, i en les seves llengües vernacles; i en l’art del Renaixement a Europa com és el cas del bateig de Crist en el Jordà de Leonardo da Vinci i l’Anunciació de l’Àngel a Maria de Fra. Angélico on s’hi pot veure la presència del colom que fa referència a l’Esperit Sant i no pas a Jahveh. Vaig proposar fer la presentació de la bandera vernaclística a dalt de la muntanya de Montserrat. Ho recordo ara. És un record que s’ha fet present en el Present. I deixo constància, una vegada més, que no s’ha fet realitat. Aquesta vegada ho dic mentre contemplo  la situació actual de Catalunya – també altres nacionalitats dels regnes de la Corona d’Aragó, Euskal Herria, i altres nacions naturals d’Europa i la resta del món – vernaclístiques o zodiacals- sense poder-se auto determinar i reeixir tal com el seu Esperit- Alè, Prana, Tao, Substància Universal Còsmica-, els inspira des del interior de la seva Ànima personal i nacional. 

Observo, i  el el què veig en el comportament de la societat o del poble, també em fa recordar tot allò que va deixar escrit Erasme de Rotterdam en el seu llibre Elogi de l’Estupidesa,- tendenciosament traduït com a Elogi de la Follia (ja que no és el mateix la bogeria que l’estupidesa),  i concloc que un dels mals del nostre món, a més de la Falsedat i Mentida  que ens impedeixen veure i entendre la Veritat i el seu Sentit i significat de la Vida i Existència Humana, continua sent l’ Estupidesa, veig molts estupiditzats i estupiditzades en totes les estances i nivells de la nostra societat. La catalana, la dels regnes de la Corona d’Aragó,  la d’Europea i la internacional. S’ha de canviar de mentalitat i, tot fugint de la moral convencional malèvola, hipòcrita i adulterista, s’ha de tornar a l’ètica natural, i per a fer-ho ens cal tornar als orígens, retrobar el zodiacalisme i el seu concepte de Déu en tant que Pare Celestial?[1] Jo crec que sí. 

Es podria relacionar l'hel·lènic Zeus de la mitologia hel·lènica  amb el Pare Celestial, -Abba o Baal- de qui es parla a la Bíblia? Jo crec que amb un determinat criteri zodiacalista, si. 

D’això parlo en el meu llibre DOTZE. També hi parlo del Mal present en aquest món i de les seves monarquies relacionades amb la maledicció de Noé. 

Espero que algun lector em faci alguna pregunta sobre aquest tema per a tornar-ne a parlar més extensament i poder parlar del concepte de Déu que tenien els cavallers de l’Orde del Temple del rei Salomó en general i en concret aquells Grans Mestres del Temple que formaven part dels regnes de la Corona d’Aragó, entre aquests el dels bascos del Regne de Navarra, el lloc on viu el Mikel,  els quals  parlaven  occità, català i euskara o basc-navarrès. 

Des de fa molts anys, penso que si el moviment nacionalista català hagués reivindicat l’ideal vernaclista  com a característica de la seva  mentalitat cultural i la seva voluntat  política, el referèndum de l’i d’Octubre de 2017, hauria tingut el reconeixement internacional que  no va tenir i no hagués quedat captiu dins el marc legal, mental i lingüísticament castellanejador, com és parlar i imposar que tothom parli  exclusivament en llengua castellana tot anomenant-la lengua española com si fos la llengua de tots, pròpia de l’espanyolisme imperialista. El lloc de les nacions naturals o vernacles és la mentalitat del marc referencial vernaclista; no és, com s’està comprovant amb les actituds polítiques, la mentalitat del marc referencial espanyolista ni tampoc l’europeista que tenim actualment.

 

En aquestes imatges es pot veure la Roda Zodiacal corresponent a l’art romànic amb el Crist en el lloc del Sol  rodejat pels signes zodiacals, propi del cristianisme de la Tradició Johanita i del Pare Celestial del Nou Testament. El Retaule del Sant Esperit de la catedral de Manresa amb la presència del colom. El monument amb un colom, dedicat als càtars o cristians gnòstics albigesos a Menèrba[2] (Occitània) . Les banderes del mig, són la Bandera Vernaclista rodejada per les banderes de nacions vernacles d’Europa, i als costats un logo amb les banderes de Catalunya i Euskadi amb la bandera vernaclista i la d’Europa.

 

Per cloenda d'aquest escrit m'ha semblat oportú posar un enllaç a dues cançons

  una en basc o euskara 

Ikusi duzu goizean per Xabier Lete

i altra amb català.

Abril 74 de Lluis Llach

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Web Jordi Salat

---

[1] Déu, Pare Celestial, i Maria Mare Celestial; a vegades anomenada Reina del Cel. En la tradició mesopotàmica s’anomena  Reina del Cel a Astarteh, l’esposa de Baal i en la tradició egípcia se li diu a Isis, l’esposa d’Osiris. Les dues es relacionen amb les verges negres. Els adulteristes han blanquejat les icones de verges negres per a esborrar aquesta identificació mitològica.

[2] El significat del nom de Menèrba,  agafa l'arrel cèltica Men (pedra) per explicar l'origen preromà del topònim. Segons aquesta teoria expressaria la situació geogràfica de Menèrba, penjada dalt d'una plataforma rocosa (com la nombrosa toponímia romana que comença per Roc-, Roca-).

DOTZERIES 2 Diàleg amb un lector basc que em llegeix i escolta en català

 

DOTZERIES

Diàleg pluripersonal amb els lectors del llibre DOTZE, informacions complementàries i addicionals

2 Primera Part

Diàleg amb un lector basc, que em llegeix  i escolta en català

Aquest mes de Març de 2022, he rebut un correu electrònic d’una persona que s’ha presentat començant el seu escrit en llengua euskara i que tot seguit m’ha continuat escrivint en llengua catalana. Vet aquí el nostre diàleg.

M’ha dit:

 

Arratsalde on Salat jaun txoil agurgarria, nire izena Mikel  da.(Bona tarda, senyor Salat, em dic Mikel)

 

Badakit Euskara ikasi eta erabiltzen duzula baina biok Katalanez erosoago egongo garelakoan nago.(Sé que aprens i fas servir el basc, però crec que ens trobarem més còmodes en català)

 

Espero que em pugui disculpar les faltes orotgràfico-gramaticals que pugui tenir.

 

He llegit treballs seus, he sentit conferències seves i segueixo el seu Blog Vernacle. Admiro molt el que fa encara que em costi comprendre tot, quan el sento o llegeixo haig de rumiar o tornar a llegir però m'entren ganes de saber més.

 

El que busco és el lloc dels bascos al món i el seu significat còsmic.

 

He llegit a Maria Montessori que l'hi dona moltíssima importància a l’"Educació Còsmica" i educar per a la pau; a Teillard de Chardin i m'agrada la seva visió de l'amor fora del "romanticisme sucrós" que se l'hi dona avui dia. De gent actual segueixo molt an Asisko Urmeneta, un altre que com vostè busca les raons i arrels de les coses més enllà de "el que sabem fins ara", de fet va ser gràcies a ell que vaig saber sobre Alexandre Deulofeu, també segueixo a la Toti Martínez de Lezea amb una bibliografia molt ampla.

 

Després de d'aquest camí en comtes de tenir més seguretat en el que sé m'adono que el que sé és ben poc i em sento bastant perdut.

 

M'agradaria saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que hem de tornar a regenerar. Moltes  gràcies per tot. Mila-mila esker(Moltes mercès).Mikel

 

Li he contestat

Arratsalde on, Mikel,   eskerrik asko nire idatziak irakurtzeagatik,irakurri nire bloga eta entzun nire hitzaldiak.  Katalanez ondo idazten duzu. Katalunian bizi zara? Katalana ikasi  duzu?  duela urte euskara pixka bat ikasi nuen....(Bona tarda, Mikel, gràcies per llegir els meus escrits, llegir el meu bloc i escoltar les meves xerrades. Escrius bé en català. Vius a Catalunya? Has après català? Vaig aprendre una mica de basc fa anys....)

M’ha fet sentir molt content rebre el teu correu. Em planteges unes qüestions molt interessants. Abans de respondre voldria saber una mica més de tu. He rebut correus de persones amb falsa identitat. Laster arte, Mikel

M’ha dit

Molt bones senyor Salat i gràcies per respondre’m. Doncs soc Basc, visc a Vitòria i tinc 39 anys, vaig estudiar magisteri  a Girona; vaig fer màster en educació Montessori.   Als seus escrits hi vaig arribar mentre buscava informació sobre els càtars, Occitània, Catalunya. Llavors em va agradar allò dels zodíacs dels pobles i m'agradaria a aprofundir i ja que hi som doncs saber el que vostè pensa sobre el poble basc en aquest sentit. No sé si és prou amb això o necessita alguna cosa més. Moltes gràcies de nou. Mikel

Li he contestat

Kaixo Mikel, arratsalde on (Hola Mikel, bona tarda)

 Amb molt de gust et contestaré el què m'has preguntat i tot el que vulguis preguntar-me. M'agradaria molt tenir un  llarg i profund diàleg amb tu, tot cercant els orígens còsmics. Es més, segurament faré un escrit específic sobre el tema.

Tinc  aquesta resposta al teu primer correu:

Hori esaten didazu: (Em dius això)

 1.-El que busco és el lloc dels bascos al món i el seu significat còsmic. 

 2.-Després de d'aquest camí en comptes de tenir més seguretat en el que sé me n’adono de que el que sé és ben poc i em sento bastant perdut. 

 3.-M'agradaria saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que hem de tornar a regenerar. 

 Trobo que són qüestions molt interessants. 

 La meva resposta a la primera qüestió, “El que busco és el lloc dels bascos al món i el seu significat còsmic” comença per dir-te que jo he buscat i busco el mateix pels catalans. Ho faig dins el marc referencial del que anomeno vernaclisme. I dins d’aquest marc penso que també hi un lloc pel bascos. De fet, quan vaig pensar això, jo vaig estudiar basc o èuscara. Jo vaig néixer a un poble de les terres de Lleida (ilerda) i el meu cognom Salat l’he trobat a Occitània, i a Euskadi ( Salatu vol dir revelar, donar a conèixer). 

He trobat el meu lloc en el món? 

Primer m’he de trobar a mi mateix, conèixer-se a un mateix és essencial. 

Després has de tenir alguna facultat o quelcom que estiguis preparat per a fer-hi, per encaixar en la Realitat com a ésser actiu, com a part d’un conjunt. 

 Pensant en tot això es plantegen molts preguntes: 

 El factor que comporta un significat còsmic al món 

Com definir i identificar el factor vernaclístic 

Com identificar el lloc 

Com percebre o entendre i combregar amb  el significat còsmic 

 He trobat un referent en el que anomeno vernaclisme, que vol dir allò que uneix un lloc amb quelcom espiritual o còsmic. Una mena de comunió entre persona, lloc i alè vital o esperit. Probablement el mateix que el budistes en diuen Prana i els xinesos en diuen Tao. I, crec que la llengua és un vehicle de comunió i de comunicació per mitjà de la que rebem idees, podem dir:  ens omplim interiorment amb quelcom que ens fa trobar “el sentit” i “el significat” de les coses dins el marc de l’espai i el temps. Es per això que jo parlo de llengües vernacles o territorials ( i no pas de llengües maternes, minoritàries, etc.) 

Sobre la segona qüestió Després de d'aquest camí en comptes de tenir més seguretat en el que sé e n’adono de que el que sé és ben poc i em sento bastant perdut. Jo a vegades he tingut i a vegades encara tinc, aquesta sensació i això que ara ja tinc 72 anys. Això que tu has fet de escriure’m a mi, jo també ho he fet i ho faig, i escric a persones amb les que he llegit i escoltat quelcom que m’ha semblat podia ser-me d’interès i m’hi sentia identificat.  Espero que puguem mantenir un diàleg enriquidor!  

Sobre la tercera qüestió M'agradaria saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que hem de tornar a regenerar.  La meva visió  del nostre lloc,  basc i català ( i de totes les nacions naturals o vernacles), dins  el marc referencial de l’Europa dels Estats, és  negativa ja que no hi poden créixer, la llavor que ens identifica no  hi troba la terra adequada. Les seves lleis constitucionals ens resulten hostils i no en són terra fèrtil per la nostra espiritualitat,- el nostre Prana, el nostre Tao, la nostra Particular Substància Universal-,  són tot el contrari. Quan ho focalitzo en el marc del vernaclisme, aleshores sí que hi veig que podem “ser-hi” com a part de la confederació universal de les nacions vernacles o naturals. Fa anys que es parlava de l’Europa de les Regions, entenent per regions les nacions vernacles o naturals. Actualment no conec cap polític que en parli. Ni tampoc cap intel·lectual ni periodista. Fa temps que espero un partit polític a les eleccions europees, que  ho reivindiqui i que utilitzi aquest llenguatge. El vernaclisme que jo exposo des de fa molts anys, crec que és el camí  que tornant als orígens comportarà  obrir la porta del futur. Laster arte (Fins aviat)

Segona Part

Per a llegir Dotzeries 2 Segona Part clica a:

DOTZERIES 2 Segona Part Comentari personal amb reflexions, records i qüestions de filosofia i religiositat heterodoxa

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Web Jordi Salat