TERTÚLIA / COL·LOQUI A TERRASSA
dijous, 5 de febrer del 2026
Tertúlia per parlar de: «Vernaclisme, nacions vernacles i catalanisme» a Terrassa
dimarts, 20 de gener del 2026
La visió artística i religiosa d'en Gaudí
A la pàgina 33 del llibre «La visió artística i religiosa d'en Gaudí» de Francesc Pujols hi llegeixo:
«Gaudí, el gran arquitecte de l’Univers, tenia la convicció del catolicisme, que com a tots el que encara la tenen els hi entela la visió clara de la religió, perquè en lloc de fer-ne una visió científica o dialèctica, en fan una visió moral o ètica que desfigura completament el quadre general de la realitat religiosa que ens embolcalla i conté a tots»
La inclouré en el meu nou llibre per «enraonar» temes relacionats amb el marc referencial vernaclístic.
Aquest any 2026 que és Any Gaudí, se'n parlarà del significat que comporta aquest text?
Jordi Salat
josdalort@hotmail.com
Observació: Extret del llibre «Diàleg amb Elior» que si tot va com voldria que anés es publicarà aquest any 2026
dimecres, 14 de gener del 2026
Rosalia, el disc «Lux», Simone Weil i el vernaclisme 2/3
Diàleg amb Elior V
Rosalia, el disc «Lux», Simone Weil i el vernaclisme 2/3
E.- Molt interessant tot el que t’ha dit el ChatGPT. Si Rosalia hagués
tingut en consideració el llibre El Geni
d’Oc hauria estat més coherent haver fet el disc en llengua occitana i catalana
i no pas en llengua castellana.
«Simon Weil veia en els valors de la civilització occitana medieval, la llavor per a un projecte»
J.- He fet
algunes reflexions sobre aquest tema. Va ser curiós perquè dolgut pel fet que
fes cantar a l’Escolania de Montserrat en castellà pel seu disc, m’havia
proposat no escoltar-lo. Tal i com entenc això que s’atribueix a Simone Weil en
el llibre “El Geni d’Oc” : «veia en els valors de la civilització occitana
medieval, la llavor per a un projecte que permetés recuperar una Europa que necessitava urgentment un re-equilibri espiritual» hauria estat més coherent fer es disc en
occità i català (també en èuscar espacialment per la part de la Gascunya que es
relaciona amb arrels conjuntes com és el cas del llemosí) i altres qüestions).
Potser ho faci més endavant. La veritat és que en aquest disc hi he trobat
incoherències.
La segona és
que segons el chatGPT «Citant a Simone Weil, Rosalía diu que “l’amor és estimar
la distància entre nosaltres i l’objecte estimat”:[2]
aquesta idea tradueix en la seva voluntat d’explorar la “distància” cultural,
espiritual i lingüística — per exemple, cantant en 13 llengües a l’àlbum — com
una forma d’obrir-se a l’altre i, alhora, a si mateixa. ElNacional.cat+1» Els do de llengües no és el
distintiu de l’espanyolisme i ella ha fet el disc en «espanyol» i ha fet cantar
a l’Escolania de Montserrat en espanyol. Com ja sabem l’espanyol no és una
llengua, és el nom; és el nom que li han posat a la llengua castellana els
imperialistes i colonialistes. I l’han fet servir per a anorrear llengües i
hostilitzar llengües arreu del món on han exercit el seu poder. A Europa: el
català, basc, astur-lleonès, basc i occità.
I el flamenc quan van dominar a Flandes. En el disc «Lux» diu paraules
en diverses llengües i sembla captar la idea, però simbòlicament haurien
d’haver estat dotze, no pas tretze com ha fet. Li suggeriria — si tingués
l’oportunitat de parlar-hi —que anés a Montserrat i pugés a veure la imatge de
la verge negra i a l’escala de que hi puja s’aturés davant el mural de qui ha
en el qual s’hi veu el colom del qual baixen dotze llengües de foc. A sota hi
ha unes lletres on s’hi pot llegir «Mater
Eclesiae». El Concili Vaticà II ho va deixar clar: les llengües cristianes són les llegües vernacles, les llengües
pròpies de l’Esperit, les llengües «esperituals»[3] no pas les llengües imperials, les llengües pròpies de l’alienisme
«antiesperitualista».
Aquest retaule que representa la Pentecosta i el do de llengües que
«infon» l’Esperit Sant simbolitzat en el colom quines llengües representen? Representen
les llengües vernacles, posades en valor en el Concili Vaticà II l’any 1965.
Les llengües que un determinat
l’espanyolisme tracta de forma hostil. I que l’Eurocambra o Parlament europeu
no les reconeix i no les deixa parlar. Seguint amb el que diu el chat GPT, sobre
l’elecció de moltes llengües i cultures: «quan canta en diversos idiomes,
l’objectiu no és només estètic, sinó com una forma de “comprendre l’altre” —
segons ella, inspirada per pensadores com Simone Weil». La civilització
cristiana espiritualista, no parla
llengües «per comprendre l’altre» sinó per donar testimoni d’un esperit; és un
«do» que «infon» l’Esperit Sant. Parlar llengües espirituals és per donar
testimoni d’un pensament o coneixement inspirat. A la seva cançó «De Madrugà», diu:
«Todos
los luceros del cielo
se
reflejan en mi pelo
traigo
mil lenguas de fuego
todas
en mi pelo»
A mi no em sembla coherent que hagi dit això en castellà, atès
que és la llengua usada pels espanyolistes (batejada amb el nom de “lengua espanyola la lengua de todos”)
per a anorrear “llengües de foc” que són les llengües vernacles.
Tampoc trobo coherent
que el Pare Prior o Abat del monestir de Montserrat justifiqués el fet de que
l’escolania de Montserrat cantés en castellà en aquest disc. Es evident que no té el sentit vernaclístic
que va posar en valor la Reforma i
Regeneració del Concili Vaticà II. La manca de sentit vernaclístic és més aviat
de la voluntat de Contrareforma antivernaclista que hi ha hagut posteriorment.
També, i
seguint amb el que m’ha dit el chatGPT, ha declarat que Lux té una intenció espiritual:
La intenció espiritual de Lux:
— “He tingut sempre aquest desig: com puc
acostar-me a Déu? Com puc estar més a prop de Déu?”— ha dit Rosalia.
M’agradaria preguntar-li si ha provat de fer el camí del vernaclisme. Ella és
catalana. Dóna testimoni de vernaclitat catalana? En aquest sentit m’agradaria
dir-li que reflexioni sobre l’Anunciació, —referent cristià del Nou Testament—,
qualsevol representació artística que en parli; des de l’art romànic fins a
Leonardo da Vinci; hi veurà com un àngel li anuncia a Maria que engendrarà un
fill nascut de l’Esperit Sant. Aquest esperit baixa en forma de colom i «infon»
el do de llengües.
A la cançó «Magnolias» diu el següent:
«Dios
desciende
Y yo asciendo
Nos encontramos
En el medio»
Per Pentecostés, Déu
no baixa, baixa l’Esperit Sant, ho fa en forma de colom i infon el do de llengües,
les anomenades llengües de foc, les llengües de l’esperit, les llengües
vernacles – posades en valor novament pel Concili Vaticà II l’any 1965—. A la
cançó “Relíquia” diu: «perdí mi lengua en París» Quina llengua
va perdre?
E.- Cal distingir
llengua universal de llengua multitudinària; crec que habitualment no es fa
aquesta distinció.
J.- Li he preguntat a la
I.A. això que dius:«Explica breument la
diferència que hi ha entre llengua universal i llengua multitudinària» i m’ha
contestat això:
—Breu explicació:
·
Llengua multitudinària: és una llengua
parlada per molta gent, sovint perquè s’ha estès per conquestes, colonització o
poder econòmic. La seva força ve del nombre de parlants (per exemple,
el castellà, l’anglès o el mandarí).
·
Llengua universal: no depèn del nombre de parlants, sinó de
la seva capacitat de comunicar valors, coneixement o experiència humana
compartida. Una llengua és
universal quan, arrelada en un lloc concret, pot expressar allò que és
comprensible i valuós per a tothom.
En síntesi:
Multitudinària=quantitat
Universal = profunditat i
capacitat de significació
La llengua
catalana —i les llengües vernacles, són llengües universals perquè combreguen
amb l’Esperit, l’Alè; són holístiques—. La llengua espanyola és una llengua
multitudinària però no és universal.
E.- Sobre la divisió del disc
i el concepte global: ha parlat de Lux
com un “rompecabezas”[1]
J.- Si ho he llegit.
E.- Tu també has fet el teu
llibre DOTZE com un trencaclosques o puzle.
J.- Si. A mi m’agrada més
dir-li «puzle». Els meus puzles no trenquen closques o caps, al contrari: els
ordenen de manera que donen una imatge que és un reflex de l’alè i fa pensar perquè té un sentit.
E.- Sovint et diuen que és
massa profund, que escrius massa subordinades i els lectors es perden o es cansen abans d’arribar al
final, oi?
J.- Si. Tens raó. Vaig
començar a fer aquest puzle quan tenia vint anys. Ara en tinc quasi
setanta-sis.
E.- Què en penses del “rompecabezas” que diu diu que fa la
Rosalia?
J.- La Rosalia en té trenta-tres, la meitat d’anys que jo tinc. Tinc
l’esperança que continuarà fent el puzle durant més anys i crec que en algun moment hi veurà una imatge diferent de
la que hi veu ara. S’adonarà del valor de les llengües vernacles i potser farà
un disc en llengua occitana i catalana, o potser hauríem de dir llengua« occitanocatalana». Simon Weil, a qui diu
admirar, va dir coses molt interessants sobre la civilització occitana, els
cristians càtars i la identitat de Jahveh. Els cristians càtars deien que
«Jahveh no era Déu» rebutjaven l’Antic Testament, i afegien que «Déu el Pare Celestial» i lleien el Nou Testament i
l’Apocalipsi o Llibre de la Revelació. Aquest llibre per cert, és
imprescindible si es vol entendre l’art romànic i el missatge del Temple de la
Sagrada Família de Gaudí. El cristianisme amb el que s’identifica la catalanitat
és santjoanista. L’espanyolisme castellanista s’identifica amb el catolicisme
damasonià (el de la Bíblia sorgida del Concili de Nicea que es va fer sobre una selecció del les escriptures sagrades, tendenciosa segons opinió de molts historiadors, per afavorir els interessos polítics imperials de Constantí).
[1] En els meus llibres, Vernaclística i Dotze. Escriptures Heterodoxes, jo dic que faig un “puzle” un “trencaclosques”. Aquest mot “puzle” no vol dit trencar-me el cap, sinó ordenar-lo.
divendres, 9 de gener del 2026
Rosalia, el disc «Lux» , Simone Weil i el vernaclisme (1/3)
Diàleg amb Elior V
Rosalia, el disc «Lux» , Simone Weil i la vernaclística
E.-
Rosalia ha parlat de la seva admiració per Simone Weil en algunes entrevistes. En els teus llibres tu també parles de Simon
Weil (1909-1943).
J.-
Si, en el llibre Vernaclística hi dic això:
«En el
llibre “El Geni d’Oc” de Simon Weil, editat per J. De Olañeta Editor, el
següent:
Simon Weil veia en els valors de la civilització occitana medieval, la llavor per a un projecte que permetés recuperar una Europa que necessitava urgentment un re-equilibri espiritual. (Pàgina 45).
Ella, ens diu: “La vocació espiritual de la Grècia antiga és la vocació mateixa d’Europa “ (pag 97).
“Grècia va rebre el missatge d’Egipte”(pag 99).
“La
nostra època tots nosaltres encara patim les conseqüències d’aquella
desfeta” (pàg.82). (Fa referència a la derrota de la batalla de Muret (1243) on va morir Pere el Catòlic, en occità
Pèire, casat amb Ma- ria de Montpeller, pare de Jaume I el Conqueridor, segons uns historia-
dors nascut a Montblanc, segons altres nascut a Osca, comte del Casal de Barcelona i rei dels regnes bel·Iònides de la
Corona d’Aragó, heroi de la Batalla de Las Navas de Tolosa. El 1201 va fundar l’Orde militar dels Cavallers de Sant Jordi d’Alfama. Està enterrat al
Panteó Reial del Monestir de Santa Maria de Sixena. Era cristià però atès que va defensar els cristians càtars, es pot sobreentendre que no era catòlic niceanià.
També hi llegeixo: nascuda en el sí d’una família jueva absolutament laica, se
situarà en la total oposició a les concepcions veterotestamentàries
del diví; el Déu de l’Antic Testament, gelós, violent, implacable, el Jahveh “Senyor
Déu dels exèrcits”
no serà mai el seu com
no
ho fou mai dels “bons homes”, els bons cristians càtars o cristians
albigesos de manera que aquests passaran a encarnar per a ella l’autèntic esperit
del cristianisme allò que ella entenia com a platonisme cristià. (pàg. 47,48)».
E.-
Què ha dit la Rosalia de Simon Weil?
J.-
Ha dit diverses coses. Li he preguntat al chatGPT que cerqui informació. M’ha
contestat això:
Chat GPT
—Aquestes
són algunes de les coses que ha dit la cantant Rosalía sobre la
pensadora-mística Simone Weil i la seva influència en el seu nou àlbum Lux
(2025):
·
Rosalía assenyala que es
va inspirar en Simone Weil — juntament amb altres autores i textos espirituals
i hagiogràfics — per al discurs líric i conceptual de Lux.
Wikipedia+2infobae+2
·
Citant a Simone Weil,
Rosalía diu que “l’amor és estimar la distància entre nosaltres i l’objecte
estimat”:[1]
aquesta idea tradueix en la seva voluntat d’explorar la “distància” cultural,
espiritual i lingüística — per exemple, cantant en 13 llengües a l’àlbum — com
una forma d’obrir-se a l’altre i, alhora, a si mateixa. ElNacional.cat+1
·
També ha declarat que Lux
té una intenció espiritual: no només volig crear música per divertir-se, sinó
que vol apropar-se a “una verticalitat”, a una recerca de transcendència i
profunditat, allunyant-se del superficial; una intuïció que, segons ella,
sempre havia tingut però que ara ha volgut plasmar de forma molt conscient. Remezcla+2AOL+2
·
Finalment, a partir de
l’herència de Simone Weil i altres referents, Rosalía entén Lux
com un homenatge a la “mística femenina universal”: no només des del
cristianisme o una tradició concreta, sinó des d’una mirada plural de les
tradicions espirituals i de les dones santificades o místiques de diverses
cultures. Vogue Adria+2Remezcla+2
Si
vols — com sé que tens interès en temes espirituals i simbòlics — puc fer-ne una traducció al català
de les quotes més rellevants de Rosalía sobre Simone Weil, i un comentari simbòlic
des del teu punt de vista (vernaclisme, espiritualitat, simbologia). Vols que
ho facin?
—Si
—Perfecte —aquí tens una traducció al català de les declaracions més
rellevants de Rosalía sobre Lux, i després un comentari simbòlic tenint en compte el teu
interès per espiritualitat, símbols i cultura.
Què ha dit Rosalía
sobre Lux (i la inspiració espiritual)
·
Sobre
la intenció espiritual de Lux:
— “He tingut sempre aquest desig: com puc acostar-me a Déu? Com puc estar més a
prop de Déu? Aquesta sensació espiritual sempre hi ha estat; només que no
l’havia racionalitzat ni intentat intel·lectualitzat.” ELLE+2infobae+2
·
Sobre
l’elecció de moltes llengües i cultures: quan canta en diversos idiomes,
l’objectiu no és només estètic, sinó com una forma de “comprendre l’altre” —
segons ella, inspirada per pensadores com Simone Weil. ELLE+2infobae+2
·
Sobre
el misticisme femení i la sacralitat universal: Lux recorre “històries de dones
santificades, misticisme femení, hagiografies, monja-poetises, figures de
diverses tradicions espirituals”, més enllà d’una sola religió. Vogue Adria+2infobae+2
·
Sobre
la divisió del disc i el concepte global: ha parlat de Lux com un
“rompecabezas”[2] / “laberint” creatiu,
una obra amb intenció de profunditat, d’anar “més enllà del superficial”,[3] i de generar una
experiència artística integral[4] (sons orquestrals,
múltiples tradicions, sensibilitat espiritual). infobae+2WMRA+2
·
“Lux
és un viatge de recerca: misticisme femení, veus de dones sagrades,
hagiografies i espiritualitat en totes les seves formes.” Vogue Adria+1
Comentari
simbòlic (considerant la teua preocupació per la tradició, espiritualitat i
cultura)
·
Bressol
transconfessional de la sacralitat femenina: El fet que Rosalía invoqui
figures de molt diverses tradicions (misticisme cristià, sufisme, literatures
espirituals, dones santificades de diferents cultures) fa de Lux una mena de panacreu espiritual —
una celebració del sagrat a través de les arrels diverses de la humanitat. Per
algú com tu, que busca unitat simbòlica i arrels comunes, això és un pont
interessant: converteix l’espiritualitat en un espai de trobada i intercanvi,
no en una identitat rígida.
·
Distància,
amor i transcendència:
La cita inspirada en Simone Weil — “l’amor és amar la distància entre nosaltres
i l’objecte estimat” — ressona amb una visió gnòstica / simbòlica: l’amor no és
possessió, sinó reconeixement d’altres, de diferència, de misteri. En aquest
sentit, Lux
proposa una espiritualitat basada en humilitat, en respecte a la diferència, en
l’obertura de cos i llengua a l’altre. Això encaixa molt amb l’interès que tens
pel vernaclisme, la simbologia i la universalitat espiritual.
·
Música
com ritual i catarsi espiritual: En combinar orquestra,
múltiples llengües, tradicions barrejades i clares referències a la sacralitat,
Lux esdevé
per a l’oient no només un disc, sinó una mena de ritual modern, una litúrgia
pop. Això pot ser un model inspirador per la teua recerca d’un «panteisme vernacle»
— on l’art, la cultura i la espiritualitat convergeixen en una experiència
global i simbòlica.
·
Ruptura
amb la banalitat del consum: En un món saturat de consum superficial,
superficialitat i efímer, l’opció de Rosalía va en direcció contrària: profunditat,
recerca, introspecció. Aquesta línia — de “llum vernacle”, d’arrel i
universalitat que tu defenses — troba en Lux
una expressió artística i simbòlica potent.
[1] M’ha fet recordar els texts de Ramon Llull sobre « l’Amic i l’Amat».
[2] En
els meus llibres, Vernaclística i Dotze. Escriptures Heterodoxes, jo dic que
faig un “puzle” un “trencaclosques”.
Aquest mot “puzle” no vol dit trencar-me el cap, sinó ordenar-lo.
[3] Si hagués tingut criteri
vernaclístic, hauria d’haver dir «anar a l’origen» .
[4] M’ha suggerit una
expressió vernaclística «experiència lingüística integral»(integrar-se en la
Llum original, entrar en comunió amb l’Alè)




