Viatge a Bordeus (3) La catedral, l'escut amb 4 pals i els dos casaments de la reina Elionor d'Aquitània

 

Viatge a Bordeus (3) 

La Catedral, escut de la catedral amb 4 pals  i Elionor d’Aquitània

 

 

La catedral de Bordeus té un origen romànic, construïda a finals del segle XI, fou consagrada pel Papa Urbà II l’any 1096. El Papa Urbà II, es deia de nom de pila Ot i va predicar la primera Croada per recuperar Jerusalem. La catedral està dedicada a Sant Andreu[1] L’any 1137 s’hi va casar la reina occitana Elionor d’Aquitània, dinastia Plantagenet, amb  Louis VII, el futur rei de França. L’any 1152, separada del rei francès, s’hi va tornar a casar en segones núpcies amb el  rei  Enric II d’Anglaterra. Elionor és com s’escriu el nom en occità o gascó. El nom té una arrel etimològica molt significativa que la lliga amb el mot Eli, que és el nom amb el que Crist es dirigeix a Déu quan es clavat a la creu. No li diu Jahveh, li diu Eli.(Eli, Eli, Lamah Sabactany).  Caldria saber per quin motiu  en francès li han canviat el nom i li diuen Aliénor i perquè en espanyol també li han  canviat i li diuen Leonor.

Va ser considerada la reina més important d’Europa, era també coneguda com la Reina dels Trobadors i parlava occità (aquità-gascó). Quan va morir fou enterrada a l’Abadia de Fontevrault.

Tomba de Elionor d’Aquitània a l’Abadia de Fontevrault

En aquesta abadia també hi té la seva tomba la princesa Inés d’Aquitània, mare de Peironelha d’Aragó (1136-1173)  que casada amb Ramon Berenguer IV esdevé Comtessa de Barcelona i reina dels regnes de la Corona d’Aragó, regnes en els que s’hi parlava occità, basc i català. La seva tomba es troba a  la catedral de Barcelona (Catalunya).

Quina relació té Elionor d'Aquitània amb Inés d'Aquitània i la seva filla, Peironelha, reina d'Aragó i comtessa de Barcelona? Totes elles eren de la mateixa dinastia. En el meu llibre DOTZE  hi faig referència quan parlo de les monarquies bíbliques i la maledicció de Noè. Les considero bel·lònides i cristianes de Tradició Johanita i Tradició Baalita com la del rei Salomó. 

Damunt de l’orgue de la catedral de Bordeus hi ha un escut amb uns referents heràldics.

Què representen aquests referents heràldics de l’escut? A dalt a l’esquerra hi ha l’escut del regne de Navarra al costat dels quatre pals que representen els símbol del bel·lònides dels regnes de la Corona d’Aragó i principat de Barcelona. A sota del cantó esquerra hi viem el bou i la flor de lis. Ala dreta hi tornem a veure els quatre pals. Un castell i un animal que podria ser un lleó.

Escut reis de França

Escut del regne de França. Flor de Lis i escut del regne de Navarra. Joana I de Navarra (1273-1305) va ser reina de França. Ramon llull li va donar el llibre Arbre de Filosofia d’amor, escrit “en llengua volgar”.[1] Quina llengua parlava que no fos llatí? En quina llengua va escriure el català Ramon Llull el seu llibre? Entenia la reina de Navarra, regne de la Corona d’Aragó, el català? Ramon Llull també el donà  al rei de França marit de Joana de Navarra,[2] Felip IV El Bell. Però a ell li va donar traduït al llatí. Voldria que els lectors hi reflexionessin sobre això que acabo d’escriure.

I, també, que reflexionessin sobre el fet que alguns municipis d’Occitània, Regne d’Aquitània,  tinguin els quatre pals vermells i fons daurat a l’escut : Milhau, Bocanhera, Monsempron Libos, Cevenas,  Cancon, Saint Avold, Ais de Provença

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

---

[1] Pàgina 9 del llibre Arbre de Filosofia d’Amor de Ramon Llull. Editorial Barcino 1980

[2] Joana de Navarra https://ca.wikipedia.org/wiki/Joana_I_de_Navarra

Nota:

Originalment a la catedral romànica hi havia una verge negra i tenia representacions del Nou Testament: Maria coronada en el sentit de Coneixement celeste no de poder polític; Crist, el colom de l’Esperit sant relacionat amb el do de llengües i  els dotze apòstols. A les catedrals d’Europa no hi havia cap representació de Jahveh i la seva Llei a qui es fa referència  a l’Antic Testament. Els cristians càtars d’Occitània deien que Jahveh no era Déu, Déu – deien- és el Pare Celestial. Concepció relacionada amb la Tradició Johanita del Llibre de la Revelació o Apocalipsi i la Tradició Baalita del rei Salomó (constructor del temple dedicat al Senyor del Cel (Baal) i  a la seva esposa la Senyora del Cel (Astarteh), i els cavallers del Temple. Els 4 pals representen els 4 elements de la Creació (Aigua, Foc, Aire i Terra) i estaven presents en el Temple de Rei Salomó dedicat a Baal  i Astarteh (2R, 23-13)

De la reina Elionor d'Aquitània i altres reines relacionades amb Aquitània i els regnes de la Corona d'Aragó en parlo en el meu llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes. Així com la seva relació en les lluites de les dinasties bíbliques  de Tradició Johanita - que considero de Tradició Baalita-,  i  les de Tradició Jahvehita. La lluita és pot observar en la realitat política actual. 

També en vaig parlar a aquesta conferència que podeu escoltar clicant  aquí:

He observat que les guies de turisme de França quan parlen de "Bordeaux" no fan cap referència a l'occitanitzat i la llengua d'oc   quan parlen de la reina Elionor a la que anomenen Aliénor. El canvi de nom d'Elionor per Aliénor  talla unes arrels etimològiques que comporta una intencionalitat que vol esborrar l'arrel etimològica  que  es vol amagar sota la "francesitat" i el marc referencial de França i la llengua francesa o langue d'oil. Això que passa a Occitània-Aquitània, que es tapa sota el nom de França, també passa a Catalunya-Regnes de la Corona d'Aragó,  on es tapa amb el nom d'España y la llengua castellana. Es tapa un marc referencial vernaclístic i una concepció cultural configurada a partir d'una concepció zodiacalista de Déu - Abba, Eli, Baal- oposada a la creença de la Llei  "dogmàtica-constitucionalista" del Sinaí en la que es basa el Jahvehisme. La dialèctica amb la que analitzo la Realitat, amb criteri vernaclístic o indigeniste, està per sobre del marc referencial de les esquerres i les dretes pròpies del Materialisme Històric.

---