Adulteracions: La Guitarra Catalana

La guitarra catalana o la guitarra espanyola? 

L'adulteració de la Història comença amb la substitució de noms propis originals per noms aliens colonials

He visitat la secció de guitarres del Museu de la Música de Barcelona que es troba a l’edifici de l’Auditori. 

A més de preguntar-me quan li posaran un nom propi que l'identifiqui amb  la catalanitat i li posin el nom algun dels grans musics catalans, com s'ha fet a altres auditoris de Catalunya, i si es quedarà així, l'Auditori, sense definició identitària catalana malgrat estar escrit en català, com a passat amb altres temes com el camp de fútbol del F. C. Barcelona,  el "Camp Nou", i fer-me la mateixa reflexió sobre els noms dels teatres i cinemes de Barcelona, m’he fixat en un escrit que diu el següent: «J. Tinctoris. atribueix l'origen de la guitarra als catalans»

He cercat a Viquipèdia : Johannes Tinctoris ( 1435-1511) va ser un compositor flamenc, de Flandes, i un teòric de la música del Renaixement.

 Els seus escrits van influenciar a compositors i d'altres teòrics de la música renaixentistes. Com la majoria dels intel·lectuals de l'època, Tinctoris s'interessà per tots els àmbits del coneixement i va ser clergue, poeta, matemàtic, i home de lleis; alguna font documental el descriu fins i tot com un pintor consumat. 

 Sempre trobem que es fa referència a aquest instrument musical de la guitarra clàssica, es fa presentant i anomenant-la “guitarra espanyola”. 

Ara resulta que és un instrument musical   presentat arreu del món com a guitarra espanyola,  segons aquest estudiós de Flandes, en realitat seria d’origen català. Una altra cosa que s’han apropiat els espanyols que s’identifiquen amb la llengua castellana!

Penso també que si els espanyols que van anar a sotmetre els flamencs de Flandes amb Los Tercios de Flandes haguessin guanyat la batalla i els haguessin fet súbdits espanyols ens trobaríem a les enciclopèdies espanyoles que Hergé, el creador del Tintín, també seria espanyol. I, si Argentina no s'hagués independitzat d'España, Jorge Luis Borges, seria considerat un escriptor espanyol i el tango seria un ball español. I si Mèxic no s'hagués independitzat d'España Cantinflas seria considerat español.

Les identificacions polítiques no sempre coincideixen amb les identitats genuïnes naturals (vernacles). En nom d'España s'han adulterat moltes identitats genuïnes naturals o vernacles. Aquest adulteració comporta una classe de Maldad.

Vivim dins una gran closca mental feta a base de falsificacions, tergiversacions, mentides i adulteracions. 

Les adulteracions són moltes i de diversa índole. La Realitat ha estat alterada de forma malèvola.  I, què es pot fer? Fer ús de la Raó 

De què serveix aquesta actitud  de fer ús de la Raó quan els malèfics fan ús de la Força?  I, un cop aconseguida la Victòria amb l’ús de la Força, constitueixen un marc legal lleis injustes i malèvoles que imposen als dominats? 

I no solsament s'apropien de un instrument com és la guitarra, també de les cançons. Una de les cançons de guitarra que més m’agraden i que forma part de la meva selecció personal és una que es coneix amb el nom castellà de “Romance Anónimo” . En algunes gravacions que he trobar a internet, en concret al YouTube , fins i tot el presenten com a “Spanish Romance” 

Moltes vegades, quan una cosa es presenta com a “anònima” en la cultura espanyola de llengua castellana és per amagar que el seu autor va ser català . 

Aquesta composició musical era catalana? 

A mi em sembla que encaixa amb les característiques de la tradició musical catalana. I, si a més, resulta que la guitarra és un instrument musical d’origen català, doncs la resposta és, sí. 

És, probablement, la cançó per a guitarra més interpretada de tota la història de la música, i per guitarristes de totes les èpoques i de tots els països el món. Potser hauríem d'anomenar-la "La Romança Anònima Catalana". 

Escoltem-la   Romanço Anònim 

Trobem informació a diversos llocs i diverses enciclopèdies 

Informació a Viquipèdia  Guitarra 

A mitjans del segle XIV apareix esmentada a la cort del Príncep Joan d'Aragó, nascut a Perpinyà el 1350. Als segles XV i XVI la guitarra fou molt difosa a l'àmbit català, bé que a la fi fou substituïda per la viola de mà i restà limitada al repertori popular.

 No diuen, però, que la guitarra és un instrument originari català; potser seria més correcte dir relacionat amb els regnes de la Corona d'Aragó i les seves arrels amb Occitània i el món dels trobadors.

L'espanyolisme castellanista ho amaga o tergiversa; unes vegades per esborrar la identitat catalana, altres vegades per apropiar-s'ho i donar a creure a l'opinió que són fruit de la cultura de llengua castellana ( "espanyola" en diuen ells) quan en realitat són fruit de la cultura de llengua catalana. I, cal entendre la catalanitat,  dins el marc  referencial cultural dels regnes de la Corona d'Aragó i les seves arrels occitanes relacionades amb la noble dinastia dels bel·lònides.

 

Jordi Salat

Escrit fet l'any 2011, fa 10 anys. Revisat i ampliat el 2021

Llibre DOTZE

BookTràiler Llibre DOTZE

Apèndix:

En el mateix sentit podria parlar del català Antoni Soler, presentat a les  com a "el español" Antonio Soler. Un olotí monjo del monestir de Santa Maria de Montserrat,  compositor excepcional d'obres per a  guitarra.

 Sonata en Sol Major del monjo català  Antoni Soler

Interpretació a piano

Sonata Nº 84 en Re Major del monjo català Antoni Soler

Al youtube no he trobat cap guitarrista que l'interpreti. Això també és significatiu. 

Segons un amic meu, que és psicòleg, això és degut a que entre els catalans no es valoren els artistes propis, per desconeixement, per enveja o per autoodi, en aquest cas,  a vegades, degut al complex d'inferioritat que, en part ,és degut a la propaganda del poder que domina Catalunya i els diversos regnes de la Corona d'Aragó i  que ha engendrat una  mentalitat subordinada, dins un  marc referencial que falseja la veritable Realitat i fa creure allò que no és de Veritat i ho imposa amb lleis qiue no són de la Justícia, sinó de la Conveniència del dominador adulterista.

També és significatiu que artistes considerats espanyols l'interpretin i se l'hagin fet seu...

Afortunadament, hi ha, i n'hi ha molts, catalans que que no s'han deixat acomplexar i són fidels a la cultura catalana:

Tinc un disc de música de guitarra del monjo Antoni Soler que he escoltat moltes vegades al llarg de la meva vida. És un dels meus músics preferits.

També, vull afegir-hi, que quan vaig estudiar guitarra, tocava la cançó Llàgrima del valencià Francesc Tàrrega, un altre músic de guitarra que està entre els meus preferits.

Capritx àrab de Francesc Tàrrega

The Best of Tàrrega

  

Avui tot cercant a google he trobat aquest disc que desconeixia. No és interpretat amb guitarra és interpretat amb piano.

Disc de música del Pare Antoni Soler

XII Sonates del Pare Antoni Soler (Solfa Recordings)

La pianista barcelonina Sira Hernández, gran improvisadora i coneixedora d’autors com Mompou i Scarlatti, il·lumina dotze sonates del Pare Antoni Soler, transcrites pel musicòleg Joaquim Nin i Castellanos. Un gran treball per conèixer un compositor del Barroc tardà i el primer Classicisme.

El Silenci. Receptacle de totes les paraules

 

El Silenci

Receptacle de totes les paraules

He anat a veure una exposició  La Llarga nit de l'artista Jaume Plensa a la Galeria Senda de Barcelona.

Aquesta foto és de la seva obra sobre "El Silenci". Mentre la miraba m’ha vingut al cap la cançó  The Sounds of Silence[1] de Simon and Garfunkel  de l’any 1966 que he escoltat moltíssimes vegades al llarg de la meva vida, ara que som en el 2021, puc dir durant més de 55 anys.

Aquesta obra, m'ha inspirat una reflexió personal: "En el Silenci hi són presents totes les paraules talment com en el No-Rès[2] hi són presents totes les coses". 

Quan he pensat això també m'ha vingut al cap un record del llibre El Mite de l'etern retorn.  Arquetips i repetició escrit en llengua romanesa per Mircea Eliade i se m'ha fet present la menció que vaig llegir-hi sobre els conceptes de menok i getik i el reflex  existent entre lo celeste i lo terrestre. Les arrels de l'Arbre de la Vida són a dalt del cel, les arrels de les paraules vives són en el Silenci. Cal néixer de dalt. I cal fer-ho, i de fet es fa, com a persones i com a nacions. I, com a obra d'art.

Després he pensat: quina és la política sobre la presència de l'art identitàriament significatiu dels artistes que s'ha fet en els darrers anys a Catalunya i a la seva capital Barcelona (així com a la resta de territoris dels regnes de la Corona d'Aragó i dues capitals com són Mallorca i València) en els darrers anys mentrestant els artistes catalans van escampant art pensat en llengua catalana arreu del món, i es permet que siguin presentats i identificats com a "españoles" i així deixar que arreu del món es pensin que han estat pensades en castellà i desconeguin i per tant no valorin la qüestió nacional de Catalunya, i per a tapar la catalanitat i el seu sentit universal?

La pregunta que m'he fet, també era dins el Silenci...

Se l'ha fet algú més dels que han visitat l'exposició? Les paraules i les preguntes hi són...

Com podem escoltar-les?

De fet, cada vegada que miro la foto, em vénen paraules i preguntes com portades per un misteriós vent, un vent imperceptible pels cinc sentits que són la vista, l’olfacte, el gust i el tacte. O potser, atretes per un enigmàtic iman interior que es deu trobar en algun lloc del meu cos o la meva ànima, o no sé on,  i és per això que l’he posat en el meu blog, per mirar-la de tant en tant i deixar-me batejar per les paraules i preguntes que tenen  en el Silenci el receptacle original  a partir del qual es Crea el Tot, el Déu que és la Paraula Viva.

Les arrels de les paraules vives, no són en els llibres escrits,  són en el Silenci.

Exposició Jaume Plensa

Jaume Plensa

Galeria Senda de Barcelona

Jordi Salat

---

[1] The Sounds of Silence

[2] Escric “rès” amb accent per què penso que aquesta paraula que vol dir “cosa” s’hauria d’escriure “rès” amb accent obert per a diferenciar-la de la paraula  “rés” que voldria dir “ lo que és” (allò que, com a substància de l’Ésser, essencialment, es diu o pensa) en l’acte “resar”.

Cristòfor Colom i el Capitoli de Washington

 

Cristòfor Colom i el Capitoli de Washington

L’adulteració política en les obres d’art al servei de l’espanyolisme castellanista

He vist una notícia al diari El Punt Avui amb el títol de:

Un “impeachment” històric. La Cambra de Representants dels EUA debat l’acusació a Trump d’incitació a la insurrecció en la que es veu un quadre de Cristòfor Colom a una de les sales del Capitoli de Washington  

El Punt Avui (19-1-21)  

Aquesta és la foto:

El Punt Avui, dissabte, 16 de Gener 2021. Foto Jim Loscalzo.Efe

En el quadre es pot observar la bandera que porta Colom.

És aquesta:

Aquesta bandera és la dels regnes de Castilla i León. Era aquesta la bandera autèntica que portava Colom com a representant d’una institució monàrquica i poder reial l’any 1492?

La resposta és no, no era questa bandera. Quina era la bandera  de l’ escut dels anomenats Reis Catòlics l’any 1492?[1]

Doncs era aquesta:

Escut dels reis Catòlics el 1492

A l’escut s’hi  representa a Ferran II  rei dels regnes de la Corona d’Aragó, sota el govern dels bel·lònides del Casal catalanoccità de Barcelona, regne de Sicília amb l’àguila dels Hohenstaufen alemanys, regne de Granada, regne de Castilla i Regne de León[2]

Perquè pugueu comprovar la imatge que jo he posat en aquest escrit és l’autèntica de l’escut  i la bandera dels reis Catòlics l’any 1492, els podeu trobar a Internet.

Adjunto un video del Muelle de las Carabelas de Palos de la Frontera ( Huelva. Andalucia) on és pot veure que l'escut correcte porta els quatre pals vermells sobre daurat que representa el Casal de Barcelona, i Principat de Catalunya que governava els regnes de la Corona d'Aragó.  Dura segons, i la majoria de video que he vist a youtube no ho ensenyen. 

Muelle de las Carabelas 

Aquest és l'escut que es veu a una finestra vitrall del camarot de la Nau Santa Maria amb una figura de Cristòfor Colom assegut a la cadira davant d'una taula amb cartes de navegació en el Muelle de las Carabelas de Palos de la Frontera (Huelva. Andalucia)

Perquè no s'ha posat aquesta bandera  al quadre  que hi ha al Capitol de Washington?

Qui ha fet posar, o bé amb què o amb qui es va basar o informar, l'artista que va pintar el quadre, per a posar la bandera canviada de forma adúltera al Capitol de  Washington, el novayorkès  John Vanderlyn?

Afecta maliciosament la mentalitat, opinió i actitud, dels polítics americans, i dels milions de turistes, que veuen aquest quadre, en tot allò que fa referència a la causa nacional catalana respecte de la causa estatal espanyola i el seu castellanisme?

L’adulteració de la Història és un dels factors que comporten el Mal al món, guerres i  desgràcies a la Humanitat.  Cal regenerar allò que els adulteristes han degenerat.

La figura de Colom ha estat explicada de forma adúltera i ara ens trobem molta gent que el repudia i el rebutja considerant-lo un maltractador d’indígenes.

Qui hagi vist 1492.Conquesta del Paradís, la pel·lícula de Ridley Scott escrita per l’occitana de pare català Roselyne Bosch,[3] nascuda a Avinyó (La Provença.Occitània), estrenada el 1992, en la commemoració del 500è aniversari del viatge de Cristòfor Colom, potser recordi l’escena on es veu a Cristòfor Colom defensant a un indígena que era maltractat per un tal Alonso que anava dalt d’un cavall. 

I potser recordarà que Colom el va fer baixar del cavall, acte molt humiliant per un cavaller, i que, quan aquest  tal Alonso se’n va caminant, humiliat davant l’indígena defensat per Colom,  amenaça a Colom  recordant-li que a “la Corte”, hi  ha gent que li és hostil i que va a per ell, referint-se al meu entendre als nobles de llengua  castellana, ja que Colom, era dels nobles dels regnes de llengua catalana de la Corona d’Aragó.

Sense Veritat no pot haver-hi justícia. Amb una Història adulterada no pot haver-hi democràcia.

Els poders que representen la voluntat dels catalans (el poble català natural i vernacle de Catalunya i els regnes dels quals formava part com a Principat de la Corona d’Aragó) que vol la independència d’Espanya, farien bé en explicar la Veritat Històrica als  californians que també van voler la independència de Nueva Espanya i la van aconseguir reivindicant-la amb victòria final des del 1846 fins el 1851, igual que els catalans vam expressar-ho en un referèndum que España va considerar il·legal l’1 d’Octubre de 2017.

Quan he vist la notícia al diari El Punt Avui (19-1-21) amb la fotografia del quadre de Cristòfor Colom que es veu una de les sales del Capitoli de Washington, amb aquesta bandera adúltera que falsifica la Història, he pensat que:

des del Amics de Catalunya i Califòrnia hauríem de promoure una conferència, i més d’una,  probablement un cicle de conferències, en  anglès a Califòrnia, i a més ciutats dels Estats Units, per a explicar aquestes coses als californians i als americans. 

Iniciem les gestions amb representants del poder català i residents catalans a Califòrnia, i us explicarem els resultats......

Continuarà.....

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Llibre DOTZE

Més Informació sobre el tema Cristòfor Colom a:

Canal Youtube de Jordi Salat

Llibre recomanat del peruà Dr. Luis de Ulloa Cisneros

---

[1] https://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Escudo_de_armas_de_los_reyes_Cat%C3%B3licos.svg

[2] León és un mot occità. Els reis del regne de León tenien arrels occitanes.

[3] Occitana, nascuda a Avinyó, el seu pare era  català https://en.wikipedia.org/wiki/Roselyne_Bosch

 

A Malta, la catedral té vuit capelles dedicades a les vuit llengües d'Europa. Una és la catalana. L'espanyola no hi és

 

Una catedral  a Europa

amb vuit capelles dedicades a les vuit llengües d’Europa

  Hi ha la capella de la llengua catalana i la de la llengua  provençal occitana. La capella de la "lengua española" no hi és

Una  capella està dedicada a les llengües dels regnes de la Corona d'Aragó. A l'altar hi ha un mural amb la bandera d' Aragó, Catalunya i Navarra (llengua èuscar, basc o euskara).Hi ha una altra capella dedicada a la llengua de La Provença, parla relacionada amb la llengua d’oc i Occitània).No hi ha cap capella dedicada a la llengua espanyola.Hi ha una capella que hi diu dedicada a la llengua de Castilla.Però els personatges que hi ha a les sepultures, un es diu Vilhena (escrit així amb “h” com es fa en occità, que probablement era del regne de León, un regne amb arrels occitanes, el mot León, és occità).I un altre es diu Manoel Pinto da Fonseca (probablement relacionat amb el regne de León i Galícia. He llegit un escrit a Wikipèdia on posa que era de Portugal).Aquests noms  de Vilhena i Manoel Pinto da Fonseca no són propis de la llengua de Castilla.En parlaré i aportaré arguments quan parli de la creació del Reino de Castilla i la seva forma “il·legal “ d’independitzar-se del Regne de León.La Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el  1230, any en el qual Fernando III de Castilla es corona rei de Castilla i del regne de León el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries que tenien una llengua diferent de la de Castilla.

On és aquesta catedral amb les vuit capelles de les llengües que són vernacles d'Europa?

Crec que els haurien de pagar un viatge als actuals polítics europeus, i potser val la pena intentar-ho també amb los políticos españoles, que es neguen a reconèixer aquestes llengües – originàries, naturals o  vernacles- d’Europa al Parlament Europeu.

Detall del mural de l'altar amb Sant Jordi, els quatre pals del Casal de Barcelona bel·lònida  dels regnes de la corona d'Aragó 

i escut de regne de Navarra al costat dels quatre pals

Continuarà......

La catedral té dos referents molt significatius:

1.- El colom  present en el bateig de Crist per Joan en el riu Jordà, que representa el do de llengües de l'Esperit Sant. Significativament important en l'art romànic i en el Renaixement (Cristianisme basat en el Nou Testament del do de llengües, amb el vernaclisme que comporta i no pas en l'Antic Testament de la Llei de Jahveh)

2.- La icona de la verge negra Nostra Senyora de Filermes que van portar els cavallers, molts d'ells amb noms occitans i catalans, dels regnes de la Corona d'Aragó des de l'illa de Rodes on era la verge a dalt d'un turó  en el que el paganisme de cultura zodiacal hi tenia un temple dedicat al Sol. El nom Filermes, vol dir "Fil" (estimar) "Ermes" (s'associa a la "soledat" que buscaven els monjos. En català "erm" ( Lloc inhabitat. Lloc desert on hom es retira per menar la vida contemplativa. Els pares de l'erm)

       

Jordi Salat

Nota:

M'heu preguntat:

Pregunta:

On és aquesta catedral?

Resposta:

És la co-catedral de Sant Joan Baptista de Malta

Co-catedral de Sant Joan Baptista de La Valleta (actualment afrancesat com La Vallette) a Malta

Si hi entreu a internet veureu que aquesta cocatedral és plena de sepultures amb precioses làpides de marbre. No n'hi ha cap escrita en "lengua española" o sigui en "lengua castellana". N'hi ha una escrita en català. Us adjunto foto on s pot llegir el text. Es tracta del Gran Comanador de Catalunya (està tot en català menys Cataluña, però això és una altra qüestió ja que per parlar-ne he de parlar del rei Carles V d"d'Europa" ( Carles I dels regnes de la Corona d'Aragó per herència de la seva mare Joan, comtessa de Barcelona i reina de Castilla)  el qual va donar la illa de Malta, heretada amb els regnes de la Corona d'Aragó,  per part de la seva mare, a la que van fer passar per boja per a treure-la del poder que representava als regnes de la Corona d'Aragó. Aquest Gran Comanador de Catalunya era nascut a Mallorca i es porta el nom natural de "Es Catllar". Hi ha tombes de nobles dels regnes de la Corona d'Aragó, regits pel Principat de Catalunya dels Comtes de Barcelona, catalans, occitans, mallorquins, valencians, i...d'altres llocs que parlaré més endavant quan parli del r4egne de Lleó i Astúries i dels quatre regnes d'Andalusia   (he llegit a una enciclopèdia espanyola  que aquests regnes eren "comtats" del reino de Castilla. Com podia ser veritat això si el seu Princep o Infant era  Joan d'Aragó? I, el rei era l'occità Lluís de la Cerda, nascut a La Mota de Ròse, a La Provença el 1291?

Pregunta:

Castilla es va fer independent de forma il·legal? Quan i de qui?

Resposta:

El comtat de Castella fou una àrea geogràfica que formava part del  Regne de Lleó  i del regne d'Astúries fins que es va independitzar d'aquest per passar a formar el Regne de Castella. De fet el títol reial el van agafar per matrimoni i no els corresponia. Així el sobirà català Ramón Berenguer IV, de la dinastía bel·lònida, en esdevenir Príncep dels regnes de la Corona d'Aragó i després el seu fill Alfons fou rei d'Aragó, va romandre com a comte-rei al seu domini inicial i, sempre respectant la legalitat, va mantenir per prudència el títol comtal; en canvi els comtes de Castella deixant la legalitat al marge, van adoptar el de reis (més important teòricament) i van ignorar el que els corresponia de comtes.

Comtat de Castella

Pregunta: 

Molts militars encarregats de defensar l’illa de Malta eren catalans. Es cert?

Resposta: 

Si!  Eren " germans cavallers" de l'Orde militar de sant Joan de Jerusalem. Els Pera, que també estan enterrats al monestir de Santes Creus, els Cotoner, els Perellós.....I, d'altres eren occitans com el que porta el nom de La Vallette  que era del municipi occità de Carcí (Quercy en francès) el qual donà nom a la capital,  era d'un municipi occità i de llengua occitana no francesa. De les centenars de làpides que hi ha a la catedral, una està escrita en català ficada en un lloc tant important com l'Oratori sota un quadre de Caravaccio i era del Gran Comanador de Catalunya, de nom Es Catllar, nascut a Mallorca.

Extret del llibre DOTZE

• Jordi Salat

Si! Els Pera, que també estan enterrats al monestir de Santes Creus, els Cotoner.....I, altres eren occitans com el que porta el nom de La Vallette que donà nom a la capital, que era d'un municipi occità i de llengua occitana no francesa.....De les centenars de làpides que hi ha a la catedral, una està en català ficada en un lloc tant important com l'Oratori sota un quadre de Caravaccio i era del Gran Comanador de Catalunya

 

La Catalanitat adulterada: La descatalanització de la llengua catalana

La descatalanització de la llengua catalana

Adulteració lingüística i dominació política forasterista colonial 

Topònims i concepte de llengua: vernacla o no-vernacla 

Tots els mots de topònims tenen alguna relació amb l'orografia del lloc. Només cal veure el castell de "Penyíscola" per a veure que està damunt d'un "penyal". 

Així doncs: Per què dir-li "Peníscola" derivat de “penis” o "península" i no "Penyíscola" derivat de “penyal” quan tots sabem que la forma orogràfica d’aquest lloc és un penyal de terra que s’endinsa en el mar i per altra banda aixì el defineix el seu referent més antic :"municipi situat en un penyal"? 

Hem d'acceptar el criteri establert oficialment o hem de reivindicar el criteri orogràfic que és troba a l'origen dels mots que identifiquen els topònims? 

 A mi em sembla que s'hauria d'escriure "Penyíscola" derivat de "penyal" que és l'origen del mot donat que els topònim sempre tenen relació amb l’orografia o geografia del lloc. 

 He llegit les argumentacions donades per a justificar el nom de "Peníscola" però no les trobo convincents perquè no són orogràfiques. Ho justifiquen en un escrit medieval que hi posava "Peníscola"en detriment d’allò que és lògic: acceptar que “penyal” és la paraula mare de la que se’n deriven altres com “penyíscol”, “penyíscola”, “penya segat”...etc. 

O, a vegades, en molts topònims, pel fet d'haver trobat un document notarial sense preguntar-se si aquell notari era  un funcionari  espanyol de llengua castellana i també podria ser que fos un subjecte que està al servei de l'imperialisme espanyol amb instruccions de descatalanitzar la llengua catalana, la llengua dels conquerits per a imposar la llengua dels conqueridors i matar així la llengua del Genius Loci, comfeien els imperialistes de Roma i tots els imperialismes.

Allò que val per donar el veritable sentit als topònims, en la immensa majoria de casos, és la seva relació amb l'orografia. 

M’he trobat amb filòlegs que defensen les posicions oficialistes, que no respecten el criteri orogràfic, tan aferrissadament, que fins i tot m’han fet pensar que hi hagués un altre motiu amagat que no es vol donat a conèixer; potser per a tergiversar paraules que ens poden fer entreveure uns lligams culturals més profunds que la romanització i que es volen amagar. Uns lligams amb una concepció cultural zodiacalista, que vol dir que té lligams identitaris amb les mitologies astrològiques i paganes.

Algunes vegades, perquè contradiuen els dogmes de fe de l'església catòlica vaticanista. 

 Tal n’és el cas de la cultura ibera que és la cultura genuïna dels Països de la Corona d'Aragó, i no la de tota la península celtibèrica com es vol fer creure des de determinats poders centralistes i “castellano- espanyolistes”. 

 

Molts lingüistes catòlics oficialistes prefereixen embrancar el català amb la llengua llatina. Altres estudiosos ens diuen que el català no ve del llatí. 

Quan van venir els romans a Catalunya (Països de la Corona d'Aragó) aquí ja es parlava el que després s'ha conegut com a català. 

Sóc d’una generació catalana, la dels anys 60, que no va poder estudiar el català a l’escola perquè una dictadura espanyolista ho tenia prohibit. 

Volia que tothom als Països de la Corona d'Aragó, parlés exclusivament en castellà. A més de prohibir la llengua catalana, també s’ha tingut cura de descatalanitzar-la incorporant i acceptant com a normals mots que no eren genuïns. I, també se li han tallat les arrels que la relacionaven amb la llengua d'oc, o llengua d'Occitània. Un poder espanyolista ha aplicat la norma del "divideix i dominaràs ( Divide et impera) i ha esmicolat la llengua catalana de forma que l'ha desvinculat de l'occità,  i li ha donat noms diferents: català, valencià, mallorquí, ...I, el més greu és que hi ha gent que s'ha deixat  portar per aquest engany adulteriste desvirtuador de la Realitat Natural.

Molts mots genuïnament catalans han estat castellanitzats i posats al diccionari català com a catalans i presentats com a "normals".

Per exemple “mescla” derivat del castellà “mezcla” enlloc del genuí “barreja”. 

Per a justificar-ho se’ns ha dit que venia del llatí. Amb aquest pretext s’han posat moltes castellanades dins de la llengua catalana.

Per altra banda la fonètica barcelonina que jo anomeno cataloní ha trencat molts lligams etimològics que han  desvirtuat el significat original dels mots i la seva relació amb un marc referencial que té una Imago Creator: una concepció de lo que és el món creat amb una Idea original. 

Per altra banda, la mateixa definició de llengua  comporta una desvirtuació  o desoriginització (la treu del seu marc original) i una adulteració que la situa fora del seu marc referencial natural, quan l'anomena llengua minoritzada o minoritària que és un  definició quantitativa  i no l'anomena llengua vernacla, natural o autòctona que és la definició qualitativa  que la vincula amb el seu territori. Els territoris tenen llengua pròpia. La llengua catalana  té el seu propi territori i n'és la seva llengua vernacla - natural o autòctona-. 

Cal diferenciar llengües vernacles (naturals, pròpies, territorials, autòctones) de llengües imperials o colonials (forasteristes, alienes, alienants).

Cal recordar que els cristians, els autèntics, celebren el Dia de les llengües vernacles el  Dia de Pentecostés i les identifiquen amb un do de llengües relacionat amb l'Esperit Sant. Aquesta ensenyança cristiana ha estat adulterada, entre d'altres,  també per un poder imperialista espanyol que es mostra hostil amb les llengües vernacles diferentes de la llengua castellana a la que anomena lengua española.

i vol fer creure que es la lengua de todos.

Sobreposen el subjecte i concepte polític al subjecte i concepte natural. Tallen l'arrel o vincle vernacle-o autòcton i natural-  amb els orígens que hauria de ser el factor identitari de totes les persones de les diverses ètnies que estan com a habitants d'un territori i volen ser part de la comunitat natural vernacla parlant la seva llengua pròpia natural del lloc.

Pels fets els reconeixereu: observeu les llengües vernacles i trobareu artistes, científics, poetes...

I, arquitectes com Gaudí, considerat l'arquitecte de Déu, que parlava català i va pensar o concebre la seva obra en aquesta llengua, el qual va ser tancat a la presó a Barcelona,  per negar-se a parlar espanyol a un policia español.

Les llengües vernacles són llengües de creació. Les llengües  parlades fora del seu territori o lloc natural, les llengües no-vernacles, també?

Un mal poder ha posat la qüestió lingüística en un marc referencial pervers i  uns acadèmics estúpids -o estulticis o estulticiats- com diria Erasme de Rotterdam (Elogi de la Estultícia, llibre traduït  com  a Elogi de la Follia),  o  comprats pel poder imperialista alienador, per la por o pels diners i prevendas,  volen fer creure al poble que això és normal i modern, ja que a vegades o presenten com a evolució natural de la llengua o altres arguments sense raonabilitat.

S'està descatalanitzant la catalanitat? Jo crec que sí.

Un poble sense identitat o amb identitat adulterada, no és poble, és masa, és un poble dominat.

La Catalanitat adulterada: El Cataloní

Jordi Salat