dimarts, 10 de novembre de 2009

Les 4 columnes de Montjuïc amb les victòries alades: Un símbol català amb arrels hel·lèniques












Quin és el motiu que genera l'actitud de censura  per part d'alguns poders fàctics de Catalunya que no volen donar a conèixer  el sentit original del monument de les quatre columnes que va construir Josep Puig Cadafalch a la muntanya de Montjuïc de Barcelona?


En què es basa l'Ajuntament de Barcelona, i altres institucions barcelonines i catalanes,  per  no restituir-les tal com havia dissenyat Josep Puig i Cadafalch (1867-1956)  amb les victòries alades al capdamunt?

El projecte de Josep Puig Cadafalch consistia en:

- Un conjunt arquitectònic hel·lenista 


( En temps de Renaixença els mestres en Gai Saber, que organitzaven els Jocs Florals, eren cristians hel·lenistes. Tal és el cas, entre d'altres, de Josep Puig i Cadafalch i Jacint Verdaguer)

- Un Teatre Grec 


( Actualment encara està conservat i encara es pot veure)

- Un recinte anomenat "Iberona" 


( Actualment anomenat "Poble espanyol”)

- Un Palau de Saber Antic 


( Actualment anomenat MNAC)

- Un pavellons amb noms d'oficis artesanals 


( Actualment porten noms de nobles i reis espanyols)

- Nou raigs de llum - 5 grocs i 4 vermells - que sortint des de darrera del Palau del Saber Antic ( MNAC) es projectaven sobre la ciutat de Barcelona. 


( Actualment aquest raigs són de color blau-lila - molt semblant al color de la bandera nacional de Castilla-)


- Quatre columnes d'estil jònic


 ( La cultura de la Jònia està relacionada amb Plató i Pitàgores. Tenen un simbolisme dins el pensament hel·lenista. Quatre columnes té el temple de la deessa Atenea Niké.

- Estàtues que representaven la victòries alades al capdamunt de les columnes.


( Actualment no hi són)

Los quatre columnes, dins el marc hel·lènic i cristià, esdevenen un símbol català amb significat universal, un referent internacional, el significat del qual s'embranca i arrela la cultura catalana amb les més velles tradicions de la Humanitat, entre aquestes, des de la cultura grega fins a la cultua egípcia. 

Hi ha catalans, però, que no ho saben reconèixer. De quina mena és la seva mentalitat? Com és que tenen aquesta mena de mentalitat? 

Degut a les vicissituds històriques  adverses que ha sofert el poble català, actualment tenim molts catalans descatalanitzats: tenen sentiments i voluntat catalans però no tenen mentalitat catalana, no tenen la noció del què  és la Catalanitat.  

Durant l'Edat Mitjana, el rei de la Corona d’Aragó i Catalunya, Jaume I,  que era d'origen occità, nascut a Montpeller, va convertir aquest símbol dels quatre pals - conjuntament amb la creu i la icona d'una verge negra Nostra Senyora de la Mercè - amb el símbol de la catalanitat victoriosa. Va ser el seu «In Hoc Signo Vinces»

Ell sabia el significat del símbol, el símbol era viu, arreu portava la victòria. 

L'Orde de "Nostra Senyora" de la Mercè, - mot que vol dir "Gràcia" en occità-,  fundada per ell, va escampar aquest símbols catalans per tot el món i a tot arreu eren acceptats. 

Encara avui es poden veure. Només cal entrar a google i cercar "merced" o "mercedes" per a veure-ho i veure el seu abast. No obstant això, no es coneixen ni s'expliquen els seus orígens catalans.Els mateixos catalans no els valoren com s'hauria de fer. A causa de què? De d'ignorància i d'una mentalització que no identifica el significat amb uns ideals.

La plantada de les  quatre columnes de Puig Cadafalch, que es va aprovar per part de l’Ajuntament de Barcelona, sense
les victòries alades i sense explicar el seu simbolisme, condemnen Catalunya al fracàs. A un catalanisme descatalanitzat. A continuar en la situació de derrota
Les victòries alades al capdamunt de les quatre columnes catalanes signifiquen Victòria de la Catalanitat. Explicar el seu significat és explicar l'Ideal Català. 

Sense l'arrelament amb el simbolisme hel·lènic, tal com havien fet els catalans, a més cristians, de la Renaixença, les 4 columnes seran un simbol mort.


És un simbolisme religiós que actualment els catalans ateus i agnòstics no volen reivindicar.


Quan ells senten la paraula cristianisme s'imaginen a "Franco sota Palio voltat de bisbes espanyols castellanistes"


Quan jo escric la paraula cristianisme hel·lenista m'imagino a Pitàgores explicant les quatre columnes que ell en deia la Tetraktis 1+2+3+4=10 i a Plató llegint el "Timeu". 

I, es clar, també l'evangeli cristià de Sant Joan. Avui, però, impera una meentalitat que tot això no ho enten com ha estat entés; per la qual cosa, aquest discurs que jo exposo, es ignorat i menystingut, mirat amb recel com anacrònic i a vegades considerat fora de seny.


Dels cristians albigesos o càtars, tant lligats a la història de Catalunya, ja es deia - i és diu - que eren cristians platònics. És molt important la seva concepció de la Divinitat. Tenien un Ideal per a Europa i una voluntat de fer una nació al voltant dels Pirineus. Aquest Ideal va perdre a la batalla de Muret.


Entendre un símbol es viure'l. Sense entendre'l és com si fós mort. L'enteniment, tal com molt bé va explicar Ramon Llull per mitjà de la seva "Escala", és una qüestió espiritual. 


Avui, però, som en un periode de temps, dins el cicle de la Història en que s'està en trànsit , en el pont, entre els falsos profetes que van dominar-nos i els profetes veritables que han de venir; som es clar, en temps d'ateisme i agnosticisme. Potser per això, els símbols que recuperem del passat gloriós, es restauren malament.


D’altra banda, construir les quatre columnes de Montjuïc sense les victòries alades és una manca de respecte a Puig i Cadafalch. 


Els promotors que han fet una campanya dient que volien fer un "Monument d'Homenatge als Patriotes catalans de tots els temps" no respecten la seva voluntat ni l’expressió del seu ideal artístic.

Josep Puig i Cadafalch no pensava en fer un monument als patriotes catalans quan va dissenyar les 4 columnes per Montjuïc dins un marc arquitectònic hel·lenista. 

Ell volia plasmar un ideal, una concepció espiritual, una creença, per la victòria de Catalunya i el reeiximent de la Catalanitat en un marc universal.


«No comprenguérem que l'organització de la Confederació aragonesa-catalana - ens diu Valentí Almirall - contenia un ideal»


(Valentí Almirall, referint-se a Catalunya, amb el títol de "Sa supeditació a Castella i pèrdua de sa personalitat" a la pàgina 55 del llibre "Lo Catalanisme" editat l'any 1886 amb motiu d'uns Jocs Florals)


Amb la construcció de les quatre columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc sense les victòries alades i sense la resta d’elements projectats per l'arquitecte que les va dissenyar en el conjunt arquitectònic de pensament hel·lenista, queda demostrat que hi ha encara uns catalans que no comprenen l'ideal català.


Malgrat enarborar símbols catalans, no porten la llibertat, la independència ni el reeiximent, perquè els exposen buidats de contingut, sense substància, sense vida, sense Esperit. ( I em consta que hi ha hagut actituds i fets lletjos que denoten una manca del sentit de l'ètica)



De l’Esperit ni no en volen ni parlar ( pel motiu que he dit abans). I, mentre prediquen la "recuperació de la memòria històrica", tot posant monuments a les tombes honorant els morts, hostiguen, ignoren, amaguen i no comprenen als vius que amb l'anima viva volen construir el futur.



Potser per això quan se'ls pregunta "com heu descobert aquestes columnes" ?


Contesten:"gràcies a que algú va trobar una fotografia"


Diuen "algú" No diuen mai el seu nom. Si el diuen és per calumniar-lo i fer-lo quedar malament. Què volen amagar? Què amaga o posa en evidència aquesta actitud? Volen recuperar la memòria històrica i amaguen el present.


« No comprenguérem que l'organització de la Confederació aragonesa-catalana contenia un ideal» ens explicà Valentí Almirall, l ’any 1886.


I ara, que som a l’any 2009.... Ho comprenem?


Algunes de les coses que s'han fet i com s'han fet en el tema de els 4 columnes de Josep Puig i Cadafalch, ja des del seu principi, es motiu de vergonya. En la part intel·lectual i en la part ètica. I en els silencis cobards dels qui en tenen coneixement.


Una vergonya més a afegir a les altres "pseudo-restitucions" que ens estan descatalantizant en català, tot posant coses catalanes sense el referent espiritual universal propi de la Catalanitat o fent-les a mitges per esborrar-ne el seu referent significatiu:


- El carrer "Compromís de Casp" s'ha quedat en "Carrer de Casp"

- l'Av. de la "Corona d'Aragó", s'ha quedat en"Avinguda d'Aragó

- Les "4 columnes amb victòries alades" s'han quedat amb "4 columnes"·



De la resta:


- Un recinte anomenat "Iberona" ( Actualment anomenat "Poble espanyol”)


- Un Palau de Saber Antic ( Actualment anomenat MNAC)


- Un pavellons amb noms d'oficis artesanals ( Actualment porten noms de nobles i reis espanyols)


- Nou raigs de llum - 5 grocs i 4 vermells - que sortint des de darrera del Palau del Saber Antic ( MNAC) es projectaven sobre la ciutat de Barcelona. ( Actualment aquest raigs són de color blau-lila - molt semblant al color de la bandera nacional de Castilla-)



No se'n parla.....


Es reivindiquen símbols de Catalunya mentre s'enterra, ignora, mensyprea i amaga la Catalanitat.


«Lo nostre pais es avui lo teatre d’una infernal orgia de negacions. Lo cansament,la fatiga,l’escepticisme nos inpiren sols idees negatives. Fins en religió, prescindint del fanàtics, no trobarem més que indréduls o indiferents que neguen.(...) La questió es negar sempre. Se nega en religió; se nega en política; se nega en ciencia. Qualsevol idea o projecte positiu no troba altre acolliment que un cor de negacions. ( Valentí Almirall. «Lo Catalanisme»(1886)Pàgina 29)



« No comprenguérem que l'organització de la Confederació aragonesa-catalana contenia un ideal» ens explicà Valentí Almirall...


Aquesta manca de comprensió intel·lectual i dignitat moral va portar la decadència de Catalunya, que des de fa segles patim.


No comprenguérem ni comprenem....


«Vergonya, cavallers, vergonya» va dir el rei Jaume I ara fa més de 700 anys.


«Vergonya, senyors, vergonya» hem de continuar dient.



Incapaços de vèncer a l'enemic, l'auto-odi es manifesta en el fet de maltractar-nos entre nosaltres i allò que ens és propi ignorar-ho, negar-ho o exposar-ho malament.

A aquells que ho volen explicar, que exposen un pensament com a catalans, amb gelosia malaltosa, pròpia dels qui viuen sense esperit, el de la Veritat, la Bondat i la Bellesa, cal destruir-los - pensen els malalts- sense pietat, sense caritat ni perdó.

És evident que entre els patriotes del poble català hi ha qui pateix una malaltia,la malaltia dels pobles oprimits: negar-se a sí mateix; fer-se l'"harakiri".

Per altra banda, astrològicament, Catalunya és "Escorpi" . Potser per això es donen certs comportaments autodestructius: Quan l'Escorpí es veu encerclat per enemics, i en perill, es clava el fibló.

Quina mena de Catalunya estem construint? Albiro,però, temps de glòria més enllà de les coses malfetes que hagi fet, amb la mentalitat que es correspon amb el seu temps, aquesta generació.





Jordi Salat

josalort@hotmail.com