divendres, 19 de juny del 2026

Venaclisme i Feminisme

 VERNACLISME I FEMINISME



Diàleg amb la I.A.

 

—Fes-me un resum del llibre "Gender " de Ivan Illich i diga'm si hi ha un capítol que es diu "Vernacular Gender"

—Sí. De fet, "Vernacular Gender" és el títol del tercer capítol del llibre Gender (1982) d'Ivan Illich. A més, abans de la publicació definitiva del llibre, Illich havia fet circular un text independent amb aquest mateix títol.

Resum de Gender

Gender és una de les obres més originals i controvertides d'Illich. El seu objectiu no és defensar el feminisme ni atacar-lo, sinó qüestionar les categories modernes amb què entenem els sexes.

La tesi central és que les societats preindustrials vivien sota el que Illich anomena "règim de gènere vernacle", mentre que la societat industrial ha imposat un "règim de sexe econòmic".

Què és el "gènere vernacle"?

Per Illich, el terme "gender" no significa identitat de gènere en el sentit actual. Designa una estructura cultural en què homes i dones ocupen àmbits diferents però complementaris.

En moltes societats tradicionals:

  • hi havia eines pròpies d'homes i de dones;
  • tasques pròpies d'homes i de dones;
  • espais, llenguatges i rituals diferenciats;
  • una complementarietat asimètrica entre ambdós sexes.

Segons Illich, aquestes diferències no eren vistes com una desigualtat entre individus competidors, sinó com dues maneres diferents de participar en la comunitat.

La crítica a la modernitat

Amb el desenvolupament del capitalisme i de la societat industrial, aquestes diferències vernacles desapareixen.

Homes i dones passen a ser:

  • individus intercanviables;
  • treballadors del mercat;
  • consumidors;
  • unitats econòmiques comparables.

Això crea el que Illich anomena "economic sex" ("sexe econòmic"): la relació entre home i dona deixa de ser una complementarietat vernacla i es converteix en una competició dins del mercat laboral i institucional.

El concepte de vernacle

Aquest és un dels conceptes més importants d'Illich.

"Vernacle" designa allò que:

  • neix localment;
  • no és produït pel mercat;
  • no depèn d'institucions professionals;
  • forma part de la vida quotidiana de la comunitat.

Per això Illich parla també de:

  • llengua vernacla,
  • habitatge vernacle,
  • economia vernacla,
  • gènere vernacle.

La desaparició del vernacle és, per a ell, una de les conseqüències principals de la industrialització. 

El capítol "Vernacular Gender"

És probablement el nucli teòric del llibre.

Hi desenvolupa idees com:

  • la diferència entre gènere vernacle i "rol sexual";
  • la complementarietat entre home i dona en les societats tradicionals;
  • la crítica a les interpretacions sociològiques modernes;
  • la idea que el gènere vernacle és tan propi d'una cultura com la seva llengua vernacla.

Per a Illich, el gènere vernacle és una realitat cultural concreta, mentre que el "sex role" modern és una construcció abstracta pròpia de la societat industrial.

Relació amb el vernaclisme

Aquest llibre és especialment interessant per a tu perquè la noció illichiana de vernacle és una de les fonts més importants del pensament vernaclista contemporani.

Quan Illich defensa la llengua vernacla, l'habitar vernacle o el gènere vernacle, està afirmant una idea molt propera al principi vernaclista: que allò universal només es manifesta plenament a través de formes culturals arrelades, concretes i viscudes.

Això no significa que el vernaclisme hagi d'assumir totes les tesis d'Illich sobre les relacions entre homes i dones, però sí que el seu concepte de vernacular gender constitueix un dels intents més profunds de pensar la diferència cultural des de la categoria de "vernacle".

 

Jordi Salat

josalort@hotmail.com






dijous, 11 de juny del 2026

Falsos Profetes

 FALSOS PROFETES 



Jesucrist  en parla directament, especialment quan descriu com serà la fi dels temps:

Mateu 7:15 (El Sermó de la Muntanya): És una de les frases més famoses de la Bíblia sobre aquest tema: «Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres disfressats amb pell de xai però per dins són llops rapinyaires.»

Hi havia falsos profetes acompanyant al Papa Lleó XIV?

Foto del Papa Lleó XIV al Temple Expiatori de la Sagrada Família  obra de l'arquitecte català Antoni Gaudí.  

Sota de Crist hi ha un "colom" que representa el do de llengües que segons  segons els evangelis, va "infondre" l'Esperit  Sant  als Apòstols  i a tot arreu on anaven parlaven i la gent els sentien en la seva pròpia llengua  vernacla (Fet que va posar en valor el Concili Vaticà II l'any 1963-1965) 

Eren aquests bisbes que volien que hi parlés en castellà, una llengua que no  és la  vernacla pròpia de Catalunya, la que en teoria haurien de parlar els apòstols de Crist?


Do de llengües. Què diu la Bíblia

https://jw.org/ca-x-vlc/biblia-ensenyances/preguntes/parlar-en-llengues/

divendres, 5 de juny del 2026

Conferència a Sant Feliu de Codines 26/6/26 "Vernaclisme, Ecologisme i Catalanisme"

 

VERNACLISME, ECOLOGISME I CATALANISME




Em fa sentir molt content que m’hagin convidat a fer aquesta conferència a Sant Feliu de Codines.

El títol escollit per la conferència “Vernaclisme, Ecologisme i Catalanisme” em sembla genial.

Hi  presentaré el llibre “Vernaclística” que parla tot d’això.



Crec que en el moment històric que vivim a Catalunya  ens cal regenerar la consciència nacional catalana i “reobrir” el marc referencial del vernaclisme.

El vernaclisme ecologista és l’alternativa a l’espanyolisme castellanista.

Dins d’aquest marc referencial “holístic del vernaclisme”  s’hi pot sentir identificat tothom: autòctons i nouvinguts. I, a més a més, té una dimensió internacional. I, la cultura de llengua catalana i Catalunya (Països Catalans. Corona d’Aragó) hi pot tenir un lideratge.  

El 26/6/26 ( just oberta la porta del Solstici d’Estiu) al Centre Cívic La Fonteta de Sant Feliu de Codines en la presentació del llibre prioritzaré una focalització política, cosa que no havia fet fins ara.

Hi haurà un col·loqui final on ens farem preguntes i donarem opinions sobre les diverses qüestions que plantejo en el llibre.


QÜESTIONS

Algunes persones m'heu preguntat "Què és la Vernaclística"?

Resposta:

Vernaclística és un terme derivat de vernacle o vernacular,  entès com “tot allò que és propi (natural, autòcton i genuí) de cada lloc o nació”  al qual s'afegeix el sufix -ística, que sovint indica un camp d'estudi, una disciplina o un conjunt d’informacions i coneixements (com  ho son en els camps respectius, la lingüística, estadística, holística o heurística).

La vernaclística és la ciència de l'arrelament. Estudia com una cultura  té els  orígens en la Natura i esdevé universal  a partir de les seves arrels originals.

Segons resposta de la I.A.

“Una formulació breu a què és la Vernaclística” podria ser:

La vernaclística és la ciència de les arrels culturals vives.

O encara més sintèticament:

Si l'ecologia estudia la casa de la vida, la vernaclística estudia la casa cultural dels pobles.

Aquesta analogia crea un pont molt directe entre ecologia, vernaclisme i identitat cultural.

En el col·loqui comentarem el "Decàleg de mossèn Dalmau de Gallifa"  pioner de l'ecologisme. El va anomenar "Pregària Còsmica" i es pot llegir en el monument que hi ha al Santuari Ecològic del  Castell de Gallifa.






Jordi Salat


josalort@hotmail.com


dimarts, 2 de juny del 2026

La llengua dels Apòstols de Crist i la llengua del Papa Lleó XIV a Barcelona

 

LA LLENGUA  DELS  APÒSTOLS DE CRIST

 

El do de llengües que es pot llegit en el Fets dels Apòstols de Crist Fets 2,1-11 el passatge fonamental que es llegeix habitualment en la celebració de la Pentecosta, diu:

Quan va arribar el dia de Pentecosta tots eren reunits en un mateix lloc. De sobte, vingué del cel una remor com d'una ventada impetuosa i omplí tota la casa on es trobaven. Llavors se'ls aparegueren unes llengües com de foc que es repartiren i es posaren sobre cadascun d'ells. Tots quedaren plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en altres llengües, tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se. (Fets 2,1-4)

I continua explicant que els vinguts de moltes nacions els sentien parlar cadascú en la seva pròpia llengua:

«Com és que nosaltres els sentim parlar en la nostra llengua pròpia?» (Fets 2,8)

La llengua pròpia de Catalunya, és  la llengua catalana.

L’any 1965 en el Concili Vaticà II és va anomenar i identificar com a llengua vernacla.

Reflexionem-hi...

Ara digueu: En quina llengua hauria de parlar-hi el Papa Lleó XIV quan inauguri la Torre de Crist de la Sagrada Família?







Jordi Salat
josalort@hotmail.com