dilluns, 11 d’octubre de 2021

Viatge a Sant Julià de Cerdanyola (1) Mare de Déu de les Esposes o bé Nostra Senyora de Les Poses?

 

Viatge a Sant Julià de Cerdanyola (1)

Ermita de la Mare de Déu de les Esposes o de Nostra Senyora de les Poses?

 

Aquesta setmana he anat a visitar el poble de Sant Julià de Cerdanyola actualment a la comarca del Berguedà,  un poble al qual havia anat de colònies d’estiu quan tenia  uns deu anys, d’això fa més de cinquanta anys.  Al poble s’hi arriba pujant per  la carretera que surt de Guardiola de Berguedà. En el trajecte, al costat  de la carretera, es troba una  ermita. El nom d’aquesta ermita és Mare de Déu de les Esposes.

Li comento a la meva dona, que venia amb mi en el cotxe: “No sabia que les “esposes “ teníeu una verge específica.   Tu saps si els marits també en tenim una?”  La meva dona que coneix la meva manera de pensar  sobre aquesta temàtica religiosa, em contesta: “ Esposes és una mot català? En català no es diu “muller”  o “dona”? I, trobo que té raó,  doncs, el mot “esposes” no és un mot català. Què vol dir doncs “esposes” Per altre banda, la denominació original, i això ho explico també amb més detall  en el meu esmentat llibre,  en català, quan es parlava genuïnament i no pas de forma adulterada,  a les verges, especialment a les verges negres, se les anomenava “Nostra Senyora” i no pas “Mare de Déu”. Dit això, vaig pensar en el significat de “esposes”. Què volia dir?

Algunes persones que han llegit el meu llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes m’han mostrat la seva sorpresa sobre el fet que escrigui S’Aragossa i no pas Saragossa. M’han comentat  que han trobat encertades les argumentacions  amb les que ho justifico tot basant-me en la utilització del l’article es i sa propi de l’anomenat català salat en molts dels topònims  catalans en lloc de l’article el o la.

Tal és el cas de l’Escala que s’hauria de dir “La Cala” (Es Cala). Una altra seria Escaldes d’Andorra, que hauria de ser “Les Caldes” (Es Caldes). En el meu llibre faig una relació més llarga de topònims salats.

Sempre cerco en el significat dels mots algun referent que tingui quelcom a veure amb la orografia,  ja sigui de les muntanyes sigui de les valls, la geografia del lloc. Mentre observava la forma de les muntanyes del voltants i la panoràmica del paisatge, em va venir al cap un topònim que existeix a un altre indret de les muntanyes del Pirineu. Es tracta del Pic de Posets. Aquest és el nom del segon pic més alt del Pirineu. Miro a google i llegeixo que la seva descripció fa referència a una “prominència”  al vell mig del massís. A l’explicació oficial es diu que el nom pot fer referència a uns pous que hi ha a un poble de les rodalies. A mi no em sembla creïble l’explicació dels pous. Trobo més coherent la de la prominència orogràfica. Hi ha alguna prominència(elevació d’alguna cosa que hi ha a la vora) a l’orografia de “Nostra Senyora de Es Poses”? ( poso el nom que jo trobo més adient i genuí que no pas Santa Maria de les Esposes). I sí, efectivament, hi ha una prominència just al costat de l’ermita.




Emita de “Nostra Senyora de les Poses” a la dreta i una de les prominències al costat. Foto feta des de Guardiola de Berguedà

 

A aquesta prominència rocosa, el grup que érem a la Casa de Colònies o convivències a Sant Julià de Cerdanyola hi aïnàvem d’excursió a buscar petxines fòssils incrustades a la roca. Ens deien que hi havia petxines perquè en temps antics aquestes muntanyes havien estat sota el mar. A sota de l’ermita també hi anàvem ja que hi hi ha un salt d’aigua molt bonic que es diu Les Nou Fonts.

Ermita de Nostra Senyora de les Poses des de la que es veuen dues prominències muntanyoses en la panoràmica que mira cap a Guardiola de Berguedà

 

Les informacions oficials ens parlen d’aquesta dient que era un santuari i el situen a tres quilòmetres de la carretera que va de Guardiola de Berguedà a Sant  Julià de Cerdanyola. La desdripció que en fan  és la següent: Santa Maria de les Esposes ( no li diuen Nostra Senyora) és una església d'una sola nau, orientada cap a llevant. Està coberta, de dins amb volta de canó i amb arcs torals i, per fora, està protegida amb un teulat -de teules àrabs- a doble vessant i té la porta adovellada. La dovella és una peça trapezoïdal feta servir en la construcció d’arcs i voltes que, en ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs. De la seva història ens diuen que l’obra correspon al  segle XIX, concretament l'any  1858. Es pot incloure, junt amb moltes altres esglésies d'aquesta comarca, dins el corrent del neoclàssic tardà i rural. Es considera una construcció sense cap interès artístic. És un important centre de devoció a Guardiola i a tot el terme municipal de Sant Julià de Cerdanyola.

Aquestes explicacions oficials no expliquen perquè van posar-li el nom de Santa Maria de les Esposes, ni tampoc si ja existia  un culte anterior al segle XIX. A mi em sorprèn que un culte tant important a la comarca tingui el seu origen en el segle XIX i no tingui antecedents medievals.

Cercant a google descobreixo que hi ha un altre lloc que es troba bastant a prop en la mateixa àrea geogràfica de la serralada de Cadí-Moixeró que també es diu Les Esposes on hi ha un refugi de muntanya el Refugi el Serrat de les Esposes.[1] I, al Pirineu, a un lloc relacionat amb Occitània, la muntanya d'Els Posets.


Continuarà....

 

Jordi Salat

josalort@hotmail.com


Llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes

Llibre a Amazon Llibre DOTZE EscripturesHeterodoxes