VALÈNCIA I LA JERUSALEM CELESTE
Una hipòtesi amb
una explicació que pot tenir un sentit significatiu al voltant de la Muralla
Cristiana de la ciutat de València construïda per un rei català
En el segle XIV, Pere III, català nascut a Balaguer
(Lleida) rei dels regnes de la Corona d’Aragó va fer construir una muralla amb dotze portals a la ciutat de València quan era un dels regnes
de la Corona d’Aragó. Perquè dotze
portals?
Els historiadors materialistes diuen que va ser per motius
de defensa contra atacs hostils o invasions foranies. La meva hipòtesi és
diferent.
Per començar el meu raonament he de parlar de qui era
aquest rei català a qui es coneix com a Pere el Cerimoniós, dit el del Punyalet.
També se’l coneix com a rei Pere IV de la Corona d’Aragó i Pere III del
Principat de Catalunya.
Els historiadors oficials o acadèmics en lloc de Pere III del Principat de Catalunya acostumen a presentar-lo com a Pere III de Catalunya-Aragó. És evident que hi ha una doble línia identitària en aquest rei català nascut a Balaguer (Lleida). Per una banda tenim rei Pere IV de la Corona d’Aragó i per altra li diuen Pere III de Catalunya–Aragó.
A mi em sembla que això comporta una confusió. Si era Pere IV d’Aragó i Pere III de Catalunya, perquè li diuen “Catalunya-Aragó”? Era Pere IV per la banda aragonesa i Pere III per la banda catalana.[1]Cal tenir-ho clar: Catalunya era Principat de Catalunya. I dit això, cal tenir present que, tant la Corona d’Aragó les relaciono amb els bel·lònides i els comtes de Tolosa de Llenguadoc (Occitània). Peronella d’Aragó era filla de l’occitana o aquitana d’Agnès d’Aquitània.
El principat de Catalunya tenia en el comte de Barcelona una relació amb els bel·lònides atès que els avantpassats del comte Guifré, eren Guifré d’Arrià, i Bel·ló de Carcassona i Guillem de Tolosa. El comte de Barcelona, i això és molt important per la meva argumentació, tenia relació amb la nissaga que ostentava el títol de rei de Jerusalem.
El denominador comú que es troba a l’arrel original de lo aragonès i
lo català hi trobem lo occità i com a substància de tot plegat, lo bel·lònida,
que ens porta a Bel, la divinitat fenícia d’arrel camita, descendent de Cam el
fill de Noè coneguda també amb el nom de Baal a Cartago. Bel es considerat en
el panteó cananeu o camita, el Senyor
del Cel i la seva esposa Astarteh o Isthar, la Senyora del cel. D’aquí ve que
el mot Bel·lò, vol dir Senyor. Així aquest títol de Bel·ló, com
per exemple Bel·ló de Carcassona, avantpassat del compte Guifré d’Arrià i del
comte Guifré de Ripoll i de Barcelona, el trobem escrit en català com a Senyor, com per exemple Senyor
de Montcada.
Així doncs, cal situar al rei Pere IV d’Aragó i III del Principat de
Catalunya, en el marc referencial que inclou la figura del rei de Jerusalem
títol que està relacionat amb els bel·lònides i la llengua occitana o llengua
d’oc. El primer rei de Jerusalem i
protector del Sant Sepulcre de Crist, va ser
l’any 1099, Godofredo de Bouillon,
nom escrit en llatí que a mi em sembla que es tradueix en català com a
Guifré de Bouill, o “Bouhil” si es té en
compte l’arrel occitana. Si mirem la llista de reis de Jerusalem veurem que hi
ha un lligam amb personatges occitans i aquitans com és el cas d’Agnès de
Peitèu (Aquitània) l’occitana mare de Peronelha
d’Aragó, que es relacionen amb els bel·lònides, els reis de la Corona
d’Aragó i el comtat de Barcelona.[2] L’any
1268 i fins el 1284 Hug I de la Casa de Peitèu – Poitiers en francès o langue d’oil-, va ser rei de Jerusalem.
Es pot establir una relació dins d’aquest marc referencial amb el fet
que aquest rei català Pere IV / III
nascut a Balaguer fes construir una muralla amb dotze portes a la ciutat
de València, capital del regne de València i que aquestes dotze portes es
puguin relacionar amb la ciutat de Jerusalem? Jo crec que si. I més si tenim en
consideració la religiositat d’aquest rei conegut amb el sobrenom de “el del
Punyalet”.
Abans però considero oportú explicar d’on li venia el sobre de “el del Punyalet”. No he trobat cap explicació entre els historiadors acadèmics oficialistes.
La meva explicació és que probablement està aquest sobrenom de
“el del Punyalet” estigui relacionada
amb la identificació del rei Pere IV / III
amb el pensament cristià expressat en el Pugio Fidei, de fra Ramon Marti del castell de Subirats (Alt Penedès). Pugio Fidei traduït al
català vol dir Punyal de la Fe.[3][4] Aquest
llibre era present entre els reis de la Corona d’Aragó des dels temps del rei
Jaume I, de qui Ramon Marti era assessor i va tenir quelcom a veure en la
Disputa de Barcelona que va acabar amb l’expulsió dels jueus fariseus
jahvehistes dels regnes de la Corona d’Aragó.[5] Aquest
frare, Ramon Marti del castell de Subirats (Alt Penedès) està relacionat amb
el convent de Santa Caterina de Barcelona i Santa Caterina és el nom del
monestir del Mont Sinaí. [6][7] Pensant
en aquests referents trobo significatiu que el nom de dues de les dotze portes
de la muralla de València, portessin el nom de Porta de Santa Caterina[8] i Porta
de la Santa Creu.
Exposats aquest arguments, ara explicaré per quin motiu relaciono València amb Jerusalem en funció de les dotze
portes de la muralla construïda pel rei català nascut a Balaguer com a rei dels
regnes de la Corona d’Aragó d’arrels culturals i històriques occitanes i els
nobles bel·lònides en els temps en que el regne de València en formava part. Ho
relaciono amb allò que diu Sant Joan en el llibre escrit en llengua hel·lènica
titulat Llibre de l’ Apocalipsi, que
traduït al català vol dir Llibre de la Revelació.
Aquest era el llibre de lectura habitual dels cristians albigesos o càtars. Ho
torno a dir ja que és significatiu: l’Apocalipsi o Llibre de la Revelació, és
un llibre escrit en llengua grega o hel·lènica, no pas en llengua hebrea.[9] En el
capítol 21 d’aquest llibre parla de “les
dotze portes de la Jerusalem celeste” quan explica la revelació que va
tenir. Ens diu el següent: “Aleshores va
venir a mi un àngel dels set àngels que tenien set copes i va parlar amb mi
dient vine amb mi jo et mostraré la núvia de l’anyell. I em va portar amb
l’Esperit a un alta i gran muntanya, el Mont Sió i va ensenyar-me una gran
ciutat, la Jerusalem Celeste [10]
que baixava del Cel, de Déu, i tenia la Glòria de Déu i un resplendor semblant
a un pedra preciosa, diàfana com de cristall i tenia un mur gran i alt amb dotze
portes i a les dotze portes, dotze àngels, i uns noms escrit a les dotze
portes que són les dotze tribus ( o nacions) d’Israel. A Orient tres portes; al
Nord, tres portes;al Sud tres portes; al Ponent tres portes. I el mur de la ciutat celeste tenia dotze
fonaments i en aquests fonaments hi estaven escrits els noms dels dotze
apòstols de l’Anyell.
L’Anyell, segons la meva interpretació, fa referència a la constel·lació
d’Àries la primera de les dotze constel·lacions del Cicle Zodiacal també
anomena Punt Vernal.[11]
La muralla medieval de la ciutat de València era un perímetre emmurallat que va envoltar la ciutat des que va ser aixecada per ordre del català nascut a Balaguer, Pere IV rei dels regnes de la dinastia bel·lònida de la Corona d’Aragó en el segle XIV, temps en que s’hi parlaven occità, navarrès o basc i català. Foren enderrocades en el segle XIX a iniciativa del governador civil de l’Estat Espanyol, destacat promotor de la restauració de la dinastia borbònica. Les restes que encara perduren estan catalogades com a Bé d’Interès Cultural.
[1] El mateix aclariment s’hauria de fer amb Pere II d’Aragó que és conegut també com a Pere I de Catalunya. Cal identificar la identitat original i anar a les arrels bel·lònides i els comtes de Tolosa de Llenguadoc, com és el cas dels que s’anomenen Guillem de forma especial. Bel·ló vol dir “Senyor” no és un nom de pila, és una mena de distinció o títol. A Catalunya, per exemple, als bel·lònides Montcada se’ls anomena “senyors de Montcada”. Bel·ló es tradueix per Senyor. El comte Guifré s’hauria de dir “el Bel·lós” i no pas “el Pilós”
[4] La Disputa de Barcelona https://ca.wikipedia.org/wiki/Disputa_de_Barcelona
[5] Jaume I era templer i la seva fe s’identificava amb el Temple del rei Salomó d’Israel. Temple construït per arquitectes del regne fenici i camita d’Hiram. A Hiram i Cartago es donava culte a Baal, no a Jahveh.
[8] Es
diu que porta el nom en memòria de Santa Caterina de Siena, cristiana de La
Toscana. Però, cal preguntar-se: per què es deia Caterina, santa Caterina? Com
és que li van posar aquest nom abans de ser santa? Qui era el referent original
d’aquesta paraula? A La Toscana hi ha presència d’occitans. A l’escut de Pisa,
ciutat de Galileu Galilei, encara ara s’hi pot veure la creu de dotze puntes
d’Occitània al seu escut i bandera municipal.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Toscana Galileu Galilei https://ca.wikipedia.org/wiki/Galileo_Galilei Ciutat de Pisa https://ca.wikipedia.org/wiki/Pisa
[9] Ens parla de Déu com a
Senyor del Cel o Abba,Pare Celestial.
Ens parla del Nou Testament (Crist i dotze apòstols o emissaris) escrit en grec; no ens parla de l’Antic
Testament (Jahveh i les Taules de Moisès) escrit en hebreu.
[10] En algunes traduccions
s’ha anomenat “Santa Jerusalem” però aquesta traducció no és correcta.
Originalment hi diu “Divina Jerusalem” o
“Jerusalem Celeste” . El mateix que passa amb Hagia Sofia. S’ha traduït per Santa Sofia i no és correcte ja que
no es tracta d’una dona. La seva traducció correcta és Divina Saviesa i s’ha
traduït com Santa Sofia que fa pensar que es tracta d’una persona i no és així,
és tractat d’una entitat espiritual.
[11] Àries o Punt Vernal https://ca.wikipedia.org/wiki/Punt_d%27%C3%80ries
