Monument al comte de Barcelona
el bel·lònida Borrell II a la
plaça de Cardona
A la plaça de la de Cardona hi ha
un monument dedicat a Comte Borrell II que és obra de Josep Maria Subirachs.
Estàtua
del comte Borrell II (930) fill de Riquilda de Tolosa de Llenguadoc ciutat del regne d’Aquitània
ara Occitània. Casat amb Letgarda que també era de Tolosa de Llenguadoc. Va
rebre la Carta de Poblament de Cardona atorgada pel seu avi Guifré el “Bel·lós”
parent del comte Bel·ló de Carcassona (Occitània) i de Salomó, comte de Narbona
(Occitània) ciutat on es troba la catedral dedicada a Sant Just i Sant Pastor
relacionada amb la basílica de Sant Just i Sant Pastor una basílica relacionada
amb els cristians arrians que també trobem a Barcelona.
Borrell II el primer
independentista català amb arrels occitanes i la Independència de Catalunya
Borrell II es va destacà per negar-se
a renovar el Pacte de Vassallatge amb el rei francès de la dinastia
capeta, Hug Capet després que aquest es negués a ajudar-lo a lluitar
contra els musulmans, per la qual cosa els seus comtats catalans passaren a ser
independents de Facto, ara
en diríem de forma Unilateral.
A part dels títols
comtals hereditaris, emprava els títols honorífics de marquès i duc
de la Gòtia dux Gothicae (Borrelli ducis Gothicae) (971), així
com el títol de "príncep de Gothlandia" amb connotacions de sobirania. Quan
arribà el decisiu any 987, quan Borrell II demanà auxili al rei franc Hug
Capet per valer el pacte de vassallatge, el cronista de la cort franca
Richer el qualificà de duc de la Hispània Citerior, un títol que
Borrell II mai no utilitzà per a si mateix; davant la ineficàcia de l'auxili
franc el pacte de vassallatge quedà trencat. Vers el març del 988 Borrell
II s'intitulava gratia Dei hibereo duci atque marchiso («per
la gràcia de Déu duc ibèric i marquès») i hom no coneix cap precepte reial
franc per a la Gòtia posterior al 986. Això no obstant però, en tots els
documents de la Gòtia es continuaran datant els documents oficials
per la data del regnat dels reis francs —i no per l’Era Hispànica—, una
pràctica que continuaria fins que el llinatge dels comtes de Barcelona
esdevingueren reis de la Corona d’Aragó.
Les guies i els guies de turisme oficials de Catalunya, ja des
de la seva formació acadèmica, no arriben a aquest nivell històric que
configura un Marc Referencial d’arrels occitanes. Aquest marc comporta
relacions amb la dinastia dels bel·lònides, el cristianisme arrià, els càtars,
les llegendes del sant Graal i la revelació “poliglota” vernaclista de
Pentecostès.....
Hi ha un filtreig o censura per part d'un poder fàctic que intervé en la formació acadèmica el qual condiciona i
determina la mentalitat del poble català, els habitants de Catalunya i la
identitat catalana, la identificació de la catalanitat i el seu reconeixement
genuí? Jo crec que sí.
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
