dimarts, 22 de març del 2022

REPÚBLICA, MONARQUIA I LLENGUA

 

REPÚBLICA, MONARQUIA I LLENGUA



Llegeixo dues notícies a la premsa d’avui 22 de Març de 2022 que parlen del tema de la llengua.

Un d’elles parla de l’edició d’un llibre  escrit per filòlegs catalans que, exposen que  la llengua catalana, si Catalunya fós[1] una república, tindria un millor reconeixement que no pas el que hi té dins d’una monarquia com és el cas de l’Estat espanyol. Consideren que la llengua catalana està maltractada dins la Monarquia “española” i ens recomanen que, si volem un reconeixement de la llengua catalana, en les pròximes eleccions votem a favor d’ una República Catalana.

Però, una altra notícia sembla que ho contradiu.

L’altra notícia, parla del president de la República francesa, Emmanuel Macron, el qual ha dit que “accepta discutir amb els independentistes de Còrsega que no s’identifiquen amb l’Estat de la República francesa, sobre  l’autonomia, si cessen els aldarulls”. I, afegeix: “No hi ha tabús, però la llengua de la República, és el francès”

La llengua de la República de França és el francès.

La llengua del Reino de España es el español.

Banderes de Còrsega i Catalunya amb la bandera vernaclística i la bandera d'Europa


Sembla ser que hi ha catalans que tenen falses esperances amb la República... A la República de França, igual com a la Monarquia de España, hi ha una llengua pròpia a efectes oficials : la llengua francesa a la República i  la lengua española.[2] a la Monarquia.

Quin és el marc referencial en el que la llengua catalana hi té un protagonisme reconegut?

En el meu llibre DOTZE exposo el marc referencial vernaclístic. N’hi ha algun altre? Jo parlo d’aquest marc vernaclístic i històricament l’he vist en repúbliques i en monarquies. Per tant la qüestió de la llengua no és una qüestió, essencialment, de sistema polític sinó que és una qüestió, essencialment i substancialment, de mentalitat cultural. I és en aquest sentit que, posteriorment, ha de tenir una aplicació política; sigui en forma de república o en forma de monarquia. He llegit coses sobre la monarquia del Comtat català d’arrels occitanes de Barcelona a Catalunya, i dels regnes de la Corona d’Aragó que fan pensar que tenien una mentalitat lingüística vernaclística i descentralitzada.

Aquesta mentalitat, la relaciono amb el marc cultural que tenia l’Europa del Renaixement.

Aquells que hagin llegit el llibre UTOPIA de Thomas More, hi hauran llegit la importància que tenen les llengües vernacles.

 



 

Thomas More,  ha sigut considerat “sant” per l’Església Catòlica i per l’Església Anglicana, i  fet Patró dels Governants i Polítics” en general i en concret d’Europa. Com és que els governants i polítics de l’Eurocambra no han assumit el seu pensament vernaclístic i han reconegut les llengües vernacles d’Europa? Com és que hi ha polítics a Catalunya que,  enganyats per la propaganda anti-vernaclística fomentada pels imperialistes,  encara consideren les llengües vernacles com a llengües dels esclaus de l’imperi romà, i no reconeixen que eren aquestes llengües vernacles les que parlaven quan eren pobles lliures i donaven testimoni de la seva autèntica i natural identitat nacional?

Continuarà REPÚBLICA, MONARQUIA I LLENGUA 2

 " Documento Nacional de Identidad: España l'any 2020. Reino de España des del 2 d'Agost de 2021"








Jordi Salat



NOTÍCIES

Notícies sobre Còrsega i Catalunya



[1] Escric “fós” perquè discrepo de les normes oficials que han tret  una accentuació de la llengua catalana  que jo considero necessària i significativa; escric,per tant, de forma “heterodoxament correcta”. Fós per a mi vol dir “ temps del verb Ser”. Fos, sense accent vol dir “ temps del verb fondre”. Fòs,  vol dir topònim d’Occitània.

[2] De fet  lingüísticament la llengua anomenada francesa és la langue d’oil i la llengua anomenada espanyola es la llengua castellana.

dilluns, 14 de març del 2022

DOTZERIES 2 Comentari personal amb reflexions, records i qüestions de filosofia

 

Escrit anterior DOTZERIES 2  Primera part

DOTZERIES 2 Diàleg amb un lector basc que em llegeix i escolta en català

Escrit  d'aquest post DOTZERIES 2 Segona part

Escric aquest article, DOTZERIES 2 Diàleg amb un lector basc que  em llegeix i escolta en català tal dia com avui que és el 8 de març, dia celebrat com a Dia Internacional de les dones. I, em ve al cap el record d’un antic projecte que no s’ha fet realitat. 

Parlo de filosofia i religiositat amb un sentit heterodox; a les paraules que faig servir, els dono  un sentit diferent del què es fa creure que tenen en la forma com les expliquen les autoritats oficials, acadèmiques i clericals. Confio en que quedi clar allò que vull dir.

Vaig proposar celebrar el Dia Internacional de les Nacions Vernacles. El dia escollit havia de ser el Dia de la Pasqua de Pentecostés, la Pasqua Granada. El dia que els cristians de la Tradició Johanita de caràcter zodiacalista basada en l’Apocalipsi de Sant Joan i la visió de una “dona amb el Sol, la Lluna i Dotze estels, celebren l’ensenyança cristiana del Do de llengües que infon l’Esperit Sant. Entre els meus arguments parlava de la llegendes lligades a Pentecostès com e la llegenda del Sant Greal i el rei Artur que comença el dia de Pentecostés a dalt d’una muntanya. 

Símbols com el de la Roda Zodiacal i les representacions del colom  en les obres d’art romàniques, especialment en les del Pirineu,  occità, català i basc, i en les seves llengües vernacles; i en l’art del Renaixement a Europa com és el cas del bateig de Crist en el Jordà de Leonardo da Vinci i l’Anunciació de l’Àngel a Maria de Fra. Angélico on s’hi pot veure la presència del colom que fa referència a l’Esperit Sant i no pas a Jahveh. Vaig proposar fer la presentació de la bandera vernaclística a dalt de la muntanya de Montserrat. Ho recordo ara. És un record que s’ha fet present en el Present. I deixo constància, una vegada més, que no s’ha fet realitat. Aquesta vegada ho dic mentre contemplo  la situació actual de Catalunya – també altres nacionalitats dels regnes de la Corona d’Aragó, Euskal Herria, i altres nacions naturals d’Europa i la resta del món – vernaclístiques o zodiacals- sense poder-se auto determinar i reeixir tal com el seu Esperit- Alè, Prana, Tao, Substància Universal Còsmica-, els inspira des del interior de la seva Ànima personal i nacional. 

Observo, i  el el què veig en el comportament de la societat o del poble, també em fa recordar tot allò que va deixar escrit Erasme de Rotterdam en el seu llibre Elogi de l’Estupidesa,- tendenciosament traduït com a Elogi de la Follia (ja que no és el mateix la bogeria que l’estupidesa),  i concloc que un dels mals del nostre món, a més de la Falsedat i Mentida  que ens impedeixen veure i entendre la Veritat i el seu Sentit i significat de la Vida i Existència Humana, continua sent l’ Estupidesa, veig molts estupiditzats i estupiditzades en totes les estances i nivells de la nostra societat. La catalana, la dels regnes de la Corona d’Aragó,  la d’Europea i la internacional. S’ha de canviar de mentalitat i, tot fugint de la moral convencional malèvola, hipòcrita i adulterista, s’ha de tornar a l’ètica natural, i per a fer-ho ens cal tornar als orígens, retrobar el zodiacalisme i el seu concepte de Déu en tant que Pare Celestial?[1] Jo crec que sí. 

Es podria relacionar l'hel·lènic Zeus de la mitologia hel·lènica  amb el Pare Celestial, -Abba o Baal- de qui es parla a la Bíblia? Jo crec que amb un determinat criteri zodiacalista, si. 

D’això parlo en el meu llibre DOTZE. També hi parlo del Mal present en aquest món i de les seves monarquies relacionades amb la maledicció de Noé. 

Espero que algun lector em faci alguna pregunta sobre aquest tema per a tornar-ne a parlar més extensament i poder parlar del concepte de Déu que tenien els cavallers de l’Orde del Temple del rei Salomó en general i en concret aquells Grans Mestres del Temple que formaven part dels regnes de la Corona d’Aragó, entre aquests el dels bascos del Regne de Navarra, el lloc on viu el Mikel,  els quals  parlaven  occità, català i euskara o basc-navarrès. 

Des de fa molts anys, penso que si el moviment nacionalista català hagués reivindicat l’ideal vernaclista  com a característica de la seva  mentalitat cultural i la seva voluntat  política, el referèndum de l’i d’Octubre de 2017, hauria tingut el reconeixement internacional que  no va tenir i no hagués quedat captiu dins el marc legal, mental i lingüísticament castellanejador, com és parlar i imposar que tothom parli  exclusivament en llengua castellana tot anomenant-la lengua española com si fos la llengua de tots, pròpia de l’espanyolisme imperialista. El lloc de les nacions naturals o vernacles és la mentalitat del marc referencial vernaclista; no és, com s’està comprovant amb les actituds polítiques, la mentalitat del marc referencial espanyolista ni tampoc l’europeista que tenim actualment.

 

En aquestes imatges es pot veure la Roda Zodiacal corresponent a l’art romànic amb el Crist en el lloc del Sol  rodejat pels signes zodiacals, propi del cristianisme de la Tradició Johanita i del Pare Celestial del Nou Testament. El Retaule del Sant Esperit de la catedral de Manresa amb la presència del colom. El monument amb un colom, dedicat als càtars o cristians gnòstics albigesos a Menèrba[2] (Occitània) . Les banderes del mig, són la Bandera Vernaclista rodejada per les banderes de nacions vernacles d’Europa, i als costats un logo amb les banderes de Catalunya i Euskadi amb la bandera vernaclista i la d’Europa.

 


Per cloenda d'aquest escrit m'ha semblat oportú posar un enllaç a dues cançons

  una en basc o euskara 


i altra amb català.



Jordi Salat
josalort@hotmail.com



[1] Déu, Pare Celestial, i Maria Mare Celestial; a vegades anomenada Reina del Cel. En la tradició mesopotàmica s’anomena  Reina del Cel a Astarteh, l’esposa de Baal i en la tradició egípcia se li diu a Isis, l’esposa d’Osiris. Les dues es relacionen amb les verges negres. Els adulteristes han blanquejat les icones de verges negres per a esborrar aquesta identificació mitològica.

[2] El significat del nom de Menèrba,  agafa l'arrel cèltica Men (pedra) per explicar l'origen preromà del topònim. Segons aquesta teoria expressaria la situació geogràfica de Menèrba, penjada dalt d'una plataforma rocosa (com la nombrosa toponímia romana que comença per Roc-, Roca-).

dijous, 10 de març del 2022

DOTZERIES 2 Diàleg amb un lector basc que em llegeix i escolta en català

 

DOTZERIES

Diàleg pluripersonal amb els lectors del llibre DOTZE, informacions complementàries i addicionals

2 Primera Part


Diàleg amb un lector basc, que em llegeix  i escolta en català


Aquest mes de Març de 2022, he rebut un correu electrònic d’una persona que s’ha presentat començant el seu escrit en llengua euskara i que tot seguit m’ha continuat escrivint en llengua catalana. Vet aquí el nostre diàleg.

M’ha dit:

 

Arratsalde on Salat jaun txoil agurgarria, nire izena Mikel  da.(Bona tarda, senyor Salat, em dic Mikel)

 

Badakit Euskara ikasi eta erabiltzen duzula baina biok Katalanez erosoago egongo garelakoan nago.(Sé que aprens i fas servir el basc, però crec que ens trobarem més còmodes en català)

 

Espero que em pugui disculpar les faltes orotgràfico-gramaticals que pugui tenir.

 

He llegit treballs seus, he sentit conferències seves i segueixo el seu Blog Vernacle. Admiro molt el que fa encara que em costi comprendre tot, quan el sento o llegeixo haig de rumiar o tornar a llegir però m'entren ganes de saber més.

 

El que busco és el lloc dels bascos al món i el seu significat còsmic.

 

He llegit a Maria Montessori que l'hi dona moltíssima importància a l’"Educació Còsmica" i educar per a la pau; a Teillard de Chardin i m'agrada la seva visió de l'amor fora del "romanticisme sucrós" que se l'hi dona avui dia. De gent actual segueixo molt an Asisko Urmeneta, un altre que com vostè busca les raons i arrels de les coses més enllà de "el que sabem fins ara", de fet va ser gràcies a ell que vaig saber sobre Alexandre Deulofeu, també segueixo a la Toti Martínez de Lezea amb una bibliografia molt ampla.

 

Després de d'aquest camí en comtes de tenir més seguretat en el que sé m'adono que el que sé és ben poc i em sento bastant perdut.

 

M'agradaria saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que hem de tornar a regenerar. Moltes  gràcies per tot. Mila-mila esker(Moltes mercès).Mikel

 

Li he contestat

Arratsalde on, Mikel,   eskerrik asko nire idatziak irakurtzeagatik,irakurri nire bloga eta entzun nire hitzaldiak.  Katalanez ondo idazten duzu. Katalunian bizi zara? Katalana ikasi  duzu?  duela urte euskara pixka bat ikasi nuen....(Bona tarda, Mikel, gràcies per llegir els meus escrits, llegir el meu bloc i escoltar les meves xerrades. Escrius bé en català. Vius a Catalunya? Has après català? Vaig aprendre una mica de basc fa anys....)

M’ha fet sentir molt content rebre el teu correu. Em planteges unes qüestions molt interessants. Abans de respondre voldria saber una mica més de tu. He rebut correus de persones amb falsa identitat. Laster arte, Mikel

M’ha dit

Molt bones senyor Salat i gràcies per respondre’m. Doncs soc Basc, visc a Vitòria i tinc 39 anys, vaig estudiar magisteri  a Girona; vaig fer màster en educació Montessori.   Als seus escrits hi vaig arribar mentre buscava informació sobre els càtars, Occitània, Catalunya. Llavors em va agradar allò dels zodíacs dels pobles i m'agradaria a aprofundir i ja que hi som doncs saber el que vostè pensa sobre el poble basc en aquest sentit. No sé si és prou amb això o necessita alguna cosa més. Moltes gràcies de nou. Mikel

Li he contestat

Kaixo Mikel, arratsalde on (Hola Mikel, bona tarda)

 Amb molt de gust et contestaré el què m'has preguntat i tot el que vulguis preguntar-me. M'agradaria molt tenir un  llarg i profund diàleg amb tu, tot cercant els orígens còsmics. Es més, segurament faré un escrit específic sobre el tema.

Tinc  aquesta resposta al teu primer correu:

Hori esaten didazu: (Em dius això)

 1.-El que busco és el lloc dels bascos al món i el seu significat còsmic. 

 2.-Després de d'aquest camí en comptes de tenir més seguretat en el que sé me n’adono de que el que sé és ben poc i em sento bastant perdut. 

 3.-M'agradaria saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que hem de tornar a regenerar. 

 Trobo que són qüestions molt interessants. 

 La meva resposta a la primera qüestió, “El que busco és el lloc dels bascos al món i el seu significat còsmic” comença per dir-te que jo he buscat i busco el mateix pels catalans. Ho faig dins el marc referencial del que anomeno vernaclisme. I dins d’aquest marc penso que també hi un lloc pel bascos. De fet, quan vaig pensar això, jo vaig estudiar basc o èuscara. Jo vaig néixer a un poble de les terres de Lleida (ilerda) i el meu cognom Salat l’he trobat a Occitània, i a Euskadi ( Salatu vol dir revelar, donar a conèixer). 

He trobat el meu lloc en el món? 

Primer m’he de trobar a mi mateix, conèixer-se a un mateix és essencial. 

Després has de tenir alguna facultat o quelcom que estiguis preparat per a fer-hi, per encaixar en la Realitat com a ésser actiu, com a part d’un conjunt. 

 Pensant en tot això es plantegen molts preguntes: 

 El factor que comporta un significat còsmic al món 

Com definir i identificar el factor vernaclístic 

Com identificar el lloc 

Com percebre o entendre i combregar amb  el significat còsmic 

 He trobat un referent en el que anomeno vernaclisme, que vol dir allò que uneix un lloc amb quelcom espiritual o còsmic. Una mena de comunió entre persona, lloc i alè vital o esperit. Probablement el mateix que el budistes en diuen Prana i els xinesos en diuen Tao. I, crec que la llengua és un vehicle de comunió i de comunicació per mitjà de la que rebem idees, podem dir:  ens omplim interiorment amb quelcom que ens fa trobar “el sentit” i “el significat” de les coses dins el marc de l’espai i el temps. Es per això que jo parlo de llengües vernacles o territorials ( i no pas de llengües maternes, minoritàries, etc.) 

Sobre la segona qüestió Després de d'aquest camí en comptes de tenir més seguretat en el que sé e n’adono de que el que sé és ben poc i em sento bastant perdut. Jo a vegades he tingut i a vegades encara tinc, aquesta sensació i això que ara ja tinc 72 anys. Això que tu has fet de escriure’m a mi, jo també ho he fet i ho faig, i escric a persones amb les que he llegit i escoltat quelcom que m’ha semblat podia ser-me d’interès i m’hi sentia identificat.  Espero que puguem mantenir un diàleg enriquidor!  

Sobre la tercera qüestió M'agradaria saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que hem de tornar a regenerar.  La meva visió  del nostre lloc,  basc i català ( i de totes les nacions naturals o vernacles), dins  el marc referencial de l’Europa dels Estats, és  negativa ja que no hi poden créixer, la llavor que ens identifica no  hi troba la terra adequada. Les seves lleis constitucionals ens resulten hostils i no en són terra fèrtil per la nostra espiritualitat,- el nostre Prana, el nostre Tao, la nostra Particular Substància Universal-,  són tot el contrari. Quan ho focalitzo en el marc del vernaclisme, aleshores sí que hi veig que podem “ser-hi” com a part de la confederació universal de les nacions vernacles o naturals. Fa anys que es parlava de l’Europa de les Regions, entenent per regions les nacions vernacles o naturals. Actualment no conec cap polític que en parli. Ni tampoc cap intel·lectual ni periodista. Fa temps que espero un partit polític a les eleccions europees, que  ho reivindiqui i que utilitzi aquest llenguatge. El vernaclisme que jo exposo des de fa molts anys, crec que és el camí  que tornant als orígens comportarà  obrir la porta del futur. Laster arte (Fins aviat)

Segona Part

Per a llegir Dotzeries 2 Segona Part clica a:

DOTZERIES 2 Segona Part Comentari personal amb reflexions, records i qüestions de filosofia i religiositat heterodoxa


Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Web Jordi Salat






diumenge, 6 de març del 2022

Cinema i pensament amb criteri "Esta tierra es mia" de Jean Renoir

 

CINEMA I PENSAMENT AMB CRITERI



Em sembla que aquest video - i pel·lícula- l'haurien de posar a les escoles catalanes en aquest any 2022.

El mestre, però, parlant en català; i al minut 3:15, els soldats nazis, parlar la llengua dels enemics i hostilitzadors de la identitat lingüística i nacional catalana

Ah! i també haurien de passar-la per TV3, la Televisió de Catalunya en un programa de fòrum.

Potser hauríem de demanar que TV3, fos Televisió Catalana més que no pas Televisió de Catalunya.

1

Declaración de los derechos de los seres humanos. Artículo segundo: la finalidad de los partidos políticos es la de proteger los derechos naturales e inalienables del ser humano. Artículo tercero: el principio de todo gobierno reside en la nación (natural o vernacla) ningún grupo, ningún individuo puede ejercer una autoridad que no emane única i exclusivamente del pueblo

2

La ocupación es possible solo porqué estamos corrompidos

3

La ley, ha de ser justa, e igual para todos

La ley es la expresión de la "voluntat de un pueblo"(minut 4:00)

Pel·lícula

Esta tierra es mia (1943) de Jean Renoir


dijous, 3 de març del 2022

Postals amb referents identitàris catalans a Barcelona i Catalunya

Durant els meus passejos  per la ciutat de Barcelona, que  és anomenada, Capital de Catalunya, tenint en compte que Catalunya és també anomenat Principat dels regnes de la Corona d'Aragó,  m'he fixat en "les postals" que es poden veure en els llocs turístics visitats per milers de visitants d'arreu del món que vénen a conèixer Catalunya, la seva identitat cultural autòctona o vernaclística i la  seva història.

Faig esment en aquests escrits a les postals - i referents identitaris- que hi he vist i també als que no hi he vist i em sembla que hi haurien de ser.

També faré algunes reflexions  en sentit o caràcter filosòfic sobre què és la identitat, el sentiment identitari en els éssers humans i la seva relació amb el Ser i la voluntat d'afirmació social i política que comporta. 

Postals de Barcelona

Monument a la Sardana a Barcelona (1965) fet per Josep Cañas 

Any 2021. No he vist cap postal sobre La Sardana, la dansa nacional de Catalunya en els llocs on es venen postals de Barcelona

Informació sobre La Sardana

Vandalisme contra el monument a La Sardana



Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Web personal Jordi Salat Gestor Cultural