Jordi Salat
josalort@hotmail.com
dimarts, 2 d’abril del 2024
dimecres, 28 de febrer del 2024
Les quatre columnes de Montjuïc a Barcelona un referent català amb simbolisme hel·lenista i internacional
25 de Febrer de 2024
Les quatre columnes catalanes de la muntanya de Montjuïc de Barcelona, construïdes per Josep Puig Cadafalch:
Història, Simbolisme i moltes coses més totes elles conjuntades dins del Marc Referencial de la cultura catalana, europea, hel·lènica i fenícia.
El 27/10/2000 un regidor de CiU, va demanar al plè de l'Ajuntament de Barcelona que es votés la seva restitució en resposta i en atenció a una carta que li vaig enviar sol·licitant-li que ho demanés. PP i PSC van votar-hi en contra. ERC es va abstenir...! Curiós, oi?
La Viquipèdia no ho explica, no ho he sentit a cap ràdio, diari ni televisió de Catalunya. Curiós, oi?
En parlo en la conversa que podeu escoltar
Conversa amb Jordi Salat moderada per Josep Maria Mas i Xavier Climent
en el programa Espai del Diumenge
Per escoltar-la podeu clicar aquest enllaç de sota:
Llibre editat el 2005
Segona edició en preparació per editar aquest 2024
Revisada i ampliada
dilluns, 15 de gener del 2024
Esperit Català i Vernaclisme
l'Esperit Català i el Vernaclisme
Mapa Europa de les Nacions Autòctones - Genuïnes o Vernacles-.
Les llengües vernacles són les autòctones d'un territori, les naturals, les genuïnes, les llengües del Genius Loci, les llengües de foc de les quals es parla a la Tradició Cristiana relacionada amb el Nou Testament l'evangeli de Sant Joan, són les llengües de l'Esperit Sant que celebrem per la festa de la Pentecosta.
Mural escales que pugen al cambril on hi ha verge negra en el monestir de Santa Maria de Montserrat
Mural església romànica catalana amb representació del colom i les llengües de foc de la Pentecosta
L'espanyolisme castellanista i alguns diccionaris espanyols han adulterat el significat de les llengües vernacles; han volgut menystenir-les fent creure que són llengües dels esclaus de les cases del amo, en temps de l'imperi de Roma. No podem deixar que l'espanyolisme castellanista i adulterista es faci amo de les paraules. El catalanisme vernaclista ha de reivindicar el seu significat genuí. Com digué Tomàs More en el llibre Utopia, en sentit espiritualista: són llengües de pensament.
La Bandera Vernaclística s'ha d'agermanar amb la Bandera Wifala
les dues representen nacions captives dins el Marc Referencial de l'espanyolisme castellanista i del catolicisme niceanià que volen la llibertat nacional
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
diumenge, 25 de juny del 2023
Cardona. El comte de Barcelona Borrell II i la Carta de població de Cardona
Monument al comte de Barcelona
el bel·lònida Borrell II a la
plaça de Cardona
A la plaça de la de Cardona hi ha
un monument dedicat a Comte Borrell II que és obra de Josep Maria Subirachs.
Estàtua
del comte Borrell II (930) fill de Riquilda de Tolosa de Llenguadoc ciutat del regne d’Aquitània
ara Occitània. Casat amb Letgarda que també era de Tolosa de Llenguadoc. Va
rebre la Carta de Poblament de Cardona atorgada pel seu avi Guifré el “Bel·lós”
parent del comte Bel·ló de Carcassona (Occitània) i de Salomó, comte de Narbona
(Occitània) ciutat on es troba la catedral dedicada a Sant Just i Sant Pastor
relacionada amb la basílica de Sant Just i Sant Pastor una basílica relacionada
amb els cristians arrians que també trobem a Barcelona.
Borrell II el primer independentista català amb arrels occitanes i la Independència de Catalunya[1]
Borrell II es va destacà per negar-se
a renovar el Pacte de Vassallatge amb el rei francès de la dinastia
capeta, Hug Capet després que aquest es negués a ajudar-lo a lluitar
contra els musulmans, per la qual cosa els seus comtats catalans passaren a ser
independents de Facto, ara
en diríem de forma Unilateral.
A part dels títols
comtals hereditaris, emprava els títols honorífics de marquès i duc
de la Gòtia dux Gothicae (Borrelli ducis Gothicae) (971), així
com el títol de "príncep de Gothlandia" amb connotacions de sobirania. Quan
arribà el decisiu any 987, quan Borrell II demanà auxili al rei franc Hug
Capet per valer el pacte de vassallatge, el cronista de la cort franca
Richer el qualificà de duc de la Hispània Citerior, un títol que
Borrell II mai no utilitzà per a si mateix; davant la ineficàcia de l'auxili
franc el pacte de vassallatge quedà trencat. Vers el març del 988 Borrell
II s'intitulava gratia Dei hibereo duci atque marchiso («per
la gràcia de Déu duc ibèric i marquès») i hom no coneix cap precepte reial
franc per a la Gòtia posterior al 986. Això no obstant però, en tots els
documents de la Gòtia es continuaran datant els documents oficials
per la data del regnat dels reis francs —i no per l’Era Hispànica—, una
pràctica que continuaria fins que el llinatge dels comtes de Barcelona
esdevingueren reis de la Corona d’Aragó.[2]
Les guies i els guies de turisme oficials de Catalunya, ja des
de la seva formació acadèmica, no arriben a aquest nivell històric que
configura un Marc Referencial d’arrels occitanes. Aquest marc comporta
relacions amb la dinastia dels bel·lònides, el cristianisme arrià, els càtars,
les llegendes del sant Graal i la revelació “poliglota” vernaclista de
Pentecostès.....
Hi ha un filtreig o censura per part d'un poder fàctic que intervé en la formació acadèmica el qual condiciona i determina la mentalitat del poble català, els habitants de Catalunya i la identitat catalana, la identificació de la catalanitat i el seu reconeixement genuí? Jo crec que sí.
dijous, 22 de juny del 2023
Cardona. L'Escut dels Cardona i la cultura celta. El card i Escòcia. Relació amb la Flor de Lliri
Cardona. Capítol 2.
L'Escut dels Cardona. Els cards i el seu simbolisme en la cultura celta. El card com a Flor nacional d'Escòcia. Relació amb la Flor de Lliri.
El nom de Cardona fou usat pels descendents
d’Ermemir d’una manera sistemàtica i continuada com a cognom a mitjan del segle
XII.
En el seu escrit heràldic van posar-hi tres cards. Perquè van
adoptar el card com a senyal distintiu propi? Té que veure amb el significat
del mot Cardona? Jo crec que no té res a veure. Penso que van escollir un card
pel seu significat simbòlic. I amb aquesta intencionalitat simbòlica van posar-n’hi
tres. Segons la meva interpretació la Flor de Card està relacionat amb la
tradició de la Flor de Lis. El fet que n’hi posessin tres en el seu escut jo ho
veig com una variant de les “Flor de Lis” o “Flor de lliri” i el simbolisme que
representen. [1] Oficialment es consideren
pròpies del Regne de França, però jo crec que tenen un origen anterior
relacionat amb els bel·lònides i que probablement ha estat adulterat el seu
sentit genuí i la concepció cultural que comporta la qual relaciono amb la
Pentecosta i el do de llengües pròpies de l’Esperit Sant segons la tradició
cristiana gnòstica i del missatge de l’evangeli de sant Joan en els que es
basa el vernaclisme que és el testimoni
de les llengües vernacles tal com es va reconèixer en la Reforma del Concili
Vaticà II. El francesisme o política cultural del regne de França no s’ha
significat ni es significa per la defensa de les llengües vernacles sinó tot el
contrari. Cal recuperar el sentit
original relacionat amb la llegenda del
rei Clovis i l’ampolleta que va baixar del cel portada per un colom. Darrera
d’aquesta llegenda hi trobem una concepció cultural cristiana i el bateig per part de l’Esperit. Allò que se’n diu “el néixer de dalt”. Alguns historiador
ho relacionen amb la dinastia merovíngia. Jo ho relaciono amb la dinastia
bel·lònida.
Ramon Berenguer IV comte de Barcelona i la reina Peironelha
d’Aragó amb la Flor de Lliri
A l’escut de Lleida també hi trobem el simbolisme de la “Flor de
Lis”: Escut amb quatre pals vermells sobre fons groc o daurat i
tres flors de lis nodrides d'argent. També trobem,
la Flor de Lliri, igual com els quatre pals vermells sobre fons groc, en molts altres escuts municipals de
Catalunya i d’Occitània.
El simbolisme del card
Jordi Salat
dimecres, 21 de juny del 2023
Cardona. Arrels occitanes i dinastia bel·lònida
CARDONA
Arrels
occitanes i dinastia bel·lònida
Un lloc, un castell, una església i uns personatges amb arrels occitanes i llinatge bel·lònida. Què representen els tres cards de l'escut Cardona en funció de la cultura celta? Quin sentit tenen els cards a Escòcia on el card és la Flor Nacional? Era aquest és símbol del primer català amb arrels occitanes el comte Borrell II, quan va declarar la independència de Catalunya de forma unilateral?
La
primera cosa que vaig fer quan vaig començar a preparar el viatge a Cardona va
ser cercar el significat del topònim: què vol dir Cardona? D’entrada no ho vaig
trobar. Vaig trobar la següent informació: “el nom de la vila de Cardona
(Barcelona) d’origen preromà i significat desconegut....” i també “Cardona
existia en temps del ibers com ho testimonien les restes iberes trobades en el
lloc” Bé, aleshores, dedueixo que tenia un nom en llengua iber. Què pot
significar Cardona en iber?
Sovint
les autoritats oficials i acadèmiques
expliquen els orígens dels topònims de Catalunya i la Península Ibèrica,
donant-los orígens llatins. No reconeixen significats ibers. Potser perquè no
es troben escrit ibers i sí que es troben escrits en llatí fets per monjos de
l’església catòlica de Roma. En aquest texts sovint en lloc de parlar d’Ibèria,
s’hi ha escrit Hispània.
Sembla
ser que en algunes ocasions s’obviava intencionadament els significats ibers o
anteriors al escrits llatins per motius de adaptar-ho al criteri polític i
religiós de Roma i el seu marc referencial imperialista que era de caire patriarcal
en detriment del criteri iber que era matriarcal i paganista.
Trobo
una informació que fa derivar el nom de Cardona del llatí i es basa en
documentació escrita en temps de dominació romana que es quan s’escrivia
oficialment en llatí i sota el nihil
obstat de l’església catòlica de Roma: “Cardona té una data de naixement
documentada: el 23 d'Abril del 986, dia en què el comte Borrell II atorgà la Carta de Poblament, que actualment es conserva a l'arxiu històric de la vila.
Cardona, comença veritablement en l'etapa medieval, a partir del 789. Recordo
haver llegit que en llengua ibera, CAR volia dir PEDRA. Ara fa uns quants anys
vaig fer un estudi sobre els topònims que començaven per CAR, com per exemple:
Cardedeu, Carcassona – ciutat situada a Occitània-, Cartagena, Carmançó, Vall de Cardós, Ribera de Cardós, riu
Cardener, Serra de Cardó ....
Donat que en tots aquests llocs hi
ha hagut presència d’ibers penso que
podria trobar el sentit que busco pel nom de Cardona. I atès que Carcassona
acaba amb ONA igual com Cardona, em plantejo la possible i hipotètica relació.
Però, atès que Carcassona està situada geogràficament a Occitània, actualment sota administració política de
França, i Cardona està situada geogràficament a Catalunya, actualment sota
administració política d’Espanya hauria de trobar uns lligams històrics entre
elles, entre Carcassona i Cardona. Per això analitzo la història de Cardona. Existeix
alguna relació entre Cardona( Catalunya) i Carcassona (Occitània)?
Llegeixo una informació on es diu que “ els primers
Cardona provenen del llinatge Folch i comencen a denominar-se Cardona al rebre,
per mercè o gràcia reial, el senyoriu de la vila situada on ara és província de
Barcelona, la qual tenia aquest nom” A partir d’aquí em faig un quadre
cronològic. L’any 986 es va donar la Carta de Població a un tal Ermemir.
Any 986 Ememir
Cardona té una data
de naixement documentada el 23 d’Abril, actualment dia de Sant Jordi, de l’any
986. La carta de població va ser donada
a un noble que es deia Ermemir i era vescomte d’Osona, ara comarca
que té la capitalitat a Vic. Aquest
municipi originàriament s’escrivia Vich. Posteriorment a la reforma de Pompeu Fabra se li va posar Vic
sense la “h”. Aquest mot Vich jo relaciono amb el nom de la ciutat occitana
anomenada Vichy. Oficialment, però, diuen que Vic, ve del llatí Vicus. Jo això no ho crec perquè el seu
nom original era Vich i crec que ens han volgut esborrar les arrels del mot Vich amb l’occitanitat del mot Vichy. I
dit això torno a la pregunta que m’he fet anteriorment: hi ha alguna relació
entre Cardona de Catalunya i Carcassona d’Occitània? Hi ha alguna relació entre
Vich de Catalunya i Vichy
d’Occitània? Si Vic prové del llatí Vicus, d’on prové la “h” de Vichy? Continuo cercant les arrels i la
identificació del comte Ermemir.
Els descendents el
comte Ermemir del Comtat d’Ausònia ara dita Osona un anys després de rebre la
Carta de Poblament de Cardona l’any 1062 prengueren la denominació
de vescomtes de Cardona. Adoptaren i férem propi “el nom del lloc”. Per quin motiu? Hi havien tingut avantpassats en temps
anteriors a la dominació sarraïna o musulmana que va provocar una migració de
habitants d’aquestes terres cap a l’altra banda dels Pirineus? Cal buscar el
significat del mot en el llatí o bé en l’iber que s’hi havia parlat
anteriorment?
L'Escut dels Cardona
Cardona. Arrels occitanes i dinastia bel·lònida 2 L'Escut dels Cardona
El comte Borrell II i la Carta de població de Cardona
Cardona. Arrels occitanes i dinastia bel·lònida 4 El comte de Barcelona, el bel·lònida Borrell II
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
dimarts, 30 de maig del 2023
Miravet 1ª Part
MIRAVET
Castell de Miravet
Topònim, arrels històriques i culturals del territori: ibers, camites, àrabs, cristians. Personatges històrics: Ramon Berenguer IV el Sant i la seva esposa Peronelha d'Aragó filla de l'occitana-aquitana Agnès de Peitau. Referents culturals bíblics relacionats amb el Germans Cavallers de l'orde del Rei Salomó o Templers. Els templers i els comtes de Barcelona, Principat de Catalunya, Occitània i regnes de la Corona d'Aragó i la dinastia bel·lònida.
Un Marc Referencial dins el qual es pot analitzar la situació cultural i política actual.
Video Castell de Miravet 1ª part
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
dimarts, 9 de maig del 2023
Les DOTZE estàtues de la Plaça de Catalunya de Barcelona
Les DOTZE estàtues de la Plaça de Catalunya de Barcelona
Estàtua dedicada a Fra Garí, personatge històric o llegendari relacionat amb el Monestir de Santa Maria de Montserrat. És una dels DOTZE ESTÀTUES que es poden veure envoltant la plaça de Catalunya de Barcelona. Inclouré aquest DOTZE estàtues en la segona edició del LLIBRE DOTZE Escriptures Heterodoxes
Cançó Fra Garí cantada per Guillermina Mota
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)