DE LLENGUA VERNACLA A LLENGUA MINORITÀRIA
Un canvi de concepte de llengua vernacla a llengua minoritària
que ha generat desnaturalització i minorització de la llengua catalana.
1954 UNESCO
Llengua vernacla entesa com a identificació genuïna,
original, autòctona, natural, local, indígena, territorial, ecolingüística o
pròpia d’un lloc geogràfic, marc cultural i política nacional
L’any
1954 la UNESCO va recomanar l’ús de les llengües vernacles a l’ensenyament. Per
quin motiu va recomanar aquestes llengües i no les llengües imperials? Un dels
valor que s’atribueix a les llengües vernacles és de llengües connectades amb
el Genius Loci, o sigui: llengües del lloc. El lloc s’entenia com a geogràfic i
nacional. Hi havia una relació entre
geografia —deessa Gea— i nació—Esperit o Alè que té el seu origen en la Paraula
segons podem llegir entres escrits en els escrits bíblics de Sant Joan «Déu és
la Paraula» que va ser adulterada pels imperis que sotmetien pobles per espoliar-los.
Què feien lingüísticament? Destruir la llengua del Genius Loci i imposar la llengua imperial, la llengua aliena i
alienadora per a convertir-los en súbdits obedients que no pensen atès que li
els han tret la llengua original i vernacla transmissora de l’Alè. Es va
pervertir el concepte vernacle i en lloc de dir-li llengua original del lloc,
és va dir que era la llengua dels esclaus de l’imperi. I els esclaus es van
creure que si volien deixar de ser esclaus havien de deixar de parlar la
llengua vernacla. El vernaclisme no es
deixa enganyar i sap que la llibertat es tornar a les fonts. La regeneració que
comporta llibertat del futur és troba a
les fonts vernacles originals del passat. Cal una regeneració a nivell global.
1949 Rovira Virgili
La
llengua del Renaixement va ser la llengua vernacla. Els intel·lectuals, poetes
i polítics del Renaixement català van parlar de la llengua catalana com a
llengua pròpia de Catalunya, i això s’identifica amb elf et vernacle. No
s’identifica amb el fet que sigui minoritzada sinó autòctona, original o
vernacla entesa com a natural del lloc. Aquest era el seu concepte de llengua. Antoni
Rovira Virgili n’és un exemple. Sempre que s’esdevé un temps històric de
regeneració es torna a les llengües vernacles o originals. Així va ser també en
el Renaixement a Europa.
Continuarà.......
1965 Concili Vaticà II Defensa del concepte llengua "vernacla" la pròpia del lloc
1974 Edició Llibre de Joan Coromines refusant el concepte "vernacle"
Diferència amb altres termes
Vernacla es refereix a un concepte de valor qualitatiu
Minoritària es refereix a un concepte de valor quantitatiu dins un territori.
