dijous, 27 d’abril del 2023

Viatge a Morella i visita al Castell de Morella

 Viatge a Morella i visita al Castell de Morella







Porta dels Apòstols
Basílica de Santa Maria de Morella


Porta de les deu verges
Basílica de Santa Maria de Morella

 



Morella

El municipi de Morella, construit al voltant d'una gran roca, on la llengua  autoctonista és el català de parla valenciana, està situat estratègicament als límits d'AragóCatalunya i el País Valencià, es troba envoltat d'un territori eminentment muntanyós on sobresurt el turó (a 1.075 metres) presidit pel robust castell construit sobre una gran roca i el nucli  municipal o poble als seus peus situat de cara a l'Est o sortida del Sol. 

Què vol dir el nom de Morella? Jo penso que aquest mot està relacionat amb el mot "moro" i que fa referència a "pedra" o "roca". No fa referència als habitants del Nord d'Àfrica també coneguts com a moros. En el sentit ho relaciono amb altres topònims com Móra d'Ebre, Morera, 

Llegeixo a Viquipèdia:

El terme moro designa, entre altres accepcions, un personatge present en l'imaginari popular de nombroses zones de la península ibèrica, especialment als Pirineus (CatalunyaAndorraAragóPaís Basc) però també a CastellaGalícia i Portugal. Sovint referits en plural, els moros es presenten dins la mitologia dels Pirineus com una mena de gegants o éssers fabulosos i forçuts, d'origen reculat en el temps i anteriors, en tot cas, a la invasió musulmana de la península. La frase «això és del temps dels moros» es fa servir popularment per a expressar una gran antiguitat, una època primitiva. Segons diversos estudiosos, els moros serien en aquests contextos els antics habitants, precristians, de la península ibèrica, una mena d'equivalent dels jentilak de la mitologia basca, i no pas els àrabs (o "sarraïns") que envaïren la península al segle viii.

La toponímia catalana conserva restes d'aquestes antigues creences, amb nombrosos accidents geogràfics anomenats en honor dels moros. Topònims com ara Coll, Mola, Puig, Serra, Tossal o Tuc del Moro (o dels Moros) abunden al llarg del territori. Coves, balmes, fossars, penyes, roques, feixes i cadires dels moros completen la llarga llista. Així mateix, molts monuments megalítics ( megalític vol "pedres grans"), abrics amb pintures rupestres i jaciments arqueològics neolíticsibèrics o, fins i tot, romans, són anomenats d'idèntica manera: Cabana del MoroCaixa del MoroTorre dels Moros, etc. L'exemple més paradigmàtic n'és la Roca dels Moros de El Cogul, a les Garrigues, on hi ha un dels conjunts d'art rupestre ( rupestre vol dir  "fet sobre roca o pedra") més importants de Catalunya i d'Europa.


Castell de Morella

Lloc habitat des de segles abans de Crist. Construït sobre una gran roca al capdemunt d'una muntanya amb forma de piràmide.


Qui el va construir?
Té relació amb el Castell de Miravet i el castell de "Pinyíscola"? Reconquerit als musulmans pel rei Jaume I (1232), el rei dels regnes de la Corona d'Aragó nascut a Montpeller (Occitània) i format al castell de Mont Sò ( Monzón en castellà).

Jaume I va ser un dels reis més importants d'Europa. Casat amb Iolanda d'Hongria va establir lligams entre el Principat de Barcelona i els regnes de la Corona d'Aragó amb la dinastia Àrpád.

Va ser el fill hereu de Pere el Catòlic, heroi de la Batalla de les Navas de Tolosa anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (Montblanc (Catalunya)?, 1177 - MuretComtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213). És soterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena.


El castell de Morella està relacionat amb els cristians càtars i per tant indirectament també amb la Batalla de Muret.

Està relacionat amb els templers, cavallers de l'Orde del Temple del rei Salomó? Qui hi va construir la basílica de Santa Maria, van ser els templers de la Corona "occitano-catalana" d'Aragó?

Quina fe cristiana tenien els templers: la dels cristians canònics de la Bíblia del Papa Dámaso o la dels cristians arrians que i apol·linarians consideraven que amb l'acceptació en el Concili de Nicea (segle IV) de la Bíblia del Papa Dámaso s'havia produït una adulteració basada en una selecció arbitrària dels textos de la Tradició de les Escriptures Sagrades, que comportava una adulteració del cristianisme original?

La història de Morella i del castell de Morella guarden secrets per descobrir.

Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Notes:

dilluns, 17 d’abril del 2023

El Papa Joan XXIII i la independència de Catalunya PACEM IN TERRIS

 

PACEM IN TERRIS

Avui 17/4/2023 m'ha sortit a Facebook un post meu 

de l'any 2015 que diu el següent:

"ELPAPA JOAN XXIII i LA INDEPENDENCIA DE CATALUNYA"


Els catalanistes dels anys 60 volíem la independència de Catalunya i ens recolzàvem els nostres arguments en la encíclica  PACEM IN TERRIS. Aquesta encíclica que donava veu a les llengües i nacions vernacles en tant que "originals i pròpies de cada lloc" i no pas "esclaves de l'imperi", va ser considerada "SUBVERSIVA" pels poders de L'ESPANYOLISME CASTELLANISTA i el RÈGIM DEL GENERAL FRANCO. Un règim que es considerava catòlic i no acceptava el què deia el Papa catòlic!

Avui, que som a l'any 2015, trobo que està de plena actualitat i a mi em sembla que els abats, bisbes i capellans de Catalunya haurien de reivindicar-ho a la Via Lliure de l'Avinguda Meridiana de Barcelona.

Avui que som 17/4/2023 en torno a parlar:

Què va ser a l'any 2015 la Via Catalana?

La Via Lliure, o Via Lliure a la República Catalana, va ser una concentració multitudinària que va omplir un tram de 5,2 quilòmetres de l'avinguda de la Meridiana de Barcelona per l'Onze de setembre de 2015 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.[1] Va ser organitzada per la plataforma Ara és l'hora.

La concentració també va servir per a reivindicar els deu eixos bàsics d'una futura República Catalana: la justícia social i el benestar social, la democràcia, la diversitat, la solidaritat, la igualtat, l'equilibri territorial, la sostenibilitat, la innovació, la cultura i l'educació i l'obertura al món.[3]

L'organització va convidar una trentena de personalitats internacionals, entre les quals hi havia: Susan GeorgeKai-Olaf LangIrvine WelshMichael KeatingMichel SeymourBardo FassbenderDavid FarellRogers BrubakerSebastian Balfour o Ben Page.[4]

La Via Lliure va tenir diverses rèpliques realitzades per la diàspora catalana durant els dies previs en diverses ciutats d'arreu del món: AmsterdamBangkokBerlínBernaBrussel·lesBuenos AiresCanberraDubaiLondresMèxicMont-realNova YorkParísSantiago de Xile, entre d'altres.

Avui, quan ja han passat  uns 8 anys des del 2015 al 2023, em continua semblant de plena vigència allò que es va dir ara fa uns 60 anys.

El vernaclisme és el camí que porta a la independència de les nacions com Catalunya  com a nació i com a Principat dels regnes de la Corona d'Aragó i que també porta a la pau al món.

QUÈ DIU PACEM IN TERRIS l'Encíclica del Papa Joan XXII?

Pacem in Terris és una encíclica de Joan XXIII apareguda l'11 d'abril de 1963. Adreçada no solament als catòlics, sinó «a tots els homes de bona voluntat», va ser molt revolucionària en aquell moment. És una crida a la pau, basada «en la veritat, la justícia, l'amor solidari i la llibertat, no pas en la força de les armes». Joan XXIII hi propugnava, a més, la llibertat de religió i hi defensava els valors democràtics. Tot això en plena guerra freda i amb el món al caire d'una guerra nuclear. Va ser traduïda a moltes llengües.

L'encíclica va obrir el Vaticà als països de l'est, aleshores governats per règims comunistes, i va originar una ruptura als estats de règim nacional-catòlic, com Espanya, on les autoritats franquistes van censurar l'encíclica, que consideraven «subversiva». A Catalunya va influir en diversos col·lectius, sobretot del cristianisme progressista.


Avui, quan ja han passat  uns 8 anys des del 2015 al 2023, em continua semblant de plena vigència allò que es va dir ara fa uns 60 anys. I ho torno a escriure:

" està de plena actualitat i a mi em sembla que els abats, bisbes i capellans de Catalunya haurien de reivindicar-ho " fent costat a les persones que es continuem manifestant a l'Avinguda de la Meridiana de Barcelona. 


Jordi Salat

josalort@hotmail.com


MERIDIANA 2015

 Via Lliure  Avinguda Meridiana de Barcelona 


MERIDIANA 2019 a 2023

Meridiana Resisteix







dijous, 2 de febrer del 2023

Conversa amb Mn. Dalmau de l'any 2010. Vigent i Interessant l'any 2023

 


L'ECOLOGIA I PENSAMENT CATALÀ
UN DELS PARES DE L'ECOLOGIA
Conversa mossèn Dalmau i Jordi salat
És va fer l'any 2010
Vigent perquè té un Marc Referencial amb un sentit interessant l'any 2023



Teilhard de Chardin

Josep Pallach

Ll. M. Xirinacs

Guillem Rovira Albet

Carles Pi Sunyer

Jordi Pujol

Jaume Balmes

Alexandre Deulofeu

I temes com:

Política catalana

Voluntat independentista

Qüestions bíbliques

Antic Testament de Jahveh i Moisès respecte del Nou Testament de  Crist i El Pare Celestial ( en general i segons Sant Pau)

Cristianisme paulí i Catolicisme romà

Els càtars

El simbolisme del colom i el do de llengües

El simbolisme de les verges negres en funció dels mites mesopotàmics i hel·lenistes

Ho fem amb Josep Dalmau, mossèn de Gallifa

I llibres com:

A mossèn Dalmau: D’un home, d’un temps d’un país

El malefici dels símbols

Contrapunts al camí de l’Opus Dei

Diàleg de les verges negres de Polònia i Catalunya (Poema de Carles Pi Sunyer)

Cercamón

El Criteri

Accés Canal Youtube

Conversa mossèn Dalmau i Jordi Salat


Jordi Salat

josalort@hotmail.com


dimecres, 25 de gener del 2023

Conversa sobre el pensament de Mn. Dalmau al Santuari del Castell de Gallifa: catalanisme i cristianisme

 

Conversa sobre mossèn Dalmau i el Santuari de l'Ecologia

amb Gregori l'ermità del Santuari del Castell de Gallifa



               

Conversem amb l'ermità del Santuari del Castell de Gallifa  sobre mossèn Dalmau, la seva obra, el seu pensament i sobre els monuments que allí hi ha fet l'escultor Jaume Rodri  relacionats amb la deessa Àrtemis, mossèn Dalmau i mossèn Lluis Maria Xirinacs. A la conversa parlem de mitologies, verges negres i del pensament de mossèn Dalmau  un Decàleg que es pot llegir en una pedra o monòlit que es troba al costat del Témenos. 

Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Col·laborador de la Revista La TortugaAvui





dijous, 8 de desembre del 2022

Les identitats nacionals genuïnes i l'Ideal Nacional Català (2)


Les identitats  nacionals vernacles o genuïnes 

i l'Ideal Nacional Català (2)




Banderes de les nacions genuïnes, bandera vernaclística o genuinística i bandera d'Europa


Catalanistes, euskaldunistes, andalusistes, galleguistes i d’altres  pobles que tenen consciència nacional genuïna o vernaclística reivindiquen la cultura i la llengua pròpia del seu territori; la genuïna de la seva terra; la del Genius Loci que hi reeixia  originalment. Així doncs, als que ostenten el Poder, els cal fer reflexions, no lleis repressives. I, aquest fenomen de testimoniatge que jo anomeno genuïnista o vernaclista està passant arreu del món. Com se’n diu d’aquest moviment internacional?

Les llengües porten el nom de les seves terres no pas la de les mares que han parit els seus fills. La llengua materna que jo valoro és la de la Mare Terra.  Parlar de llengües minoritzades i minoritàries,  o llengües maternes referides a la mare biològica que ha parit els habitants d'un lloc, és una trampa. Això s'està demostrant i es pot comprovar pels efectes negatius que han tingut i tenen les diverses polítiques lingüístiques que han adoptat aquesta nomenclatura. 

Observeu-ho, parlem de llengua: catalana, eukalduna, gallega, castellana, asturlleonesa, escocesa, irlandesa, bretona, occitana, ...

Aquestes nacions genuïnes o vernacles formen part d’un gran moviment regenerador i holístic; són part d’un Tot i el Tot és en elles perquè en són part. A les llengües vernacles o genuïnes jo també les anomeno llengües holístiques. Fa molts anys que parlo de l’ ecolingüisme i l’econacionalisme com a Marc Referencial quan m'hi refereixo.

Sotmesos, aquests nacionalismes genuïns o vernacles,  i les seves llengües naturals pròpies al constitucionalisme dels estats que els sotmeten amb les seves lleis alienants, i per tant, no genuïnes, aleshores deixen de ser part del Tot.

L’espanyolisme desnaturalitzador vol destruir la seva genuïtat amb la seva espanyatització?[1] 

Els andalusos, poso per cas, són espanyols o bé són espanyolitzats? Blas Infante, el pare de la pàtria andalusa, a l’escut d’ Andalusia hi va ficar Por Iberia no hi va ficar Por España.  Això té un significat molt important  són identitarietats que cal estudiar i analitzar a fons i fer-ho amb criteri genuí. I si parlem de: els catalans, euskalduns, gallecs i asturlleonesos, són espanyols o són espanyatitzats, això vol dir, convertits en espanyols pel fet d’haver estar ficats dins el Marc Referencial que es coneix com a Espanya? Ens han adulterat la Realitat? Ens han manipulat la Història? Ens han manipulat la identitat fent-nos creure que som allò que no som? 

Entre aquells que no volen analitzar-les, n’hi ha que no ho volen fer perquè tenen por de perdre privilegis quan es descobreixi que hi ha identificacions amb entitats estatals que són buides i sense creativitat; perquè en realitat no són identitats, només són lleis doctrinàries o consignes convencionals que ens fan esclaus i ignorants més que no pas ciutadans i persones humanes amb personalitat i caràcter.

 

Que tothom confongui l’espanyolisme amb el castellanisme com una identitat , com a denominador comú, beneficia uns interessos, que ténen un marc legal, però això no vol dir que siguin justos ni veritables. Hi ha, malgrat això, qui ho vol fer creure i no accepta altra realitat identitària. El problema que comporta aquesta actitud de no afrontar la qüestió identitària és que moltes persones no poden realitzar-se a nivell personal, i malgrat tenir moltes coses materials es senten buits.

 Els éssers humans han de ser qui realment són no allò que els imposa o deixa ser gens - mot que vol dir original en grec- es a dir: ser genuïns.  Ser genuïns i no deixar-se alienar  per cap marc  legal condicionador o anorreador, adulteris i alienador tirànic ja sigui brutalment repressiu o legalment constitucional. La llei o la constitució s'ha de fer per a servir als éssers humans no els éssers humans a la llei o la constitució. Això que acabo de dir és totalment cristià. Això ho tenen present molts cristians espiritualistes però no ho tenen present alguns poders religiosos dogmàtics de castes que s’han fet dins de la Cúria i que s’han apropiat del poder i l’autoritat  com ho fan al llarg de tots el cicles històrics el falsos profetes enganyant al poble amb l’adulteració de  la fe religiosa. Com és doncs - em pregunto a vegades, quan escolto alguns discursos de capellans i bisbes que es confessen catòlics espanyolistes - que no ho prediquen ?

 “No només de pa viu l’ésser humà” – vella ensenyança cristiana que alguns polítics i catòlics espanyolistes ignoren per no entrar en qüestions que justifiquin identitats nacionals diferents de la castellana, que ells consideren única espanyola, o altres identitats que queden desvirtuades perquè només les accepten castellanitzades, com són la gallega, la catalana, la basca i en certa manera l’andalusa, l’astur-lleonesa, la canària i aragonesa.

 

Potenciar els aspectes econòmics, atipa però no fa sentir ple. Es cert que s’ha de prioritzar els béns materials quan hi ha misèria i pobresa, però no s’ha de negar, menysprear ni reprimir la identitarietat pròpia de cada lloc i el reconeixement de les fronteres naturals – que moltes vegades no coincideixen amb les polítiques- pròpies de cada lloc, a les quals anomeno identitats genuïnes. No potenciar els aspectes identitaris genuïnes ens fa malbé la persona, la societat i el món.

Mireu els anuncis a la premsa. Hi ha una gran proliferació d’anuncis de cursos i de centres que fan creixement personal, teràpies de grup, teràpies d’activació de centres energètics, reiki, kinesiologia, holística, psicoanàlisis, exercicis per a restablir el contacte amb la font de l’energia, obesitat, colesterol, depressions, dolors, reumatisme, trastorns sexual, estrès, ansietat, problemes d’autoestima, dietètica, anorexia, bulimia, katsugen, yuki, ... Totes aquestes disciplines, a part del seu valor intrínsec, formen part d’un conjunt de teràpies que prediquen la identificació amb allò que genuïnament natural. Tanta proliferació de centres de teràpia és símptoma de que la nostra societat està malalta? Tant malament està la nostra societat?

 

I si resulta que la causa dels mals que pateix la nostra societat està precisament en les qüestions identitàries? Les qüestions que determinats poders polítics d’arreu del món no volen reconèixer? Potser fins tot certa mena de terrorisme trobaria la seva solució definitiva i s’afavoriria la veritable pau, que és la pau de la veritat, l’amor i la justícia i s’acabarien les invasions colonials i les guerrejeries (moviments gerrers) d’alliberaments nacionals perquè la identificació genuïnista instauraria un ordre nacional que estaria en harmonia amb quelcom natural i tothom s'hi trobaria bé amb si mateix i en conjunció amb els altres. Aquest quelcom natural pot ser allò que els xinesos en diuen tao; altres en diuen  Ki, Esperit, Energia còsmica, vibracions electromagnètiques i els hinduistes en diuen Prana.

La política identitària ha d’ensenyar que la identificació dels ciutadans s’ha de basar en aspectes culturals relacionats amb principis ideals, valors morals i interessos locals relacionats amb el lloc on hom s’habita, això és el genuïsme que abans en deia vernaclisme. No es poden fer lleis que vagin en contra d’aquesta identificació. Aquest és al meu entendre l’Ideal Nacional Català: la Confederació Universal de les Nacions Genuïnes.

El camí de la sanació, que jo predico, durant anys com a  vernaclisme, ara li dono el nom de genuïnisme. En un món dominats per Estats – monarquies i repúbliques- corruptes i adulteristes, la regeneració passa pel camí del genuïnisme, personal i nacional. Aquesta identificació comporta un equilibri per integració en l’hàbitat natural i és allò que potser necessita la nostra societat.

 

Jordi Salat


Les identitats nacionals genuïnes i l'Ideal nacional Català (1)



[1] En els meus escrits anterior en deia “vernaclitat”

divendres, 2 de desembre del 2022

Les Identitats nacionals genuïnes i l'Ideal Nacional Català (1)

 


La identitats nacionals vernacles o genuïnes 

i l’Ideal Nacional Català (1)

 

 



Bandera vernaclística o genuïnística i nacions vernacles o genuïnes

 El 4 d’Abril del 2007 vaig escriure un article amb el títol de: La qüestió de les Identitats Nacionals Vernacles i el pa català. El pa català feia referència a un text de Francesc Pujols que havia llegit al llibre Concepte General de la Ciència Catalana. 

Aquest mes de Novembre de 2022 el reviso i el refaig canviant el títol vell per un de nou: La identitats nacionals genuïnes i l’Ideal Nacional Català

 

Per quin motiu he fet aquesta adaptació i relectura d’un article que vaig escriure ara fa uns quinze anys? Doncs, perquè una persona que ha llegit el meu llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes editat el 2021, i que ha copsat el què jo vull dir quan parlo de l’Ideal Nacional Català, m’ha aconsellat canviar el mot vernacles pel mot genuïnes.  Quan li he preguntat per quin motiu. M’ha dit que vernacles és un mot arcaic. Això- m’ha dit- fa que molts lectors no acceptin o combreguin amb els teus escrits perquè els semblaran cosa del passat i no copsaran l’actualitat del què estàs dient.  Ho he reflexionat i he recordat que des de fa anys rebo molts correus de persones que s’identifica amb el meu missatge sobre l’Ideal Nacional Català, i em recomanen canviar el mot vernacles per un altre. Quan els pregunto el motiu em diuen perquè al Diccionario Español han posat que les llengües vernacles són les llengües dels esclaus de Roma i en parlen amb un sentit despectiu. Doncs, bé, vaig a fer la prova. Reescric aquest article que vaig fer l’any 2007 i substitueixo el mot vernacles pel mot genuïnes. Es fan vells els mots i perden sentit? Jo crec que no. Cal canviar els mots que han adulterat per a recobrar el sentit original del què es vol dir? Jo crec que no; a mi em sembla que cal reivindicar el sentit original dels mots adulterats. Acabat de reflexionar-hi he decidit però fer la prova i he canviat el mot vernaclisme pel mot genuïnisme. L’escrit que vaig fer fa quinze anys, amb alguns afegits és d’actualitat. Tant actual que a vegades he pensat que el temps no existeix; només és un Instant en moviment; promogut o originat, per dues forces genuïnes. Ara recordo que quelcom  així ja ho deia Zoroastre o Zaratrustra quan parlava d’ Ohrmazd i Ahriman. Avui som a Novembre de 2022

 

ESCRIT FET L’ABRIL DEL 2007 REVISAT I REFET AQUEST 2022

 

En el seu viatge a Marroc (Abril 2006) el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, va anunciar un gir en la política exterior catalana basat en potenciar els aspectes econòmics i deixar de cantó, els aspectes més identitaris i simbòlics. Aquesta línia ha estat seguida posteriorment també en política interior per l'actual Govern de la Generalitat de Catalunya encapçalat per "José" Montilla. Aquesta actitud - el rebuig de les identitats pròpies de cada lloc que també anomeno genuïnes - és una actitud que he observat en diversos polítics, catalans, espanyols, europeus, americans i d'altres. Per què no es vol potenciar els temes identitaris i simbòlics? Què passa amb les qüestions identitàries? Per què no s’hi ha d’entrar? Potser que els polítics no volen entrar en la dialèctica identitària a causa de que els votants estan dividits per la seva identificació. A Catalunya, per extensió als Països Catalans o regnes de la Corona d’Aragó, n’hi ha que es senten espanyols i n’hi ha que es senten catalans. A tot el món s'observa un renaixement del nacionalisme genuïnista o indigenista que queda escindit entre autoctonistes i forasteristes. A Irlanda entre irlandesos i britànics o anglòfons. A Ucraïna entre ucraïnesos i soviètics russòfons. A Occitània entre occitans (llengua d'oc) i francesos ( llengua d'oil). A Euskal Herria entre euskalduns (llengua euskera) i espanyols (llengua castellana). La llista de nacions genuïnes podria fer-se molt més llarga. A la premsa he llegit referències a Caledònia, Escòcia, Geòrgia, Llombardia, Galícia, Còrsega, .....

 

Totes aquestes voluntats democràtiques de caràcter autòcton o genuí estan sotmeses a un Marc Legal o Constitució que les condiciona, i a un medi social advers compost per una població transplantada amb caràcter hostil i adversària, Marc Legal que comporta una determinada mentalitat i concepció cultural adúltera i antinatural feta a mida i conveniència dels poders dominadors. Es tracta d'un fenomen internacional. Pel que fa referència a les poblacions trasplantades o desterrades amb caràcter alienador i desnaturalitzador em pregunto: quin nom té aquest fenomen de migracions amb caràcter desnaturalitzador o alienador? Quines són les conseqüències social i culturals? És un fenomen  característic dels poders imperialistes? És un fenomen que es fa present en  els diversos sistemes polítics tant monarquies com a repúbliques? Ens hauríem de preguntar: Qui vol dominar aquestes nacions políticament amb la cultura i llengües que manifesten originalment com a emanacions genuïnes? D’on surten aquestes emanacions? Hi ha un "poder" que opera a nivell terrenal abastant tot el planeta Terra? Potser també opera a un nivell còsmic interplanetari? Cal identificar aquest poder malèvol i hostil amb les nacions, llengües i cultures genuïnes. Sense identificar-lo no se'l pot combatre.

 Els polítics han de cercar un discurs que no sigui relacionat amb la identitat per obtenir el vot de tots? Quin és el seu discurs? Un discurs materialista de classe social i un discurs culturalment indefinit per no entrar en qüestions identitàries? No crec que sigui aquest el camí de la pau, l’equitat i la harmonia humanística. Volen sumar a base de negar. Aquesta actitud és una mala política.

Jordi Salat

josalort@hotmail.com


Les identitats nacionals genuïnes i l'Ideal Nacional Català (2)