Les identitats nacionals vernacles o genuïnes
i l'Ideal Nacional Català (2)
Banderes de les nacions genuïnes, bandera vernaclística o genuinística i bandera d'Europa
Catalanistes,
euskaldunistes, andalusistes, galleguistes i d’altres pobles que tenen consciència
nacional genuïna o vernaclística reivindiquen la cultura i la llengua pròpia
del seu territori; la genuïna de la seva terra; la del Genius Loci que hi
reeixia originalment. Així doncs, als que ostenten el Poder, els cal fer
reflexions, no lleis repressives. I, aquest fenomen de testimoniatge que jo
anomeno genuïnista o vernaclista està passant arreu del món. Com se’n diu
d’aquest moviment internacional?
Les
llengües porten el nom de les seves terres no pas la de les mares que han parit
els seus fills. La llengua materna que jo valoro és la de la Mare Terra. Parlar de llengües minoritzades i
minoritàries, o llengües maternes referides a la mare
biològica que ha parit els habitants d'un lloc, és una
trampa. Això s'està demostrant i es pot comprovar pels efectes negatius
que han tingut i tenen les diverses polítiques lingüístiques que han
adoptat aquesta nomenclatura.
Observeu-ho,
parlem de llengua: catalana, eukalduna, gallega, castellana,
asturlleonesa, escocesa, irlandesa, bretona, occitana, ...
Aquestes nacions genuïnes o vernacles formen part d’un gran
moviment regenerador i holístic; són part d’un Tot i el Tot és en elles perquè
en són part. A les llengües vernacles o genuïnes jo també les anomeno llengües
holístiques. Fa molts anys que parlo de l’ ecolingüisme i l’econacionalisme com
a Marc Referencial quan m'hi refereixo.
Sotmesos, aquests nacionalismes genuïns o
vernacles, i les seves llengües naturals pròpies al constitucionalisme
dels estats que els sotmeten amb les seves lleis alienants, i per tant, no
genuïnes, aleshores deixen de ser part del Tot.
L’espanyolisme desnaturalitzador vol destruir la seva genuïtat amb la seva espanyatització?[1]
Els andalusos, poso per cas, són espanyols o bé són
espanyolitzats? Blas Infante, el pare de la pàtria andalusa, a l’escut d’
Andalusia hi va ficar Por Iberia no hi va ficar Por
España. Això té un significat molt important són identitarietats que
cal estudiar i analitzar a fons i fer-ho amb criteri genuí. I si parlem de: els
catalans, euskalduns, gallecs i asturlleonesos, són espanyols o són
espanyatitzats, això vol dir, convertits en espanyols pel fet d’haver estar
ficats dins el Marc Referencial que es coneix com a Espanya? Ens han adulterat
la Realitat? Ens han manipulat la Història? Ens han manipulat la identitat
fent-nos creure que som allò que no som?
Entre aquells que no volen analitzar-les, n’hi
ha que no ho volen fer perquè tenen por de perdre privilegis quan es
descobreixi que hi ha identificacions amb entitats estatals que són buides i
sense creativitat; perquè en realitat no són identitats, només són lleis
doctrinàries o consignes convencionals que ens fan esclaus i ignorants més que
no pas ciutadans i persones humanes amb personalitat i caràcter.
Que tothom confongui l’espanyolisme amb el
castellanisme com una identitat , com
a denominador comú, beneficia uns
interessos, que ténen un marc legal, però això no vol dir que siguin justos ni
veritables. Hi ha, malgrat això, qui ho vol fer creure i no accepta altra
realitat identitària. El problema que
comporta aquesta actitud de no afrontar la qüestió identitària és que moltes
persones no poden realitzar-se a nivell personal, i malgrat tenir moltes coses
materials es senten buits.
Els éssers humans
han de ser qui realment són no allò que els imposa o deixa ser gens - mot que
vol dir original en grec- es a dir: ser genuïns. Ser
genuïns i no deixar-se alienar per
cap marc legal condicionador o
anorreador, adulteris i alienador tirànic ja sigui brutalment repressiu o
legalment constitucional. La llei o la constitució s'ha de fer per a servir als
éssers humans no els éssers humans a la llei o la constitució. Això que acabo
de dir és totalment cristià. Això ho tenen present molts cristians
espiritualistes però no ho tenen present alguns poders religiosos dogmàtics de
castes que s’han fet dins de la Cúria i que s’han apropiat del poder i
l’autoritat com ho fan al llarg de tots
el cicles històrics el falsos profetes enganyant al poble amb l’adulteració
de la fe religiosa. Com és doncs - em pregunto a vegades, quan
escolto alguns discursos de capellans i bisbes que es confessen catòlics
espanyolistes - que no ho prediquen ?
“No només de pa viu l’ésser humà” – vella
ensenyança cristiana que alguns polítics i catòlics espanyolistes ignoren per
no entrar en qüestions que justifiquin identitats nacionals diferents de la
castellana, que ells consideren única espanyola, o altres identitats que queden
desvirtuades perquè només les accepten castellanitzades, com són la gallega, la
catalana, la basca i en certa manera l’andalusa, l’astur-lleonesa, la canària i
aragonesa.
Potenciar els aspectes econòmics, atipa però
no fa sentir ple. Es cert que s’ha de prioritzar els béns materials quan hi ha
misèria i pobresa, però no s’ha de negar, menysprear ni reprimir la identitarietat pròpia de cada lloc i el
reconeixement de les fronteres naturals – que moltes vegades no coincideixen
amb les polítiques- pròpies de cada lloc, a les quals anomeno identitats
genuïnes. No potenciar els aspectes identitaris genuïnes ens fa malbé
la persona, la societat i el món.
Mireu els anuncis a la premsa. Hi ha una gran
proliferació d’anuncis de cursos i de centres que fan creixement personal,
teràpies de grup, teràpies d’activació de centres energètics, reiki, kinesiologia,
holística, psicoanàlisis, exercicis per a restablir el contacte amb la font de
l’energia, obesitat, colesterol, depressions, dolors, reumatisme, trastorns
sexual, estrès, ansietat, problemes d’autoestima, dietètica, anorexia, bulimia,
katsugen, yuki, ... Totes aquestes disciplines, a part del seu valor intrínsec,
formen part d’un conjunt de teràpies que prediquen la identificació amb allò
que genuïnament natural. Tanta
proliferació de centres de teràpia és símptoma de que la nostra societat està malalta?
Tant malament està la nostra societat?
I si resulta que la causa dels
mals que pateix la nostra societat està precisament en les qüestions
identitàries? Les qüestions que determinats poders polítics d’arreu del món no
volen reconèixer? Potser fins tot certa mena de terrorisme trobaria la seva
solució definitiva i s’afavoriria la veritable pau, que és la pau de la
veritat, l’amor i la justícia i s’acabarien les invasions colonials i les guerrejeries (moviments gerrers)
d’alliberaments nacionals perquè la
identificació genuïnista instauraria un ordre nacional que estaria en harmonia
amb quelcom natural i tothom s'hi trobaria bé amb si mateix i en conjunció amb
els altres. Aquest quelcom natural pot ser allò que els xinesos en diuen tao; altres en diuen Ki,
Esperit, Energia còsmica, vibracions electromagnètiques i els hinduistes en
diuen Prana.
La
política identitària ha d’ensenyar que la identificació dels ciutadans s’ha de
basar en aspectes culturals relacionats amb principis ideals, valors morals i
interessos locals relacionats amb el lloc on hom s’habita, això és el genuïsme que abans en deia vernaclisme. No
es poden fer lleis que vagin en contra d’aquesta identificació. Aquest és al meu
entendre l’Ideal Nacional Català: la Confederació Universal de les Nacions
Genuïnes.
El camí de la sanació, que jo predico, durant
anys com a vernaclisme, ara li dono
el nom de genuïnisme. En un món dominats per Estats – monarquies i
repúbliques- corruptes i adulteristes, la regeneració passa pel camí del genuïnisme,
personal i nacional. Aquesta identificació comporta
un equilibri per integració en l’hàbitat natural i és allò que
potser necessita la nostra societat.
Jordi Salat
Les identitats nacionals genuïnes i l'Ideal nacional Català (1)
