dilluns, 21 d’abril del 2025

Llengua, cultura, política i nació amb criteri vernaclístic

 

Llengua, cultura, política i nació 

amb criteri vernaclístic

El Marc Referencial per la llibertat i sobirania de "les nacions naturals" 

Vindrà un dia que el Pirineu regnarà i la corona serà de la dinastia bel·lònida occitano-catalana-aragonesa


Jo no sé quan, pro vindrà un dia
que el Pirineu regnarà! (Joan Maragall)



Les llengües i les nacions vernacles, el seu esperit,  la seva identificació, el seu pensament, la seva voluntat, els seus drets nacionals, la seva llibertat i la seva unitat holística que vol dir confederalista o conjunta (l'harmonia holística de les particularitats, que és diferent de la unitat imperialista genocida i alienadora)

A tot el món s’observa un renaixement del nacionalisme vernacle o indigenista que queda escindit entre autoctonistes i forasteristes. A Catalunya entre catalans autòctons i espanyols castellanòfons o castellanistes. A Irlanda, entre irlandesos i britànics o anglòfons. A Ucraïna entre ucraïnesos i soviètics russòfons. A Occitània entre occitans (llengua d’oc) i francesos (llengua d’oil). A Euskal Herria entre euskalduns (llengua euskera) i espanyols (llengua castellana). La llista de nacions genuïnes – naturals o vernaclístiques- podria fer-se molt més llarga. A la premsa he llegit referències a Caledònia, Escòcia, Geòrgia, Llombardia, Galícia, Còrsega, Hawai …

Totes aquestes voluntats democràtiques de caràcter autòcton o genuí  o vernaclístiques estan sotmeses a un marc legal o Constitució  Estat de caràcter imperialista – alienista i depredador- que les condiciona. També a un medi social advers compost per una població trasplantada amb caràcter hostil i adversària, marc legal que comporta una determinada mentalitat i concepció cultural adúltera i antinatural feta a mida i conveniència dels poders dominadors.

Es tracta d’un fenomen internacional. Pel que respecta a les poblacions trasplantades o desterrades amb caràcter alienador i desnaturalitzador em pregunto: quin nom té aquest fenomen de migracions amb caràcter desnaturalitzador o alienador? 

Quines són les conseqüències socials i culturals? És un fenomen característic dels poders imperialistes? És un fenomen que es fa present en els diversos sistemes polítics tant a monarquies com a repúbliques?

Ens hauríem de preguntar: qui vol dominar aquestes nacions políticament amb la cultura i llengües que manifesten originalment com a emanacions genuïnes? D’on surten aquestes emanacions? Hi ha un “poder” que opera a escala terrenal abastant tot el planeta Terra? 

Potser també opera a un nivell còsmic interplanetari? Cal identificar aquest poder malèvol i hostil amb les nacions, llengües i cultures genuïnes. Sense identificar-lo no se’l pot combatre.

Els polítics han de cercar un discurs que no estigui relacionat amb la identitat per obtenir el vot de tots? Quin és el seu discurs? 

Un discurs materialista de classe social i un discurs culturalment indefinit per no entrar en qüestions identitàries? 

No crec que sigui aquest el camí de la pau, l’equitat i l’harmonia humanística. Volen sumar a còpia de negar. Aquesta actitud és una mala política.

 VERNACLISME I  INTEL·LIGÈNCIA  ARTIFICIAL


VIA VERNACLÍSTICA I INDEPENDÈNCIA  I REEXIMENT ESPERIT NACIONAL 


Jordi Salat (Escrit  any 2023)

josalort@hotmail.com

Nota:

Glossa de Joan Maragall

¡jo no sé quan, pro vindrà un dia
que el Pirineu regnarà! 



TRADUCCIÓ A L'HONGARÈS FETA AMB  I.A.

TRADUCCIÓ D'AQUEST ESCRIT DEL CATALÀ  A L'HONGARÈS

dijous, 13 de març del 2025

Entrevista a Ràdio Ciutat de Badalona a Jordi Salat "Vernaclística i identitat original"

 

"Vernaclística i identitat original"

Llengua, Pensament i Societat

Entrevista  feta per la periodista Anna Clarà a Ràdio Ciutat de Badalona 

Identitat i  identificació amb criteri vernaclista en el sentit d'original del territori

 

ÀUDIO

Jordi Salat

josalort@hotmail.com






diumenge, 2 de febrer del 2025

Càtars i Catarisme. Història i Pensament

 

Càtars i Catarisme. Història i Pensament



Càtars i Catarisme. Història i Pensament. Qui eren els càtars. On van viure. Quina llengua parlaven. Quin era el seu pensament. Quina diferència hi ha entre cristians arrians i catòlics constantinians o niceanians. Quina relació hi ha entre el pensament dels càtars i el llibre de la Revelació o Apocalipsi de Sant Joan. Perquè el seu referent és el colom. Quina relació té Catalunya i els regnes de la Corona d'Aragó amb el catarisme. Quina relació tenen les verges negres amb el catarisme.

Veure el video

Càtars i Catarisme. Història i Pensament



Jordi Salat

josalort@hotmail.com 

Sòcrates i el concepte de llengua 1(2) Vernaclea o Convencional

 

EL CONCEPTE DE LLENGUA SEGONS SÒCRATES 1(2)


Vernaclea o Convencional. Sòcrates no parla de llengües maternes o minoritàries.




 

Les llengües són un conjunt de signes i sons que tenen caràcter natural o convencional. Natural en el sentit  d’autòctona o vernacla i  convencional en el sentit d’ artificial.


Sòcrates, filòsof grec nascut a Atenes l’any 470 aC, ens parla en un dels seus llibres del diàleg mantingut entre Hermògens i Cràtil sobre el tema de la llengua i exposa les seves argumentacions.  

 

Hermògens, opina que les paraules tenen un significat convencional. L’ús social és el que fa una llengua. Aquest concepte no comporta cap sentit espiritual.


Cràtil, opina que les paraules tenen un significat natural, amb això vol dir, relacionat amb la naturalesa. Un significat en sí mateixes; "per sé" o "en relació amb l’Ésser o Alè Creador" , “Déu” o la “Divinitat”. Aquest concepte comporta un sentit espiritual.


L’opinió de Cràtil està en sintonia amb el concepte de llengua que tenia el Ramon Llull, el filòsof català, quan ens diu:


«Déu va dividir la paraula de l’home en distintes llengües, cadascuna amb els seus propis caràcters d’escriptura, amb el seu propi ordre, número i figura, ordenats, no a l’atzar o a voluntat de l’home, sinó conforme a la disposició harmònica dels cossos celestes»[1]


I també està en sintonia amb el concepte de llengua que tenien els cristians autèntics atès que segons llegim a la Bíblia, Jesucrist també va deixar ensenyat que “els cristians serien identificats perquè, l’Esperit Sant els infondria el do de llengües i parlarien amb la llengua natural, vernacla o pròpia de cada lloc”. L’Església celebra aquesta ensenyança el dia de Pentecosta. El vernaclisme va ser reconegut novament en el Concili Vaticà II l’any 1965.


La càbala  diu que la llengua és un eina que ens posa en contacte amb l’Alè Creador, està determinada per unes lleis matemàtiques i unes vibracions.

 

La física quàntica ens diu que la Matèria és una ona amb una determinada vibració que col·lapsa. La paraula, és també essencialment una ona amb una determinada vibració en consonància amb el món, el lloc i  la matèria del lloc on es parla. Aquest concepte ens permet parlar de llengües geogràfiques o d’ ecolingüísme.

 

El primer acte de la Creació, després del pensament, va ser la pronunciació d’una paraula. “Déu ens diuen els cristians, especialment els gnòstics, és la Paraula.


El pensament d’ Hermògens encaixa amb el pensament dels universalistes  imperials que prediquen una llengua única per a tota la humanitat, construïda de forma convencional.

 

El pensament de Cràtil encaixa amb el pensament de Plató, segons el qual, les paraules tenen el seu origen en el món de les idees i valora les llengües territorials, naturals o vernacles pròpies de cada lloc. Les anomena autòctones. Cràtil  exposa el concepte de les llengües genuïnes i pròpies de cada lloc que donen testimoni de l’Alè Creador.  Aquesta és la concepció lingüística de la cultura vernaclística i del nacionalisme vernaclístic.

 

Sòcrates ens dóna arguments per escollir la llengua que hem de parlar si volem ser com hem de ser, i estar en sintonia amb l’esperit o alè del lloc on habitem. També ens dóna arguments per a obrir un diàleg i parlar sobre què és la cultura. Quina és la diferència entre la cultura de llengües vernacles o genuïnes i la cultura de llengües convencionals?


Continuarà.....


Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Escrit  el 2010. Revisat Febrer de 2025

 



[1] E. C. Agrippa en el llibre "De Occulta Philosofia, De vanitate scientarum, Declamatio, In Artem Breuem Raimundi Lulii commentaria et Tabula abbreuiata, Orationes et Epistolae" Capítol LXXIV Correspondència de les lletres amb els signes celestes.

 

dijous, 17 d’octubre del 2024

Les quatre columnes, una història silenciada i adulterada

 

El simbolisme religiós de les 4 columnes  relacionat amb la cultura hel·lenística i fenícia que ha sigut amagat i presentat de forma adúltera



Us convido a escoltar la conferència sobre les 4 columnes de Montjuïc ( Barcelona. Catalunya) que van ser enderrocades  per uns espanyolistes catòlics constantinians i restituïdes de forma adúltera  per uns catalans ateus   


Les quatre columnes de Montjuïc de Barcelona









Jordi Salat

josalort@hotmail.com



dimarts, 20 d’agost del 2024

Conferència "Colón, Colombo, Colom: Identitat, Política, Pensament"

 


Visió inèdita de la vida de Cristòfor Colom: 
terciari franciscà, cristià santjoanista, autor del Llibre de les Profecies on es considera a sí mateix com un Messies  
i Virrei dels regnes de la Corona Bel·lònida d'Aragó, 
regnes on es parlava occità, basc, català i les seves variants dialectals.



dilluns, 12 d’agost del 2024

La Verge Negra de Montserrat "La Moreneta" Icona nacional (subtitulada en anglès)

 

La Moreneta


La mà del déu anomenat  Sabaci



una verge negra que es pot relacionar amb la deessa Isis i la deessa Nut

icona nacional catalana i dels regnes de la Corona  bel·lònida d'Aragó, símbol i referent d'un Marc Referencial  que focalitza en el factor espiritual  la força i la substància per  a la formació de la persona i la construcció de la Realitat Nacional

subtitulat en anglès

La Verge Negra de la muntanya de Montserrat (Catalunya)


Enllaç a pàgina del blog del que s'ha  traduït  l' 1/3. Resten pendents de traduir el 2/3 i el 3/3

Les Verges Negres, origen, significat i símbol

INFORMACIONS COMPLEMENTÀRIES

Isis

Nut

Déu Sabaci

Jordi Salat

josalort@hotmail.com


dimecres, 10 de juliol del 2024

Cristòfor Colom i un escut amb els quatre pals





 Quina relació té Cristòfor Colom amb aquest escut?

En parlarem...

Us convido a venir a la conferència el proper 18 de Juliol al Reial Cercle Artístic de Barcelona, carrer Arcs, 5 final Portal de l'Àngel prop de la Catedral



Moltes gràcies a tothom per la vostra assistència




divendres, 14 de juny del 2024

Occitània, Catalunya, Aragó: Sant Roch

 Occitània, Catalunya i Aragó




Sant Roch era occità nascut a Montpeller, en occità Montpelhièr. La seva vernacla és el provençal occità. La ciutat on va néixer Jaume I rei dels regnes de la Corona d'Aragó. Van treure la "h" per desoccitanitzar el mot. Ara li diuen Roc. En castellà Roque. El mot Roig és derivat de Roch.



San Roque a diversos municipis de la Península Ibèrica relacionats amb Occitània, Catalunya i altres regnes  bel·lònides de la Corona d'Aragó, i les seves llengües: occità, navarrès o basc i català, abans que s'hi parlés castellà que va ser en el segle XVI anys després que  Isabel de Castilla  s'hagués casat amb Ferran II dels regnes bel·lònides d'Aragó.




Jordi Salat
josalort@hotmail.com


Notes:




dissabte, 8 de juny del 2024

La mà de Sabaci. Una imatge val més que mil paraules: mira, pensa, reflexiona...

Desperta

Mira


La mà de Sabaci

Sabaci

Σαβάτιος (el)

Divinitat grega, d’origen frigi i fenici.

Fill de Persèfone per obra de Zeus, de qui rep el símbol de la serp i el colom. El seu culte, popular i assimilat al de Dionís, era esotèric, i el ritu d’iniciació comprenia una mort i una resurrecció i la unió simbòlica amb Déu. Fou venerat a Roma al s II aC.



La mà del nen de la Verge Negra de "Nostra Senyora" de Montserrat


Icona de la verge Negra "Nostra Senyora" de Montserrat



Relíquia Museu de Barbastre.   


Mà de l'església de Sant Pere de Barbaruèns ( Osca. Aragó) Es diu també que era la mà de Sant Joan i es relaciona amb el Llibre de l'Apocalipsi o de la Revelació propi de la Tradició cristiana Johanita que era la que seguien els càtars perseguida pels catòlics niceanians.


Pensa


La mà de Crist en el Pantocràtor



La mà al monestir benedictí de Sant Pau del Camp a Barcelona




Escolta’t

Reflexiona

Si el Pantocràtor té simbolisme hel·lenista i no seria correcte dir-ne "art hel·lènic" més que no pas "art romànic"? No seria més correcte parlar de "hel·lenocristianisme" més que no pas de "judeocristianisme"?

Entén-ho

Identifica-t’hi

Dóna’n testimoni

Salva’t

El déu Sabaci també està relacionat amb "el colom" referent propi del dia de Pentecostès  i el do de llengües que infon l'Esperit Sant segons l'evangeli cristià.  En parlaré en un altre escrit.


Déu Sabaci




Jordi Salat

josalort@hotmail.com


Nota:

El culte al déu zodiacalista Sabaci pot tenir alguna relació amb el regne de la reina de Saba?

Reina de Saba






dimecres, 22 de maig del 2024

Conferència i Ressenya del llibre VERNACLÍSTICA 4ª Edició 2024

 

Llibre “ Vernaclística”




1
Comprar llibre a Amazon


2
Comprar llibre en paper i fotos en color
per correu postal contra reembossament correu certificat
20 euros + 8 euros = 28 euros 
demanar a : josalort@hotmail.com 





RESSENYA

Els utopians aprenen les ciències en la seva pròpia llengua o vernacla, que és rica, harmoniosa i fidel intèrpret del pensament. (Utopia, de Tomàs More.

 Citat per en Jordi Salat a Vernaclística.


 Deia en Jordi Salat en una piulada del 18/5/2024: La mentalitat vernaclística farà que Catalunya i l'ideal genuí dels regnes de la Corona d'Aragó liderin el ressorgiment i reeiximent de les nacions naturals, originals o genuïnes a nivell internacional. El camí és la Via Vernaclística.

Jo no sé si això que afirma en Jordi Salat serà exactament així o no, però sí que crec que la Vernaclística és una filosofia que haurà de formar part del futur que volem millor per a la Nació Catalana i per a tota la Humanitat. Segurament, en aquest horitzó, els marcs de pensament de referència que ens serviran de guia, ja no seran una doctrina única contra la resta, com fins ara, dins d'un joc de sistemes de dogmes tancats i excloents tots ells, sinó que més aviat se semblaran a una constel·lació de fonts filosòfiques diverses que sumaran en una mateixa direcció alliberadora, i on el Genius Loci (l'Esperit del Lloc) de cada poble esdevindrà la veritable base d'una autèntica interculturalitat planetària. I en aquest projecte d'alliberament de les nacions i dels pobles, penso que la Vernaclística haurà d'ocupar un lloc ben destacat perquè explica com haurien de ser les coses si no volem destruir la saviesa i el patrimoni cultural acumulat de l'espècie humana. En aquest propòsit, el llibre d'en Jordi Salat esdevé una proposta imprescindible, perquè el nucli principal de la seva reflexió, quan l'has llegit, ja no es pot obviar. 

En aquest viatge que ens proposa en Salat, podràs acompanyar-lo fins més lluny o quedar-te més a prop, però si veritablement somnies la llibertat de tots els pobles i cultures del món, et serà impossible no desitjar-li sort. 

Com a catalans, es fa inevitable relacionar el treball d'en Salat amb la reflexió de per què del resultat decebedor del procés independentista que va culminar amb el Referèndum d'Autodeterminació de l'1 d'octubre de 2017. Avui sabem que mentre suposadament avançàvem cap a la restitució de la llibertat de la Catalunya ocupada al sud dels Pirineus, ens anàvem buidant de contingut nacional, cultural i lingüístic. Paradoxalment, com més ens apropàvem a la independència, menys catalans érem. Així que la repressió aclaparadora exercida per Espanya ha acabat sent com l'aigua que cau en terreny mullat, aigualit per nosaltres mateixos en autodiluir-nos en una nació irreconeixible i sense ànima, en un no res de nació mentre, contradictòriament, reivindicàvem la independència per una comunitat nacional inexistent. 

I és aquí on la Vernaclística d'en Jordi Salat ens obre un horitzó d'esperança per reconstruir-nos com a poble in extremis, just la nit abans de desaparèixer per sempre. Ens omple de llum i de raons per retornar als orígens, en contemplar la cultura de cada lloc com el fet més natural d'imaginar una Humanitat a la mida humana. Ens recorda que la llengua vernacla de cada terra, és molt més que una eina de comunicació: és un sistema cultural i de pensament propi i singular, un instrument lligat a l'hàbitat i la natura, des d'on emergeix la nostra creativitat i a partir d'on s'ha construït el progrés de la Humanitat (i on fins i tot la física quàntica té coses a explicar). Perquè on regnen les llengües vernacles, on es pot expressar el Genius Loci dels pobles, hi ha llibertat creativa, però allà on les cultures vernacles han estat ofegades i uniformitzades, llavors parlem d'una altra cosa. De submissió i esclavitud. 

Però per reconstruir-nos nacionalment, cal saber qui som, d'on venim i on anem. I per fer això, el llibre Vernaclística ens torna a oferir un full de ruta essencial, holístic, en què la part és en el Tot i el Tot és la part. Perquè el vernaclisme ens permet guiar-nos en el redescobriment de qui som, és a dir, del nostre ésser català. D'una manera de ser, de pensar, de fer pròpia, amb un Genius Loci i un esperit singular oposat a l'esperit imperialista que ha construït Espanya a costa de destruir les nacions ocupades per Castella. 

Ara bé, la recuperació de qui som i d'on venim que ens proposa en Salat, va molt més enllà d'una descoberta del coneixement. És també una reapropiació de la nostra autoestima robada, un acte d'amor cap a nosaltres mateixos en tant que poble històric, distint i distingible. És una invitació a tornar a ser una nació lluminosa i influent en el context internacional, no des de la lògica de la guerra, sinó de la pau. Des del pensament científic i filosòfic que podem aportar en tant que catalans inspirats per Ramon Llull, Francesc Pujols, Alexandre Deulofeu, Jacint Verdaguer, Puig i Cadafalch, Josep Trueta, Antoni Gaudí i tants altres. 

Tanmateix, el viatge apassionant cap al passat que ens suggereix el vernaclisme, no té un destí pròxim. Sempre s'hi pot anar més lluny, com el Viatge a Ítaca d'en Kavafis musicat per en Lluís Llach, un dels cantautors preferits de l'autor. Perquè en l'exploració del nostre passat i en la recuperació d'un recorregut cultural històric i coherent de la manera de fer dels catalans, basada en la llibertat, la justícia i en l'ús dels camins de la raó i el seny, el fil conductor que lliga la Nació Catalana amb la cultura dels occitans, els càtars, els cristians arrians, el zodiacalisme, l'hel·lenisme, els bel·lònides, els baalites, etc., no és cap anècdota. Ans al contrari, endinsar-nos en aquest túnel esborrat del temps pel qual ha transitat i resistit la nació, per en Salat esdevé una obligació si volem copsar l'Esperit Català autèntic (originari) i conèixer quina és la nostra missió al món. 

I, efectivament, Vernaclística és un exercici de recuperació de l'autoestima en un trajecte que ens durà fins on estiguem disposats a arribar, desafiant els nostre propis prejudicis d'autoodi cultural imposats per una colonització mental indiscutible, fruit de segles d'ocupació violenta. Perquè, justament, Vernaclística connecta la recuperació de la nostra identitat nacional, la manera pròpia de ser catalans, amb els lligams que aquesta comunitat humana hem teixit des de bon començament amb valors universals nuclears que després s'han continuat expressant i reproduint al llarg dels segles a través de la nació cultural dels catalans. Des del simbolisme dels quatre elements de la natura a les quatre barres o pals de la senyera (terra, mar, aire i foc) sobre fons daurat (el Punt Vernal, el sol creador, l'apocalipsi entesa com a revelació o naixement), fins al constitucionalisme confederal dels catalans, gairebé únic al món i expressió d'una forma d'organització humana basada en el pacte equitatiu i el respecte a la llibertat (vernaclística) de l'altre. I entremig, a manera de pega indestructible, la recuperació de la tríada Veritat-Bondat-Bellesa com a guia humana de principis immutables que defineix l'esperit universal d'un poble. 

I sobre el cap a on anem, què? Doncs sobre la nostra missió espiritual en el futur planetari, en Jordi Salat ens trasllada a la solució final apel·lant a allò que és científic i natural i cau pel seu propi pes: el respecte (nacionalisme) vernaclístic que els catalans desitgem per a nosaltres és, en coherència amb la nostra manera confederal de fer, el mateix que reclamen per a la resta dels pobles de la Terra: un nou ordre vernaclístic mundial. Això és, una confederació universal de nacions vernacles. 

I si algú encara no en té prou per animar-se a pujar aquesta escala cap a un enteniment alliberador, que sàpiga que això va de debò i que en el cim tenim plantat un arbre i una bandera.

 

L'avi Miquel

@lavimiquel1714

Llibre Nosaltres els Catalans Lliures escrit per l'Avi Miquel 



dimarts, 21 de maig del 2024

Les verges negres, origen, significat i símbol

 Les verges negres, el seu veritable significat





Referent Català, referent dels regnes  bel·lònides de la Corona d'Aragó  amb arrels a Occitània i referent cultural Europeu amb arrels hel·lenistes

1

Les verges negres, origen, significat i símbol

2

Les verges negres, origen, significat i símbol

 3

Les verges negres, origen, significat i símbol

4

Micro Obert. Preguntes dels oients i respostes


Àudio

Nigra Sum de Pau Casals

Escolania del monestir de Santa Maria de Montserrat