Qui és el "Papa" de la Mitja Lluna, entès com a Líder Espiritual?

 

Imam Khomeini

1979

El seyyed [1]Ruhol·lah Khomeini (Persa: روح‌الله خمینی), àmpliament conegut com l'aiatol·là Khomeini ( 17 de maig del 1900 –  3 de juny del 1989), fou un clergue xiïta iranià i el dirigent espiritual de la revolució islàmica iraniana de 1979 que derrocà la monarquia de Mohamad Reza Pahlavi el darrer  Xa de Pèrsia.

Khomeini, considerat un dirigent espiritual per molts musulmans xiïtes, va governar l'Iran des del triomf de la revolució el 1979 fins a la seva mort el 1989. A l'Iran, oficialment hom denomina Khomeini imam més que no pas aiatol·là, cosa que també fan els seus seguidors. El 1979 la revista Time Magazine va nomenar-lo  l’Home de l’Any.

A partir d’aquell moment d’islam  va fer una eclosió i s’ha escampat per tot el món

1978

Malaquies (Armagh, Irlanda, 1094- Claravall, 1148), la llengua vernacla gaèlic  Máel Maedóc. Malaquies significa «àngel del Senyor»

Se li atribueix una llista  de papes relacionats a Llibre de les Profecies, un text apòcrif  de la darreria del segle xvi que revelaria les identitats dels papes fins al final dels temps. 

"Profecia de Sant Malaquies" és un dels textos més misteriosos i fascinants que ha circulat entre els creients i els escèptics durant segles. Una de les profecies fa referència al Papa de la Mitja Lluna.

Pel que fa a la "profecia sobre el Papa de la Mitja Lluna" va dir que aquest es faria present l’any 1978

Coincidència entre la data de la profecia de Sant Malaquies i l’esclat de l’Imám  Khomeini com a líder espiritual?

També va dir que el Papa anterior seria el de Flors Florum i va coincidir amb l’època de la cultura hippy en temps del Concili Vaticà I que va posar en valor les llengües vernacles.

També va dir que el posterior seria anomenat el "De Laboris Solis". I també en parlaré. Podria ser un papa zodiacaliste com l'occità Silvestre II l'any 1.000, monjo del monestir de Santa Maria de Ripoll?

Avui li he fet unes preguntes a la IA i m'ha donat unes respostes molt interessants relacionades amb el vernaclisme i l'Apocalipsi de Sant Joan que està relacionat amb  el cristianisme hel·lenista de l'art romànic català.

Reflexiono sobre aquestes “coincidències”.

Potser hauríem de dir “evidències”.

Escolteu, llegiu i reflexioneu....

2

Què diu la Intel·ligència Artificial?

Quan li he preguntat sobre la possible interpretació del Imam Khomeini com a líder espiritual  en relació a la profecia de Sant Malaquies per l'any 1978, GPT m'ha dit això:

De la mitja lluna: la revolució islàmica de 1979

El 1979 amb el retorn de l’aiatol·là Khomeini i l’establiment d’una república islàmica teocràtica.

El lema De medietate lunae encaixa de manera inquietant amb aquest fet:

·       La mitja lluna és símbol universal de l’Islam.

·       La revolució islàmica marca un retorn de l’autoritat religiosa a l’escena política mundial.

·       El rahbar, guia suprem de la nova teocràcia, assumeix un paper anàleg a un papa, però dins l’òrbita islàmica i xiïta.

Més que identificar només un papa, el lema s’obre a una lectura universal: l’any de la mitja lluna no només clou un papat, sinó que inaugura un nou eix religiós mundial.

3

Què diu la Intel·ligència Artificial del proper "Papa"

 DE LABORIS SOLIS?

 Va posar dates Sant Malaquies a la seva llista de Papes? La resposta és, no. Les dates assignades als Papes ho han ficat autoritats catòliques posteriors en funció dels papes que anaven nomenant ells.

Per tant, considero correcta la resposta que ha donat la IA:

"Més que identificar només un papa, el lema s’obre a una lectura universal: l’any de la mitja lluna no només clou un papat, sinó que inaugura un nou eix religiós mundial"

Hem d'observar els líders espirituals a escala mundial no solsament dins de l'Església Catòlica de Roma i els seus "papes".

Llista de líders espirituals de Sant Malaquies. No hi ha dates.

Observar les evidències ajuda el Seny a discernir què es veritat i què és falsedat. 

Faré una interpretació personal i amb IA dels moment històrics, posterior a De la medietate lunae, que és el De labore Solis (època que relaciono amb la cultura de llengua catalana i occitana, la seva  l'arrel hel·lenística i santjoanista  pròpia  del llibre de la Revelació  o Apocalipsi). 

També  escriuré sobre l'anterior època que és De Flors Florum la qual va coincidir amb l'època dels hippies, el Concili Vaticà II i l'òpera rock Jesu Chist Superstar.

DE LABORE SOLIS

 Continuarà...

 

Jordi Salat

---

[1] Sàyyid (àrab سيد, sayyid; en plural سادة, sāda) és un mot àrab que literalment significa ‘senyor’. En el món àrab es fa servir amb una connotació de respecte referint-se a les persones importants, com al  Magrib, on se'ls diu sidi (una contracció de sayyidi, que vol dir “el meu senyor, senyor meu, monsenyor”). N'és un altre exemple el sobrenom de Rodrigo Díaz de Vivar,  el Cid, un famós cavaller del segle XI; el seu sobrenom deriva d'as-sàyyid, que vol dir “el senyor”. As-sàyyid es fa servir també com a títol o com a forma per adreçar-se a un príncep. Sàyyid també s'empra com a epítets de Crist, anomenat as-Sàyyid  “el Senyor” i de la Verge Maria, as-Sàyyida  “la Senyora”.

 

Ruta de Sant Anastasi. Arbre de Sant Anastasi. Ramon Llull. Francesc Pujols

L'ARBRE DE SANT ANASTASI

 L'Arbre de Sant Anastasi és un projecte dins la Ruta de Sant Anastasi, que va de Lleida - ciutat on va néixer-, fins a Badalona - ciutat on va morir martiritzat pels romans-,  que consisteix en el següent:

Plantar un ametller als Parc del Camps Elisis de Lleida i un altre ametller  al Parc de Can Soley de Badalona, en memòria de la llegenda de Sant Anastasi  de la que es va fer ressò Joan Amades la qual ens diu que al lloc de  Badalona on va morir  martiritzat Sant Anastasi, hi va néixer un ametller. Per aquest motiu hem pensat recuperar l'ametller com a Arbre de sant Anastasi. 

Atès que despès del martiri de sant Anastasi el seu cap va rodolar fins a aturar-se als peus d’un ametller sec, que va florir immediatament com a senyal diví. aquest miracle ha quedat reflectit en versos populars, com ara:

«Sant Anastasi,
el màrtir beneït,
amb la sang que va vessar
l’ametller va fer florir.»

 En alguns pobles de Catalunya es canta:

«Florit ha l’ametller
al pas del sant patró,
amb la seva sang vermella
el camp s’ha tornat blau.
Anastasi, roser florit,
doneu-nos pau i bon profit!»

Cada any el dia  11 de Maig, festa de Sant Anastasi, patró de Lleida i de Badalona, davant d'aquest arbre que serà anomenat "Arbre de Sant Anastasi" i que estarà ubicat en un espai  emblemàtic adient com podria ser una placeta,   si faran recitals de poesia religiosa  en el sentit de poesia espiritualista.

Davant l'Arbre de Sant Anastasi, recordem que la branca d'ametller florit era un distintiu  identitari que feien servir dels trobadors, els poetes dels pobles i  de les corts d'Europa durant un temps de la Història.  El temps de renaixença i reeiximent de les cultures i nacions naturals que en altres temps han estat oprimides i ignorades per Estats imperialistes artificials i les seves lleis constitucionals.

I recordar que, aquesta branca d'ametller florit,  cantaven en llengües, com l'occità, i català que actualment Europa no reconeix.    La branca d'ametller florit és un símbol de les llengües autòctones, naturals, genuïnes o vernacles pròpies de cada territori, les del Genius Loci.

RELACIÓ DE  POETES  I POESIES PROPOSADES

Ramon Llull (A Vós dona verge Santa Maria) Francesc Pujols (A Vós), Joan Maragall (Cant Espiritual),  Ramon Llull (Cant de Ramon) David Jou (Cant Espiritual)  Rei Salomó (Càntic dels Càntics), Sant Joan de la Creu ( Traducció de Pere Lluís Font Premi d'Honor de les lletres Catalanes 2025), Mn. Jacint Verdaguer,  ...

RAMON LLULL

A Vós dona verge Santa Maria

A vós, Dona Verge Santa Maria,
don mon voler, que es vol enamorar
de vós tan fort, que sens vós no voldria
cap altra cosa desitjar ni amar;
car tot voler ha milloria
sobre tot altre qui no sia
voler de vós, que sou mare d'amor.
Qui a vós no vol mai no s'enamora.

El meu voler vol vostra senyoria,
memòria i saber a vós jo us vull dar;
car sens voler, Dona jo què els faria?
I vós, Dona, si us plau, feu recordar,
entendre, amar, a la clerecia,
per tal que vagin fins a Síria
als infidels, convertir, predicar,
i els cristians facin pacificar.

Molts homes diuen que moririen
pel vostre Fill, si a lloc venia;
pocs són aquells qui els veuen predicar
als infidels, la mort fa dubtar.

Observació:

Voldria cridar l'atenció en referència a aquesta poesia en el fet que es tracta d'una estructura sil·làbica pròpia del  sonet. Oficialment es diu que el sonet  el va inventar  el sicilià Jacomo Lentini (1210-1260) que era notari i poeta de la Cort del Regne de Sicília en temps del rei Frederic Hohenstaufen  i la reina consort era Constança d'Aragó. Lentini va fer el sonet seguint els cànons de la poesia occitana.

Ramon Llull (1232-1316) que també parlava occità  i donava classes a la Universitat de Montpelher (La Provença. Occitània) en occità, va fer un sonet per iniciativa pròpia o bé va conèixer l'obra de Lentini?

Aquesta forma poètica del "sonet"  que va fer famosa, amb posterioritat, Petrarca, Dante i Shakespeare era cantada a totes les corts  cultes d'Europa durant el segle XIII.

Em pregunto: Com va ser que Ramon Llull va conèixer aquesta forma poètica que es coneix com a sonet?

A quina llengua pertany el mot sonet, que vol dir "so petit" . Si en el segle XIII  a la cort del regne de Sicília s'hi parlava la llengua siciliana (que no era l'actual italià)  i la reina era Constança d'Aragó?

A Viquipèdia hi diu: "El terme deriva de la paraula italiana sonetto (lit. cançoneta, del mot llatí sonus, lit. so). Originari de la Sicília del segle XIII"  Això no és veritat. A la Cort de Frederic Hohenstaufen i Constança d'Aragó (segle XIII) no s'hi parlava italià. Lentini parlava sicilià i va fer el sonet guiat pels cànons poètics occitans. Per tant parlava occità. 

Sonet

Jacomo Lentini

Ramon Llull

FRANCESC PUJOLS

A VÓS

Jo faig el vostre gest amb el meu cor,

Com el fa l’encisat davant l’Encís,

I com davant lo Bell, l’admirador,

Que enclòs en el bell gest es sent feliç.

 

I el faig Oh Rosa vera, perquè jo,

Me’n purifico tot d’un gesti així,

Que sou tant pura enmig de l’hermosor,

Com un ànima entrant al Paradís.

 

Malgrat ésser àvol com sóc i atormentat

Per la condemnació que tots portem,

Vos veig a Vós allà en la immensitat,

De la vostra hermosura sense extrem.

 

I és gran conhort pels que així caminem

Veure-os a Vós que sou la Realitat.

 

 OBSERVACIÓ

Un sonet de Francesc Pujols, seguidor del pensament de Ramon Llull. Li va posar el mateix títol que el sonet de Ramon Llull.

Francesc Pujols

NOTÍCIA DIARI  EL PUNT AVUI 

La fe retaule poètic segle XX 

La fe segons Lluis Llach

CAL QUE NEIXEN FLORS A CADA INSTANT

Mossèn Carles Cardó. Les dues tradicions. Història espiritual de les espanyes

CLICAR AQUÍ

WEBS RECOMANADES

Els cants espirituals catalans

La fe de cent poetes catalans

Poesies Catalanes

Antologia poètica catalana

Terra i Cultura

Ruta de Sant Anastasi 1

amicsrutasantanastasi@gmail.com

Retaule de Santa Columba de l'artista Rogier van der Weyden

 RETAULE DE SANTA COLUMBA

Estic fent una anàlisi del Retaule de Santa Columba que aniré publicant a mesura que el vagi completant. El primer que faré és parlar de Rogier van der Weyden,  l'autor d'aquest tríptic. A continuació parlaré de la identificació personal de Santa Columba. Després entraré a analitzar les escenes del tríptic, totes elles relacionades amb el missatge cristià  segons està escrit en el Nou Testament bíblic, el qual va ser escrit en grec , diguem-ne, llengua hel·lènica, no pas en hebreu.  Les escenes són: Anunciació, Adoració dels Mags ( no pas dels Reis) i Presentació al Temple del rei Salomó de Jerusalem.

 ROGIER VAN DER WEYDEN

Rogier van der Weyden, es deia  Rogier de le Pasture, però es va canviar el nom francès i se’l va posar en neerlandès. Es va identificar amb la cultura neerlandesa, la flamenca de Flandes. Va néixer a Tournai, en neerlandès Doornik,  situada a la Regió Valona, el 1400 i va morir a Brussel·les el 1464

Era un pintor que formà part del moviment dels primitius flamencs. Encara que hi ha poques dades sobre la seva vida i que molts dels seus treballs més importants es varen destruir a finals del segle xvii, se'l considera com el pintor més influent del segle xv. La seva família es va instal·lar a Brussel·les.

Rogier va obtenir el títol de pintor de la ciutat de Brussel·les (stadsschilder) un càrrec molt prestigiós perquè Brussel·les era en aquella època la residència més important de l'esplèndida cort dels ducs de Borgonya. Amb el seu trasllat a Brussel·les, on es parlava en flamenc, Rogier va traduir-se el cognom passant a anomenar-se Rogier van der Weyden. Era un home generós i un cristià devot.  Va realitzar unes obres carregades de simbolisme. Van der Weyden va morir el 1464 i fou enterrat a la capella de Santa Caterina, a la Catedral de Brussel·les.

SANTA COLUMBA

El fet que el  tríptic de Van der Weyden, que ara s’exhibeix a l’Alte Pinakoteque de Munic estigués ficat a l’altar de l’església de Santa Kolumba, a Colonia (Alemanya) és significatiu. Kolumba, vol dir Coloma i  el colom es present en el tríptic de Van der Weyden com a element essencial de l’Anunciació (Més endavant veurem com entre l’àngel que fa l’anunciació i la verge Maria  que l’escolta hi ha un colom. Ho analitzarem). El nom de Colònia que té la ciutat alemanya li va perquè durant un temps va ser una colònia de l’imperi de  Roma, millor dit, de l’Imperi Romà. El nom en alemany és Köln. En neerlandès Keulen.

Qui era santa Coloma? La història oficial ens diu que va ser una cristiana que va néixer  l’any 257 a Hispània i va morir decapitada a Sens. En aquells temps els cristians arrians no havien estat considerats heretges. El colom és un referents dels cristians arrians que fa referència al do de llengües que infon l’Esperit Sant que es celebra per la festa de Pentecostés. Era arriana Santa Coloma? És un personatge històric santa Coloma o bé és un personatge llegendari al qual es dóna el nom de coloma, no perquè es digui així, sinó pel què el colom representa? Si va néixer a Hispània, on va néixer? L'única llengua d’Hispània que té en el seu lèxic el mot coloma és la llengua catalana. A Bordeus (Aquitània o Occitània) on s’hi parla gascó i llemosí  hi trobem el cognom Colom. També trobem aquest cognom a Catalunya i altres territoris e parla catalana com és el cas del Regne de Mallorca i el Regne de València de la Corona d'Aragó. En castellà o espanyol es diu “paloma”. En francès es diu “pigeon”. Com s’explica la presència de topònims dedicats a “Coloma” i “Colombe” en els territoris de llengua castellana-espanyola i langue d’oil-francesa?

A Catalunya, la seva àrea geogràfica, cultural i nacional  pròpia de la llengua catalana, com és el cas del Regne de Mallorca i el Regne de València,  regnes de la Corona bel·lònida d’Aragó, és on trobem més topònims  i esglésies que porten el nom de Santa Coloma: Santa Coloma de Gramenet, Santa Coloma de Queralt, Santa Coloma de Farnés, Santa Coloma d’Erdo, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Rocafort, Santa Coloma Sa Serra, Santa Coloma de Tuïr (Rosselló), Santa Coloma de Vilanuèva o de la Comanda (Departament d’Òlt, Garona. Aquitània. Occitània).  També a esglésies com són:  Santa Coloma d’ Arsèguel, Santa Coloma de Can Cabra, Santa Coloma de Castellcir, Santa Coloma (Andorra la Vella), Santa Coloma de Fitor, Santa Coloma de Ger, Santa Coloma de Marata,  Santa Coloma de Ciurana o Siurana, Santa Coloma de Surri.

Això és molt significatiu.

Tota la història de Santa Coloma, més que no pas històrica, sembla ser llegendària...Per tant, al nom "Coloma" se li ha de cercar un sentit. Un sentit el trobarem en el quadre de Rogier van der Weyden. Com veurem, a la primera part del quadre que és un tríptic, hi ha un colom. Aquest colom representa quelcom significatiu  i té un sentit. Un sentit universal, que es relaciona amb la cultura de llengua catalana. 

El fet que des d'un determinat moment històric en el que Catalunya va perdre la seva identificació cultural vernaclistica i la seva independència política no es posi el nom de Coloma a les nenes catalanes també és significatiu. 

QUADRE

RETAULE DE SANTA COLOMA (COLONIA. ALEMANYA)

Aquest  tríptic de l'altar de Santa Columba és un retaule pintat a l'oli sobre taula cap a 1455 per Rogier van der Weyden per a l'altar de l'església de Santa Columba de Colònia, a Alemanya, que s'exhibeix actualment a la Pinacoteca Antiga de Munic. Tancat mesura el que la taula central (139,5 centímetres d'alçada per 153 d'amplada) i desplegat arriba als 293 cm d'amplada, sumant els setanta cm de cada panell lateral. Consta de les tres part següents: Anunciació, Adoració dels Mags i Presentació de Crist al Temple. Les tres part estan relacionades amb la tradició cristiana basada en els escrits del   Nou Testament bíblic. És molt important i necessari tenir-ho en compte a l’hora de fer l’anàlisi i entendre bé allò que l’artista i representa. L’Anunciació representa l’origen del cristianisme. El cristianisme comença amb l’Anunciació.  L’Adoració dels Mags, representa la identificació amb una cultura, la dels mags – no pas reis-[1] que eren savis, científics i astròlegs de Caldea, segons determinats texts canònics i heterodoxes. Així, doncs, cal identificar bé quina era la cultura de Caldea, la terra dels camites, descendents de Cam. Cal tenir present i aprofundir en el motiu pel qual Noé va maleir a Cam a ser esclau del seu germà Sem pel fet d’haver vist “la nuesa de Noé” que es llegeix a la Bíblia en el Gènesi, 9:25. La presentació al Temple, comentarem quin temple era (avanço que era el Temple del rei Salomó); a qui estava dedicat el culte en aquest temple, qui era el Gran Sacerdot del temple i perquè el rei Salomó va fer-lo construir per arquitectes “camites” o “caldeus” fets venir del regne d’Hiram.

---

[1] La representació dels mags amb corona, que, per cert, els tres són de raça blanca a les representacions de  l'art romànic hel·lenocristià, la corona que porten no fa referència a una monarquia sinó a un coneixement. Veure “coronació de la verge”.  Representació de la qual també parlaré i citaré algunes obres artístiques sobre aquest tema.

ANUNCIACIÓ

“Anunciació” és el títol  de la primera part d’aquest quadre. A què fa referència aquest nom?  Fa referència el text bíblic que es llegeix en el Nou Testament en el qual es diu que un àngel anomenat Gabriel es va aparèixer a una dona verge a la quan anomenen Maria i li va “anunciar” que tindria un fill concebut per obra i gràcia de l’Esperit Sant. Com es representa? Els elements que configuren el quadre són els següents: arcàngel, amb el nom de Gabriel, finestra, colom, dona, amb el nom de  Maria, flor de lliri, llibre. Què representen aquests elements? Què ens estan dient? La meva interpretació és la següent:

Arcàngel

El mot arcàngel, prové del mot àngel i és un mot genuí o vernacle, propi de la llengua hel·lènica, llengua coneguda també com a llengua grega. En la seva traducció al català vol dir “Anunciador” o “Missatger”. Els arcàngels són una categoria superior dins la jerarquia dels àngels.

El nom Gabriel

Ens els texts sagrats antics, com és el cas del Llibre d’Enoch, se n’esmenta a set. Actualment l’església  catòlica oficial només n’accepta a tres que són Miquel, Rafel i Gabriel. Observem que els noms acaben amb “El”. Què significa “El”? Si cerquem la traducció del nom Gabriel, se’ns diu que prové de l’hebreu i que vol dir “Poder o Força de Déu”.  Per tant “El” vol dir Déu. A la Bíblia es parla de dos conceptes de Déu, d’una banda el que s’esmenta a l’Antic Testament com a Jahveh o Jehovah. I d’una altra banda el que s’esmenta en el Nou Testament com a Abba o Pare Celestial. El nom “El” està relacionat amb el Nou Testament que és la part de la Bíblia on es parla de l’Anunciació. Déu, entès com a Senyor del Cel, és anomenat a la Bíblia de diverses maneres, una d’elles és “El”  i es relaciona amb altres noms com Abba ( d’aquí deriva el mot Abad, Abadessa i Abadia); Bel (d’aquí deriva Bel·ló i Bel·lònides); Baal (Senyor del Cel i la seva esposa Astarteh, la Senyora del cel). Quan Crist, patronatge central del Nou Testament conjuntament amb maria i els dotze apòstols i l’oració Parenostre que estàs en el cel, va morir a la Creu va referir-se al Pare Celeste amb les paraules: Eli, Eli lamah sabactany” i és diu que Eli, vol dir Déu.[1]  No va dir Jahveh, Jahveh. L’Anunciació és molt important de definir i contextualitzar correctament doncs és on es va originar el cristianisme.

 

---

[1] Mateu, 27:46. Salm 22.1(Els Salm també diuen Senyor (Nou Testament), no diuen Jahveh (Antic Test ament).En el Concili de Nicea (segle IV) es va  concloure que eren el mateix però els cristians arrians no hi van estar d’acord. Cal tenir present que els visigots eren arrians. Cal tenir present que  a Colonia (Alemanya) igual que a Tolosa de Llenguadoc (Occitània) i a Barcelona i Tarragona (Catalunya) hi havia cristians arrians.

Colom i Filactèria

ADORACIÓ DELS MAGS

PRESENTACIÓ AL TEMPLE

Les verges negres i l'art romànic.Tertúlia Bar Culla de Terrassa (Catalunya)

 Les verges negres i l'art romànic. Tertúlia Bar Culla de Terrassa (Catalunya)

Perquè les verges negres són negres? Que representen? Qui les vol blanquejar i per quin motiu? Quina relació tenen amb l'art romànic? Quina relació poden tenir amb els cristians arrians escindits a partir del Concili de Nicea (segle IV) Estan relacionades amb les deesses Astarteh de Fenícia i Cartago i Isis i Nut d'Egipte? Quina és l'explicació que les relaciona amb els templers i els arquitectes del regne d'Hiram que van construir el Temple de Jerusalem en temps del rei Salomó? Com és que n'hi ha tantes que són patrones de nacions, ciutats i municipis?

Per veure i escoltar la tertúlia

CLICA AQUÍ

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

L'abella Nella i la flor de les llumetes espurnejants. Un conte sobre l'autoestima, amb fons filosòfic i moral.

 L'ABELLA NELLA I LA FLOR DE LES LLUMETES ESPURNEJANTS

 Un conte sobre l'autoestima, fet amb fantasia i un fons filosòfic i moral.

Ha sigut un experiment que he fet dialogant amb la Intel·ligència Artificial per a veure si el relat tindria sentit humanista.

Us convido a escoltar la narració del conte L'abella Nella i la flor de les llumetes espurnejants,que ha fet la Neus Bonet i Sala de l'Associació  Literària BDN escriu de Badalona.

Moltes gràcies per haver escollit el meu conte. 

Per escoltar-lo 

CLIQUEU AQUÍ

Per comprar el llibre a Amazon

CLIQUEU AQUÍ

Informacions sobre les abelles

Abella de la mel

El simbolisme de l'abella

1.- la mel era l’aliment dels déus a l’antiga Grècia.

2.- les sacerdotesses d’Àrtemis, la deessa dels llocs salvatges, eren conegudes amb el nom de ‘melisai‘, que vol dir abella.

3.- les abelles eren considerades a l’antic Egipte, un símbol de reialesa i imperi.

4.- Napoleó I escollí l’abella com a símbol de la monarquia

5.-A l’edat mitjana, per explicacions metafísiques  es relacionava Crist amb l’abella i la mel amb la seva ensenyança.

6.- hi ha qui relaciona l'abella  amb l'or.

Amics de les abelles

7.- les abelles tenen un paper molt important en la nostra vida, afavoreixen la biodiversitat amb la seva funció de pol·linitzadors, i permeten la reproducció de moltes especies botàniques i el més important, que els nostres arbres fruiters pol·linitzen i puguin donar-nos els fruits de que gaudim. 

Més informacions:

Les Apicultores

7.- Les abelles són criatures fascinants que han estat objecte de fascinació i de misticisme des de l'antiguitat. Se'ls associa amb la vida, la mort i la transformació.

8.- El brunzit de les abelles es pot veure com un símbol de la vibració de la vida. És un so que ressona al nostre interior i ens connecta amb l'energia universal.

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Ruta de Sant Anastasi 1

 

 La Ruta de Sant Anastasi

Un  itinerari per a fer turisme cultural entre les ciutats de Badalona i Lleida

 

Sant Anastasi és el patró de les ciutats, de Badalona i Lleida. He observat que entre aquestes dues ciutats hi ha un espai geogràfic històricament  i culturalment molt ric i em va semblar que podria ser interessant donar-lo a conèixer per mitjà d’un itinerari que donés lloc a una ruta de turisme cultural. 

 

Aquest itinerari, podria tenir els punts inicials a la Catedral de Santa Maria  de l’Assumpció de Lleida i a l’Església de Santa Maria de  l’Assumpció de Badalona, llocs on es troba el culte a Sant Anastasi, el personatge històric o llegendari que és patró d’ambdues ciutats. Tindria diversos punts de referència que serien els monestirs. En principi he pensat en els monestirs però dins d’aquest itinerari hi ha altres indrets i altres temes que s’hi podrien afegir.  

 

Badalona, Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, Monestir de Sant Cugat del Vallès, Monestir de Santa Maria de Montserrat, Monestir de Santes Creus, Monestir de Santa Maria de Poblet, Monestir de Vallbona de les Monges, Lleida ( i viceversa).

 

Tots aquests monestirs tenen un interès cultural i històric molt important. Hi trobem personatges, fets històrics i referents  que donarien contingut  cultural a la ruta. També s’hi troba una rica i diversa gastronomia i productes de la terra i del mar. Un company badaloní en assabentar-se d’aquest projecte em va suggerir de fer un itinerari basat també en els Senders de Gran Recorregut, per aquells a qui agrada fer caminades, i tenir punts de descans en cases dedicades al turisme rural. Aquesta suggerència m’ha fet pensar en el Camí de Santiago o Sant Jaume. I m’he dit: perquè no podem fer  un “Camí de Sant Anastasi”? Més endavant potser s’hi podria afegir Tarragona, un altra ciutat catalana relacionada amb Sant Anastasi.   

 

Comencem per identificar qui era Sant Anastasi. Hi ha qui considera a Sant Anastasi llegenda, hi ha qui el considera personatge històric. Com  a personatge històric, se’l considera nascut a Lleida en el segle III; Anastasi, fou soldat de la guàrdia pretoriana de l’Emperador de Roma Dioclecià, a les ciutats de Lleida, Tarragona i Barcelona. Va ser martiritzat i mort a Badalona juntament amb 72 companys l’any 305. Va ser canonitzat com a Sant per l’Església Catòlica i venerat com a Patró de Lleida i de Badalona des de l’any 1.627 i 1.672 respectivament. La seva festa es celebra el dia 11 del mes de Maig.  El seu nom Anastasi prové  del grec Anastasimos que vol dir: aquell que té força o alè  per a ressuscitar, resurrecció o ressorgiment. 

 

Joan Amades, en el Costumari Català, ens parla de la llegenda de l’ametller de Sant Anastasi que va créixer i florir a Badalona, en el lloc de la platja on van ser escampades les seves cendres.

Des d’aleshores, al llarg de molts anys, aquest ametller era objecte de culte i peregrinacions multitudinàries. Aquest arbre mitològic sembla ser que va ser conegut amb el nom de l’Ametller de Sant Anastasi i esdevingué una icona de la ciutat de Badalona.

 

L’ametller és un arbre mitològic de la cultura hel·lènica relacionat amb l’amor i els enamorats. Aquesta interpretació mítica la van fer seva els trobadors occitans i catalans portant, quan era la primavera, una branca d’ametller florit en el barret tot relacionant aquests arbres amb l’amor i els enamorats.

 

Una altra activitat que es feia a Badalona, potser també a Lleida, però no ho sé del cert, eren  Els parlaments de la Diada de Sant Anastasi. Consistien en  exposicions de raons i arguments, teològics, filosòfics i polítics.

Recuperar com a festa i espectacle els parlaments que es feien amb motiu de la Diada de Sant Anastasi, amb els temes de controvèrsia actual, podrien esdevenir una festa democràtica que donés lloc a un festival de corrandes a les que es podria convidar berxolaris bascos.

 

L’exemple d’aquest personatge històric que és Sant Anastasi, entès com a persona que es manté fidel a sí mateix enfront les pressions hostils d’un poder imperialista com era Roma que li vol imposar una manera de ser que ell no sent com a pròpia, ni relacionada amb el lloc on habita - amb intenció d’esclavitzar-lo, alienar-lo i fer-lo ser estrany a si mateix i a la seva pròpia consciència -, fan de la figura de Sant Anastasi un personatge d’actualitat atès que avui en dia aquest poder imperialista alienador i opressor segueix present en el món en general, i en concret també a Catalunya, vestit amb formes i noms imperials  diferents. Sant Anastasi és un exemple, en sentit espiritual, de dignitat i fidelitat a si mateix, al seu ésser més íntim i transcendent.

 

La ruta quedaria així:

 

 

Badalona. 

Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, 

Monestir de Sant Cugat del Vallès, 

Monestir de Santa Maria de Montserrat, 

Monestir de Santes Creus, 

Monestir de Santa Maria de Poblet, 

Monestir de Vallbona de les Monges. 

Lleida

 Convidem als badalonins i badalonines, així com als lleidatans i lleidatanes, a fer seva aquesta ruta. Si voleu fer escrits amb les vostres experiències, relats imaginaris ambientats en  aquest itinerari, poesies o altres temes literaris sobre els referents, personatges i fets històrics que es troben dins l’itinerari ens ho podeu enviar i estudiarem la seva publicació a la revista en aquesta secció que anomenarem Ruta de Sant Anastasi.  

 

 FOTOGRAFIA

Apuntat al grup de fotografia i  participa en els tallers i exposicions de fotografies de la Ruta de Sant Anastasi

Clica aquí

Farem sortides de turisme cultural i fotografia als monestirs i llocs emblemàtics de la ruta. També exposicions de les fotografies i conferències culturals

Amics de la Ruta de Sant Anastasi

amicsrutasantanastasi@gmail.com

ENTREVISTA A RÀDIO ESTEL 19 DE JUNY 2025

CLICAR AQUÍ

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Les verges negres, genuïnes i adulterades. Què representen i a qui representen?

 

LES VERGES NEGRES

 Representen una concepció religiosa basada en el Nou Testament bíblic i  l'Apocalipsi de Sant Joan.ñ Es poden relacionar  amb concepcions  culturals de religiositat pagana zodiacalista que el dogmàtics consideren herètica 

ENTREVISTA  A JORDI SALAT, FETA  A RÀDIO CIUTAT DE BADALONA

 Clicar Aquí

Jordi Salat

josalort@hotmail.com