dijous, 14 de gener del 2016

La Catalunya adulterada Els noms dels carrers de Barcelona i del “Palau del Saber Antic”

Diàleg amb Heliona (4/4)

Senyals Identitaris: 
Els noms dels carrers de Barcelona i del “Palau del Saber Antic”


Davant del marc referencial de les quatre columnes que hi ha a la muntanya de Montjuïc de Barcelona s'hi ha fet la celebració del Cap d’any 2015. Ho han vist milions de persones per la televisió. Hi ha quelcom però que, malgrat haver-se vist, no s’ha posat de manifest. Resta amagat, adulterat, en el subconscient. 

Quin és el significat de les quatre columnes? Quina és la concepció cultural que representen? Quina és aquesta concepció cultural de la qual la catalanitat en forma part i n'és consubstancial?

Les quatre columnes tenen una concepció hel·lenística i fan referència a  la Tetraktis de Pitàgores? Fan referència a les quatre lletres del nom de Déu i estan relacionades amb una determinada concepció zodiacalística de la càbala?  Fan referència als quatre elements de la Creació: Aire, Aigua, Terra i Foc?
 
Al meu entendre, tenen una interpretació zodiacalista, representen els quatre elements de la naturalesa i tot el que he preguntat, té una interpretació segons la qual  tot està interrelacionat. Així és com jo ho interpreto. 

Mentre faig aquest  escric veig les celebracions de les campanades del Cap d’Any d’aquest 2015  a Barcelona, que donen per televisió  en el marc de Montjuïc on es troben les quatre columnes. 

A la retransmissió del cap d'any que fan per la Televisió de Catalunya (TV3) no hi vaig un rellotge però No hi veig el rellotge català que marca els quarts. 

Les columnes restituïdes, al meu entendre, però,  de forma incompleta i adulterada.  

Falten les victòries alades al capdamunt de les columnes i els nou rajos – cinc grocs i quatre vermells- projectant  amb raigs làser la senyera  - símbols identitari català, de la Corona d’Aragó amb significat universal - cap a dalt del cel.

Després del temps de destrucció que va patir Barcelona i Catalunya durant la darrera guerra, em pregunto si darrera d’aquella guerra hi podem trobar alguna relació amb l’actual guerra de Síria. A mi em sembla que la restitució que s’està fent, en aquest temps de democràcia controlada per un poder fàctic que manté la creença en una gran mentida mental, de forma adulterada i intencionadament. 

S'han restituït de forma tendenciosa amb la intenció de tapar el moviment que volia restituir-les de forma genuïna tal com volia Josep Puig Cadafalch el seu projecte arquitectònic per la muntanya de Montjuic de Barcelona?   Crec que si. Qui ho ha fet? Per quin motiu ho ha fet? Què ens han volgut amagar? Crec que ens han volgut tapar una concepció cultural catalanista que participa d'una concepció cultural universal la qual està relacionada amb el cristianisme hel·lenista i amb l'art romànic. A aquest poder el relaciono amb el catolicisme niceanià. El que va sorgir del Concili de Nicea. Relaciono aquests catolicisme niceanià amb  l'espanyolisme castellanista.

Des de fa anys que ens diuen que tenim règim democràtic, observo que no es restitueix la catalanitat amb el seu sentit genuí. Es posen coses en català. Però, no és el mateix "en" català que "català".

Un exemple el tenim amb els noms dels carrers, com és el cas de  Avenida de Aragón  que es va posar en castellà quan manava el règim espanyolista castellanitzador, i ara s’ha posat en català “Avinguda d’Aragó”. El seu nom havia de ser “Avinguda de la Corona d’Aragó” Un concepte geogràfic “Aragó” ha substituït un concepte polític “Corona d’Aragó” 

I això s’ha fet amb tots els carrers de l’Eixample que originalment  havien de ser relacionats amb la Corona d’Aragó: 

Regne de València i es diu València
Regne de Sicília i es diu Sicília
Regne de Provença i es diu Provença
Regne de Nàpols i es diu Nàpols
Regne de Mallorca i es diu Mallorca
Regne de Sardenya i es diu Sardenya
Regne de Còrsega i es diu Còrsega

El carrer “Casp” que avui fa referència a un referent geogràfic, la ciutat aragonesa de Casp, s’havia de dir “Compromís de Casp” un referent polític que fa referència a la successió  Marti l’Humà, rei català d’un estat sobirà, la Corona d’Aragó,  per un Trastàmara relacionat amb Castilla,  Ferran d’Antequera, ha estat censurat; despolititzat. 

S’ha esborrat un referent històric. Tants anys que porten de democràcia – em pregunto- com és que  a Barcelona, la capital de Catalunya, no s’han ficat els noms  de l’urbanisme tal com han de ser-hi? No ho ha reivindicat cap partit polític? No ho ha reivindicat Òmnium Cultural? 

Podríem parlar també del nom de la patrona de Barcelona que avui es coneguda com a “Sant a Eulàlia” i no es restitueix el seu nom original que segons consta en el vitrall de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, era el de “Santa Eulària”. Dos noms amb significat diferents. El nom Eulària, desglossat “Eu- l’Ària” comporta una relació amb els cristians “arrians”, voldria dir “la bona arriana” i això ens porta a un cristianisme- l’albigès i càtar - i la lluita entre cristians arrians i catòlic niceanians sorgida en el Concili de Nicea.

Ells van fer l’església d’Amor, en oposició a l’església de Roma. El nom Amor es llegeix Roma llegit del revés.


Vitrall de Santa “Eulària” Santa Maria del Mar (Barcelona)


Baixada de Santa Eulàlia barri gòtic de Barcelona. A la placa de ceràmica sota la imatge es pot llegir un poema de Jacint Verdaguer on l’anomena “Santa Eulària” i no pas Santa Eulàlia”

Arquitectura i urbanisme són com un llibre de pedra, nous dòlmens i megàlits,  i tenen un significat, que ens senyala un camí envers la transcendència, que dóna sentit a la Vida, i un espai on viure el present. 

I, en el present, conflueixen els meus records del passat i anhels de futur en un sol temps, en una mentalitat amb arrels originals, les úniques arrels que ens podem fer créixer perquè són les que porten l’alè o saba de la Vida i per tant fan pensar. I, aquestes càbales que em faig, em pregunto: a qui li poden interessar?

Em ve a la meva memòria, el record de l’una obra de teatre de  Maria Aurèlia Capmany que es diu “L’Ombra de l’Escorpí”. Zodiacalment, Catalunya sembla ser que és Escorpí. Els escorpins, quan es veuen davant una situació d’adversitat dificultosa o de perill, s’autodestrueixen clavant-se el  seu fibló amb el seu propi verí. Estem fent això els catalans?

Escolto una entrevista a una persona de la CUP i sento que es defineix com a “ català, ateu, de l’esquerra independentista”. Recordo que així es va definir també una de les persones que va censurar-me, a mi i va esborrar de la història el meu protagonisme i tasca en favor de la restitució autènticament fidel i significativa de les quatre columnes de Montjuïc, amb les victòries alades, la senyera projectada cap el cel; i la meva lluita per  canviar el nom del MNAC per posar-li el nom que volia l’arquitecte constructor del projecte original, Josep Puig Cadafalch,  que havia de ser  “Palau de Saber Antic”. I,  sobre aquest “Saber Antic”,  i la seva cúpula que havia de tenir figuratives mitologies hel·lèniques.

No era això, companys, no era això......


A vegades, Heliona, penso que el diàleg amb tu, només serveix per seguir caminant pel Camí Interior. Cap al futur, l’origen sempre present. Avui, ho deixo escrit, segueixo caminant, sense companys de viatge, solitàriament. Sempre carregant l'esperança. L'esperança que es faci realitat allò que era, és i ha de ser.


Jordi Salat
2015

Nota: 
Això ho vaig escriure l'any 2015, avui que ho rellegeixo i reviso, som  al mes de Febrer de l'any 2024

diumenge, 16 de febrer del 2014

La Catalunya adulterada: l'urbanisme de Barcelona






J.- L’Ajuntament de Barcelona ja ha decidit, i per tant ha aprovat, segons llegeixo literalment a la premsa barcelonina, “el projecte urbanístic per la “Plaça de les Glòries”.

E.-  Qui ho ha decidit?

J.- Ho ha decidit un jurat integrat per 14 persones.

E.- No ho ha decidit el poble català? Els habitants naturals de Barcelona?

J.- “El jurat del concurs – diu la notícia de la premsa -, format per 14 membres, va emetre el veredicte per unanimitat. En la resolució van destacar com  apunts forts de la proposta guanyadora l’aposta per reintroduir la naturalesa a la ciutat” 


E.-Per quin motiu li diuen “Plaça de les Glòries” si el seu nom és “Plaça de les Glòries Catalanes”? Per què treuen “catalanes” del seu nom? La catalanitat, a Barcelona, és naturalitat. Per quin motiu ometen aquesta identificació i deixen només com “les Glòries”, expressió indefinida, o sigui, sense definició identitària?

J.-La indefinició és una estratègica i subtil forma de desidentificació. La notícia continua dient que “s’aposta per un gran parc amb mirador i zones verdes amb molts arbres”. La naturalitat està en les qüestions físiques o materials.

E.- La catalanitat és una qüestió  de "genuïnitat" identitària. 

J.- La notícia no diu res del plafons de ceràmica que hi havia ficats al voltant de la plaça, els quals, feien referència a qüestions identitàries catalanes, relacionades amb significatius moments i fets de la Història de Catalunya. D’aquí el seu nom “Plaça de les Glòries Catalanes”. Hi he anat a veure les obres que s’hi ha començat a fer.  A una pancarta que anuncia les obres, hi llegeixo el mot “desconstrucció”. He pogut comprovar que alguns d’aquest plafons ja estan fets miques, enderrocats.

E.- Desconstrucció i indefinició comportarà descatalanització? Esborrar els referents és esborrar la identitat?

J.- Crec que si. La notícia del projecte aprovat no diu res que faci referència als plafons històrics amb contingut identitari català.

E.- En el treu llibre “Vernaclística” ja vas posar de manifest alguns  aspectes identitaris relacionats amb l’urbanisme de Barcelona, oi?

J.- Sí; vaig fer esment de noms de carrer que han estat adulterats per a substituir la seva identificació i alterar-la tendenciosament. Per exemple, els noms dels carrers de l’Eixample de Barcelona i rodalies. Que és el lloc on es troba la Plaça de les Glòries Catalanes, al final de la Gran Via de les Corts Catalanes. El seu nom originalment previst havia de tenir identificació política relacionada amb la Corona d’Aragó, un reialme d’Estats confederats al voltant de la bandera del Comte de Barcelona,  en el qual, la llengua oficial era la llengua catalana. Aquells noms van ser subtilment adulterats per a donar-los un significat diferent, un significat geogràfic i no pas polític.

L’avinguda d’Aragó, havia de ser Avinguda de la Corona d’Aragó.
El carrer Mallorca, havia de ser carrer del Regne de Mallorca.
El carrer València, havia de ser carrer del Regne de València.
El carrer Lleida, havia de ser carrer del Regne de Lleida.
El carrer Sicília havia de ser carrer del Regne de Sicília.
El carrer Nàpols, havia de ser carrer del Regne de Nàpols.
El carrer Bruch, havia de ser carrer del Timbaler del Bruch.
El carrer Provença, havia de ser carrer del Regne de Provença.
El carrer Casp, havia de ser carrer del Compromís de Casp.
El carrer Llull, havia de ser carrer de Ramon Llull.
La plaça de Tetuan, havia de ser plaça de la Batalla de Tetuan.
El carrer Trafalgar, havia de ser carrer d ela Batalla de Trafalgar.
El carrer Navas, havia de ser carrer de la Batalla de les Navas de Tolosa
El Passeig de Sant Joan, hauria de ser passeig de Sant  Joan Baptista
Els referents polítics han quedat substituïts subtilment  per referents geogràfics, i per tant, adulterats, buidats de referents polític.

Podríem parlar també del fet que el monument a Pau Claris, actualment sense placa explicativa de la  victoriosa Batalla de Montjuic (1641). Aquest monument, actualment arraconat a un cantó del  l’Arc del Triomf, i sense informació identificadora del gloriós fet històric, havia de ser ficat a sota l’Arc del Triomf.

E.- En el teu llibre “Les quatre columnes catalanes” també vas posar de manifest altres enderrocs,  manipulacions i adulteracions. Fins i tot restitucions adúlteres, oi?

J.- Sí, i per exposar aquestes coses, a mi, també se m’ha censurat, silenciat i esborrat. La setmana passada vaig anar a veure la pel·lícula La gran estafa americana,  de David O. Russell. Em va fer reflexionar  sobre el fenomen de l’engany. Els qui enganyen i els qui es deixen enganyar sota els efectes d’una necessitat o prejudici sense la  influència de l’amor a la Veritat. Entre reflexió i reflexió, em venia a la ment una ensenyança cristiana que vaig rebre en la meva infantesa: Només la Veritat us farà lliures. És per aquest motiu que em dolen les adulteracions. La llibertat és quelcom més que la independència. Independència vol dir no-dependència. Llibertat vol dir identificació amb una identitat que es defineix en funció d’uns principis, d’uns valors i d’un coneixement de la Realitat i el misteri metafísic i místic de la Transcendència.   A vegades em fa l'efecte que s'ha perdut el sentit de la Vida. La "Plaça de les Glòries Catalanes" de Barcelona, en el futur, ha de continuar sent la Plaça de les Glòries Catalanes; no ha de ser una "Plaça de les Glòries" indefinida, sense cap identificació nacional catalana.  Serà així, o no serà?  
Es restituiran  les identificacions catalanes a la resta de carrers i avingudes de Barcelona actualment indefinits, entre aquests, els  de l'Ei8xample de Cerdà esmentats en aquest escrit?