Diàleg amb Heliona
(4/4)
Senyals Identitaris:
Els noms dels carrers de Barcelona i del “Palau del Saber Antic”
Davant del marc referencial de les quatre columnes que hi ha a la muntanya de Montjuïc de Barcelona s'hi ha fet la celebració
del Cap d’any 2015. Ho han vist milions de persones per la televisió. Hi ha quelcom però que,
malgrat haver-se vist, no s’ha posat de manifest. Resta amagat, adulterat, en
el subconscient.
Quin és el significat de les
quatre columnes? Quina és la concepció cultural que representen? Quina és aquesta concepció cultural de la qual la catalanitat en forma part i n'és consubstancial?
Les quatre columnes tenen una concepció hel·lenística i fan referència a la Tetraktis de Pitàgores? Fan referència a les quatre lletres del nom de Déu i estan relacionades amb una determinada concepció zodiacalística de la càbala? Fan referència als quatre elements de la Creació: Aire, Aigua, Terra i Foc?
Al meu entendre, tenen una
interpretació zodiacalista, representen els quatre elements de la naturalesa i tot el que he preguntat, té una interpretació segons la qual tot està interrelacionat. Així és com jo
ho interpreto.
Mentre faig aquest escric veig les celebracions de les campanades del Cap
d’Any d’aquest 2015 a Barcelona, que donen per televisió en el
marc de Montjuïc on es troben les quatre columnes.
A la retransmissió del cap d'any que fan per la Televisió de Catalunya (TV3) no hi vaig un rellotge però No hi veig el rellotge
català que marca els quarts.
Les columnes restituïdes, al meu entendre, però, de forma incompleta i adulterada.
Falten les victòries
alades al capdamunt de les columnes i els nou rajos – cinc grocs i quatre
vermells- projectant amb raigs làser la
senyera - símbols identitari català, de
la Corona d’Aragó amb significat universal - cap a dalt del cel.
Després del temps de
destrucció que va patir Barcelona i Catalunya durant la darrera guerra, em
pregunto si darrera d’aquella guerra hi podem trobar alguna relació amb
l’actual guerra de Síria. A mi em
sembla que la restitució que s’està fent, en aquest temps de democràcia
controlada per un poder fàctic que manté la creença en una gran mentida mental, de forma adulterada i intencionadament.
S'han restituït de forma tendenciosa amb la intenció de tapar el moviment que volia restituir-les de forma genuïna tal com volia Josep Puig Cadafalch el seu projecte arquitectònic per la muntanya de Montjuic de Barcelona? Crec que si. Qui ho ha fet? Per quin motiu ho ha fet? Què ens han volgut amagar? Crec que ens han volgut tapar una concepció cultural catalanista que participa d'una concepció cultural universal la qual està relacionada amb el cristianisme hel·lenista i amb l'art romànic. A aquest poder el relaciono amb el catolicisme niceanià. El que va sorgir del Concili de Nicea. Relaciono aquests catolicisme niceanià amb l'espanyolisme castellanista.
Des de fa anys que ens diuen que tenim règim democràtic, observo que no es restitueix la
catalanitat amb el seu sentit genuí. Es posen coses en català. Però, no és el mateix "en" català que "català".
Un exemple el tenim amb
els noms dels carrers, com és el cas de Avenida
de Aragón que es va posar en
castellà quan manava el règim espanyolista castellanitzador, i ara s’ha posat
en català “Avinguda d’Aragó”. El seu nom havia de ser “Avinguda de la
Corona d’Aragó” Un concepte geogràfic “Aragó” ha substituït un concepte polític
“Corona d’Aragó”
I això s’ha fet amb tots els carrers de l’Eixample que
originalment havien de ser relacionats
amb la Corona d’Aragó:
Regne de València i es diu València
Regne de Sicília i es diu Sicília
Regne de Provença i es diu Provença
Regne de Nàpols i es diu Nàpols
Regne de Mallorca i es diu Mallorca
Regne de Sardenya i es diu Sardenya
Regne de Còrsega i es diu Còrsega
El carrer “Casp” que avui fa referència a un referent geogràfic,
la ciutat aragonesa de Casp, s’havia de dir “Compromís de Casp” un referent
polític que fa referència a la successió
Marti l’Humà, rei català d’un estat sobirà, la Corona d’Aragó, per un Trastàmara relacionat amb Castilla, Ferran d’Antequera, ha estat censurat;
despolititzat.
S’ha esborrat un referent històric. Tants anys que porten de
democràcia – em pregunto- com és que a
Barcelona, la capital de Catalunya, no s’han ficat els noms de l’urbanisme tal com han de ser-hi? No ho ha reivindicat cap partit polític? No ho ha reivindicat Òmnium Cultural?
Podríem parlar també
del nom de la patrona de Barcelona que avui es coneguda com a “Sant a Eulàlia”
i no es restitueix el seu nom original que segons consta en el vitrall de
l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, era el de “Santa Eulària”. Dos
noms amb significat diferents. El nom Eulària, desglossat “Eu- l’Ària” comporta
una relació amb els cristians “arrians”, voldria dir “la bona arriana” i això
ens porta a un cristianisme- l’albigès i càtar - i la lluita entre cristians arrians i catòlic niceanians sorgida en el Concili de Nicea.
Ells van fer l’església d’Amor, en oposició a l’església de
Roma. El nom Amor es llegeix Roma llegit del revés.
Vitrall de Santa “Eulària” Santa Maria del Mar (Barcelona)
Baixada de Santa Eulàlia barri gòtic de Barcelona. A la placa de
ceràmica sota la imatge es pot llegir un poema de Jacint Verdaguer on l’anomena
“Santa Eulària” i no pas Santa Eulàlia”
Arquitectura i
urbanisme són com un llibre de pedra, nous dòlmens i megàlits, i tenen un significat, que ens senyala un camí
envers la transcendència, que dóna sentit a la Vida, i un espai on viure el
present.
I, en el present, conflueixen els meus records del passat i anhels de
futur en un sol temps, en una mentalitat amb arrels originals, les úniques
arrels que ens podem fer créixer perquè són les que porten l’alè o saba de la
Vida i per tant fan pensar. I, aquestes càbales que em faig, em pregunto: a qui li
poden interessar?
Em ve a la meva
memòria, el record de l’una obra de teatre de
Maria Aurèlia Capmany que es diu “L’Ombra de l’Escorpí”. Zodiacalment,
Catalunya sembla ser que és Escorpí. Els escorpins, quan es veuen davant una
situació d’adversitat dificultosa o de perill, s’autodestrueixen clavant-se el seu fibló amb el seu propi verí. Estem fent això els catalans?
Escolto una entrevista
a una persona de la CUP i sento que es defineix com a “ català, ateu, de
l’esquerra independentista”. Recordo que així es va definir també una de les
persones que va censurar-me, a mi i va esborrar de la història el meu
protagonisme i tasca en favor de la restitució autènticament fidel i
significativa de les quatre columnes de Montjuïc, amb les victòries alades, la
senyera projectada cap el cel; i la meva lluita per canviar el nom del MNAC per posar-li el nom
que volia l’arquitecte constructor del projecte original, Josep Puig
Cadafalch, que havia de ser “Palau de Saber Antic”. I, sobre aquest “Saber Antic”, i la seva cúpula que havia de tenir
figuratives mitologies hel·lèniques.
No era això, companys, no era això......
A vegades, Heliona,
penso que el diàleg amb tu, només serveix per seguir caminant pel Camí
Interior. Cap al futur, l’origen sempre present. Avui, ho deixo escrit,
segueixo caminant, sense companys de viatge, solitàriament. Sempre carregant l'esperança. L'esperança que es faci realitat allò que era, és i ha de ser.
Jordi Salat
2015
Nota:
Això ho vaig escriure l'any 2015, avui que ho rellegeixo i reviso, som al mes de Febrer de l'any 2024
