ESCUT MUNICIPAL GENUÍ DE BADALONA
Escut oficial actual
El primer referent identitari que vaig veure quan vaig arribar a Badalona per a quedar-m’hi a viure va ser l’escut municipal. Em va sorprendre que només tingués dos pals vermells enlloc de quatre que representen la identitat catalana. Un referent, per cert, que fa referència a la identitat cultural dels regnes bel·lònides de la Corona d’Aragó amb arrels occitanes.
Vaig posar “escut de Badalona” a Google i vaig
trobar aquestes imatges:
Amics de Badalona http://badamics.blogspot.com/2009/10/lescut-de-badalona-num-25-2003.html
Així doncs, l’escut de Badalona sí que portava els quatre pals
com a referent català.
Pel que fa referència al quarter de les ones blaves llegeixo
el següent: L'origen dels quarters
locals, les ones blaves sobre argent,
és l’escut de la família Gualbes, que va enllaçar amb
els Santcliment, senyors de Badalona.
Escut
noble família Gualbes a Església de Santa Maria del Mar a Barcelona (Catalunya)
Escut
noble família Gualbes a Església de Sant Just i Sant Pastor a Barcelona
(Catalunya)
Continuo llegint informació i em trobo la següent:
Abans de l'aparició de l'actual escut, al segle XIX
Pasqual Madoz, al seu Diccionari Geogràfic, descrivia l'escut de Badalona de la
següent manera:
«Tiene esta villa por armas un escudo
cuartelado, en primero y cuarto, en campo de oro, cuatro barras sangrientas,
y en segundo y tercero, en campo de plata, cuatro fajas ondeadas de
azul»
El 1912 l'Ajuntament va contractar a Lluis
Domènech Montaner per tal d'esbrinar quin era el veritable escut de la
ciutat, per la qual cosa l'arquitecte va dur a terme un estudi AVUI
PERDUT, que va resultar en l'actual disseny de caràcter modernista. El nou
escut va ser aprovat per l'Ajuntament l'any 1914.
En reiterades ocasions s'ha demanat la reforma de l'escut de
la ciutat, que sempre s'ha refusat des del consistori, que té la màxima
potestat quant als canvis dels símbols locals. Tanmateix, tant dels àmbits
polítics com també personalitats de l'àmbit cultural, com Joan Soler
Amigó, han defensat l'actual escut, que és
el que hi ha hagut sempre.
El 1997 l'assumpte va quedar pendent del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya.
No
em puc creure, ara per ara, que Lluis Domènech i Montaner, que valorava la presència
identitària dels quatre pals com així en
va deixar constància en al Palau de la Música Catalana, fes un estudi amb
aquest error referencial que adultera la identificació catalana. Per altre banda, trobo significatiu que aquest estudi, que es diu que ell va fer, avui
s’ha perdut...
I
doncs, si no es pot consultar el seu estudi perquè s’ha perdut, com poden
afirmar-ho amb tanta contundència davant l’aparent contradictorietat?
Pel
que fa referència al comenta de defensa de l’est actual que diu “és el que hi ha hagut sempre”, la
informació que exposo al llarg de l’escrit i que he trobat al web dels Amics de
Badalona, ho contradiu de forma evident.
Així,
doncs, faig una crida als badalonins per a promoure una campanya per a
restituir l’escut municipal de Badalona
amb el seu referent dels quatre pals vermells sobre fons
daurat.
I,
també a explicar quin és el seu simbolisme universal que va relacionat amb els
quatre elements de la Creació: aire, aigua, terra i foc, així com tot el
pensament filosòfic que comporta. Un pensament que configura una identitat que
té el seu marc referencial també en la Psicologia, l’Humanisme i el nacionalisme humanista. Dins
del marc referencial vernaclístic la identitat és dignitat.
La identitat és un factor molt important atès que
representa un element propi de l’Humanisme: els ésser humans tenen com a un
dels atributs identificar-se amb un referent que tingui un sentit, que comporti
un ideal o esperit, podem dir-ne també, un alè vital.
Sense un referent identitari els éssers humans
no són poble, són massa en el sentit que li dóna Sigmund
Freud.
I, en tant que massa, sempre manipulada i esclava captiva d’un poder que la
domina mentalment. Una identitat adulterada, que vol dir que la fan
identificar amb quelcom que no és propi
d’ella, no és propi del lloc o hàbitat on s’habita, comporta problemes
psicològics de realització personal i
conflictes d’integració social.
.svg.png)
