Cardona. L'Escut dels Cardona i la cultura celta. El card i Escòcia. Relació amb la Flor de Lliri

 

Cardona. Capítol 2.

L'Escut dels Cardona. Els cards i el seu simbolisme en la cultura celta. El card com a Flor nacional d'Escòcia. Relació amb la Flor de Lliri.

El nom de Cardona fou usat pels descendents d’Ermemir d’una manera sistemàtica i continuada com a cognom a mitjan del segle XII.

En el seu escrit heràldic van posar-hi tres cards. Perquè van adoptar el card com a senyal distintiu propi? Té que veure amb el significat del mot Cardona? Jo crec que no té res a veure. Penso que van escollir un card pel seu significat simbòlic. I amb aquesta intencionalitat simbòlica van posar-n’hi tres. Segons la meva interpretació la Flor de Card està relacionat amb la tradició de la Flor de Lis. El fet que n’hi posessin tres en el seu escut jo ho veig com una variant de les “Flor de Lis” o “Flor de lliri” i el simbolisme que representen. [1] Oficialment es consideren pròpies del Regne de França, però jo crec que tenen un origen anterior relacionat amb els bel·lònides i que probablement ha estat adulterat el seu sentit genuí i la concepció cultural que comporta la qual relaciono amb la Pentecosta i el do de llengües pròpies de l’Esperit Sant segons la tradició cristiana gnòstica i del missatge de l’evangeli de sant Joan en els que es basa  el vernaclisme que és el testimoni de les llengües vernacles tal com es va reconèixer en la Reforma del Concili Vaticà II. El francesisme o política cultural del regne de França no s’ha significat ni es significa per la defensa de les llengües vernacles sinó tot el contrari.  Cal recuperar el sentit original  relacionat amb la llegenda del rei Clovis i l’ampolleta que va baixar del cel portada per un colom. Darrera d’aquesta llegenda hi trobem una concepció cultural cristiana i el bateig  per part de l’Esperit. Allò que se’n  diu “el néixer de dalt”. Alguns historiador ho relacionen amb la dinastia merovíngia. Jo ho relaciono amb la dinastia bel·lònida. 

Ramon Berenguer IV comte de Barcelona i la reina Peironelha d’Aragó amb la Flor de Lliri

A l’escut de Lleida també hi trobem el simbolisme de la “Flor de Lis”: Escut amb quatre pals vermells sobre fons groc o daurat i tres flors de lis nodrides d'argent. També trobem, la Flor de Lliri, igual com els quatre pals vermells sobre fons groc,  en molts altres escuts municipals de Catalunya i d’Occitània.

 

El simbolisme del card

La Flor de Card, anomenat en llatí Onopordium acanthium forma part de la família dels gira-sols. El card és el símbol nacional d’Escòcia. Sembla ser que el va portar la reina Maria Estuardo (1542) que tenia avantpassats a Lorena on el card també és un referent simbòlic i motiu de mítiques llegendes. Representa superar l’adversitat, és símbol de resiliència. En la cultura celta representa la devoció, la valentia, la determinació i la força. En la regió basca d’Occitània, La Gascònia o Gascunya, que té la capital a Bordeus, el card es considera un símbol de protecció. Se l’anomena Flor del Sol. En basc es diu Eguzkilore, es considera un regal d’Amalur, que vol dir la Mare Terra,  i el posen a les portes de les cases a Navarra i tota Euskal Herria.  També es considera herba de les bruixes. Sovint encara ara es pot veure el card posat a les portes d’entrada a les cases com a símbol de protecció; també en alguns llocs de Catalunya i territoris dels regnes de la  Corona d’Aragó, com ho era el regne  de Navarra.

Jordi Salat

---

[1] Flor de Lis, Flor de Lys o Flor de Lliri https://ca.wikipedia.org/wiki/Flor_de_lis

Cardona. Arrels occitanes i dinastia bel·lònida

 

CARDONA

Arrels occitanes i dinastia bel·lònida

Un lloc, un castell, una església i uns personatges amb arrels occitanes i llinatge bel·lònida. Què representen els tres cards de l'escut Cardona en funció de la cultura celta? Quin sentit tenen els cards a Escòcia on el card és la Flor Nacional? Era aquest és símbol del primer català amb arrels occitanes el comte Borrell II, quan va declarar la independència de Catalunya de forma unilateral?

 

La primera cosa que vaig fer quan vaig començar a preparar el viatge a Cardona va ser cercar el significat del topònim: què vol dir Cardona? D’entrada no ho vaig trobar. Vaig trobar la següent informació: “el nom de la vila de Cardona (Barcelona) d’origen preromà i significat desconegut....” i també “Cardona existia en temps del ibers com ho testimonien les restes iberes trobades en el lloc” Bé, aleshores, dedueixo que tenia un nom en llengua iber. Què pot significar Cardona en iber?

Sovint les autoritats oficials i acadèmiques  expliquen els orígens dels topònims de Catalunya i la Península Ibèrica, donant-los orígens llatins. No reconeixen significats ibers. Potser perquè no es troben escrit ibers i sí que es troben escrits en llatí fets per monjos de l’església catòlica de Roma. En aquest texts sovint en lloc de parlar d’Ibèria, s’hi ha escrit Hispània.

Sembla ser que en algunes ocasions s’obviava intencionadament els significats ibers o anteriors al escrits llatins per motius de adaptar-ho al criteri polític i religiós de Roma i el seu marc referencial imperialista que era de caire patriarcal en detriment del criteri iber que era matriarcal i paganista.

Trobo una informació que fa derivar el nom de Cardona del llatí i es basa en documentació escrita en temps de dominació romana que es quan s’escrivia oficialment en llatí i sota el nihil obstat de l’església catòlica de Roma: “Cardona té una data de naixement documentada: el 23 d'Abril del 986, dia en què el comte  Borrell II atorgà la  Carta de Poblament, que actualment es conserva a l'arxiu històric de la vila. Cardona, comença veritablement en l'etapa medieval, a partir del 789. Recordo haver llegit que en llengua ibera, CAR volia dir PEDRA. Ara fa uns quants anys vaig fer un estudi sobre els topònims que començaven per CAR, com per exemple: Cardedeu, Carcassona – ciutat situada a Occitània-, Cartagena, Carmançó,  Vall de Cardós, Ribera de Cardós, riu Cardener, Serra de Cardó ....

Donat que en tots aquests llocs hi ha hagut presència d’ibers penso  que podria trobar el sentit que busco pel nom de Cardona. I atès que Carcassona acaba amb ONA igual com Cardona, em plantejo la possible i hipotètica relació. Però, atès que Carcassona està situada geogràficament a Occitània,  actualment sota administració política de França, i Cardona està situada geogràficament a Catalunya, actualment sota administració política d’Espanya hauria de trobar uns lligams històrics entre elles, entre Carcassona i Cardona. Per això analitzo la història de Cardona. Existeix alguna relació entre Cardona( Catalunya) i Carcassona (Occitània)?

Llegeixo  una informació on es diu que “ els primers Cardona provenen del llinatge Folch i comencen a denominar-se Cardona al rebre, per mercè o gràcia reial, el senyoriu de la vila situada on ara és província de Barcelona, la qual tenia aquest nom” A partir d’aquí em faig un quadre cronològic. L’any 986 es va donar la Carta de Població a un tal Ermemir. 

Any 986 Ememir

Cardona té una data de naixement documentada el 23 d’Abril, actualment dia de Sant Jordi, de l’any 986. La carta de població  va ser donada a un noble  que es deia  Ermemir i era vescomte d’Osona, ara comarca que té la capitalitat a Vic. Aquest municipi  originàriament s’escrivia Vich. Posteriorment a la reforma de Pompeu Fabra se li va posar Vic sense la “h”. Aquest mot Vich jo  relaciono amb el nom de la ciutat occitana anomenada Vichy. Oficialment, però,  diuen que Vic, ve del llatí Vicus. Jo això no ho crec perquè el seu nom original era Vich i crec que ens han volgut esborrar les arrels del mot Vich amb l’occitanitat del mot Vichy. I dit això torno a la pregunta que m’he fet anteriorment: hi ha alguna relació entre Cardona de Catalunya i Carcassona d’Occitània? Hi ha alguna relació entre Vich de Catalunya i Vichy d’Occitània? Si Vic prové del llatí Vicus, d’on prové la “h” de Vichy? Continuo cercant les arrels i la identificació del comte Ermemir.

Els descendents el comte Ermemir del Comtat d’Ausònia ara dita Osona un anys després de rebre la Carta de Poblament de Cardona l’any 1062 prengueren la denominació de vescomtes de Cardona. Adoptaren i férem propi “el nom del lloc”. Per quin motiu?  Hi havien tingut avantpassats en temps anteriors a la dominació sarraïna o musulmana que va provocar una migració de habitants d’aquestes terres cap a l’altra banda dels Pirineus? Cal buscar el significat del mot en el llatí o bé en l’iber que s’hi havia parlat anteriorment?

L'Escut dels Cardona

Cardona. Arrels occitanes i dinastia bel·lònida 2 L'Escut dels Cardona

El comte Borrell II i la Carta de població de Cardona 

Cardona. Arrels occitanes i dinastia bel·lònida 4 El comte de Barcelona, el bel·lònida Borrell II

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Miravet 1ª Part

 MIRAVET

Castell de Miravet

Topònim, arrels històriques i culturals del territori: ibers, camites, àrabs, cristians. Personatges històrics: Ramon Berenguer IV el Sant i la seva esposa Peronelha d'Aragó filla de l'occitana-aquitana Agnès de Peitau. Referents culturals bíblics relacionats amb el Germans Cavallers de l'orde del Rei Salomó o Templers. Els templers i els comtes de Barcelona, Principat de Catalunya, Occitània i regnes de la Corona d'Aragó i la dinastia bel·lònida.

Un Marc Referencial dins el qual es pot analitzar la situació cultural i política actual.

Video Castell de Miravet  1ª part

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Les DOTZE estàtues de la Plaça de Catalunya de Barcelona

 

Les DOTZE estàtues de la Plaça de Catalunya de Barcelona

Estàtua dedicada a Fra Garí, personatge històric o llegendari relacionat amb el Monestir de Santa Maria de Montserrat. És una dels DOTZE ESTÀTUES que es poden veure envoltant la plaça de Catalunya de Barcelona. Inclouré aquest DOTZE estàtues en la segona edició del LLIBRE DOTZE Escriptures Heterodoxes

Qui va ser Fra Garí

Cançó Fra Garí cantada per Guillermina Mota

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Viatge a Morella i visita al Castell de Morella

 Viatge a Morella i visita al Castell de Morella

Porta dels Apòstols

Basílica de Santa Maria de Morella

Porta de les deu verges

Basílica de Santa Maria de Morella

 

Morella

El municipi de Morella, construit al voltant d'una gran roca, on la llengua  autoctonista és el català de parla valenciana, està situat estratègicament als límits d'Aragó, Catalunya i el País Valencià, es troba envoltat d'un territori eminentment muntanyós on sobresurt el turó (a 1.075 metres) presidit pel robust castell construit sobre una gran roca i el nucli  municipal o poble als seus peus situat de cara a l'Est o sortida del Sol. 

Què vol dir el nom de Morella? Jo penso que aquest mot està relacionat amb el mot "moro" i que fa referència a "pedra" o "roca". No fa referència als habitants del Nord d'Àfrica també coneguts com a moros. En el sentit ho relaciono amb altres topònims com Móra d'Ebre, Morera, 

Llegeixo a Viquipèdia:

El terme moro designa, entre altres accepcions, un personatge present en l'imaginari popular de nombroses zones de la península ibèrica, especialment als Pirineus (Catalunya, Andorra, Aragó, País Basc) però també a Castella, Galícia i Portugal. Sovint referits en plural, els moros es presenten dins la mitologia dels Pirineus com una mena de gegants o éssers fabulosos i forçuts, d'origen reculat en el temps i anteriors, en tot cas, a la invasió musulmana de la península. La frase «això és del temps dels moros» es fa servir popularment per a expressar una gran antiguitat, una època primitiva. Segons diversos estudiosos, els moros serien en aquests contextos els antics habitants, precristians, de la península ibèrica, una mena d'equivalent dels jentilak de la mitologia basca, i no pas els àrabs (o "sarraïns") que envaïren la península al segle viii.

La toponímia catalana conserva restes d'aquestes antigues creences, amb nombrosos accidents geogràfics anomenats en honor dels moros. Topònims com ara Coll, Mola, Puig, Serra, Tossal o Tuc del Moro (o dels Moros) abunden al llarg del territori. Coves, balmes, fossars, penyes, roques, feixes i cadires dels moros completen la llarga llista. Així mateix, molts monuments megalítics ( megalític vol "pedres grans"), abrics amb pintures rupestres i jaciments arqueològics neolítics, ibèrics o, fins i tot, romans, són anomenats d'idèntica manera: Cabana del Moro, Caixa del Moro, Torre dels Moros, etc. L'exemple més paradigmàtic n'és la Roca dels Moros de El Cogul, a les Garrigues, on hi ha un dels conjunts d'art rupestre ( rupestre vol dir  "fet sobre roca o pedra") més importants de Catalunya i d'Europa.

Castell de Morella

Lloc habitat des de segles abans de Crist. Construït sobre una gran roca al capdemunt d'una muntanya amb forma de piràmide.

Qui el va construir?

Té relació amb el Castell de Miravet i el castell de "Pinyíscola"? Reconquerit als musulmans pel rei Jaume I (1232), el rei dels regnes de la Corona d'Aragó nascut a Montpeller (Occitània) i format al castell de Mont Sò ( Monzón en castellà).

Jaume I va ser un dels reis més importants d'Europa. Casat amb Iolanda d'Hongria va establir lligams entre el Principat de Barcelona i els regnes de la Corona d'Aragó amb la dinastia Àrpád.

Va ser el fill hereu de Pere el Catòlic, heroi de la Batalla de les Navas de Tolosa anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (Montblanc (Catalunya)?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213). És soterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena.

El castell de Morella està relacionat amb els cristians càtars i per tant indirectament també amb la Batalla de Muret.

Està relacionat amb els templers, cavallers de l'Orde del Temple del rei Salomó? Qui hi va construir la basílica de Santa Maria, van ser els templers de la Corona "occitano-catalana" d'Aragó?

Quina fe cristiana tenien els templers: la dels cristians canònics de la Bíblia del Papa Dámaso o la dels cristians arrians que i apol·linarians consideraven que amb l'acceptació en el Concili de Nicea (segle IV) de la Bíblia del Papa Dámaso s'havia produït una adulteració basada en una selecció arbitrària dels textos de la Tradició de les Escriptures Sagrades, que comportava una adulteració del cristianisme original?

La història de Morella i del castell de Morella guarden secrets per descobrir.

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Notes:

Què vol dir el mot "moro" en toponímia i mitologia

El Papa Joan XXIII i la independència de Catalunya PACEM IN TERRIS

 

PACEM IN TERRIS

Avui 17/4/2023 m'ha sortit a Facebook un post meu 

de l'any 2015 que diu el següent:

"ELPAPA JOAN XXIII i LA INDEPENDENCIA DE CATALUNYA"

Els catalanistes dels anys 60 volíem la independència de Catalunya i ens recolzàvem els nostres arguments en la encíclica  PACEM IN TERRIS. Aquesta encíclica que donava veu a les llengües i nacions vernacles en tant que "originals i pròpies de cada lloc" i no pas "esclaves de l'imperi", va ser considerada "SUBVERSIVA" pels poders de L'ESPANYOLISME CASTELLANISTA i el RÈGIM DEL GENERAL FRANCO. Un règim que es considerava catòlic i no acceptava el què deia el Papa catòlic!

Avui, que som a l'any 2015, trobo que està de plena actualitat i a mi em sembla que els abats, bisbes i capellans de Catalunya haurien de reivindicar-ho a la Via Lliure de l'Avinguda Meridiana de Barcelona.

Avui que som 17/4/2023 en torno a parlar:

Què va ser a l'any 2015 la Via Catalana?

La Via Lliure, o Via Lliure a la República Catalana, va ser una concentració multitudinària que va omplir un tram de 5,2 quilòmetres de l'avinguda de la Meridiana de Barcelona per l'Onze de setembre de 2015 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.^[1] Va ser organitzada per la plataforma Ara és l'hora.

La concentració també va servir per a reivindicar els deu eixos bàsics d'una futura República Catalana: la justícia social i el benestar social, la democràcia, la diversitat, la solidaritat, la igualtat, l'equilibri territorial, la sostenibilitat, la innovació, la cultura i l'educació i l'obertura al món.^[3]

L'organització va convidar una trentena de personalitats internacionals, entre les quals hi havia: Susan George, Kai-Olaf Lang, Irvine Welsh, Michael Keating, Michel Seymour, Bardo Fassbender, David Farell, Rogers Brubaker, Sebastian Balfour o Ben Page.^[4]

La Via Lliure va tenir diverses rèpliques realitzades per la diàspora catalana durant els dies previs en diverses ciutats d'arreu del món: Amsterdam, Bangkok, Berlín, Berna, Brussel·les, Buenos Aires, Canberra, Dubai, Londres, Mèxic, Mont-real, Nova York, París, Santiago de Xile, entre d'altres.

Avui, quan ja han passat  uns 8 anys des del 2015 al 2023, em continua semblant de plena vigència allò que es va dir ara fa uns 60 anys.

El vernaclisme és el camí que porta a la independència de les nacions com Catalunya  com a nació i com a Principat dels regnes de la Corona d'Aragó i que també porta a la pau al món.

QUÈ DIU PACEM IN TERRIS l'Encíclica del Papa Joan XXII?

Pacem in Terris és una encíclica de Joan XXIII apareguda l'11 d'abril de 1963. Adreçada no solament als catòlics, sinó «a tots els homes de bona voluntat», va ser molt revolucionària en aquell moment. És una crida a la pau, basada «en la veritat, la justícia, l'amor solidari i la llibertat, no pas en la força de les armes». Joan XXIII hi propugnava, a més, la llibertat de religió i hi defensava els valors democràtics. Tot això en plena guerra freda i amb el món al caire d'una guerra nuclear. Va ser traduïda a moltes llengües.

L'encíclica va obrir el Vaticà als països de l'est, aleshores governats per règims comunistes, i va originar una ruptura als estats de règim nacional-catòlic, com Espanya, on les autoritats franquistes van censurar l'encíclica, que consideraven «subversiva». A Catalunya va influir en diversos col·lectius, sobretot del cristianisme progressista.

Avui, quan ja han passat  uns 8 anys des del 2015 al 2023, em continua semblant de plena vigència allò que es va dir ara fa uns 60 anys. I ho torno a escriure:

" està de plena actualitat i a mi em sembla que els abats, bisbes i capellans de Catalunya haurien de reivindicar-ho " fent costat a les persones que es continuem manifestant a l'Avinguda de la Meridiana de Barcelona. 

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

MERIDIANA 2015

 Via Lliure  Avinguda Meridiana de Barcelona 

MERIDIANA 2019 a 2023

Meridiana Resisteix

Conversa amb Mn. Dalmau de l'any 2010. Vigent i Interessant l'any 2023

 

L'ECOLOGIA I PENSAMENT CATALÀ

UN DELS PARES DE L'ECOLOGIA

Conversa mossèn Dalmau i Jordi salat

És va fer l'any 2010

Vigent perquè té un Marc Referencial amb un sentit interessant l'any 2023

Teilhard de Chardin

Josep Pallach

Ll. M. Xirinacs

Guillem Rovira Albet

Carles Pi Sunyer

Jordi Pujol

Jaume Balmes

Alexandre Deulofeu

I temes com:

Política catalana

Voluntat independentista

Qüestions bíbliques

Antic Testament de Jahveh i Moisès respecte del Nou Testament de  Crist i El Pare Celestial ( en general i segons Sant Pau)

Cristianisme paulí i Catolicisme romà

Els càtars

El simbolisme del colom i el do de llengües

El simbolisme de les verges negres en funció dels mites mesopotàmics i hel·lenistes

Ho fem amb Josep Dalmau, mossèn de Gallifa

I llibres com:

A mossèn Dalmau: D’un home, d’un temps d’un país

El malefici dels símbols

Contrapunts al camí de l’Opus Dei

Diàleg de les verges negres de Polònia i Catalunya (Poema de Carles Pi Sunyer)

Cercamón

El Criteri

Accés Canal Youtube

Conversa mossèn Dalmau i Jordi Salat

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Conversa sobre el pensament de Mn. Dalmau al Santuari del Castell de Gallifa: catalanisme i cristianisme

 

Conversa sobre mossèn Dalmau i el Santuari de l'Ecologia

amb Gregori l'ermità del Santuari del Castell de Gallifa

DODECAEDRE PODCAST 

Conversa sobre mossèn Dalmau i el Santuari de l'Ecologia

               

Conversem amb l'ermità del Santuari del Castell de Gallifa  sobre mossèn Dalmau, la seva obra, el seu pensament i sobre els monuments que allí hi ha fet l'escultor Jaume Rodri  relacionats amb la deessa Àrtemis, mossèn Dalmau i mossèn Lluis Maria Xirinacs. A la conversa parlem de mitologies, verges negres i del pensament de mossèn Dalmau  un Decàleg que es pot llegir en una pedra o monòlit que es troba al costat del Témenos. 

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Col·laborador de la Revista La TortugaAvui