dilluns, 21 d’abril del 2025

Llengua, cultura, política i nació amb criteri vernaclístic

 

Llengua, cultura, política i nació 

amb criteri vernaclístic

El Marc Referencial per la llibertat i sobirania de "les nacions naturals" 

Vindrà un dia que el Pirineu regnarà i la corona serà de la dinastia bel·lònida occitano-catalana-aragonesa


Jo no sé quan, pro vindrà un dia
que el Pirineu regnarà! (Joan Maragall)



Les llengües i les nacions vernacles, el seu esperit,  la seva identificació, el seu pensament, la seva voluntat, els seus drets nacionals, la seva llibertat i la seva unitat holística que vol dir confederalista o conjunta (l'harmonia holística de les particularitats, que és diferent de la unitat imperialista genocida i alienadora)

A tot el món s’observa un renaixement del nacionalisme vernacle o indigenista que queda escindit entre autoctonistes i forasteristes. A Catalunya entre catalans autòctons i espanyols castellanòfons o castellanistes. A Irlanda, entre irlandesos i britànics o anglòfons. A Ucraïna entre ucraïnesos i soviètics russòfons. A Occitània entre occitans (llengua d’oc) i francesos (llengua d’oil). A Euskal Herria entre euskalduns (llengua euskera) i espanyols (llengua castellana). La llista de nacions genuïnes – naturals o vernaclístiques- podria fer-se molt més llarga. A la premsa he llegit referències a Caledònia, Escòcia, Geòrgia, Llombardia, Galícia, Còrsega, Hawai …

Totes aquestes voluntats democràtiques de caràcter autòcton o genuí  o vernaclístiques estan sotmeses a un marc legal o Constitució  Estat de caràcter imperialista – alienista i depredador- que les condiciona. També a un medi social advers compost per una població trasplantada amb caràcter hostil i adversària, marc legal que comporta una determinada mentalitat i concepció cultural adúltera i antinatural feta a mida i conveniència dels poders dominadors.

Es tracta d’un fenomen internacional. Pel que respecta a les poblacions trasplantades o desterrades amb caràcter alienador i desnaturalitzador em pregunto: quin nom té aquest fenomen de migracions amb caràcter desnaturalitzador o alienador? 

Quines són les conseqüències socials i culturals? És un fenomen característic dels poders imperialistes? És un fenomen que es fa present en els diversos sistemes polítics tant a monarquies com a repúbliques?

Ens hauríem de preguntar: qui vol dominar aquestes nacions políticament amb la cultura i llengües que manifesten originalment com a emanacions genuïnes? D’on surten aquestes emanacions? Hi ha un “poder” que opera a escala terrenal abastant tot el planeta Terra? 

Potser també opera a un nivell còsmic interplanetari? Cal identificar aquest poder malèvol i hostil amb les nacions, llengües i cultures genuïnes. Sense identificar-lo no se’l pot combatre.

Els polítics han de cercar un discurs que no estigui relacionat amb la identitat per obtenir el vot de tots? Quin és el seu discurs? 

Un discurs materialista de classe social i un discurs culturalment indefinit per no entrar en qüestions identitàries? 

No crec que sigui aquest el camí de la pau, l’equitat i l’harmonia humanística. Volen sumar a còpia de negar. Aquesta actitud és una mala política.

 VERNACLISME I  INTEL·LIGÈNCIA  ARTIFICIAL


VIA VERNACLÍSTICA I INDEPENDÈNCIA  I REEXIMENT ESPERIT NACIONAL 


Jordi Salat (Escrit  any 2023)

josalort@hotmail.com

Nota:

Glossa de Joan Maragall

¡jo no sé quan, pro vindrà un dia
que el Pirineu regnarà! 



TRADUCCIÓ A L'HONGARÈS FETA AMB  I.A.

TRADUCCIÓ D'AQUEST ESCRIT DEL CATALÀ  A L'HONGARÈS

dijous, 13 de març del 2025

Entrevista a Ràdio Ciutat de Badalona a Jordi Salat "Vernaclística i identitat original"

 

"Vernaclística i identitat original"

Llengua, Pensament i Societat

Entrevista  feta per la periodista Anna Clarà a Ràdio Ciutat de Badalona 

Identitat i  identificació amb criteri vernaclista en el sentit d'original del territori

 

ÀUDIO

Jordi Salat

josalort@hotmail.com






diumenge, 2 de febrer del 2025

Càtars i Catarisme. Història i Pensament

 

Càtars i Catarisme. Història i Pensament



Càtars i Catarisme. Història i Pensament. Qui eren els càtars. On van viure. Quina llengua parlaven. Quin era el seu pensament. Quina diferència hi ha entre cristians arrians i catòlics constantinians o niceanians. Quina relació hi ha entre el pensament dels càtars i el llibre de la Revelació o Apocalipsi de Sant Joan. Perquè el seu referent és el colom. Quina relació té Catalunya i els regnes de la Corona d'Aragó amb el catarisme. Quina relació tenen les verges negres amb el catarisme.

Veure el video

Càtars i Catarisme. Història i Pensament



Jordi Salat

josalort@hotmail.com 

Sòcrates i el concepte de llengua 1(2) Vernaclea o Convencional

 

EL CONCEPTE DE LLENGUA SEGONS SÒCRATES 1(2)


Vernaclea o Convencional. Sòcrates no parla de llengües maternes o minoritàries.




 

Les llengües són un conjunt de signes i sons que tenen caràcter natural o convencional. Natural en el sentit  d’autòctona o vernacla i  convencional en el sentit d’ artificial.


Sòcrates, filòsof grec nascut a Atenes l’any 470 aC, ens parla en un dels seus llibres del diàleg mantingut entre Hermògens i Cràtil sobre el tema de la llengua i exposa les seves argumentacions.  

 

Hermògens, opina que les paraules tenen un significat convencional. L’ús social és el que fa una llengua. Aquest concepte no comporta cap sentit espiritual.


Cràtil, opina que les paraules tenen un significat natural, amb això vol dir, relacionat amb la naturalesa. Un significat en sí mateixes; "per sé" o "en relació amb l’Ésser o Alè Creador" , “Déu” o la “Divinitat”. Aquest concepte comporta un sentit espiritual.


L’opinió de Cràtil està en sintonia amb el concepte de llengua que tenia el Ramon Llull, el filòsof català, quan ens diu:


«Déu va dividir la paraula de l’home en distintes llengües, cadascuna amb els seus propis caràcters d’escriptura, amb el seu propi ordre, número i figura, ordenats, no a l’atzar o a voluntat de l’home, sinó conforme a la disposició harmònica dels cossos celestes»[1]


I també està en sintonia amb el concepte de llengua que tenien els cristians autèntics atès que segons llegim a la Bíblia, Jesucrist també va deixar ensenyat que “els cristians serien identificats perquè, l’Esperit Sant els infondria el do de llengües i parlarien amb la llengua natural, vernacla o pròpia de cada lloc”. L’Església celebra aquesta ensenyança el dia de Pentecosta. El vernaclisme va ser reconegut novament en el Concili Vaticà II l’any 1965.


La càbala  diu que la llengua és un eina que ens posa en contacte amb l’Alè Creador, està determinada per unes lleis matemàtiques i unes vibracions.

 

La física quàntica ens diu que la Matèria és una ona amb una determinada vibració que col·lapsa. La paraula, és també essencialment una ona amb una determinada vibració en consonància amb el món, el lloc i  la matèria del lloc on es parla. Aquest concepte ens permet parlar de llengües geogràfiques o d’ ecolingüísme.

 

El primer acte de la Creació, després del pensament, va ser la pronunciació d’una paraula. “Déu ens diuen els cristians, especialment els gnòstics, és la Paraula.


El pensament d’ Hermògens encaixa amb el pensament dels universalistes  imperials que prediquen una llengua única per a tota la humanitat, construïda de forma convencional.

 

El pensament de Cràtil encaixa amb el pensament de Plató, segons el qual, les paraules tenen el seu origen en el món de les idees i valora les llengües territorials, naturals o vernacles pròpies de cada lloc. Les anomena autòctones. Cràtil  exposa el concepte de les llengües genuïnes i pròpies de cada lloc que donen testimoni de l’Alè Creador.  Aquesta és la concepció lingüística de la cultura vernaclística i del nacionalisme vernaclístic.

 

Sòcrates ens dóna arguments per escollir la llengua que hem de parlar si volem ser com hem de ser, i estar en sintonia amb l’esperit o alè del lloc on habitem. També ens dóna arguments per a obrir un diàleg i parlar sobre què és la cultura. Quina és la diferència entre la cultura de llengües vernacles o genuïnes i la cultura de llengües convencionals?


Continuarà.....


Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Escrit  el 2010. Revisat Febrer de 2025

 



[1] E. C. Agrippa en el llibre "De Occulta Philosofia, De vanitate scientarum, Declamatio, In Artem Breuem Raimundi Lulii commentaria et Tabula abbreuiata, Orationes et Epistolae" Capítol LXXIV Correspondència de les lletres amb els signes celestes.