Llengua, cultura, política i nació
amb criteri vernaclístic
El Marc Referencial per la llibertat i sobirania de "les nacions naturals"
Vindrà un dia que el Pirineu regnarà i la corona serà de la dinastia bel·lònida occitano-catalana-aragonesa
Jo no sé quan, pro vindrà un
dia
que el Pirineu regnarà! (Joan Maragall)
Les llengües i les nacions vernacles, el seu esperit, la seva identificació, el seu pensament, la seva voluntat, els seus drets nacionals, la seva llibertat i la seva unitat holística que vol dir confederalista o conjunta (l'harmonia holística de les particularitats, que és diferent de la unitat imperialista genocida i alienadora)
A tot el món s’observa un renaixement
del nacionalisme vernacle o indigenista que queda escindit entre autoctonistes
i forasteristes. A Catalunya entre catalans autòctons i espanyols castellanòfons o castellanistes. A Irlanda, entre irlandesos i britànics o anglòfons. A Ucraïna
entre ucraïnesos i soviètics russòfons. A Occitània entre occitans (llengua
d’oc) i francesos (llengua d’oil). A Euskal Herria entre euskalduns (llengua
euskera) i espanyols (llengua castellana). La llista de nacions genuïnes –
naturals o vernaclístiques- podria fer-se molt més llarga. A la premsa he
llegit referències a Caledònia, Escòcia, Geòrgia, Llombardia, Galícia, Còrsega,
Hawai …
Totes aquestes voluntats
democràtiques de caràcter autòcton o genuí o vernaclístiques estan sotmeses a un marc
legal o Constitució Estat de caràcter
imperialista – alienista i depredador- que les condiciona. També a un medi
social advers compost per una població trasplantada amb caràcter hostil i
adversària, marc legal que comporta una determinada mentalitat i concepció
cultural adúltera i antinatural feta a mida i conveniència dels poders
dominadors.
Es tracta d’un fenomen internacional. Pel que respecta a les poblacions trasplantades o desterrades amb caràcter alienador i desnaturalitzador em pregunto: quin nom té aquest fenomen de migracions amb caràcter desnaturalitzador o alienador?
Quines són les
conseqüències socials i culturals? És un fenomen característic dels poders
imperialistes? És un fenomen que es fa present en els diversos sistemes
polítics tant a monarquies com a repúbliques?
Ens hauríem de preguntar: qui vol dominar aquestes nacions políticament amb la cultura i llengües que manifesten originalment com a emanacions genuïnes? D’on surten aquestes emanacions? Hi ha un “poder” que opera a escala terrenal abastant tot el planeta Terra?
Potser
també opera a un nivell còsmic interplanetari? Cal identificar aquest poder
malèvol i hostil amb les nacions, llengües i cultures genuïnes. Sense
identificar-lo no se’l pot combatre.
Els polítics han de cercar un discurs que no estigui relacionat amb la identitat per obtenir el vot de tots? Quin és el seu discurs?
Un discurs materialista de classe social i un discurs culturalment indefinit per no entrar en qüestions identitàries?
No crec que
sigui aquest el camí de la pau, l’equitat i l’harmonia humanística. Volen sumar
a còpia de negar. Aquesta actitud és una mala política.
VIA VERNACLÍSTICA I INDEPENDÈNCIA I REEXIMENT ESPERIT NACIONAL
Jordi Salat (Escrit any 2023)
Nota:
Glossa de Joan Maragall
¡jo no sé quan, pro vindrà un
dia
que el Pirineu regnarà!
TRADUCCIÓ A L'HONGARÈS FETA AMB I.A.
"Vernaclística i identitat original"
Llengua, Pensament i Societat
Entrevista feta per la periodista Anna Clarà a Ràdio Ciutat de Badalona
Identitat i identificació amb criteri vernaclista en el sentit d'original del territori
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Càtars i Catarisme. Història i Pensament
Càtars i Catarisme. Història i Pensament. Qui eren els càtars. On van viure. Quina llengua parlaven. Quin era el seu pensament. Quina diferència hi ha entre cristians arrians i catòlics constantinians o niceanians. Quina relació hi ha entre el pensament dels càtars i el llibre de la Revelació o Apocalipsi de Sant Joan. Perquè el seu referent és el colom. Quina relació té Catalunya i els regnes de la Corona d'Aragó amb el catarisme. Quina relació tenen les verges negres amb el catarisme.
Veure el video
Càtars i Catarisme. Història i Pensament
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
EL CONCEPTE DE LLENGUA SEGONS SÒCRATES 1(2)
Vernaclea o Convencional. Sòcrates no parla de llengües maternes o minoritàries.
Les llengües són un conjunt de signes i sons que tenen caràcter natural
o convencional. Natural en el sentit
d’autòctona o vernacla i convencional en el sentit d’ artificial.
Sòcrates, filòsof grec nascut a Atenes l’any 470 aC, ens parla en un
dels seus llibres del diàleg mantingut entre Hermògens i Cràtil sobre el tema
de la llengua i exposa les seves argumentacions.
Hermògens, opina que les
paraules tenen un significat convencional. L’ús social és el que fa una
llengua. Aquest concepte no comporta cap sentit espiritual.
Cràtil, opina que les paraules tenen un significat natural, amb
això vol dir, relacionat amb la naturalesa. Un significat en sí mateixes;
"per sé" o "en relació amb l’Ésser o Alè Creador" , “Déu” o
la “Divinitat”. Aquest concepte comporta un sentit espiritual.
L’opinió de Cràtil està en sintonia amb el concepte de llengua que tenia el Ramon Llull, el filòsof català, quan
ens diu:
«Déu va dividir la paraula de l’home en distintes llengües, cadascuna amb els
seus propis caràcters d’escriptura, amb el seu propi ordre, número i figura,
ordenats, no a l’atzar o a voluntat de l’home, sinó conforme a la disposició
harmònica dels cossos celestes»[1]
I també està en sintonia amb el
concepte de llengua que tenien els cristians autèntics atès que segons llegim a
la Bíblia, Jesucrist també va deixar ensenyat que “els cristians serien identificats perquè,
l’Esperit Sant els infondria el do de
llengües i parlarien amb la llengua natural, vernacla o pròpia de cada lloc”.
L’Església celebra aquesta ensenyança el dia de Pentecosta. El vernaclisme va
ser reconegut novament en el Concili Vaticà II l’any 1965.
La càbala diu que la llengua és un eina que ens posa en contacte amb l’Alè
Creador, està determinada per unes lleis matemàtiques i unes vibracions.
La
física quàntica ens diu que la Matèria és una ona amb una determinada vibració
que col·lapsa. La paraula, és també essencialment una ona amb una determinada
vibració en consonància amb el món, el lloc i
la matèria del lloc on es parla. Aquest concepte ens permet parlar de
llengües geogràfiques o d’ ecolingüísme.
El primer acte de la Creació, després del pensament, va ser la
pronunciació d’una paraula. “Déu ─ens diuen els
cristians, especialment els gnòstics─, és la
Paraula.
El pensament d’ Hermògens encaixa
amb el pensament dels universalistes imperials que prediquen una llengua única per
a tota la humanitat, construïda de forma convencional.
El pensament de Cràtil encaixa
amb el pensament de Plató, segons el qual, les paraules tenen el seu origen en
el món de les idees i valora les llengües territorials, naturals o vernacles
pròpies de cada lloc. Les anomena autòctones. Cràtil exposa el concepte de les llengües genuïnes i
pròpies de cada lloc que donen testimoni de l’Alè Creador. Aquesta és la concepció lingüística de la
cultura vernaclística i del nacionalisme vernaclístic.
Sòcrates ens dóna arguments per escollir la llengua que hem de
parlar si volem ser com hem de ser, i estar en sintonia amb l’esperit o alè del
lloc on habitem. També ens dóna arguments per a obrir un diàleg i parlar sobre
què és la cultura. Quina és la diferència entre la cultura de llengües
vernacles o genuïnes i la cultura de llengües convencionals?
Continuarà.....
Jordi Salat
Escrit el 2010. Revisat Febrer de 2025
[1] E. C. Agrippa en el llibre "De
Occulta Philosofia, De vanitate scientarum, Declamatio, In Artem Breuem
Raimundi Lulii commentaria et Tabula abbreuiata, Orationes et Epistolae" Capítol
LXXIV Correspondència de les lletres amb els signes celestes.
