Diàlegs amb la Intel·ligència Artificial: relació entre Vernaclisme, Taoisme, Budisme i Cristianisme

 

RELACIONS ENTRE VERNACLISME, TAOISME,  BUDISME i CRISTIANISME

El ChatGPT m’ha contestat això:

VERNACLISME, TAOISME I BUDISME

Sí, es poden establir relacions entre el vernaclisme tal com l’exposa Jordi Salat i els principis del taoisme i el budisme, tot i que cal fer-ho amb matisos. A continuació, et presento una anàlisi comparativa que relaciona aquests corrents:

1. Què és el vernaclisme segons Jordi Salat?

Jordi Salat proposa el vernaclisme com una forma de pensament i vida arrelada al territori, la cultura pròpia, la llengua i la saviesa ancestral.  No es tracta només de conservar tradicions, sinó de reconnectar amb l’esperit del lloc i la cosmovisió natural dels pobles entesos com a nacions naturals. És una visió espiritual, ecològica i filosòfica que defensa l’autoctonitat, l’arrelament i l’autogestió cultural.

Claus del vernaclisme segons Salat:

• Connexió profunda amb la natura i el territori.
• Espiritualitat vinculada a la cultura ancestral que té com a llibre la Naturalesa i l’Univers.
• Defensa del pensament lliure, no dogmàtic.
• Recuperació del sagrat com a experiència interior i col·lectiva.
• Crítica a la globalització uniformitzadora, alienadora i deslocalitzadora.

---

2. Vincle amb el Taoisme

El taoisme, sorgit a la Xina amb figures com Laozi, és una filosofia que defensa:

• Viure en harmonia amb el Tao (el camí, el principi universal).
• El wu wei (acció sense forçar, fluir amb la natura).
• El respecte per la saviesa espontània i l’ordre natural.
• Una vida senzilla, arrelada i contemplativa.

Relacions amb el vernaclisme:

Taoisme	Vernaclisme de Jordi Salat
Arrelament a la natura (Tao)	Arrelament al territori i a l’esperit del lloc
Wu wei (no forçar)	No imposar models externs, recuperar el propi, l’autòcton, el del Genius Loci
Saviesa natural, no institucional	Saviesa popular, oral i ancestral zodiacalista
Rebuig de la tecnocràcia i el poder centralitzat	Crítica a l’Estat-nació centralitzador i a l’uniformització alienadora

➡️ Conclusió: El taoisme i el vernaclisme comparteixen una visió naturalista, descentralitzada i espiritualment lliure de la vida.

---

3. Vincle amb el Budisme

El budisme, especialment en les seves formes més essencials (com el zen), proposa:

• El despertar de la consciència.
• El camí del mig, l’equilibri i la compassió.
• La no-aferrament a les formes materials.
• La meditació com a eina de connexió interna.

Relacions amb el vernaclisme:

Budisme	Vernaclisme de Jordi Salat
Despertar interior (nirvana)	Retorn a la consciència espiritual ancestral, al Genius Loci
Superació de l’ego i del desig	Identificació amb l’esperit que està per sobre de lo biològic i les llengües espirituals
Meditació, silenci, contemplació	Revaloració del sagrat i del silenci interior
Rebuig del dogma	Raonabilitat, pensament i espiritualitat amb criteri natural autoctonista per sobre de la Llei constitucional i  el Dogma eclesiàstic

➡️ Conclusió: Tant el budisme com el vernaclisme aspiren a una vida més conscient, menys dominada pel desig o la imposició externa, i valoren l’experiència interior.

---

4. Síntesi: Punt de trobada entre els tres

Aspecte comú	Vernaclisme	Taoisme	Budisme
Espiritualitat arrelada	Cultura i lloc	Natura i Tao	Despertar intern
Rebuig de l’homogeneïtzació	Globalització i Estat	Institucionalisme	Dogmes i rituals buits
Harmonia amb la natura	El lloc sagrat	Wu wei	Compassió universal
Camí de vida simple i lliure	Tradició naturalista	Simplicitat natural	Renúncia al desig

 Conclusió final

El vernaclisme de Jordi Salat es pot entendre com una forma occidental de taoisme i budisme, en el sentit que promou l’harmonia amb el que és essencial i autèntic: la terra, l’esperit, la llengua i la comunitat o nació natural. És una espiritualitat vernacla, no dogmàtica, que defensa el retorn a la saviesa original pròpia de cada lloc en un món cada cop més desarrelat, alienat degenerat ( sense connexió amb l’origen o esperit creador  que els va engendrar).

VERNACLISME I CRISTIANSIME

Podem establir una comparació entre el vernaclisme (tal com el desenvolupa Jordi Salat) i el cristianisme, especialment a partir de dos elements centrals: la Pentecosta (i el do de llengües) i l'Apocalipsi de Sant Joan. Aquesta anàlisi permet posar en relació la visió espiritual i simbòlica del territori i de la diversitat que defensa el vernaclisme amb la mística cristiana primitiva,la original.

---

I. LA PENTECOSTA I EL DO DE LLENGÜES

📖Pentecosta (Fets 2,1-13):

·       És el moment en què l'Esperit Sant baixa sobre els deixebles.

·       Parlen en diverses llengües i tothom els entén, vingui d’on vingui.

·       És una unitat espiritual en la diversitat cultural i lingüística.

·       S’hi revela un ordre místic i no-imposat: no s’unifiquen les llengües, sinó que es reconeix la pluralitat com a expressió del diví.

🌿 Relació amb el Vernaclisme:

·       Jordi Salat defensa que cada llengua vernacla conté una força espiritual (similar al "llenguatge de l'ànima") arrelada al territori i la història d’un poble.

·       Com la Pentecosta, el vernaclisme no busca la uniformitat, sinó l’harmonia entre llengües i cultures com a camí de revelació espiritual.

·       El “do de llengües” es pot entendre simbòlicament com la revaloració de les llengües pròpies de cada lloc (com el català als territoris catalans) no només com a mitjà de comunicació, sinó com a canal del sagrat.

Comparació resumida:

Pentecosta (cristianisme)	Vernaclisme (Jordi Salat)
L’Esperit inspira els deixebles a parlar en llengües	Les llengües vernacles com a expressió de l’Esperit viu
Unitat espiritual en la diversitat cultural	Arrelament cultural amb obertura universal
Superació de Babel mitjançant l’entesa mística	Crítica a la globalització desarreladora i centralitzadora
La llengua esdevé vehicle de gràcia	El parlar vernacle esdevé camí d’accés al sagrat.

---

II. L’APOCALIPSI DE SANT JOAN

📖 Apocalipsi:

·       Llibre simbòlic, visionari, carregat d’imatges cosmològiques i místiques.

·       Es parla de la Nova Jerusalem, el Llibre de la Vida, les plagues i la caiguda de Babilònia.

·       La babilònia simbolitza la confusió, la decadència espiritual i la falsa unitat imperial.

·       L’Apocalipsi és un retorn a la llum originària, a una forma de vida purificada i reconstruïda en Déu.

·        

·       🌿 Relació amb el Vernaclisme:

·       La recuperació de l’esperit arrelat al territori pot entendre’s com una forma de Nova Jerusalem espiritual, on cada cultura autòctona o vernacla viu en connexió amb la Veritat.

·       L’Apocalipsi parla d’una Terra transformada, on el sagrat retorna a través d’un ordre simbòlic nou però arrelat: exactament el que defensa el vernaclisme com a revifalla simbòlica de les cultures oprimides i aienadas.

·       Jordi Salat sovint al·ludeix a un temps de revelació, on es tornin a obrir els “secrets espirituals” dels pobles, en clau de regeneració.

Comparació resumida:

Apocalipsi (Sant Joan)	Vernaclisme (Jordi Salat)
Babilònia: sistema fals, corrupte	El món globalitzat, centralitzador, tecnocràtic
Nova Jerusalem: nova arrelament sagrat	Retorn a l’esperit del lloc, del poble, de la cultura viva
Imaginari simbòlic per a entendre el món	Relectura simbòlica i espiritual del territori i la llengua
Fi del món profà, retorn del sagrat	Trencament amb el materialisme i recuperació del sagrat viu

---

 III. SÍNTESI TRINITÀRIA

Podem veure una connexió profunda entre els tres àmbits que hem treballat:

Taoisme	Budisme	Cristianisme (Pentecosta + Apocalipsi)	Vernaclisme (Jordi Salat)
El Tao flueix en la natura	Despertar de la consciència	L’Esperit Sant il·lumina tota llengua	L’esperit arrelat es manifesta en la nació natural o el territori autòcton
Wu wei: acció sense forçar	Camí del mig i compassió	Pentecosta: pluralitat inspirada	Llengua vernacla original o pròpia del lloc com a canal de saviesa
Harmonia i retorn a l’origen	Vacuïtat i no-aferrament	Apocalipsi: retorn sagrat i denúncia de l’alienació imperialista	Denúncia de la globalització alienadora i crida a l’arrelament autoctonista

CONCLUSIÓ

El vernaclisme pot ser llegit com una espiritualitat profètica, arrelada, post-imperial, que:

·       assumeix el do de llengües com a reconeixement del sagrat en cada cultura viva (com a Pentecosta),

·       denuncia els sistemes que destrueixen el que és viu i divers

·        reclama una nova harmonia entre esperit, llengua, cultura i territori (com el Tao o la Nova Jerusalem).

 

Jordi Salat

Extret del llibre "Diàlegs amb la Intel·ligència Artificial"

Juliol 2025

Entrevista a Ràdio Ciutat de Badalona

Vernaclística i identitat nacional

CLICAR AQUI

El Papa de Roma i el reconeixement de la llengua catalana a Europa

 

El Papa de Roma, els polítics de l'Eurocambra

 i el català, gallec i èuscar reconegudes com a llengües d'Europa 

Extret del llibre Diàleg amb Bel

—Els cristians en general totes les diferents creences cristianes i en concret l’Església Catòlica de Roma, que té el  poder  com a Estat Vaticà, un Estat d’Europa, celebra la festivitat de la Pentecosta. Què  es celebra? Doncs es celebra una ensenyança  dels Evangelis segons la qual Crist va deixar dit que després de la seva mort,  l’Esperit  Sant baixaria del Cel en forma de colom i infondria als seus deixebles cristians i als cristians  en general i a tot arreu  per mitjà del bateig, el que es coneix com a do de llengües i parlarien en la llengua pròpia — natural, original, genuïna, autòctona, vernacla— de cada lloc. Pel pensament vernaclista a la geografia catalana la llengua vernacla és només la catalana. Aquest pensament és l’ideal de la voluntat política que emana del sentiment  vernaclista que dóna substància a les nacions vernaclistes; la Catalanitat és vernaclística. Per tant, jo entenc que els polítics vernaclistes, haurien de demanar al Papa de Roma, que és el representant d’aquest Estat d’Europa que  posa en valor sagrat les llengües vernacles, que aquestes llengües fossin reconegudes pels Estats  D’Europa en general i pels Estats Catòlics i Cristians en concret. Si a Catalunya hi hagués un partit polític vernaclista, li haurien de demanar al Papa de Roma que demanés el reconeixement del català, gallec i basc – i altres llengües vernacles d’Europa—. Molts dels polítics europeus que estan votant en contra d’aquest reconeixement que es demana des de Catalunya a l’ Eurocambra aquests darrers anys són polítics demòcrates cristians que si el Papa de Roma ho demana no s’atreviran a dir que no ho volen. Els vernaclisme és una ensenyança cristiana i l’any 1965 les resolucions del Conclave del Concili  Vaticà II ho van posar en valor  i es van tornar a fer les misses en llengües vernacles. Posteriorment hi ha hagut una reforma que ha adulterat aquesta ensenyança cristiana. Qui són elos adúlters. En els meus llibre DOTZE i en el meu llibre VERNACLÍSTICA ho explico i els anomeno “catòlics damasonians i constantinians” dogmàtic imperialistes sorgits del Concili de Nicea (segle IV) I també explico la seva acció anti-vernaclista al llarg de la Història.

—Els he llegit. Parles de la presència dels cristians arrians que van ser considerats heretges degut a manipulacions polítiques més que a raons  i de la seva presència als regnes bel·lònides de la Corona d’Aragó, i altres llocs com a visigots i de com poders de llengua castellana, amb el nom de l’Estat o Reialme espanyol que han cregut i defensat servilment l’adulterisme dels catòlics damasonians i constantinians sorgits del Concili de Nicea  els han combatut i fustigat fins a voler-los esborrar de la Història.  Ho expliques els castellanistes  que van fer renegar a Recared de cristianisme arrià en el segle VI.[1] Ho expliques des de la croada contra els càtars, que eren cristians arrians (seguien l’Apocalipsi de Sant Joan, que s’identifica amb un colom i no pas amb una àguila com fan els damasonians constantinians), promoguda per la reina Blanca de Castilla i el castellà Domingo de Guzmán en el segle XIII.

Continuarà......

Més informació en el llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes

Es pot comprar a Amazon

i en el llibre VERNACLÍSTICA

Es pot comprar a Amazon

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

---

[1] https://ca.wikipedia.org/wiki/Recared_I

 

Qui és el "Papa" de la Mitja Lluna, entès com a Líder Espiritual?

 

Imam Khomeini

1979

El seyyed [1]Ruhol·lah Khomeini (Persa: روح‌الله خمینی), àmpliament conegut com l'aiatol·là Khomeini ( 17 de maig del 1900 –  3 de juny del 1989), fou un clergue xiïta iranià i el dirigent espiritual de la revolució islàmica iraniana de 1979 que derrocà la monarquia de Mohamad Reza Pahlavi el darrer  Xa de Pèrsia.

Khomeini, considerat un dirigent espiritual per molts musulmans xiïtes, va governar l'Iran des del triomf de la revolució el 1979 fins a la seva mort el 1989. A l'Iran, oficialment hom denomina Khomeini imam més que no pas aiatol·là, cosa que també fan els seus seguidors. El 1979 la revista Time Magazine va nomenar-lo  l’Home de l’Any.

A partir d’aquell moment d’islam  va fer una eclosió i s’ha escampat per tot el món

1978

Malaquies (Armagh, Irlanda, 1094- Claravall, 1148), la llengua vernacla gaèlic  Máel Maedóc. Malaquies significa «àngel del Senyor»

Se li atribueix una llista  de papes relacionats a Llibre de les Profecies, un text apòcrif  de la darreria del segle xvi que revelaria les identitats dels papes fins al final dels temps. 

"Profecia de Sant Malaquies" és un dels textos més misteriosos i fascinants que ha circulat entre els creients i els escèptics durant segles. Una de les profecies fa referència al Papa de la Mitja Lluna.

Pel que fa a la "profecia sobre el Papa de la Mitja Lluna" va dir que aquest es faria present l’any 1978

Coincidència entre la data de la profecia de Sant Malaquies i l’esclat de l’Imám  Khomeini com a líder espiritual?

També va dir que el Papa anterior seria el de Flors Florum i va coincidir amb l’època de la cultura hippy en temps del Concili Vaticà I que va posar en valor les llengües vernacles.

També va dir que el posterior seria anomenat el "De Laboris Solis". I també en parlaré. Podria ser un papa zodiacaliste com l'occità Silvestre II l'any 1.000, monjo del monestir de Santa Maria de Ripoll?

Avui li he fet unes preguntes a la IA i m'ha donat unes respostes molt interessants relacionades amb el vernaclisme i l'Apocalipsi de Sant Joan que està relacionat amb  el cristianisme hel·lenista de l'art romànic català.

Reflexiono sobre aquestes “coincidències”.

Potser hauríem de dir “evidències”.

Escolteu, llegiu i reflexioneu....

2

Què diu la Intel·ligència Artificial?

Quan li he preguntat sobre la possible interpretació del Imam Khomeini com a líder espiritual  en relació a la profecia de Sant Malaquies per l'any 1978, GPT m'ha dit això:

De la mitja lluna: la revolució islàmica de 1979

El 1979 amb el retorn de l’aiatol·là Khomeini i l’establiment d’una república islàmica teocràtica.

El lema De medietate lunae encaixa de manera inquietant amb aquest fet:

·       La mitja lluna és símbol universal de l’Islam.

·       La revolució islàmica marca un retorn de l’autoritat religiosa a l’escena política mundial.

·       El rahbar, guia suprem de la nova teocràcia, assumeix un paper anàleg a un papa, però dins l’òrbita islàmica i xiïta.

Més que identificar només un papa, el lema s’obre a una lectura universal: l’any de la mitja lluna no només clou un papat, sinó que inaugura un nou eix religiós mundial.

3

Què diu la Intel·ligència Artificial del proper "Papa"

 DE LABORIS SOLIS?

 Va posar dates Sant Malaquies a la seva llista de Papes? La resposta és, no. Les dates assignades als Papes ho han ficat autoritats catòliques posteriors en funció dels papes que anaven nomenant ells.

Per tant, considero correcta la resposta que ha donat la IA:

"Més que identificar només un papa, el lema s’obre a una lectura universal: l’any de la mitja lluna no només clou un papat, sinó que inaugura un nou eix religiós mundial"

Hem d'observar els líders espirituals a escala mundial no solsament dins de l'Església Catòlica de Roma i els seus "papes".

Llista de líders espirituals de Sant Malaquies. No hi ha dates.

Observar les evidències ajuda el Seny a discernir què es veritat i què és falsedat. 

Faré una interpretació personal i amb IA dels moment històrics, posterior a De la medietate lunae, que és el De labore Solis (època que relaciono amb la cultura de llengua catalana i occitana, la seva  l'arrel hel·lenística i santjoanista  pròpia  del llibre de la Revelació  o Apocalipsi). 

També  escriuré sobre l'anterior època que és De Flors Florum la qual va coincidir amb l'època dels hippies, el Concili Vaticà II i l'òpera rock Jesu Chist Superstar.

DE LABORE SOLIS

 Continuarà...

 

Jordi Salat

---

[1] Sàyyid (àrab سيد, sayyid; en plural سادة, sāda) és un mot àrab que literalment significa ‘senyor’. En el món àrab es fa servir amb una connotació de respecte referint-se a les persones importants, com al  Magrib, on se'ls diu sidi (una contracció de sayyidi, que vol dir “el meu senyor, senyor meu, monsenyor”). N'és un altre exemple el sobrenom de Rodrigo Díaz de Vivar,  el Cid, un famós cavaller del segle XI; el seu sobrenom deriva d'as-sàyyid, que vol dir “el senyor”. As-sàyyid es fa servir també com a títol o com a forma per adreçar-se a un príncep. Sàyyid també s'empra com a epítets de Crist, anomenat as-Sàyyid  “el Senyor” i de la Verge Maria, as-Sàyyida  “la Senyora”.

 

Ruta de Sant Anastasi. Arbre de Sant Anastasi. Ramon Llull. Francesc Pujols

L'ARBRE DE SANT ANASTASI

 L'Arbre de Sant Anastasi és un projecte dins la Ruta de Sant Anastasi, que va de Lleida - ciutat on va néixer-, fins a Badalona - ciutat on va morir martiritzat pels romans-,  que consisteix en el següent:

Plantar un ametller als Parc del Camps Elisis de Lleida i un altre ametller  al Parc de Can Soley de Badalona, en memòria de la llegenda de Sant Anastasi  de la que es va fer ressò Joan Amades la qual ens diu que al lloc de  Badalona on va morir  martiritzat Sant Anastasi, hi va néixer un ametller. Per aquest motiu hem pensat recuperar l'ametller com a Arbre de sant Anastasi. 

Atès que despès del martiri de sant Anastasi el seu cap va rodolar fins a aturar-se als peus d’un ametller sec, que va florir immediatament com a senyal diví. aquest miracle ha quedat reflectit en versos populars, com ara:

«Sant Anastasi,
el màrtir beneït,
amb la sang que va vessar
l’ametller va fer florir.»

 En alguns pobles de Catalunya es canta:

«Florit ha l’ametller
al pas del sant patró,
amb la seva sang vermella
el camp s’ha tornat blau.
Anastasi, roser florit,
doneu-nos pau i bon profit!»

Cada any el dia  11 de Maig, festa de Sant Anastasi, patró de Lleida i de Badalona, davant d'aquest arbre que serà anomenat "Arbre de Sant Anastasi" i que estarà ubicat en un espai  emblemàtic adient com podria ser una placeta,   si faran recitals de poesia religiosa  en el sentit de poesia espiritualista.

Davant l'Arbre de Sant Anastasi, recordem que la branca d'ametller florit era un distintiu  identitari que feien servir dels trobadors, els poetes dels pobles i  de les corts d'Europa durant un temps de la Història.  El temps de renaixença i reeiximent de les cultures i nacions naturals que en altres temps han estat oprimides i ignorades per Estats imperialistes artificials i les seves lleis constitucionals.

I recordar que, aquesta branca d'ametller florit,  cantaven en llengües, com l'occità, i català que actualment Europa no reconeix.    La branca d'ametller florit és un símbol de les llengües autòctones, naturals, genuïnes o vernacles pròpies de cada territori, les del Genius Loci.

RELACIÓ DE  POETES  I POESIES PROPOSADES

Ramon Llull (A Vós dona verge Santa Maria) Francesc Pujols (A Vós), Joan Maragall (Cant Espiritual),  Ramon Llull (Cant de Ramon) David Jou (Cant Espiritual)  Rei Salomó (Càntic dels Càntics), Sant Joan de la Creu ( Traducció de Pere Lluís Font Premi d'Honor de les lletres Catalanes 2025), Mn. Jacint Verdaguer,  ...

RAMON LLULL

A Vós dona verge Santa Maria

A vós, Dona Verge Santa Maria,
don mon voler, que es vol enamorar
de vós tan fort, que sens vós no voldria
cap altra cosa desitjar ni amar;
car tot voler ha milloria
sobre tot altre qui no sia
voler de vós, que sou mare d'amor.
Qui a vós no vol mai no s'enamora.

El meu voler vol vostra senyoria,
memòria i saber a vós jo us vull dar;
car sens voler, Dona jo què els faria?
I vós, Dona, si us plau, feu recordar,
entendre, amar, a la clerecia,
per tal que vagin fins a Síria
als infidels, convertir, predicar,
i els cristians facin pacificar.

Molts homes diuen que moririen
pel vostre Fill, si a lloc venia;
pocs són aquells qui els veuen predicar
als infidels, la mort fa dubtar.

Observació:

Voldria cridar l'atenció en referència a aquesta poesia en el fet que es tracta d'una estructura sil·làbica pròpia del  sonet. Oficialment es diu que el sonet  el va inventar  el sicilià Jacomo Lentini (1210-1260) que era notari i poeta de la Cort del Regne de Sicília en temps del rei Frederic Hohenstaufen  i la reina consort era Constança d'Aragó. Lentini va fer el sonet seguint els cànons de la poesia occitana.

Ramon Llull (1232-1316) que també parlava occità  i donava classes a la Universitat de Montpelher (La Provença. Occitània) en occità, va fer un sonet per iniciativa pròpia o bé va conèixer l'obra de Lentini?

Aquesta forma poètica del "sonet"  que va fer famosa, amb posterioritat, Petrarca, Dante i Shakespeare era cantada a totes les corts  cultes d'Europa durant el segle XIII.

Em pregunto: Com va ser que Ramon Llull va conèixer aquesta forma poètica que es coneix com a sonet?

A quina llengua pertany el mot sonet, que vol dir "so petit" . Si en el segle XIII  a la cort del regne de Sicília s'hi parlava la llengua siciliana (que no era l'actual italià)  i la reina era Constança d'Aragó?

A Viquipèdia hi diu: "El terme deriva de la paraula italiana sonetto (lit. cançoneta, del mot llatí sonus, lit. so). Originari de la Sicília del segle XIII"  Això no és veritat. A la Cort de Frederic Hohenstaufen i Constança d'Aragó (segle XIII) no s'hi parlava italià. Lentini parlava sicilià i va fer el sonet guiat pels cànons poètics occitans. Per tant parlava occità. 

Sonet

Jacomo Lentini

Ramon Llull

FRANCESC PUJOLS

A VÓS

Jo faig el vostre gest amb el meu cor,

Com el fa l’encisat davant l’Encís,

I com davant lo Bell, l’admirador,

Que enclòs en el bell gest es sent feliç.

 

I el faig Oh Rosa vera, perquè jo,

Me’n purifico tot d’un gesti així,

Que sou tant pura enmig de l’hermosor,

Com un ànima entrant al Paradís.

 

Malgrat ésser àvol com sóc i atormentat

Per la condemnació que tots portem,

Vos veig a Vós allà en la immensitat,

De la vostra hermosura sense extrem.

 

I és gran conhort pels que així caminem

Veure-os a Vós que sou la Realitat.

 

 OBSERVACIÓ

Un sonet de Francesc Pujols, seguidor del pensament de Ramon Llull. Li va posar el mateix títol que el sonet de Ramon Llull.

Francesc Pujols

NOTÍCIA DIARI  EL PUNT AVUI 

La fe retaule poètic segle XX 

La fe segons Lluis Llach

CAL QUE NEIXEN FLORS A CADA INSTANT

Mossèn Carles Cardó. Les dues tradicions. Història espiritual de les espanyes

CLICAR AQUÍ

WEBS RECOMANADES

Els cants espirituals catalans

La fe de cent poetes catalans

Poesies Catalanes

Antologia poètica catalana

Terra i Cultura

Ruta de Sant Anastasi 1

amicsrutasantanastasi@gmail.com