Occitània, Catalunya i Anglaterra: Peterhouse College de Cambridge

REINES D’OCCITÀNIA, CATALUNYA I ANGLATERRA

I L’IDEAL ESPIRITUAL I MENTALITAT RACIONAL D’EUROPA

L’escut del Peterhouse College de  Cambridge

Escut del Peterhouse College

de la Universitat de Cambridge ( Anglaterra)

Una reina del Casal de Barcelona, Elionor de la Provença nascuda a Ais de la Provença (Occitània) el 1223 intervingué en la creació del Peterhouse College, el primer col·legi de Cambridge a Anglaterra, l’actual Universitat de Cambridge?

Extret del llibre "DOTZE Escriptures Heterodoxes":

Un fet històric significatiu i molt  important  relacionat amb la constitució d’Europa sobre la base d’una concepció espiritual i una  mentalitat racional que està per sobre dels interessos econòmics, on parlo dels personatges occitans i catalans presents a les monarquies europees, compromesos amb un Ideal d’Europa relacionat amb les catedrals, en tant que monument matriarcal i feminista. 
Aquest ideal, comporta una concepció zodiacalista del cristianisme que ha estat proscrita i adulterada per un Mal Poder que des de fa segles, i encara actualment, domina Europa amb els “seus” Estats hostils a les nacions naturals o vernacles que l’haurien de constituir i conformar. La seva concepció cristiana zodiacalista està en el mateix nom dels personatges, com és el cas d’ “Elionor” que ens porta a l’arrel “El” que és a les paraules originals pronunciades per “El Crist”,  Eli Eli Lemah Sabachtany. 

Jesucrist no es deia Jesucrist, ja que aquest mot “Crist” és un mot grec i Jesús vivia a Galilea, i allí es parlava arameu no s’hi parlava grec. 

Aquest mot, “Eli”, al meu entendre, té un sentit i missatge zodiacalista,  actualment adulterat per falsos profetes amb els seus falsos reis i falsos Estats nacionals  a diversos llocs del món, i també a Europa, els quals amb les seves lleis constitucionals volen fer creure el que no és. 

Cal descobrir el secret que porten les paraules dels mestres en Gaya Ciència,  la ciència del doble sentit i sentit hermètic dels trobadors occitans i el seu poètic sonet.

A més de Elionor de la Provença (1223-1291) parlaré també d’ una altra occitana que fou reina d’Anglaterra abans que ella i que va ser Elionor d’Aquitània (1122-1204) l’anomenada Reina dels Trobadors.

1154-1189

Elionor d'Aquitània (Bordeus, 1122 - abadia de Fontevrault, 1204), duquessa d'Aquitània (1137-1204) i reina consort de França (1137-1152) i d'Anglaterra (1154-1189).

 1236-1272

Elionor de Provença (Ais de Provença v 1223 - Amesbury, Regne d'Anglaterra 26 de juny de 1291), infanta de Provença i reina consort d'Anglaterra (1236 - 1272).

1509-1533

Caterina d'Aragó (Alcalá de Henares, 1485 - Kimbolton, Anglaterra, 1536), infanta de Castella i princesa d'Aragó, princesa de Gal·les i reina consort d'Anglaterra (1509-1533), va ser la primera esposa d'Enric VIII d'Anglaterra. Va lluitar perquè les dones angleses accedissin a l’educació. La relació entre Caterina i la cultura catalana va més enllà del simple coneixement de la llengua. 

Escut Caterina d’Aragó, comtessa del Casal de Barcelona 

Escut Ais de Provença (Occitània)

En el decurs de la seva vida va mantenir una intensa correspondència en català amb personalitats humanistes de l'època, de tota Europa on tenia lloc la Reforma del cristianisme amb Erasme de Rotterdam i Martí Luter entre d'altres. Amb Joan Lluís Vives March -una de les figures cabdals del humanisme europeu, hi va mantenir una estreta amistat, i el professor valencià va deixar testimoni escrit que la reina d'Anglaterra i ell eren “de la mateixa nació”^[

 

Jordi Salat

---

El "factor castiñol" i la democràcia del Nihil Obstat com a factor d'involució a Europa

S’ha posar de manifest a rel del procés sobiranista català que hi ha i ha hagut una contrareforma democràtica a Europa? Avui l’opinió periodística parla d’involució democràtica. Tornem cap al Nihil Obstat del segle XV: aprovació oficial per part d’un censor abans de fer-se un llibre. 
Segle XXI, democràcia a l’espanyola o democràcia amb Nihil Obstat: aprovació oficial per part d’un censor abans que pugui fer-se un referèndum. Allò que es fa sense permís del censor és il·legal. Quin factor ho ha originat?

Hi ha darrera aquesta contrareforma o involució democràtica del segle XXI A Europa el mateix poder o factor que el que hi hagué darrera de la contrareforma catòlica  en el segle XVI a l’època del Renaixement. Ha tornat la inquisició espanyola a apoderar-se d’Europa? Jo penso que sí. Al factor que provoca la involució o contrareforma al llarg de la Història, l’anomeno factor castiñol. Què vol dir?  Que és el poder, la mentalitat i la voluntat que considera lo español como a una identificació exclusiva amb lo castellano.

La democràcia a l’espanyola és la democràcia amb nihil obstat. Hi ha  darrera d’aquesta democràcia espanyola o del  Nihil Obstat l’Opus Dei de concepció ultracatòlica, segons diuen alguns historiadors? El Papa de Roma, Francisco, ha rebutjat a un polític espanyol, Fernández Díaz, que va protagonitzar accions hostils i barroeres amb els catalans i el procés sobiranista de Catalunya, com a ambaixador per ser de l’Opus Dei. Aleshores el neologisme que proposo  per a aquest factor és “factor castiñolicanista” que identifica lo castellà, lo espanyol i lo vaticanista. Allò que en el règim  nacionalista espanyol o “nazinyolista” de Franco es deia nacional catolicismo.

 Aquest factor castinyol i castinyolicanista el podem veure al llarg de la Història d’Europa com un factor involutiu.

En el segle VI, en que alguns historiadors situen  l’origen d’España, ens trobem amb el rei Recaredo va renegar de la fe cristiana arriana dels visigots europeus que tenien la capital a Tolosa de Llenguadoc (Occitània) i a Barcelona (Catalunya).

En el segle X, l’emperador Ot va promoure una reforma cultural cristiana a Europa assessorat per Gerbert d’Orlhac, Papa Silvestre II, l’occità monjo del monestir català de Santa Maria de Ripoll. Va haver-hi una contrareforma.

En el segle XIV, la reina Isabel de Castilla va promoure la croada contra els cristians càtars o albigesos, també occitans, amb la col·laboració del frare dominic de Castilla, Domingo de Guzmán.  I, com a regent de França, va instigar i donar  origen a promoure el judici contra el cristians templers i es va condemnar a l’Orde del Temple.

En el segle XIV, Arnau de Vilanova va parlar de la vinguda de l’Anticrist i va promoure una “reforma” de la Cristiandad a Europa exposada en el Raonament d’Avinyó, protagonitzada pels reis Jaume de Mallorca i Frederic de Sicília de la Corona d’Aragó. Hi hagué una “contrareforma” amb protagonistes del reino de Castilla.

En el segle XVI, Felipe II de España, va promoure croades contra els cristians protestants – erasmistes i luterans- de Flandes, Alemanya, Anglaterra i també de la Corona d’Aragó.[1] protagonitzant la contrareforma contra la reforma de la fe cristiana.

En el segle XXI, Felipe VI  de España, com passarà a la Història? 
Es farà una contrareforma dels acords del Concili Vaticà II i el cristianisme vernaclista que va tornar a resorgir?

Estem vivint en els temps actuals una contrareforma del model democràtic genuí d’Europa per substituir-lo per un model democràtic condicional o del Nihil Obstat inquisitorial que no permet votar allò que el poble vol sinó només allò que se li permet, la democràcia a l’espanyola o democràcia del nihil obstat? 
Des de quan es democràtica un estat de dret sense dret a decidir? Una democràcia on posar les urnes per votar es il·legal? 

La sentència del TJUE de Luxemburg d’aquest 20/12/19 sobre el cas Oriol Junqueras és una bona notícia pel nacionalisme català, i també, per la resta de nacions naturals o vernacles europees, que volen i senten la necessitat de construir Europa amb sentit genuïnament  democràtic, l’Europa de les nacions naturals originals i donar testimoni del pensament i l’esperit o alè que les anima.

Què hi ha en el fons del factor castinyol i castinyolicanista hostil que vol adulterar i anorrear l’ideal  i la voluntat que faci realitat aquesta Europa?

Allò que hi ha, és un mal. És aquest mal, la vinguda de l’Anticrist que va anunciar Arnau de Vilanova en el segle XIV? La Corona d’Aragó representava l’Ideal genuí de la Cristiandat, i una concepció d’Europa basada en les nacions o regnes  i llengües naturals.

Amb les conseqüències de la Sentència o Compromís de Casp (1412) i la posterior incorporació del reino de Castilla a la Corona d’Aragó,  es vas instaurar un altra mena de poder, implantar un altra llengua – la castellana- i un altra mentalitat.

Aquesta argumentació plateja una qüestió a la qual s’ha de donar resposta. Podria ser la conclusió de l’Arnau de Vilanova, debatuda a nivell d’Europa, sobre la vinguda de l’Anticrist?  Actualment ningú es planteja la utilització d’aquest concepte. N’hi ha d’altres? Quin concepte podem fer servir ara que faci palès el fons de la qüestió?

Una de les proves de que   “una determinada religiositat dogmàtica de dubtosa fiabilitat” està relacionada i enganxada amb el factor “castiñol” i “castiñolicaniste” la tenim en algunes de les declaracions  de caràcter involutiu i contràries a les reformes que volen regenerar un marc ple de mentides i corrupcions de tota mena fetes en aquests darrers mesos de l’any 2019 per capellans, i també bisbes de la Conferencia Episcopal Espanyola que són identificadores d’un “factor castiñol” que es manifesta al llarg dels segles. Quina és la identitat que hi ha en el fons d’aquest factor? Aquesta és la qüestió que plantejo.

Jordi Salat

Observació:

Recomano llegir “La polèmica gerundense sobre el Anticristo entre Arnau de Vilanova y los Dominicos” de Joaquin Carreras Artau. En el fons d’aquesta disputa de Girona que m’he proposat portar al teatre, hi ha temes que són d’actualitat.

N’hi ha un que és el  de “l’instint caïnita” que tant de mal ha fet entre els catalans.

A Girona, va ser el de Bernat de Puigcercós contra Arnau de Vilanova

A Barcelona i Palma de Mallorca, Nicolau Eymerich, contra Ramon Ramon Llulll (Que també va parlar de l’Anticrist).

Avui, però, ningú s’atreveix a parlar d’aquest marc referencial. Ens han “condicionat mentalment” amb un subtil Nihil Obstat imperceptible; acomplexats, ens trobem dins un marc referencial presoners de conceptes falsos i adúlters. Dins d’aquest marc referencial les coses que són raonables i de veritat, no hi tenen cabuda legal. 

Observació:

Avui  16/1/20 m'he comprat el libre de Joan Lluis Bozo, adaptació de l'obra Egmont de Goethe, amb pròleg del president en el exili, Carles Puigdemont. Hi he llegit coses que són un exemple del que anomeno a factor castinyol i castinyolicanista. En el segle XVI com en el segle XXI. Res de nou Sota el Sol.

Avui 12/6/2020
Jorge Fernandez Díaz És més, assegura que el papa Benet XVI li va donar una explicació definitiva sobre l’independentisme català: “El diable vol destruir Espanya”.

https://www.elnacional.cat/ca/politica/fernandez-diaz-benet-xvi-dimoni-vol-trencar-espanya_512778_102.html

---

[1] En el segle XX, Franco va promoure també   una croada contra cristians que no eren catòlico-vaticanistes. Tenim l’exemple de cristians catalans com mossèn Dalmau mossèn Ll. M. Xirinacs entre molts d’altres de la Corona d’Aragó i altres territoris de la Península Ibèrica.

"El Pessebre" de Pau Casals. Fem-ne tradició de Nadal al Temple de la Sagrada Família de Barcelona

TRADICIONS  CULTURALS EN LLENGUA CATALANA

AMB IDENTITAT NACIONAL I  SENTIT INTERNACIONAL

"El Pessebre" de Pau Casals 

Un Oratori de nadal català, amb sentit internacional

Aquest any 20121 des del 8 de Desembre tenim un estel  de dotze puntes a dalt d' una torre del Temple Expiatori de la Sagrada Família de Gaudí a Barcelona dedicada a Maria.

Continuo reivindicant que es programi l'audició de l'Oratori El Pessebre de Pau Casals i  Joan Alavedra al Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona.

Podeu escoltar l'Estel de l'Oratori de Pau Casals i Joan Alavedra

Per Nadal, s'escau de programar audicions musicals al Palau de la Música Catalana. Al llarg dels anys s'hi han programat l'oratori de Bach i l’oratori “El Messies” de Händel.

A diverses ciutats d'Europa és tradicional programar-hi un concert musical per nadal.

Alguns d'aquest concerts es retransmeten per televisió arreu del món amb grans audicions. Alguns d'aquest concert els he vist a la Televisió de Catalunya, la TV3 i altres televisions.

A mi em sembla que hauria de ser tradicional retransmetre des de Catalunya a tot el món per Nadal, l'Oratori  El Pessebre  amb música de Pau Cals i  lletra en català de Joan Alavedra. 

S'ha d'esperar a que Catalunya esdevingui independent de l'Estat del Reino de España per a fer-ho?

No sé si han programat l'oratori "El Pessebre" del català Pau Casals.

He pensat que seria testimoni de catalanitat i identitat vernaclística de Catalunya que s’instaurés la seva audició com una tradició nadalenca catalana a Barcelona.

Fer-ho al Palau de la Música Catalana seria un bon lloc. No obstant, també he pensat que podria fer-se en el Temple Expiatori de la Sagrada Família de Gaudí. Donaria un ressò internacional a la cultura en llengua  catalana i un referent  identitari de Catalunya al món.

El Pessebre, a  més a més de prestar-se a parlar del tema identitari religiós cristià,  però relacionat amb la concepció cristiana de la Tradició Johanita, pròpia dels regnes de la Corona d'Aragó i present en l'art romànic que és el que fa referència la celebració del Nadal, i les seves diverses interpretacions espiritualistes, zodiacalistes[1] amb afinitats amb determinades celebracions paganes i dogmàtiques que anteposen l’obediència a les lleis – interpretades sovint de forma adúltera, degenerada i hipòcrita per les autoritats eclesiàstiques oficials -  abans que el testimoni del pensament, sentiment i voluntat de  l’esperit que ens bateja a nivell personal i nacional, també es presta en el cas de Pau Casals a parlar del tema identitari català, l’exili, la República, - potser hauríem de parlar de la “República de l’Esperit en el cas cristià-, la situació política en el passat, en el present i en els ideals del futur que es vol construir. Un d’aquest ideals, la pau, relaciona parlament a la seu de la ONU seguint una tradició catalana que es remunta a l’Abat Oliba i la Pau i Treva.

Audició 

El Pessebre de Pau Casals

 Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Llibre DOTZE

Book Tràiler Llibre DOTZE

Canal Youtube Jordi Salat

https://jordisalat.wordpress.com/

Informació complementària

Pau Casals

Entrega de la medalla de la Pau a Pau Casals. Parlament a l’ONU  24 d’octubre de l’any 1971

La Pau

Abat Oliba

Pau i Treva de Déu

Fundació Pau Casals

[1] El criteri  de la fe del cristianisme zodiacalista pagà, relaciona, pel que fa al Pessebre, el ruc amb el Sol i el bou amb la Lluna. El criteri de la Tradició Johanita basada en el Llibre de la Revelació de Joan que es diferent a la creença basada en la Tradició Jahvehita.  El llibre de la Divinitat  és  el Cosmos o Univers – el Pare Celestial- i la Natura o Mare Terra. El Pater i la Mater. La Tradició zodiacalista  es basa en el Nou Testament dels 12 apòstols, tants com mesos té l’any i tants com cases zodiacals hi ha en el cel. I, rebutja l’Antic Testament  ja que aquest  concepció de la Divinitat es diferent de la que comporta Jahveh i la seva Llei relacionada amb Moisès. Aquesta era la fe dels càtars o cristians  albigesos occitans i catalans. Podríem dir també, que era la fe dels nobles bel·lònides de la Corona dels regnes d’Aragó a diferència de la fe catòlica del cristianisme dogmàtic del reino de Castilla?

Viatge a Dinamarca 5 (1) Els comtes i comtesses de Barcelona i Flandes. Carles d'Aragó, emperador d'Europa, Joana d'Aragó reina de Flandes

A partir de l’escut que vaig trobar a la catedral d’Aarhus (Dinamarca) he trobat un fil conductor que relaciona Flandes, Dinamarca, Noruega, Àustria i altres Estats europeus amb Catalunya, els comtes i comtesses de Barcelona i els regnes de la Corona d’Aragó, on s’hi parlava occità, basc i català ( castellà a partir del segle XV), per mitjà de personatges històrics, que detallo a continuació:

Isabel d’Aragó reina consort de Dinamarca amb Cristian II. 
Filla de Joana, la comtessa de Barcelona.

Joana, comtessa de Barcelona, filla de Ferran II dels regnes de la Corona d ’Aragó i Isabel I de Castilla. Reina de Flandes pel casament amb  Felip, el fill de l'emperador  d'"Europa", Maximilià d'Àustria.

Carles d’Aragó, el seu germà, nascut a Flandes, emperador d’”Europa” , Comte de Barcelona i hereu dels regnes de la Corona d’Aragó.

Molts segles abans,  també m’he trobat que Guifré I el “Bel·lós” (mal anomenat Pilós o Pelós),  comte bel·lònida i nom germànic que vol dir "Pau Victoriosa", "reinstaurador" del símbol dels quatre pals vermells sobre fons daurat,  ensenya identitària dels bel·lònides, Casal de Barcelona, Regne de La Provença, i dels regnes de la Corona d'Aragó, va casar-se amb Guinidilda, filla de la comtessa Judith de Flandes. 

Origen de l'escut del comtat de Barcelona. Claudi Lorenzale (1843-1844) Escola natzarenista. El natzarenisme relaciona artistas catalans amb Àustria i un ideal d’Europa.

Curiosament, mentre escric aquest capítol del meu llibre, veig a la premsa la notícia de que Jan Jambon, el president de Flandes ha vingut a Barcelona per a tenir una entrevista amb Quim Torra,  el president de la Generalitat de Catalunya.
La notícia llegida al diari El Punt Avui (14/IX/2019) diu el següent: “Catalunya i Flandes s’alien per un referèndum acordat”.

Sembla ser que el fil conductor que vaig començar a descabdellar a la catedral d’Aarhus, ve d’un cabdell molt antic, i que encara es va fent més gran.

En aquest capítol he de començar parlant de Carles d’Aragó, germà de la reina consort de Dinamarca, Isabel d’Aragó relacionats amb el Casal de Barcelona i els bel·lònides, i la Corona d’Aragó, el qual va ser l’emperador d’Europa – Sacre Imperi Romà-Germànic-, amb el nom de Carles V.

Escut Sacre Imperi Romà i Germànic

A les enciclopèdies espanyoles el presenten com a Carlos I de España. He llegit una informació que assegura que ell ho va demanar. No ho era; ho era dels “regnes” de la Corona d’Aragó als quals s’hi havia incorporat el reino de Castilla y León.(Aquests dos regnes tenen arrels occitanes. També les tenen els regnes de la Corona d’Aragó)

Fresc catedral Aarhus. Carles d’Aragó, emperador Carles V i el seu escut

Quan he vist el seu arbre familiar, posat a continuació, he observat que al final de tot hi havia un escut que podria ser el que vaig veure a la catedral d’Aarhus. Aquest escut correspondria al seu fill, Felipe II.

    

       

He anat fins els orígens, al fons de la qüestió, i he trobat que aquest escut està relacionat amb Joana de la Corona d’Aragó (1479-1555), comtessa de Barcelona, la capital de Catalunya.

Escut de Joana d’Aragó, comtessa del Casal  bel·lònida de Barcelona, reina de Flandes, arxiduquessa d’Àustria, reina de la Corona d’Aragó, reina de Castilla.

Després que el seu pare  Ferran II de la Corona d’Aragó, que era una confederació de regnes, nascut a Sos,[1] (Aragó) es casés amb Isabel de Castilla, incorporat el regne de Castilla  a la federació de regnes de la Corona d’Aragó, esdevingué reina Joan I de Castilla. 

Ferran II de la Corona d’Aragó, era conegut al regne de Castilla com a “el catalanote”, superlatiu  castellanitzat del mot  “catalanot” de llengua catalana, al qual se li va afegir “e”  per la castellanització del mot català. Es dedueix, doncs, que parlava la llengua catalana.

Escut del rei Ferran II de la Corona d’Aragó

Escut de Ferran II d’Aragó un cop incorporat el regne de Castilla a la seva Corona d’Aragó; i escut amb l’àguila del Sacre Imperi Romà Germànic relacionada amb el regne aragonès de Sicília i la família Hohenstaufen alemanya.

Observem que hi ha la creu que també es pot veure a la catedral d’Aarhus i que relaciono amb la creu d’Eneko Artiza, un noble del regne basc de Navarra, regne integrat a la Corona d’Aragó. 

Creu del fresc pintat a la catedral d’Aarhus. 

Creu del basc navarrès Eneko Aritza a la Corona d’Aragó

Jordi Salat

Continuarà.....

Viatge a Dinamarca 1

https://vernaclistes.blogspot.com/2019/07/viatge-dinamarca-els-quatre-pals-la.html

Viatge a Dinamarca 2

https://vernaclistes.blogspot.com/2019/08/viatge-dinamarca-2.html

Viatge a Dinamarca 3

https://vernaclistes.blogspot.com/2019/09/viatge-dinamarca-3-cirstofor-colom.html

Viatge a Dinamarca 4

https://vernaclistes.blogspot.com/2019/10/viatge-dinamarca-4-isabel-darago-reina.html

Jordi Salat

---

[1] El municipi aragonès de Sos, està a tres hores en cotxe del municipi català anomenat Soses; etimològicament està relacionat amb el català Os, com Os de Balaguer o Os de Civis. En català salat que posa article “s” en lloc de l’article “l” , es diria S’Os.