Conferència feta al Reial Cercle Artístic de Barcelona
amb el títol de
Cristòfor Colom: Terciari franciscà i noble bel·lònida
clicar per veure video del
CANAL TV
del Reial Cercle Artístic de Barcelona:
Cristòfor Colom: Terciari Franciscà i Noble Bel·lònida
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Els Natzarenistes
(1)
El moviment artístic dels natzarens a Europa i Catalunya
El natzarenisme és
un moviment artístic fundat al començament del segle XIX per
artistes alemanys a Viena i Roma. Els natzarens alemanys
van ser el moviment pictòric que més propagació va tenir a Europa. Entre
aquests, els pintors Friederich Overbeck i Franz Pforr estudiants de l’Acadèmia
de Viena que l’any 1809 van fundar la Lukasbrüder,
la Confraria de Sant Lluc, patró dels pintors.
Van adoptar el nom de natzarens ja que
s’identificaven amb el relat bíblic que fa referència a Natzaret i la figura de
Crist batejat per Joan Baptista al riu Jordà en la que es basa la tradició
Johanita. Aquesta tradició, pròpia del Renaixement a Europa, està fonamentada en el cristianisme del Nou
Testament, basat en l’Esperit Sant i el do de llengües. La seva representació es
el referent simbòlic del colom. Una mostra
d’aquest pensament religiós el tenim en el famós quadre Bateig de Crist en el Jordà[1]
de Leonardo da Vinci i Andrea Verrocchio (segle XVI) i també en el de Piero de
la Francesca[2]
(segle XV). Un altre exemple podria ser el de Fra. Angelico.[3]
Els pintors natzarens estaven influenciats a la
vegada pel cristianisme basat en el Nou Testament, en la mateixa línia que
els artistes del Renaixement a Europa en el segle XVI i també en l’ideal del romanticisme.
Tenien per
objectiu renovar l'art religiós des de l'estudi dels antics mestres italians i
alemanys i reviure l'honradesa i espiritualitat de l'art cristià medieval.
Sentien la necessitat, com tantes vegades a passat al llarg de la Història per
part de moviments espiritualistes, de retornar als orígens per a retrobar
l’autenticitat i alliberar-se del marc referencial adúlter i degenerat en el que mals poders volien fer creure al
poble i, demanant obediència imposaven una falsa fe en nom de la Llei d’un
autoritarisme pervers i pervertidor.
Les convulsions històriques i socials de principis
del segle xix van
provocar l'enyorança pels temps passats i la restauració de l'esperit nacional
donant-li al mot nació, un sentit espiritual lloable per damunt de la llei
constitucional.
El moviment
natzarenista a CATALUNYA
Antoni Caba Casamitjana. Autoretrat[4]
Al Museu Nacional d’Art de Catalunya
de Barcelona s’hi poden veure algunes obres d’art relacionades amb els
moviments artístics que han fet representacions de mitologies, relats bíblics i
fets històrics significatius. Hi ha
diverses obres que comentaré
en diversos escrits.
A més a més dels quadres s’hi poden
veure retaules religiosos relacionats amb l’art romànic, fets sobre la concepció del cristianisme basat
en el Nou Testament i la Tradició
Johanita que s’identifiquen amb Maria, l’Esperit Sant i el do de llengües que
el caracteritza com un do donat als nascuts de dalt, o nascuts en esperit com
molt bé s’exposa a la Bíblia en el diàleg entre Crist i Nicodem: “T’ho ben asseguro, ningú no pot entrar al
regne de Déu si no neix de l’esperit; de la carn en neix carn, de l’esperit en
neix esperit”(Jn 3,5-6)
Pel que fa referència als retaules,
deixo constància, perquè ho considero molt significatiu, que no he vist cap retaule dedicat a Jahveh i
la Tradició Jahvehita de l’Antic Testament en l’art medieval. Tots el que he
vist estan dedicats al Nou Testament i al fet
que els cristians han de rebre el
bateig de dalt del cel, al qual anomenen
néixer en esperit, i el representen en
forma de colom.
El primer quadre que volia comentar
és El triomf del Dia
sobre la Nit precedit de l'Aurora .
És un quadre realitzat pel pintor Antoni Caba Casamitjana, artista català (Barcelona 1838-1907). Va ser soci del Reial Cercles Artístic de
Barcelona. Es va formar en l’Escola de Belles Arts de Barcelona – coneguda com
a l’Escola de la Llotja-, i va ser deixeble dels pintors, -també
natzarenistes-: Claudi Lorenzale i Pau Milà Fontanals. Per influència d’aquests
pintors el seu art està marcat pel romanticisme amb una especial influència del
moviment natzarè o natzarenista.
Retrat de Claudi Lorenzale fet per Antoni Caba Casamitjana
Patrimoni del Reial Cercle Artístic de Barcelona
El natzarenisme, en certa manera, s’emmirallava en
referents medievals. S’identificava amb un
nacionalisme el qual estava en sintonia amb determinat cristianisme que
es pot identificar amb el cristianisme de l’art romànic pirinenc propi de Catalunya, Occitània i dels regnes de la
Corona d’Aragó i les seves llengües territorials o vernacles. Podria trobar actualment un ideal el moviment polític
del nacionalisme català en les
referències identitàries del moviment artístic del natzarenisme? Potser també
li podrien trobar el moviment occità, els dels altres regnes de la Corona
d’Aragó i l’Europa de les nacions naturals o vernacles?
En un proper escrit parlaré i
reflexionaré sobre l’obra de l’artista
català, també natzarenista, Claudi
Lorenzale i dels seus quadres Otger Cataló, i, Guifré
i els quatre pals.
Aquest quadres estan basats en La història i mítica llegenda d’Otger Cataló
i La història i mítica llegenda de Guifré
el Bel·lós[1] i els bel·lònides, noble
llinatge que relaciona Catalunya, els regnes de la Corona d’Aragó i Occitània
amb altres regnes d’Europa i un ideal romàntic cristià de Tradició Johanita, la
que es relaciona amb els dotze apòstols del Nou Testament bíblic, l’Esperit
Sant i el do de llengües propi del vernaclisme, que després de ser present al llarg
de la Història, com va ser l’època dels cristians albigesos o càtars i el
Renaixement, també en les conclusions
del Concili Vaticà II (1962-1965)[2],
concili que ha estat qualificat com a “esdeveniment religiós més important del segle XX” . Els
setze documents amb les conclusions del
concili proposaven canvis en la mentalitat, en els rituals i en la
pràctica de la moral i la política, una
“reforma”, un retorn al sentit original
de la ensenyança cristiana en sintonia amb la revelació tal com s’exposa en el
Llibre de la Revelació o Apocalipsi de Sant Joan i la Tradició Johanita i amb
el que diu Sant
Pau a la
segona carta als corintis (2cor:14-15) “Però a ells se'ls va
ofuscar l'enteniment, i fins al dia d'avui, quan llegeixen l'Antic Testament,
el vel continua encara posat, ja que només desapareix gràcies a
Crist. Encara avui, tal com passava amb Moisès, sempre que escolten la
lectura de la Llei de Jahveh predicada per Moisès tenen un vel damunt el cor”
Considero que aquesta línia de
pensament i de fe cristiana espiritualista està en sintonia amb la mentalitat
dels artistes de l’art romànic, dels
artistes del Renaixement i dels artistes del natzarenisme a Europa.
Jordi Salat
https://jordisalat.wordpress.com/
[1] Guifré
el Bel·lós, és el referent original autèntic, del mal anomenat oficialment en català com a Guifré el Pilós i en
castellà com a Wifredo el Welloso.
[2]
Concili Vaticà II https://ca.wikipedia.org/wiki/Concili_Vatic%C3%A0_II
[1]
Baptisme de Crist Da Vinci-Verocchio
https://ca.wikipedia.org/wiki/Baptisme_de_Crist_(Verrocchio)
[2]
Baptisme de Crist De la Francesca https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Baptisme_de_Crist_(Piero_della_Francesca)
[3] Fra.
Angelico
[4] Antoni Caba Casamitjana https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Caba_i_Casamitjana
GÜELL
Mecenes d'Antoni Gaudí
He fet una visita de turisme cultural al Palau Güell de Barcelona. És un palau magnífic obra d'Antoni Gaudí encarregada per Eusebi Güell, comte Güell.
Mentrestant anava fent fotografies, m'he preguntat si algú havia escrit una novel·la sobre aquesta família GÜELL.
Aquesta família està relacionada amb Antoni Gaudí, la ciutat de Barcelona, Park Güell, la Colònia Güell, El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona i molts altres llocs d'interès cultural i artístic.
La història d'aquesta família planteja temes i reflexions molt interessants. Quin era el seu pensament, el seu criteri, la seva llengua d'expressió de l'ànima personal, els seus ideals, i quin sentit li havia trobat a la Vida?
Temes sobre la moral, l'ètica, la sensibilitat artística d'una mentalitat empresarial determinada, burgesa l'anomenen alguns historiadors, i la seva concepció cultural, espiritual, social i econòmica que relaciona tràfec d'esclaus i l'esclavisme i l'explotació amb el mecenatge artístic i altres qüestions interessants?
He pensat que a més de bona literatura, també seria una gran sèrie per a una plataforma de televisió catalana.
El que necessita la cultura catalana, són continguts catalans no traduccions de sèries de Netflix i altres plataformes, alienes i alienadores, al català.
No us adoneu que ens estan descatalanitzant en català?
No us adoneu que la majoria de sèries són insubstancials. Heu perdut la noció de lo substancial?
La llista de personatges catalans que podrien ser arguments de sèries i obres de teatre és molt llarga. Donem testimoni de la nostra història i els nostres valors i referents culturals de l'Esperit Català i la Catalanitat que participen, són una part dins el conjunt, dels valors i Esperit Universal de l'Humanisme?
Güell, seria un personatge, altres que m'han vingut al cap han sigut: Ramon Llull, Jaume I, Pau Casals.. I, una llarga llista de músics, artistes, esportistes, metges, arquitectes, poetes,....
He pensat sobre aquesta qüestió mentre visitava el Palau dels Güell de Barcelona, i anava fent fotos.
Vet aquí algunes de les fotos que he fet al Palau Güell de Barcelona:
El 1818 marxà a Cuba, on es va fer ric principalment amb el mercadeig d'esclaus i el 1821 esdevingué el cap de l'associació d'empreses de l'Havana dedicades a la importació i exportació
Eusebi Güell Bacigalupi Comte de Güell
Eusebi Güell i Bacigalupi va néixer al carrer d'Amèlia de Barcelona[3] fill de Joan Güell i Ferrer (1800-1872), oriünd de Torredembarra, qui va obtenir una considerable fortuna amb el tràfic de negres durant la seva estada a Cuba, instal·lant-se al seu retorn a Barcelona on va promoure diverses indústries.[4] Quant a la mare d'Eusebi Güell, fou fill de Francesca Bacigalupi i Dulcet (1823-1847),[5] nascuda a Horta i dama de la noblesa genovesa, el germà de la qual tenia indústria tèxtil a Barcelona,[6] concretament en la zona de Sants, l'empresa de la qual va ser reconvertida en el "Vapor Vell" quan posteriorment Joan Güell es va associar amb ell.
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
Cristòfor Colom
La seva identitat i el seu pensament
La primera notícia documentada que en tenim del personatge històric que va descobrir el continent actualment anomenat Amèrica, i que ha passat a la Història amb el nom italià de Cristóforo Colombo, amb el nom español(castellà) de Cristóbal Colón, o amb el nom català de Cristòfor Colom va ser l'any 1485 que és quan es data la seva presència al monestir de Santa Maria de la Ràpita a Palos de la Frontera.
On era aquell monestir?
De quin Estat o Monarquia formava part aquell territori?
Qui hi vivia en aquell monestir?
En quina llengua parlaven els monjos d'aquell monestir?
En quina llengua parlava aquell personatge, el nom del qual va ser escrit com "Colón"?
La meva hipòtesi, feta ja amb alguns arguments importants, és que Cristòfor Colom era:
Un monjo terciari franciscà.
Un noble bel·lònida amb arrels genealògiques a Bordeus a la Gascunya. A Occitània on la llengua territorial autòctona és la llengua d'oc en la varietat dialectal del gascó, per tant relacionada amb la llengua basca o euskara.
Estava relacionat amb la fe dels cavallers del temple del rei Salomó que era una fe cristiana de Tradició Johanita (Cristianisme basat en el Llibre de la Revelació o Apocalipsi de Sant Joan) i Baalita (Baal o Bel, Senyor del Cel i la seva esposa Astarteh, Senyora del Cel, entesos en sentit zodiacalista. Una versió tendenciosa i adúltera ha fet creure que aquestes divinitats exigien sacrificis de nens, igual com s'ha dit de Quetzalcóatl la divinitat serpentina de la civilització asteca. El seu missatge feia referència al zodiacal com a llibre de Déu, no crec que per a llegir aquest llibre de la Naturalesa faci falta sacrificar infants. Crec que s'ha fet creure quelcom que no és Veritat. S'ha fet creure quelcom que és mentida. I s'ha amb la intenció malèfica i difamatòria de fer que la gent senti rebuig per un determinat Coneixement i el seu pensament.
Un dels meus arguments és el fet que a l'acta notarial o es Capitulacions de Santa Fe, es va deixar constància i va fer signar als reis Catòlics, Ferran II , comte de Barcelona - que era un títol de bel·lònida- i Príncep del Principat dels regnes de la Corona d'Aragó i a la reina del regne de Castilla, que el nostre protagonista, volia destinar una part dels beneficis del comerç amb Amèrica a la recuperació del Temple de Jerusalem, el Temple del rei Salomó.
Aquest era l'objectiu de les croades (en occità) o creuades (en català) dels cavallers de l'Orde del Temple del Rei Salomó.
A quí estava dedicat el culte en aquest Temple de Salomó? A Jahveh o a Baal?
Té alguna relació aquest Temple de Salomó a Jerusalem amb el Temple de la Sagrada Família de Gaudi a Barcelona? En parlo en el meu llibre DOTZE. Com ja exposo i argumento en el meu llibre DOTZE, jo crec que Godofredo de Bouillon era un noble bel·lònida relacionat amb Occitània i la llengua d'oc ( probablement en occità s'hauria de dir Guifré de Bouilh), els cavallers de l'Orde del Temple del Rei Salomó i relacionat amb el comte de Barcelona, Guifré "el Bel·lós" ( mal anomenat "Pelós") també bel·lònida i familiar de Salomó de Carcassona i Narbona a Occitània). Al qual, en castellà li diuen Wifredo el Welloso" .
Resulta complex i difícil estudiar la identificació de Cristòfor Colom, ja té moltes arrels i moltes branques.
Ho aniré fent al llarg de diversos escrits i en diversos capítols.
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
CANAL TV del Reial Cercle Artístic de Barcelona
Conferència Cristòfor Colom: Terciari franciscà i Noble bel·lònida
L’Estel de dotze puntes
del Temple de la Sagrada Família de Gaudí a Barcelona.
El dilluns 29 de Novembre de 2021 es va
col·locar un estel de dotze puntes al capdamunt d’una de les torres del
temple e la Sagrada Família que hi ha a
Barcelona, la capital de Catalunya (i històricament, noble Principat de la
Corona dels regnes d’Aragó), dissenyada per l’arquitecte català Antoni Gaudí. He sentit dir i llegit a
la premsa que també se l’anomena estella
en femení. Hi ha qui diu que el mot estrella és un castellanisme i que en
català es diu estel. Dilucidar sobre aquest tema ho trobo molt interessant.
Estel o Estrella comporten dues concepcions diferents d’aquest fenomen que es
relaciona amb el cel? Com l’anomenava en
Gaudí? Jo l’anomeno estel. Ho faig entre d’altres motius, perquè el meu llibre DOTZE, com ja sabeu aquells que
l’heu llegit, està dedicat a Estelona.
Aquesta estel de
dotze puntes, al qual s’atribueix una
referència relacionada amb el dodecaedre,
- polígon regular que segons Plató representava l’estructura de l’Univers- coronarà
la torre que es anomenada Torre de la
Mare de Déu i també Torre de la Verge Maria. En nomenclatura original catalana,
i la que es deia durant l’Edat Mitjana, hauria de ser Torre de Nostra Senyora.[1]
Aquesta torre fa 138 metres d’alçària.
L’estel de
dotze puntes, un diàmetre de 7,5 metres i un pes de 5,5 tones s’inaugurà oficialment el dia 8 de Desembre
de 2021.
A partir d’aquest dia durant la nit
s’il·luminarà com ho fa la Lluna i durant el dia reflectirà els rajos
del Sol. Si la relacionem amb la Lluna,
se li escau anomenar-la estella ja que la lluna és del gènere femení. Si la
relacionem amb el Sol se li escau anomenar-lo estel ja que és del gènere
masculí.[2]Se li
podria trobar un sentit. No obstant jo l’anomenaré estel pel motiu que he
explicat abans. I a més a més, perquè a la coberta del meu llibre hi ha un
Dodecaedre amb dotze cares que, per a mi, té el mateix sentit que l’Estel amb dotze puntes. El dodecaedre amb marc
referencial científic relacionat amb el pensament hel·lenístic i l’estel amb
marc referencial místic relacionat amb el Llibre de la Revelació o Apocalipsi
de Sant Joan. En el meu llibre DOTZE exposo
com entenc el seu significat i explico aquesta relació en el capítol 3 de
l’apartat AIGUA on parlo de “El colom i
les vuit llengües sanjoanistes d’Europa” amb il·lustracions dels signes
zodiacals del Portal del Naixement, la
roda zodiacal, l’escala i el colom. Què representa aquets Estel de Dotze
puntes? Quin és el seu simbolisme? Quin
sentit té posar-la com a corona a la torre de Maria, que s’hauria d’anomenar Torre de Nostra
Senyora? Quina relació té amb el fet que els constructors dels temples d’Europa
anomenats catedrals els dediquessin tots a Maria i cap a Jahveh? He llegit
molts articles a la premsa i he escolat molts programes de ràdio i televisió
que han parlat d’aquesta Estel i no ho han explicat. Només dues vegades he
escoltat i llegit una referència: la que he escoltat no arriba al fons de la qüestió i la que he llegit ho explica
malament. Aquest “Estel gaudinià”
relacionat amb el Llibre de la Revelació o Apocalipsi de Sant Joan, durant el
dia reflectirà els rajos del Sol i durant la nit s’il·luminarà com ho fa la
Lluna.
Continuarà.....
“L’Estel de dotze puntes del Temple de la Sagrada Família de
Gaudí a Barcelona. Il·luminat durant la nit”
Jordi Salat
[1] Encara que pugui semblar que és el mateix Mare de Déu que Nostra Senyora, no és el mateix. I, si, com alguns afirmen, és el mateix, perquè van canviar-ho? Senyora és un mot de gènere femení d’origen català que deriva del mot Seny, el qual té l’expressió masculina en el mot Senyor.
[2] Jo sempre escric el nom dels astres en majúscula. Sóc zodiacalista i per a mi, per la manera d’entendre, els astres són com lletres còsmiques o de l’alfabet de Déu. Gaudí veia en la Naturalesa i el Cel el Llibre de Déu. Jo també.
