Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris catalunya. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 de juliol del 2026

Restitució de les dotze lloses a la Pl. de Les Glòries Catalanes. Les 4 columnes de Montjuïc. Monument al comte Guifré. Noms carrers Eixample

Les DOTZE LLOSES MONUMENTALS

 que hi havia a la Plaça de LES GLÒRIES CATALANES

CAMPANYA PER LA RESTITUCIÓ  




La plaça de les Glòries Catalanes, anomenada sovint  només Plaça de les Glòries sense esmentar "catalanes"   és un espai urbà de Barcelona, la capital de Catalunya,  on conflueixen tres dels eixos més importants de la ciutat: l'Avinguda Diagonal,  la Gran Via de les Corts Catalanes, i l'Avinguda meridiana.

Inicialment Ildefons Cerdà va concebre la plaça com un dels grans centres del seu  Pla d'Eixample. Victor Balaguer, encarregat del nomenclàtor de l'Eixample, li va posar inicialment Plaça de les Glòries Catalanes.

Durant la dictadura  espanyolista aquest nom va ser modificat com a Plaza de las Glorias Nacionales ( en castellà i  canviant el referent de la identificació catalana per la que s'entenia com "nacional que era l'espanyola castellanista"). Es van apropiar de la gloriosa història catalana i se la van fer seva adulterant el sentit de la Història. 

Posteriorment amb la democràcia es va anomenar Plaça de les Glòries, perdent el seu significat inicial. Uns anys després recuperaria el seu nom inicial. Ni catalanes ni espanyoles. La indefinició substitueix la identificació. Aquesta també és una estratègia imperialista i colonialista. 

La penúltima ordenació de la plaça correspon a un projecte que es dugué a terme entre  1990 i 1992 pels arquitectes Andreu Arriola, Gaspar García, Joan Mas i Artur Juanmartí, amb l'assessorament de l'enginyer aeronàutic Adolf Monclús. 

La reforma significà millorar la xarxa viària, en crear uns viaductes, popularment coneguts com el tambor, i en deixar a l'espai interior un espai per a un parc.

Al parc central de la reforma de 1992 hi havia ubicat un conjunt escultòric format per dotze lloses que cada un evoca un moment destacat de la Història de Catalunya:

1.- l'Art romànic,

 2.- l'Arquitectura gòtica, 

3.- el Consolat de Mar, 

4.- el Dret Català, 

5.- la Pau i Treva, 

6.- la Masia i la terra, 

7.- la Industrialització, 

8.- l'Aportació a la Ciència i la Tècnica, 

9.- la Renaixença, 

10.-el Modernisme, 

11.- la Lluita per la llibertat i 

12.- el Restabliment de l'autogovern.

 

Avui he anunciat aquest projecte a la meva plataforma X


CAMPANYA PER LA RESTITUCIÓ DELS
«DOTZE PLAFONSO LLOSES »
QUE HI HAVIA A LA PLÇA DE LES GLÒRIES CATALANES.
¿ On són els 12 plafons o lloses?
Alguna associació, partit polític o persona vol col·laborar per a promoure aquesta campanya?

LES QUATRE COLUMNES CATALANES
DE MONTJUÏC A BARCELONA

Amb la "Campanya que vaig promoure per la «Restitució de les 4 columnes catalanes de Montjuïc». vaig viure una experiència:

una associació catalanista i independentista que estava en sintonia amb un partit polític catalanista i independentista quan es va presentar el projecte a l'Ajuntament, un projecte fidel a la idea original de Josep Puig Cadafalch, es van abstenir a la votació que va haver-hi a l'Ajuntament de Barcelona el 20 d'Octubre de l'any 2000 i no es van restituir.

Mesos més tard....
la mateixa associació i el mateix partit polític,
ho van presentar i en lloc de restituir-les fidelment a la idea inicial, van fer-ho com a "Monument Homenatge als Patriotes Catalans del tots els temps" tergiversant la idea original de Josep Puig Cadafalch.

I així s'ha quedat.
Ah! i sense ficar-hi "les victòries alades" projectades per anar al capdamunt de les columnes.

Espanyolistes castellanitzadors, colonialistes. Enderroquen referents catalans.

Catalans desnaturalitzadors, adulteristes. Degeneren els referents catalans.



MONUMENT A COMTE GUIFRÉ (El Bel·lós se li va dir El Pilós)



A Barcelona els espanyols castellanistes la  la van enderrocar i els catalans no l'han restituït. Paradoxalment els espanyols castellanistes  n'hi  van dedicar una a Madrid amb el nom de "Wilfredo el Velloso"

 

Al Solsonès, hi ha una serralada muntanyosa o massís (important i molt visitada estació d'esquí) que  porta el nom de "Port del Comte" .  Preguntem-nos : "de quin comte"?
A prop d'aquesta serralada o massís, a la mateixa comarca a la Vall d'ora que pertany al municipi de Navès hi ha un monument dedicat al comte Guifré  


El nom del massís i estació d'esquí hauria de ser 
" El Port del Comte Guifré"


NOM CARRERS I AVINGUDES DE BARCELONA


Els noms que va pensar Víctor Balaguer pels carrers de Barcelona 
relacionats amb el Pla de l'Eixample d'Ildefons Cerdà
Havíen de ser:
Avinguda de la Corona d'Aragó
Regne de València
Regne de Sicília
Regne de Mallorca
Regne de Sardenya 
Regne de Còrsega
El papa Bonifaci VIII va crear el Regnum Sardiniae et Corsicae i el va concedir en feude a la Corona d'Aragó. Jaume II de Catalunya-Aragó en va iniciar la conquesta efectiva el 1323.
Regne de la Provença
Regne de Nàpols

tots ells relacionats amb una realitat política: la Corona d'Aragó ( occitano-catalana d'Aragó. El regne d'Aragó el va fundar un navarrès de Gascunya Ramir I i la Corona d'Aragó la van fundar una néta seva Peronelha que era filla d'una aquitana o gascona, Agnès de Peitèu. Parlaven gascó o occità no parlaven castellà).
Aquest nom es van adulterar i en lloc de tenir noms d'una realitat política lingüísticament occitana, gascona i catalana, se'ls va posar noms d'una realitat geogràfica:

Aragó
València
Sicília
Mallorca
Sardenya 
Còrsega
Provença
Nàpols


Accions pendents de restaurar i restituir..........

Qui ho promou?
No he rebut cap resposta.......
Jo m'he ofert
No he rebut cap resposta ( i en el cas de les 4 columnes catalanes vaig viure una adulteració del  projecte de restitució  que he explicat i he observat una resposta passiva; altres coses els motiven més....). 


 
Poesia de l'Àngel Guimerà



Jordi Salat
josalort@hotmail.com
21/7/2026



diumenge, 12 de juliol del 2026

«PERE CASACUBERTA» EN LLOC DE «JEAN BOUIN» Dignifiquem els referents identitaris catalans a Catalunya

 

  

«PERE CASACUBERTA»  EN  LLOC DE «JEAN BOUIN»

Dignifiquem els referents identitaris de Catalunya

 






 

La Jean Bouin és una cursa atlètica de caràcter popular que cada any es fa a Barcelona, la capital de Catalunya, des del  1920. Està organitzada pel diari El Mundo Deportivo, i des de  1946 és una cursa internacional.

 

DIÀLEG AMB LA I.A.

 

—Per quin motiu porta el nom d’un francès i no porta el nom d’un català?

La  cursa no va ser concebuda com un homenatge a Barcelona o a Catalunya, sinó com un homenatge internacional a qui aleshores era considerat el millor corredor de fons d'Europa. Quan la prova es va crear el 1920, els seus promotors —els periodistes Josep Antoni Trabal, Lluís Meléndez i Rossend Calvet— van decidir batejar-la amb el nom de Jean Bouin, l'atleta francès mort prematurament a la Primera Guerra Mundial. Bouin havia estat rècord mundial dels 10.000 metres, tres vegades vencedor del Cross de les Nacions i subcampió olímpic dels 5.000 metres als Jocs d'Estocolm de 1912. La seva figura s'havia convertit en un mite de l'atletisme europeu. Posar-li el nom de Jean Bouin donava prestigi internacional a una competició que acabava de néixer. Ara bé, la teva pregunta és interessant des d'un punt de vista històric: «¿per què no un esportista català?» Hi ha diversos factors: El 1920 l'atletisme català era encara molt jove. Encara no existia cap figura catalana amb la projecció internacional de Jean Bouin.

—Actualment, però, tenim un referent català admirat a tot el món.  En Pere Casacuberta. Pere Casacuberta,  català campió del món júnior de cros el 1984, al circuit de Meadowlands de Nova Jersey, a l'àrea metropolitana de Nova York.  Els catalans amb criteri vernacliste defensem la identificació catalana, referents catalans, per Catalunya. No creus que s’hauria de canviar el nom de «Jean Bouin» i posar-li «Pere Casacuberta»?

— Sí, es podria defensar perfectament. Els arguments a favor d'un canvi de nom podrien ser sòlids: Pere Casacuberta és un dels esportistes catalans més excepcionals del segle XX. Va derrotar els grans favorits africans quan ningú no ho esperava, una fita que encara avui és considerada extraordinària. La seva història té un fort component humà: després del triomf mundial, un accident laboral va truncar la seva carrera, i molts periodistes i historiadors de l'esport consideren que Catalunya no li ha reconegut prou el mèrit. La seva trajectòria esportiva i el seu valor simbòlic el converteixen en un candidat molt digne.

—Redacta'm un escrit per iniciar una campanya i demanar-ho per subscripció popular

Per una Cursa Pere Casacuberta: Manifest per al reconeixement dels nostres referents esportius

·         Campanya de recollida de signatures

·          

·         Hi ha noms que formen part de la història. I n'hi ha d'altres que, tot i haver escrit pàgines extraordinàries de l'esport català, han quedat injustament relegats a l'oblit.

·         Creiem que ha arribat el moment de reparar aquesta mancança.

·         Fa més d'un segle que Barcelona celebra la Jean Bouin, una cursa que ha esdevingut un dels grans esdeveniments atlètics de Barcelona, la capital de Catalunya. El nom de Jean Bouin responia a un context històric concret: l'any 1920, els seus fundadors van voler retre homenatge a una figura emblemàtica de l'atletisme europeu i donar projecció internacional a una prova que acabava de néixer.

·         Aquella decisió era comprensible en el seu moment.

·         Però avui, més de cent anys després, Catalunya disposa d'una història esportiva pròpia, rica i plena de figures que mereixen ocupar un lloc destacat en la nostra memòria col·lectiva.

·         Entre elles sobresurt Pere Casacuberta, un dels atletes catalans més brillants de tots els temps. El seu triomf al Campionat del Món júnior de cros el 1984 va situar Catalunya en l'elit mundial de l'atletisme. La seva trajectòria representa l'esforç, el talent, la superació i la dignitat de l'esport català.

·         Tanmateix, el reconeixement institucional rebut no ha estat proporcional a la importància de la seva gesta.

·         Les nacions madures honoren els seus referents.

·         Els carrers, els estadis, les curses i els equipaments esportius expliquen qui som i quins valors volem transmetre a les noves generacions. Quan una ciutat dedica els seus espais públics als seus esportistes, no només recorda una persona: educa el futur.

·         Per això proposem obrir un debat ciutadà perquè Barcelona i Catalunya puguin retre homenatge a Pere Casacuberta.

·         Aquesta campanya no pretén esborrar la història.

·         Pretén enriquir-la.

·         Convidem les institucions esportives, l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Federació Catalana d'Atletisme, els clubs, els atletes i tota la ciutadania a estudiar la possibilitat que una de les grans curses de Barcelona porti el nom de Pere Casacuberta, o bé que se li dediqui una prova atlètica de màxim nivell que perpetuï la seva memòria.

·         És hora que els nostres infants coneguin els noms dels grans esportistes catalans amb la mateixa naturalitat amb què coneixen els grans noms internacionals.

·         No es tracta de mirar menys enfora.

·         Es tracta de mirar també cap a casa.

·         L'esport és patrimoni.

·         La memòria també.

·         Per tot això, demanem el suport de la ciutadania perquè aquesta proposta sigui estudiada i debatuda públicament.

Signa aquest manifest.

Perquè els nostres campions també formen part del nostre patrimoni.

Perquè els pobles que recorden els seus referents vernaclistes construeixen millor el seu futur.

Per un títol que dignifiqui l’esportisme català i els esportistes catalans a  Barcelona, la Capital de Catalunya

CURSA PERE CASACUBERTA

Adhereix-te a aquesta iniciativa i ajuda'ns a retornar a Pere Casacuberta el lloc que mereix en la història de l'esport català.

 

 Jordi Salat

josalort@hotmail.com