ALEMANYA I CATALUNYA
ELS NOU BARONS DE LA FAMA
Una llegenda que relaciona
Alemanya amb Catalunya i podria adaptar-se i donar un sentit a fets històrics
A memòria de Joan Llarch.[1]
Llegint el seu llibre “Histories de la Catalunya Màgica“(1986) vaig assabentar-me de la llegenda d'Otger Cataló
Die
neun guten Helden
(Els Nou Herois Bons), Sala Hanseática de l’Ajuntament de Colonia (Alemanya)
Els nou barons de la fama a Catalunya, die
neun guten Helden a
Alemanya, les neuf preux a França, a nove prodi a Itàlia, son nou
figures històriques presentades com l'ideal de la cavalleria donant una
idea més concreta de les virtuts que exemplificaven.
Aquesta llista
va aparèixer a principis del segle xiv per Jacques
du Longuyon al seu Voeux du Paon (1312). El grup de nou
es divideix en tres tríades, representant
Personatges considerats significatius
dins el marc referencial del paganisme, Antic Testament i Nou Testament
cristià. La seva selecció es va convertir ràpidament en un tema comú en la
literatura i l'art de l'Edat Mitjana.
La
primera vegada que aquest relat apareix escrit
a Catalunya és el 1438, a
l'obra Histories e conquestes dels Reys de Aragó e Comtes de Barcelona
del cavaller mossèn Pere Tomich.
Els historiadors apunten que es tracta d'una
invenció medieval de caràcter nobiliari, creada per donar un origen èpic,
prestigiós i antic a les grans línies familiars dels barons catalans. El nom d'Otger, capdill dels nou barons, es va agafar probablement per paral·lelisme
amb Otger el Danès, un heroi molt popular de l'èpica carolíngia
medieval. La seva figura va tenir molta força com a símbol romàntic,
especialment durant la Renaixença
Catalana al segle XIX, quan autors com Jacint Verdaguer o Víctor Balaguer van
recuperar el mite en la literatura i la poesia catalana. El nom Otger (o Oger) té,
efectivament, un origen germànic. Prové de la combinació de dues arrels molt
comunes en les llengües germàniques antigues: Aud- (o Ot-):
Significa "riquesa", "fortuna", "propietat" o
"patrimoni" i Gari- (o Ger-): Significa
"llança". Per tant, el significat literal d'Otger es tradueix com "la llança de la fortuna" o "el guerrer ric per la seva llança".
Curiosament, el nom Roger
comparteix exactament la mateixa terminació: Hrod-gar ("llança
gloriosa").
Com a llegenda de la mitologia tradicional catalana[3] s’atribueix la fundació de Catalunya o Països
Catalans a Otger Cataló. Algun historiador ha dit que la paraula
«Catalunya» prové de «Cataló».
Aquesta llegenda ens diu el següent:
El cavaller Otger Cataló, va sobreviure a l’escomesa dels
invasors colonialistes[4] —que en aquells temps eren els sarraïns—que
va arribar fins a les valls pirinenques. Tots els catalans havien mort.[5] Només un va
sobreviure malferit amagat a les muntanyes del Pirineus.
Va viure molt de temps sota la protecció de la seva tenda
feta amb pell de cabra, atès tot el tremps pel seu gos gànguil, que li
era fidel i diàriament li llepava les ferides de les que, poc a poc, s’anaven guarint.
S’alimentava de les fruites silvestres i de la llet que li facilitava una ovella.
En la mesura en que s´anaven guarint les seves ferides, Otger Cataló es
dedicava a afilar les seves armes, amb el desig de tornar a guerrejar contra aquells invasors que tiranitzaven Catalunya.
Polia el seu escut i afilava la seva daga.
El temps anava passant, mentre ell romania a la cova sota
l'advocació d'una verge negra, fins que va veure un senyal en el cel i com
ja s'havia recuperat tot el seu vigor, va agafar la seva banya de caça i
amb el
seu buf la va fer ressonar profunda i prolongadament de tal manera que
volà la seva ronca crida per valls i muntanyes estenent-se per tota Catalunya,
convocant als seus homes, els catalans fidels a la catalanitat, a la lluita per
a restituir
el marc referencial cultural i polític perdut, l'harmonia trencada, la
independència, la llibertat i el reeiximent del seu poble dins el marc de la
realitat natural que era pròpia de la Catalanitat.
El gos gànguil, interpretant la crida
del seu amo, la Crida de l'Otger Cataló, va emprendre veloç i infatigable
carrera fins que va trobar el primer home en la soledat dels agrestos paratges.
Amb els seus boixits,[6] el
fidel gos gànguil, li va fer entendre que volia que el seguís. L’home tot
seguint el gos, fou conduït davant la presència d´Otger Cataló - alguns
historiadors l’anomenen Príncep Otger Cathaló -, el qual li va donar el
missatge que comuniqués als catalans que el moment de tornar a lluitar contra
els que havien ocupat la seva terra nacional, els havien alienat i els
tiranitzaven. El missatger va anar a donar la notícia a les persones més
prestigioses del llinatge català perquè agafessin les armes que tenien al seu
abast.
Així va ser com, de nou llocs diferents, van acudir amb
els seus hostes, els més aguerrits barons de la terra catalana amb el deler de
reconquerir els territoris alienats (forasteritzats)
pels invasors imperials colonialistes.
Aquests nou cavallers foren els senyors de: Cervelló, Erill,
Ribelles, Montcada, Cervera, Pinós, Anglesola, Alemany i Mataplana. Aquest 9
cavallers són coneguts com "Els 9 Cavallers de la Terra" o també
"Els 9 Barons de la Fama".
Otger Cataló els va conjurar a lluitar fins a la mort i donar
testimoni de l’esperit a terra que habitaven fins alliberar-la del poder de
la "mitja
lluna" sarraïna[7] que els havia imposat una cultura alienadora i diferent
de la que era la seva fe i el sentit de la seva Vida. A cada lloc – deien—, els
éssers humans han de poder viure segons les pròpies lleis naturals per a
reeixir-se en plenitud. Viure la Vida és fer realitat el propi món interior, el
de l’Esperit del Lloc que s’expressa per mitjà de la llengua del lloc. Això és
vernaclisme.
Els nou cavallers ajuntaren les seves espases, jurant davant
l'altar de la verge negra de Nostra Senyora
de la Llet de Montgrony, comarca del Ripollès (Catalunya) i juraren
complir la seva paraula.
Nostra Senyora de la Llet.[8]
Montgrony. Talla romànica del segle XIII,
encara que va ser molt restaurada després d'un incendi l'any 1892. La tradició
explica que aquesta verge negra fou trobada
miraculosament l'any 804 per un pastor, gràcies a la indicació d'un bou
Aquests nou cavallers, van partir cap al combat, cadascú cap un
lloc diferent, aconseguint la victòria més rotunda. L'únic que va tornar a
quedar ferit, fou l´Otger Cataló. Aquesta vegada però, triomfador. Otger
Cataló, abans de morir, ordenà que el seu escut portés com a ornat, el
símbol del gos gànguil perquè aquest animal havia donat testimoni de
lleialtat incondicional i sense fi.
Gos amb dogall d’or. l’escut d’Otger Cataló.
Otger Cataló va voler que el gos gànguil pintat al seu escut dugués un dogall d'or. Aquest va ser un escut simbòlic de Catalunya des del segle VIII fins el segle X en que Guifré I el “Bel·lós” va reinstaurar com a escut català l'escut dels quatre pals vermells sobre fons groc.
Jo considero que el gos amb dogall d’or o daurat d’Otger Cataló simbòlicament fa referència a la constel·lació zodiacal de Canis Major o Ossa Gran. I que els quatre pals vermells sobre fons d’or o daurat simbòlicament representen els quatre elements de a Naturalesa (aire, aigua, terra i foc).
Ambdós personatges, Otger i Guifré, duen noms germànics, són
noms propis visigots; i per tant, estan relacionats amb els visigots arrians,
els cristians arrians.
Otger, en llengua germànica vol dir «Pàtria». Guifré, en llengua
germànica vol dir «Pau Victoriosa». Otger també vol dir «Aquell que escolta la
paraula» derivat del grec «ot» que vol dir «orella».
La llegenda de l’Otger Cataló comporta unes relacions amb
Alemanya, més enllà del fet que un dels seus cavallers es digués «Alemany».
També comporta una relació amb Dinamarca doncs el mite nacional danès es Holguer Danske (Otger Danès) relacionat
amb el català Otger Cataló. (Això podria donar a un agermanament entre
Catalunya i Dinamarca)
Al llarg de la historia d'Europa hi ha hagut emperadors alemanys
que ha tingut un conseller relacionat
amb la cultura catalana al seu costat. Un cas és el de l’occità Gerbert d’Orlhac(945.-1003) monjo del monestir
de Santa Maria de Ripoll — Papa de Roma amb el nom de Silvestre II—, que fou
conseller de l’emperador Ot.[9]
Amb Frederic II Hohenstaufen el conseller va ser Arnau de
Vilanova. Amb Carles V el conseller va ser E.C.Agrippa, deixeble i seguidor del
pensament filosòfic del català Ramon Llull. El llibre més famós d’E.C.Agrippa
porta per títol: «De Occulta Philosofia, De Vanitate
scientiarum Declamattio, In Artem breuem Raimundi Lulii (Ramon Llull)
commentaria et Tabula Abbreuiata, Oratinones et Epistolae»
Tots ells formaven part d'un pensament cultural i polític, segons el qual, la pau a la Terra entre
tots els éssers humans, havia de fer-se realitat quan s'establís un ordre
universal basat en la concòrdia i l'harmonia entre la diversitat de les
cultures i llengües amb identificació autòctones o vernacles. Tenia
present aquella ensenyança bíblic que diu: «Déu va repartir els pobles per la
Terra segons la seva llengua i costums».
Cada poble, doncs, té dret a un lloc, i és necessari que així
sigui, en el que la seva ànima nacional pugui viure segons els dictats de
l'Esperit i aquest Esperit es manifesta per mitjà de les diverses llengües i cultures
vernacles. Per això celebràvem la Diada de la Pentecosta. Trobem aquesta diada en molts del mites i llegendes com és el cas de la
Llegenda del sant Graal: « L'aventura del Graal comença el dia de Pentecosta,
quan tots els cavallers de la Taula Rodona
es reuneixen a la cort del rei Artús»
La
Queste del Saint Graal (Anònim, segle XIII). Aquest
text és la font principal d'on neix tota la mística de la recerca del Graal.
L'obra comença textualment així: "La vigília de Pentecosta, quan els
companys de la Taula Rodona hagueren arribat a Camelot i hagueren sentit la
missa (...), es va esdevenir que va entrar a la sala una donzella a
cavall..."
Le Morte
d'Arthur (Sir Thomas Malory, segle XV. Malory va recollir i traduir gran part
d'aquestes tradicions al llibre XIII de la seva cèlebre obra anglesa. Al
capítol 1 s'hi llegeix: « A la festa de Pentecosta, tots els companys de la
Taula Rodona estaven reunits a Camelot, i allà van escoltar el servei diví...
Amb prou feines s'havia assegut el rei a la taula quan va arribar un escuder
que va dir: 'Senyor, us porto estranyes notícies. Aquí sota, al riu, hi ha una
gran pedra que sura sobre l'aigua, i hi ha una espasa clavada'...»
La mitologia del Sant Graal s’associa als cavallers i entre
aquests als que es relacionen amb la llegenda Otger Cataló.
Si analitzen la llegenda d'Otger Cataló, hi veurem que es fa
referència a la xifra nou.
També van ser nou els cavallers que es van reunir a Casp per redactar el Compromís
de Casp, en relació a la successió del rei dels catalans a la mort
del rei Martí I l'Humà.
Aquest rei català, - segons ens diu l’historiador Pere Català i
Roca en el llibre "Càtars i catarisme a Catalunya" escrit
conjuntament amb Anna Mª Adroer i Tasis, a la pàgina 41, " uns documents
datats el 1399 trobats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó ens
diuen que (el Calze del Sant Sopar de Jesús i els Apòstols o Sant Graal)
fou ofert a Marti I l'Humà pel prior del convent de Saragossa
en una gran cerimònia i amb la presència dels nobles de la Cort.
Després del 1399 , sabem que fou guardat a la capella del Palau
Major de la Pl del Rei ( Saló del Tinell) de Barcelona, i el 1415 , en morir el
capellà que que vetllava les joies i relíquies de la Capella Reial, el rei
Ferran I "el d'Antequera" ( Trastàmara castellà) va manar el trasllat
d'aquestes a la sagristia de la catedral ( de Barcelona) . Més tard, l'any
1437, el rei Alfons "el Magnànim" (Trastàmara castellà) donà el calze
( Sant Graal) junt amb altres joies a la catedral de la ciutat de València on
encara avui podem contemplar-lo"
Avui dia les armes dels cavallers no són bèl·liques, - ni
espases, ni bombes ni fusells -, avui dia som pacífics; les armes dels
cavallers són els coneixements i la funcions dels cavallers són fer d'advocats,
matemàtics, químics, físics, informàtics, empresaris, polítics,
Aquells lectors que vulguin aprofundir en el pensament de
E.C.Agrippa, deixeble de Ramon Llull i conseller de l'Emperador alemany Carles
V poden llegir el seu llibre més emblemàtic: "De Occulta Philosofia, De
Vanitate scientiarum Declamattio, In Artem breuem Raimundi Lulii (Ramon Llull)
commentaria et Tabula Abbreuiata, Oratinones et Epistolae". En
aquest llibre s'explica, fins i tot, com s'han d'organitzar les nacions d'Europa en funció de les seves
identitats vernacles, que són les identitats relacionades amb les lleis
basades en l'observació de la naturalesa i les seves configuracions
astrològiques i a més, ens aportar interessant informació per a deduir les
concepcions espirituals de la mentalitat nacionalista d'estil català que es pot
trobar darrera la llegenda de l'Otger
Cataló i els nou Barons de la Fama.
Jordi Salat
Die neun guten Helden (Els Nou Herois Bons) de Colonia (Alemanya)
El moviment artístic dels Natzarenistes a Alemanya i Catalunya
Gerbert d'Orlhac, conseller de l'emperador alemany Ot
Rudolf Steiner i Diether Rudlof , Ramon Llull i l'art romànic català
[1] Joan
Llarch Roig https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Llarch_i_Roig
[2] L'obra és una de
les pintures més emblemàtiques del romanticisme històric català i de la
Renaixença. Representa el llegendari Otger
Cataló, considerat per la tradició un dels fundadors mítics de
Catalunya. Encara que la historiografia actual considera Otger Cataló un
personatge llegendari més que no pas històric, la seva figura va tenir una gran
importància simbòlica pel catalanisme al
segle XIX
[3] Que
té una interpretació històrica atès que existí a Aquitània o Occitània un cavaller anomenat Otger Cataló
relacionat amb Carlemany i els carolingis.
[4] En el
cas de la Renaixença els invasors feien referència als sarraïns o musulmans.
Però la llegenda s’aplica als diversos invasors—ocupadors colonials o alienistes— que hi ha hagut al
llarg d de la Història.
[5] Els
texts posats en negreta corresponen a qüestions que tenen una interpretació
hermètica que comentaré al final en un escrit específic sobre el tema.
[6] El verb
relacionat és boixir, que en aquest ús vol dir bordar o lladrar. És una forma pròpia del català
nord-occidental, especialment documentada en parlars de la demarcació de
Lleida.
[7] El quadre de Lorenzale fa referència a aquesta invasió. Per això s’hi veu un musulmà sota la bota d’Otger Cataló) La llegenda és una adaptació amb mentalitat de l’època. Però la interpretació i sentit de la llegenda és té un sentit general, i referir-se a les invasions alienistes en general que es produeix-se’n a molts llocs del món al llarg de la Història.
[8] El nom de “Senyora de la Llet” segons una interpretació de la tradició cristiana gnòstica basada en l’Apocalipsi de Sant Joan, fa referència a la Via Làctia. La visió que descriu sant Joan: una dona vestida de Sol, amb la Lluna als peus i una corona de dotze estels. És per la nit quan es veuen els estels. Per això les verges negres són negres: perquè fan referència a la nit.(No és pel fum de les espelmes)
[9] Papa
Silvestre II https://ca.wikipedia.org/wiki/Silvestre_II Era nascut a Occitània. A les enciclopèdies
francesa i espanyola es diu que era «francès» però aquesta identificació és
colonialista, atès que era «occità»; no era de “langue d’oil” era de “llengua
d’oc”. I en el monestir de Ripoll (Catalunya) on va estar com a monjo s’hi
parlava occità i català, ni s’hi parlava francès.
