Que li passa la terra catalana
que sembla ser certes llavors autòctones no hi poden créixer?
He rebut un correu d'una persona amiga que ha llegit un escrit del meu blog on queda clar que "lamento la incomprensió i rebuig del vernaclisme (del que parlo i escrit des de que fa més de 40 anys en el meu blog i llibres i sempre ho he fet en català) per part de molts compatriotes catalans".
Atès que esmento Deulofeu i allò que va dir en el llibre "Catalunya mare de la cultura europea" sobre al "Confederació Universal de les nacions VERNACLES" , en el correu, l'amic argentí em diu això:
« Alexandre Deulofeu (1903–1978) va viatjar a Argentina el 1978 i aquest viatge va tenir una gran importància per al reconeixement de la seva obra.
Durant la seva estada va impartir conferències i va rebre una acollida molt favorable en ambients universitaris i intel·lectuals de Buenos Aires.
Aquest interès argentí estava relacionat amb una de les seves tesis de la Matemàtica de la Història:
Deulofeu sostenia que, en el futur, el Con Sud -especialment Argentina, Uruguai i el sud del Brasil- seria el bressol d'una nova civilització amb un paper destacat a la història mundial.
Aquesta predicció va despertar força curiositat entre el públic argentí.
Mentre a l'Argentina va ser homenatjat i va omplir sales de conferències, a Catalunya continuava sent una figura relativament desconeguda, incomprès, a vegades marginat pels intel·lectuals acadèmics.
Aquest bon amic argentí, em demana que hi reflexioni.
«Atès que et passa el mateix que li va passar a Deulofeu —em diu—, et proposo traduir els teus escrits a l'espanyol i jo et buscaré un editor argentí que t'ho publiqui.
Potser que el vernaclisme sigui aquest pensament que s'ha de donar a conèixer des del Con Sud d'Amèrica
El pensament vernaclista, nascut a Catalunya i en llengua catalana, sembla ser que a Catalunya no hi pot créixer...., porta la llavor a Argentina, jo el plantaré a aquesta terra i potser es faci realitat allò que va dir Deulofeu: el bressol d'una nova civilització amb un paper destacat a la història mundial»
Abans que a Deulofeu, la incomprensió i el desconsol, també el va patir Ramon Llull.....
Hauríem de reflexionar-hi com a poble.
Que li passa la terra catalana que sembla ser certes llavors autòctones no hi poden créixer?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada