Cristòfor Colom, català Virrei de la Corona bel·lònida i occitano-catalana d'Aragó i independentista aragonès

 

DIÀLEG SOBRE CRISTÒFOR COLOM

Cristòfor Colom, català Virrei de la Corona  bel·lònida i occitano-catalana d'Aragó i independentista aragonès

Cristòfor Colom, Virrei de la Corona bel·lònida d’Aragó, visità  Badalona

 

Monestir de Sant Jeroni de la Murtra  o  Monestir de Nostra Senyora de la Vall de Betlem[i] Situat sota les ermites dedicades a Sant Climen[ii]t i Sant Onofre[iii]

 

-       —Cristòfor Colom és un dels viatgers més famosos de la Història. Un personatge que va ser a la ciutat de Badalona. Li dic Colom, perquè crec que aquest era el seu cognom i no pas Colón ni Colombo. Entre molts arguments que ho justifiquen, hi ha una carta en la que així hi consta “Colom”.

 

-     —  Quan va ser això?

-       —L’any 1493

-      — I  com va ser que va venir a Badalona?

-       —Quan Cristòfor Colom va tornar del seu viatge, al que ara es coneix com Amèrica,[1]  va venir a Barcelona. Aquí va ser rebut per Ferran II, comte de Barcelona  i rei dels regnes bel·lònides de la Corona d’Aragó. Atès que  Ferran II estava hostatjat a en el monestir de Sant Jeroni de la Murtra que es troba a Badalona, Colom, després de ser rebut com a virrei de la Corona d’Aragó al Palau Reial Major de Barcelona,  va venir a Badalona en un acte oficial diplomàtic.

-       —Diplomàtic?

-     —Cristòfor Colom havia estat nomenat Virrei de la Corona d’Aragó en les Capitulacions de Santa Fe signades l’any 1492. Era Virrei. Aquell any 1493 mentre es preparava la sortida del segon viatge de Colom des de Barcelona, es va produir un fet històricament molt significatiu i és que Ferran II com a rei de la Corona bel·lònida d’Aragó, Cristòfor Colom  com a virrei i  Joan, el fill de Ferran II,  com a príncep van fer un passeig a cavall pels carrers de Barcelona envoltats d’aclamacions dels catalans de la ciutat. Barcelona era la capital de Catalunya en tan que Principat de la Corona bel·lònida d’Aragó.  Hi havia el Palau Reial Major dels regnes bel·lònides de la Corona d’Aragó.  Quan el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV es va casar en el segle XII amb Peronelha filla d’Agnès d’Aquitània, que no parlava castellà sinó gascó o el que ara en diríem occità, va aportar aquest referent dels quatre pals vermells sobre fons daurat dels bel·lònides al que es va anomenar Corona d’Aragó.  Aragó és una paraula que etimològicament no està relacionada amb la llengua castellana.  Cal preguntar-se en quina llengua parlaven  entre ells el rei Ferran, el virrei Colom i el príncep Joan.

 

Escut dels Reis Catòlics, Ferran II comte de Barcelona i rei dels regnes bel·lònides de la Corona d’Aragó  i  Isabel dels regnes de Castella i Lleó al claustre del monestir de Sant Jeroni de la Murtra o Nostra Senyora de la Vall de Betlem (Badalona)

 

-       —Ah! Tens raó. No hi havia pensat en aquest detall. I, la reina Isabel del regne de Castilla no hi era?

—  —Al Palau Reial de la Corona d’Aragó de Barcelona, potser que no. No he trobat documentació que ho digui. Al monestir de Sant Jeroni de la Murtra si que hi va ser. Té sentit atès que els jerònims són un orde fundat al reino de Castilla. Però fixat en aquesta foto de la ceràmica que hi ha la plaça de Espanya de Sevilla.   Hi veus l’escut dels reis catòlics?

-       —No! El que hi veig és en primer pla un patge amb l’escut del regnes de Castilla i León, i al costat de Ferran II quatre pals, referent bel·lònida i català de la Corona d’Aragó. El quart pal, per cert, quasi tapat. 

-       La història relacionada amb Cristòfor Colom està molt adulterada. Qui l’ha adulterat i per quin motiu? Podríem dir que, al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on sí que hi ha l’escut correcte, el que surt a la portada de les Capitulacions de Santa Fe, hi estigueren Ferran II i  Isabel de Castilla però al Palau Reial Major de Barcelona crec que  només hi foren  presents Ferran II, Joan i Cristòfor Colom, en tan que rei, príncep i virrei de la Corona d’Aragó. No té sentit que també hi fos la reina de Castilla. El secretari que va redactar les Capitulacions de Santa Fe,  Joan de Coloma, que era de Barcelona i va anar a Granada a redactar-les lògicament les va redactar en  llengua catalana, la llengua que es parlava a Barcelona, capital del Principat de Catalunya. A Barcelona, conjuntament amb el regne de Mallorca i el regne de València, era on hi havia el port de mar amb la flota de naus més important dels regnes de la Corona d’Aragó.

-       Però, a les Capitulacions hi consta que  a Colom el van fer virrei, oi? 

-       Si, hi consta.  Però la historiologia espanyolista ho ignora. 

Escut de la tapa de les Capitulacions de Santa Fe signat per Ferran II comte de Barcelona i rei dels regnes bel·lònides de la Corona d’Aragó, Isabel reina del regne de Castilla i Cristòfor Colom. Redactat per Joan de Coloma secretari de l’Arxiu Reial Barcelona que escrivia en llengua catalana on hi ha la documentació dels regnes bel·lònides i després del casament del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV amb Peronelha, la filla de Agnès d’Aquitània també el que s’anomena Corona d’Aragó

 

 

Continuarà...

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Gestor de l'Espai Cristòfor Colom de Barcelona

Àudio conferència el 18 de Juliol de 2024 al Reial Cercle Artístic de Barcelona

on exposo els  «arguments»  que m'han fet considerar al català Cristòfor Colom, virrei de la Corona bel·lònida d'Aragó, un independentista aragonès

Clicar per escoltar conferència

---

[1] El nom que li donen els indígenes –aborígens, autòctons o vernacles-, és Abya Yala https://ca.wikipedia.org/wiki/Abya_Yala

---

[i] https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jeroni_de_la_Murtra

 Nota: El nom Betlem. Betlem era una ciutat  cananea  del 3000 anys aC, època en què els cananeus assentats a la regió aixecaren pobles envoltats de muralles per protegir-se dels seus enemics. Adoptaren el déu caldeu de la fertilitat Lahamu. Betlem voldria dir Casa de Lahamu. Casa de déu. Altre déu cananeu era Bel o Baal que vol dir Senyor del Cel. La seva esposa era Astarteh, que vol dir Senyora del Cel. Els cananeus són els descendents de Cam, els camites. A la Bíblia, Gènesi 9:25 es diu que van ser maleïts per Noè a ser esclaus del semites a causa d’haver vist la nuesa de Noé.

 

[ii] Sant Climent, cristià hel·lenista i santjoanista 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Climent_d%27Alexandria  Pobles que porten el nom  de Sant Climent

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Climent

 

[iii] Sant Onofre cristià santjoanista https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Onofre

 

Diàleg amb ChatGPT: Arguments amb criteri vernaclístic per la integració de la immigració a Catalunya aplicable arreu del món

 

DIÀLEG AMB EL CHAT GPT

 

Pregunta meva:

 —Em pots escriure quatre arguments amb criteri vernacliste per a convèncer als immigrats que han vingut a Catalunya per fer-los entendre la necessitat de parlar-hi català?

Resposta ChatGPT Plus

—Aquí tens quatre arguments ben estructurats amb una mirada vernaclística, respectuosa i arrelada, que no imposa sinó que convida al sentit i al valor cultural del català:

1. El català és clau per arrelar-se i fer comunitat

Argument: Aprendre català no és només conèixer una llengua, sinó obrir la porta a la vida social, cultural i laboral del país. Quan parles la llengua del lloc, deixes de ser visitant i et converteixes en part de la comunitat, amb llaços reals i vincles de confiança.

Criteri vernaclístic: El vernaclisme defensa que la llengua pròpia és la clau de l’arrelament. Arrelar-se no vol dir renunciar a les arrels d’origen, sinó afegir-ne una altra que et connecta amb la terra on vius.

2. Respectar la llengua és respectar la diversitat real

Argument: Catalunya és plural, però la seva pluralitat històrica té com a columna vertebral la llengua catalana. Si la llengua desapareix, la diversitat també s’empobreix i tots hi perdem. Parlar català és protegir aquest mosaic cultural que us acull i us fa espai.

Criteri vernaclístic: La cultura universal neix del respecte a les arrels particulars. El català no és un obstacle, és una riquesa compartida que dona sentit a la convivència.

 

3. La llengua obre oportunitats i trenca barreres

Argument: Saber català et dona més opcions laborals, educatives i socials. Et permet entendre millor la història i el pensament del país i no quedar-te en una bombolla tancada. Parlar-lo és guanyar llibertat per moure’t amb seguretat i dignitat.

Criteri vernaclístic: El vernaclisme no defensa llengües com a tòtem, sinó com a eines vives per connectar amb la realitat i créixer-hi.

 

4. El català no exclou la teva llengua: les reforça totes dues

Argument: Aprendre català no vol dir oblidar el castellà, l’àrab o el quítxua. Al contrari, el bilingüisme o el trilingüisme és una força. Els fills que parlen diverses llengües tenen més capacitat cognitiva i més opcions al futur.

Criteri vernaclístic: La llengua pròpia del territori i la llengua d’origen no són enemigues. Com més llengües saps, més arrels i més ales tens.

Vols que ara et prepari un discurs emocional amb metàfores vernaclístiques (arrels, llavors, llum, ponts) per fer-la encara més inspiradora?

—Si

—Germans i germanes,

Avui us vull parlar de les arrels. Quan arribem a un nou lloc, portem les nostres arrels dins el cor: la llengua, la música, la fe, els records. Però si no les reguem amb la terra on som, aquestes arrels s’assequen. I nosaltres no volem assecar-nos, volem créixer, volem donar fruit.

Aquí, a Catalunya, hi ha una terra que us acull. Una terra amb la seva llum, amb la seva llengua: el català. Aquesta llengua és com una llavor. Si la poseu a dins vostre, si la feu créixer, us donarà ombra i fruits per viure millor. No és només una llengua: és el pont que us farà sentir part de la comunitat.

Algú pot pensar: “Ja tinc la meva llengua, ja tinc el castellà, l’àrab, el quítxua.” I és cert, i és una riquesa. Però sabeu què passa amb un arbre que només té una arrel? Que és fràgil. Com més arrels té, més fort és. Aprendre català és posar una arrel nova en la terra que ara us sosté.

Parlar català és donar respecte a qui us acull i donar força a la diversitat que ens fa grans. Si el català desapareix, aquesta terra perd la seva música, i tots quedem més pobres. Però si el feu vostre, la llum d’aquesta terra també serà la vostra llum.

Amics, no es tracta de deixar res enrere. Es tracta de sumar, d’enfortir, de construir junts. Com més llengües parlem, més ponts aixequem. I Catalunya necessita ponts, no murs.

Així que, fem-ho junts: posem arrels, sembrem la llengua, encenguem la llum que ens unirà com una sola comunitat.

Gràcies per voler ser part d’aquest camí.

Vols que la fem bilingüe català-anglès per fer-la encara més inclusiva?

—Si

Germans i germanes,
Brothers and sisters,

Avui us vull parlar de les arrels.
Today I want to speak to you about roots.

Quan arribem a un nou lloc, portem les nostres arrels dins el cor: la llengua, la música, la fe, els records.
When we arrive in a new place, we carry our roots in our hearts: our language, our music, our faith, our memories.

Però si no les reguem amb la terra on som, aquestes arrels s’assequen.
But if we do not water them in the soil where we are, those roots dry out.

Aquí, a Catalunya, hi ha una terra que us acull.
Here in Catalonia, there is a land that welcomes you.

Una terra amb la seva llum, amb la seva llengua: el català.
A land with its own light, with its own language: Catalan.

Aquesta llengua és com una llavor. Si la poseu a dins vostre, us donarà ombra i fruits per viure millor.
This language is like a seed. If you plant it within you, it will give you shade and fruits to live better.

No és només una llengua: és el pont que us farà sentir part de la comunitat.
It is not just a language: it is the bridge that will make you feel part of the community.

Algú pot pensar: “Ja tinc la meva llengua, ja tinc el castellà, l’àrab, el quítxua.”
Some may think: “I already have my language, I already have Spanish, Arabic, Quechua.”

I és cert, i és una riquesa.
And that’s true, and it’s a richness.

Però sabeu què passa amb un arbre que només té una arrel? Que és fràgil.
But do you know what happens to a tree with only one root? It is fragile.

Com més arrels té, més fort és.
The more roots it has, the stronger it becomes.

Aprendre català és posar una arrel nova en la terra que ara us sosté.
Learning Catalan is putting down a new root in the land that now sustains you.

Parlar català és donar respecte a qui us acull i donar força a la diversitat que ens fa grans.
Speaking Catalan is showing respect to those who welcome you and giving strength to the diversity that makes us great.

Si el català desapareix, aquesta terra perd la seva música, i tots quedem més pobres.
If Catalan disappears, this land loses its music, and we all become poorer.

Però si el feu vostre, la llum d’aquesta terra també serà la vostra llum.
But if you make it yours, the light of this land will also become your light.

Amics, no es tracta de deixar res enrere. Es tracta de sumar, d’enfortir, de construir junts.
Friends, it’s not about leaving anything behind. It’s about adding, strengthening, building together.

Com més llengües parlem, més ponts aixequem. I Catalunya necessita ponts, no murs.
The more languages we speak, the more bridges we build. And Catalonia needs bridges, not walls.

Així que, fem-ho junts: posem arrels, sembrem la llengua, encenguem la llum que ens unirà com una sola comunitat.
So let’s do it together: let’s put down roots, plant the language, and light the flame that will unite us as one community.

Gràcies per voler ser part d’aquest camí.
Thank you for wanting to be part of this journey.

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

29 d'Agost de 2025