Jordi Salat Orteu (Barcelona):
Alemanya i Catalunya: unes
arrels compartides i un marc referencial dins el qual Catalunya pot retrobar la
seva independència política
L’arrelament de la cultura catalana (i, per extensió geogràfica, cultural i històrica, dels països de llengua catalana de la Corona d’Aragó, Occitània i el Franc Comtat té diverses branques que ens connecten amb la cultura universal.
Aquesta ponència es focalitza exclusivament en la branca bidireccional Alemanya versus Catalunya (exemple:
Carlemany i Moviment Natzarenista) i Catalunya versus Alemanya (Exemple: Papa Silvestre II i Ramon Llull).
En el segle XX, Diether Rudloff a la seva obra magna Romanisches Katalonien, l’historiador de l'art alemany i antropòsof de l'escola de Rudolf Steiner ofereix una mirada completament trencadora i mística sobre la identitat, l'art català i la catalanitat a la que atribueix una missió a l’Europa del segle XXI.
La ponència s'estructura en els següents blocs cronològics i culturals:
1. El bressol polític i fundacional: Carlemany i Guifré el Pilós (o «Bel·lós»). Papa Silvestre II, monjo occità de Ripoll i l’Esperador Ot del Sacre Imperi Romano-Germànic.
2. La connexió pictòrica del segle XIX: El moviment dels Natzarenistes.
3. El sincretisme filosòfic i l'art romànic: Diether Rudlof, Rudolf Steiner i Ramon Llull. Alexandre Deulofeu Catalunya mare de la cultura europea.
4. La identitat musical i arquitectònica: Felip Pedrell i Antoni Gaudí.
*****
Jordi Salat Orteu (Barcelona):
Deutschland und Katalonien: gemeinsame Wurzeln und
ein Bezugsrahmen,
innerhalb dessen Katalonien seine politische
Unabhängigkeit wiederentdecken kann
Die Wurzeln der katalanischen Kultur
(und, in geographischer, kultureller und historischer Ausdehnung, der
katalanischsprachigen Länder der
Krone von Aragon, Okzitaniens und der Franche-Comté) haben mehrere Zweige,
die uns mit der universellen Kultur
verbinden. Dieser Beitrag konzentriert sich ausschließlich auf den
bidirektionalen Zweig Deutschland
versus Katalonien (Beispiel: Karl der Große und die Nazarenerbewegung) und
Katalonien versus Deutschland
(Beispiel: Papst Silvester II. und Ramon Llull).
Im 20. Jahrhundert bietet Diether
Rudloff, der deutsche Kunsthistoriker und Anthroposoph der
Rudolf-Steiner-Schule, in seinem
Hauptwerk «Romanisches Katalonien» eine völlig bahnbrechende und mystische
Perspektive auf Identität,
katalanische Kunst und den Katalanismus, dem er eine Mission für das Europa des
21.
Jahrhunderts zuschreibt.
Der Beitrag gliedert sich in
folgende chronologische und kulturelle Blöcke:
1. Die politische und grundlegende
Wiege: Karl der Große und Guifré der Behaarte. Papst Silvester II., ein
okzitanischer Mönch aus Ripoll, und
der römisch-deutsche Kaiser Otto der Große.
2. Die bildnerische Verbindung des
19. Jahrhunderts: die Nazarener-Bewegung.
3. Philosophischer Synkretismus und
romanische Kunst: Diether Rudlof, Rudolf Steiner und Ramon Llull.
Alexandre Deulofeu: Katalonien,
Mutter der europäischen Kultur.
4. Musikalische und architektonische
Identität: Felipe Pedrell und Antoni Gaudí.
*****
Jordi Salat Orteu (Barcelona):
Germany and Catalonia:
shared roots and a reference framework
within which Catalonia can
rediscover its political independence
The roots of Catalan culture (and,
by geographical, cultural and historical extension, of the Catalan-speaking
countries of the Crown of Aragon,
Occitania and the Franche-Comté) have several branches that connect us to
universal culture. This paper
focuses exclusively on the bidirectional branch Germany versus Catalonia
(example:
Charlemagne and the Nazarene
Movement) and Catalonia versus Germany (example: Pope Sylvester II and Ramon
Llull).
54


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada