Les DOTZE LLOSES MONUMENTALS
que hi havia a la Plaça de LES GLÒRIES CATALANES
CAMPANYA PER LA RESTITUCIÓ
La plaça de les Glòries Catalanes, anomenada sovint només Plaça de les Glòries sense esmentar "catalanes" és un espai urbà de Barcelona, la capital de Catalunya, on conflueixen tres dels eixos més importants de la ciutat: l'Avinguda Diagonal, la Gran Via de les Corts Catalanes, i l'Avinguda meridiana.
Inicialment Ildefons Cerdà va concebre la plaça com un dels grans centres del seu Pla d'Eixample. Victor Balaguer, encarregat del nomenclàtor de l'Eixample, li va posar inicialment Plaça de les Glòries Catalanes.
Durant la dictadura espanyolista aquest nom va ser modificat com a Plaza de las Glorias Nacionales ( en castellà i canviant el referent de la identificació catalana per la que s'entenia com "nacional que era l'espanyola castellanista"). Es van apropiar de la gloriosa història catalana i se la van fer seva adulterant el sentit de la Història.
Posteriorment amb la democràcia es va anomenar Plaça de les Glòries, perdent el seu significat inicial. Uns anys després recuperaria el seu nom inicial. Ni catalanes ni espanyoles. La indefinició substitueix la identificació. Aquesta també és una estratègia imperialista i colonialista.
La penúltima ordenació de la plaça correspon a un projecte que es dugué a terme entre 1990 i 1992 pels arquitectes Andreu Arriola, Gaspar García, Joan Mas i Artur Juanmartí, amb l'assessorament de l'enginyer aeronàutic Adolf Monclús.
La reforma significà millorar la xarxa viària, en crear uns viaductes, popularment coneguts com el tambor, i en deixar a l'espai interior un espai per a un parc.
Al parc central de la reforma de 1992 hi havia ubicat un conjunt escultòric format per dotze lloses que cada un evoca un moment destacat de la Història de Catalunya:
1.- l'Art romànic,
2.- l'Arquitectura gòtica,
3.- el Consolat de Mar,
4.- el Dret Català,
5.- la Pau i Treva,
6.- la Masia i la terra,
7.- la Industrialització,
8.- l'Aportació a la Ciència i la Tècnica,
9.- la Renaixença,
10.-el Modernisme,
11.- la Lluita per la llibertat i
12.- el Restabliment de l'autogovern.
Avui he anunciat aquest projecte a la meva plataforma X
CAMPANYA PER LA RESTITUCIÓ DELS
«DOTZE PLAFONSO LLOSES »
QUE HI HAVIA A LA PLÇA DE LES GLÒRIES CATALANES.
¿ On són els 12 plafons o lloses?
Alguna associació, partit polític o persona vol col·laborar per a promoure aquesta campanya?
LES QUATRE COLUMNES CATALANES
DE MONTJUÏC A BARCELONA
Amb la "Campanya que vaig promoure per la «Restitució de les 4 columnes catalanes de Montjuïc». vaig viure una experiència:
una associació catalanista i independentista que estava en sintonia amb un partit polític catalanista i independentista quan es va presentar el projecte a l'Ajuntament, un projecte fidel a la idea original de Josep Puig Cadafalch, es van abstenir a la votació que va haver-hi a l'Ajuntament de Barcelona el 20 d'Octubre de l'any 2000 i no es van restituir.
Mesos més tard....
la mateixa associació i el mateix partit polític,
ho van presentar i en lloc de restituir-les fidelment a la idea inicial, van fer-ho com a "Monument Homenatge als Patriotes Catalans del tots els temps" tergiversant la idea original de Josep Puig Cadafalch.
I així s'ha quedat.
Ah! i sense ficar-hi "les victòries alades" projectades per anar al capdamunt de les columnes.
Espanyolistes castellanitzadors, colonialistes. Enderroquen referents catalans.
Catalans desnaturalitzadors, adulteristes. Degeneren els referents catalans.
MONUMENT A COMTE GUIFRÉ (El Bel·lós se li va dir El Pilós)
A Barcelona els espanyols castellanistes la la van enderrocar i els catalans no l'han restituït. Paradoxalment els espanyols castellanistes n'hi van dedicar una a Madrid amb el nom de "Wilfredo el Velloso"
Al Solsonès, hi ha una serralada muntanyosa o massís (important i molt visitada estació d'esquí) que porta el nom de "Port del Comte" . Preguntem-nos : "de quin comte"?A prop d'aquesta serralada o massís, a la mateixa comarca a la Vall d'ora que pertany al municipi de Navès hi ha un monument dedicat al comte Guifré
El nom del massís i estació d'esquí hauria de ser
" El Port del Comte Guifré"
NOM CARRERS I AVINGUDES DE BARCELONA
Els noms que va pensar Víctor Balaguer pels carrers de Barcelona
relacionats amb el Pla de l'Eixample d'Ildefons Cerdà
Havíen de ser:
Avinguda de la Corona d'Aragó
Regne de València
Regne de Sicília
Regne de Mallorca
Regne de Sardenya
Regne de Còrsega
El papa Bonifaci VIII va crear el Regnum Sardiniae et Corsicae i el va concedir en feude a la Corona d'Aragó. Jaume II de Catalunya-Aragó en va iniciar la conquesta efectiva el 1323.
Regne de la Provença
Regne de Nàpols
tots ells relacionats amb una realitat política: la Corona d'Aragó ( occitano-catalana d'Aragó. El regne d'Aragó el va fundar un navarrès de Gascunya Ramir I i la Corona d'Aragó la van fundar una néta seva Peronelha que era filla d'una aquitana o gascona, Agnès de Peitèu. Parlaven gascó o occità no parlaven castellà).
Aquest nom es van adulterar i en lloc de tenir noms d'una realitat política lingüísticament occitana, gascona i catalana, se'ls va posar noms d'una realitat geogràfica:
Aragó
València
Sicília
Mallorca
Sardenya
Còrsega
Accions pendents de restaurar i restituir..........
Qui ho promou?
No he rebut cap resposta.......
Jo m'he ofert
No he rebut cap resposta ( i en el cas de les 4 columnes catalanes vaig viure una adulteració del projecte de restitució que he explicat i he observat una resposta passiva; altres coses els motiven més....).
Poesia de l'Àngel Guimerà
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
21/7/2026