dilluns, 3 d’agost del 2026

Que li passa la terra catalana que sembla ser certes llavors autòctones no hi poden créixer? Creixeran en el Con Sud Americà?

 

Que li passa la terra catalana 

que sembla ser certes llavors autòctones no hi poden créixer?

Creixeran en el Con Sud Americà?




He rebut un correu d'una persona amiga amb el nom d' Ángel Roca, el qual ha llegit un escrit del meu blog on queda clar que "lamento la incomprensió i rebuig del vernaclisme (del que parlo i escrit des de que fa més de 40 anys en el meu blog i llibres i sempre ho he fet en català) per part de molts compatriotes catalans".
Atès que esmento Deulofeu i allò que va dir en el llibre "Catalunya mare de la cultura europea" sobre al "Confederació Universal de les nacions VERNACLES" , en el correu, l'amic argentí em diu això:

«Alexandre Deulofeu (1903–1978) viajó a Argentina en 1978 y este viaje tuvo una gran importancia para el reconocimiento de su obra.Durante su estancia impartió conferencias y recibió una acogida muy favorable en ambientes universitarios e intelectuales de Buenos Aires.Este interés argentino estaba relacionado con una de sus tesis de la Matemática de la Historia:Deulofeu sostenía que, en el futuro, el Cono Sur -especialmente Argentina, Uruguay y el sur de Brasil- sería la cuna de una nueva civilización con un papel destacado en la historia mundial. Esta predicción despertó bastante curiosidad entre el público argentino. Mientras en Argentina fue homenajeado y llenó salas de conferencias, en Cataluña seguía siendo una figura relativamente desconocida, incomprendido, a veces marginado por los intelectuales académicos»

«Dado que te ocurre lo mismo que le ocurrió a Deulofeu —me dice—, te propongo traducir tus escritos al español y yo te buscaré un editor argentino que te lo publique. Quizás el vernaclismo sea este pensamiento que debe darse a conocer desde el Cono Sur de América. El pensamiento vernáclista, nacido en Cataluña y en lengua catalana, parece que en Cataluña no puede crecer. Lleva la semilla a Argentina, a éste Cono Sur de Amèrica señalado como predestinado por Deulofeu. Yo lo plantaré en esta tierra y quizá se haga realidad lo que dijo Deulofeu: la cuna de una nueva civilización con un papel destacado en la historia mundial»

Em demana autorització per traduir els meus escrits al castellà, llengua coneguda en el marc referencial colonial com a "lengua española".

¿El pensament vernaclista, nascut a Catalunya i en llengua catalana por ser el bressol d'una nova civilització amb un paper destacat a la història mundial? De fet, estic fent un llibre amb el títol de "Gaudi vernacliste" en el que exposo arguments i imatges vernaclistes del Temple de la Sagrada Família de Gaudí. Aquest passat mes de Juny, es va fer una inauguració de al Torre de Crist ( dic «Torre de Crist» i no dic «Torre de Jesús» en el meu llibre explico el motiu). Va tenir un ressò mundial. I en aquest temple, fet per un arquitecte català anomenat "l'arquitecte de Déu" s'hi posa de manifest el pensament Vernaclístic.

Els símbols hi són. Sembla ser que hi ha gent que no els veuen. Incomprensió? Adulteració? No ho saben reconèixer? No es vol que sigui reconegut?

Abans que a Deulofeu, la incomprensió i el desconsol, també el va patir Ramon Llull....I com ells, d'altres pensadors catalans. Sembla ser que a Gaudí, o no se l'entén o se'l manipula de forma adultera....
Hauríem de reflexionar-hi com a poble.

Que li passa la terra catalana que sembla ser certes llavors autòctones no hi poden créixer?
Li he autoritzat a l' Ángel Roca la traducció dels meus escrits. Diu que ho farà amb la I.A. i m'ho enviarà perquè ho revisi.

dimarts, 21 de juliol del 2026

Restitució de les dotze lloses a la Pl. de Les Glòries Catalanes. Les 4 columnes de Montjuïc. Monument al comte Guifré. Noms carrers Eixample

Les DOTZE LLOSES MONUMENTALS

 que hi havia a la Plaça de LES GLÒRIES CATALANES

CAMPANYA PER LA RESTITUCIÓ  




La plaça de les Glòries Catalanes, anomenada sovint  només Plaça de les Glòries sense esmentar "catalanes"   és un espai urbà de Barcelona, la capital de Catalunya,  on conflueixen tres dels eixos més importants de la ciutat: l'Avinguda Diagonal,  la Gran Via de les Corts Catalanes, i l'Avinguda meridiana.

Inicialment Ildefons Cerdà va concebre la plaça com un dels grans centres del seu  Pla d'Eixample. Victor Balaguer, encarregat del nomenclàtor de l'Eixample, li va posar inicialment Plaça de les Glòries Catalanes.

Durant la dictadura  espanyolista aquest nom va ser modificat com a Plaza de las Glorias Nacionales ( en castellà i  canviant el referent de la identificació catalana per la que s'entenia com "nacional que era l'espanyola castellanista"). Es van apropiar de la gloriosa història catalana i se la van fer seva adulterant el sentit de la Història. 

Posteriorment amb la democràcia es va anomenar Plaça de les Glòries, perdent el seu significat inicial. Uns anys després recuperaria el seu nom inicial. Ni catalanes ni espanyoles. La indefinició substitueix la identificació. Aquesta també és una estratègia imperialista i colonialista. 

La penúltima ordenació de la plaça correspon a un projecte que es dugué a terme entre  1990 i 1992 pels arquitectes Andreu Arriola, Gaspar García, Joan Mas i Artur Juanmartí, amb l'assessorament de l'enginyer aeronàutic Adolf Monclús. 

La reforma significà millorar la xarxa viària, en crear uns viaductes, popularment coneguts com el tambor, i en deixar a l'espai interior un espai per a un parc.

Al parc central de la reforma de 1992 hi havia ubicat un conjunt escultòric format per dotze lloses que cada un evoca un moment destacat de la Història de Catalunya:

1.- l'Art romànic,

 2.- l'Arquitectura gòtica, 

3.- el Consolat de Mar, 

4.- el Dret Català, 

5.- la Pau i Treva, 

6.- la Masia i la terra, 

7.- la Industrialització, 

8.- l'Aportació a la Ciència i la Tècnica, 

9.- la Renaixença, 

10.-el Modernisme, 

11.- la Lluita per la llibertat i 

12.- el Restabliment de l'autogovern.

 

Avui he anunciat aquest projecte a la meva plataforma X


CAMPANYA PER LA RESTITUCIÓ DELS
«DOTZE PLAFONSO LLOSES »
QUE HI HAVIA A LA PLÇA DE LES GLÒRIES CATALANES.
¿ On són els 12 plafons o lloses?
Alguna associació, partit polític o persona vol col·laborar per a promoure aquesta campanya?

LES QUATRE COLUMNES CATALANES
DE MONTJUÏC A BARCELONA

Amb la "Campanya que vaig promoure per la «Restitució de les 4 columnes catalanes de Montjuïc». vaig viure una experiència:

una associació catalanista i independentista que estava en sintonia amb un partit polític catalanista i independentista quan es va presentar el projecte a l'Ajuntament, un projecte fidel a la idea original de Josep Puig Cadafalch, es van abstenir a la votació que va haver-hi a l'Ajuntament de Barcelona el 20 d'Octubre de l'any 2000 i no es van restituir.

Mesos més tard....
la mateixa associació i el mateix partit polític,
ho van presentar i en lloc de restituir-les fidelment a la idea inicial, van fer-ho com a "Monument Homenatge als Patriotes Catalans del tots els temps" tergiversant la idea original de Josep Puig Cadafalch.

I així s'ha quedat.
Ah! i sense ficar-hi "les victòries alades" projectades per anar al capdamunt de les columnes.

Espanyolistes castellanitzadors, colonialistes. Enderroquen referents catalans.

Catalans desnaturalitzadors, adulteristes. Degeneren els referents catalans.



MONUMENT A COMTE GUIFRÉ (El Bel·lós se li va dir El Pilós)



A Barcelona els espanyols castellanistes la  la van enderrocar i els catalans no l'han restituït. Paradoxalment els espanyols castellanistes  n'hi  van dedicar una a Madrid amb el nom de "Wilfredo el Velloso"

 

Al Solsonès, hi ha una serralada muntanyosa o massís (important i molt visitada estació d'esquí) que  porta el nom de "Port del Comte" .  Preguntem-nos : "de quin comte"?
A prop d'aquesta serralada o massís, a la mateixa comarca a la Vall d'ora que pertany al municipi de Navès hi ha un monument dedicat al comte Guifré  


El nom del massís i estació d'esquí hauria de ser 
" El Port del Comte Guifré"


NOM CARRERS I AVINGUDES DE BARCELONA


Els noms que va pensar Víctor Balaguer pels carrers de Barcelona 
relacionats amb el Pla de l'Eixample d'Ildefons Cerdà
Havíen de ser:
Avinguda de la Corona d'Aragó
Regne de València
Regne de Sicília
Regne de Mallorca
Regne de Sardenya 
Regne de Còrsega
El papa Bonifaci VIII va crear el Regnum Sardiniae et Corsicae i el va concedir en feude a la Corona d'Aragó. Jaume II de Catalunya-Aragó en va iniciar la conquesta efectiva el 1323.
Regne de la Provença
Regne de Nàpols

tots ells relacionats amb una realitat política: la Corona d'Aragó ( occitano-catalana d'Aragó. El regne d'Aragó el va fundar un navarrès de Gascunya Ramir I i la Corona d'Aragó la van fundar una néta seva Peronelha que era filla d'una aquitana o gascona, Agnès de Peitèu. Parlaven gascó o occità no parlaven castellà).
Aquest nom es van adulterar i en lloc de tenir noms d'una realitat política lingüísticament occitana, gascona i catalana, se'ls va posar noms d'una realitat geogràfica:

Aragó
València
Sicília
Mallorca
Sardenya 
Còrsega
Provença
Nàpols


Accions pendents de restaurar i restituir..........

Qui ho promou?
No he rebut cap resposta.......
Jo m'he ofert
No he rebut cap resposta ( i en el cas de les 4 columnes catalanes vaig viure una adulteració del  projecte de restitució  que he explicat i he observat una resposta passiva; altres coses els motiven més....). 


 
Poesia de l'Àngel Guimerà



Jordi Salat
josalort@hotmail.com
21/7/2026