FABRE D'OLIVET I ALEXANDRE DEULOFEU
La teoria que va desenvolupar el català farmacèutic i químic empordanès Alexandre Deulofeu (1903–1978) a la seva Matemàtica de la Història reprodueix exactament la mateixa visió orgànica i cíclica de les civilitzacions que ja havia plantejat Fabre d'Olivet més d'un segle abans.
L'occità Fabre d'Olivet va desenvolupar la seva pròpia teoria «apocalíptica» de la història humana a la seva obra De l'état social de l'homme (1822): El cicle de les tres forces: Per a ell, la història del món està governada per tres principis en constant lluita i equilibri: la Natura (el destí), la Voluntat humana (la llibertat) i la Providència (el pla diví).Antoine Fabre d'Olivet (1767–1825),
Va nàixer a Ganges, una localitat del Llenguadoc (Occitània), i la llengua materna amb la qual es va criar va ser l'occità (provençal/llenguadocià).
Va escriure les seves obres esotèriques i filosòfiques en francès (langue d'oil), però va tenir un paper molt rellevant com a precursor de la meitat del segle XIX de la renaixença literària occitana:
Va escriure poesia i teatre directament en occità (com el poema Força d'Amour).
Va publicar Le Troubadour: Poésies occitaniques du XIIIe siècle (1803–1804), on defensava el valor de la llengua d'oc i la tradició dels trobadors davant la dominació cultural del francès.
Intel·lectual, filòsof i esoterista occità, al qual les enciclopèdies presenten com a francès, va exposar la seva visió de la història i els cicles humans principalment en la seva obra Histoire philosophique du genre humain (1822).
La seva teoria sobre els cicles històrics es basa en la combinació d'una física/metafísica tradicionalista i metafòrica (influïda pel neopitagorisme) i una divisió de la història de la humanitat en races, èpoques i principis reguladors.
1. Els tres principis de la història
Fabre d'Olivet argumentava que el desenvolupament de la humanitat i dels seus cicles està regit per l'articulació de tres forces o principis metafísics:
La Providència:
El principi diví i de perfecció, font d'harmonia universal. El Destí (la Necessitat): La força de la matèria, el fatalisme, el passat i les lleis naturals immutables.
La Voluntat humana:
El principi intermedi, el lliure albir de l'home que pot alinear-se amb la Providència o caure sota la dominació del Destí.
Els cicles històrics avancen o es devaluen segons com la Voluntat de la humanitat interactua entre el Destí i la Providència.
2. El cicle de les Quatre Races
D'Olivet proposava una visió cíclica de la història humana dividida en la dominació successiva de quatre grans races o grans cicles de la civilització:
La Raça Negra (o Època del Sud): Segons el seu esquema cíclic primitiu, la primera gran civilització organitzada a la Terra va estar dominada per aquesta raça (a l'Àfrica i el sud d'Àsia).
La Raça Vermella (o de l'Oest): Habitants d'antics continents/regions desaparegudes (com Atlàntida). Va patir un cataclisme o decadència cíclica.
La Raça Groga (o de l'Est): Dominant principalment a Àsia.
La Raça Blanca (o del Nord): La raça que, segons la seva visió de la història universal contemporània, havia pres el relleu del domini cultural i polític del món.
3. Les Etapes Cícliques Socials (La Teocràcia, la Monarquia i la Anarquia)
Dins d'aquesta visió macrohistòrica, Fabre d'Olivet sosté que cada gran societat o civilització passa per un cicle d'evolució i decadència inevitable en tres fases principals:
La Teocràcia (Edat d'Or / Fase Providencial): La societat neix sota la guia de legisladors inspirats o sacerdots-iniciats que connecten el govern amb la Providència. Hi ha harmonia i ordre espiritual.
La Monarquia / Estat Polititzat (Fase de la Voluntat): La religió perd la seva força pura, la voluntat humana pren el control i el poder es concentra en un rei o estat civil. L'ordre es manté per la força de les lleis exteriors.
L'Anarquia o Descomposició (Fase del Destí): La societat es degrada, perd el sentit espiritual i moral, es fragmenta i cau sota el materialisme i la violència (el Destí). Aquest col·lapse final marca el tancament del cicle, que només es pot regenerar amb la naixença d'un nou cicle o el sorgiment d'un nou moviment providencial.
Resum
Per a Fabre d'Olivet, la història no és lineal ni un progrés continu inexorable, sinó una successió cíclica d'ascensos i caigudes espirituals. Les civilitzacions neixen en la llum providencial, es secularitzen per la voluntat política i es desintegren en el materialisme del destí fins que el cicle torna a començar.
