dijous, 10 de març del 2022

DOTZERIES 2 Diàleg amb un lector basc que em llegeix i escolta en català

 

DOTZERIES

Diàleg pluripersonal amb els lectors del llibre DOTZE, informacions complementàries i addicionals

2 Primera Part


Diàleg amb un lector basc, que em llegeix  i escolta en català


Aquest mes de Març de 2022, he rebut un correu electrònic d’una persona que s’ha presentat començant el seu escrit en llengua euskara i que tot seguit m’ha continuat escrivint en llengua catalana. Vet aquí el nostre diàleg.

M’ha dit:

 

Arratsalde on Salat jaun txoil agurgarria, nire izena Mikel  da.(Bona tarda, senyor Salat, em dic Mikel)

 

Badakit Euskara ikasi eta erabiltzen duzula baina biok Katalanez erosoago egongo garelakoan nago.(Sé que aprens i fas servir el basc, però crec que ens trobarem més còmodes en català)

 

Espero que em pugui disculpar les faltes orotgràfico-gramaticals que pugui tenir.

 

He llegit treballs seus, he sentit conferències seves i segueixo el seu Blog Vernacle. Admiro molt el que fa encara que em costi comprendre tot, quan el sento o llegeixo haig de rumiar o tornar a llegir però m'entren ganes de saber més.

 

El que busco és el lloc dels bascos al món i el seu significat còsmic.

 

He llegit a Maria Montessori que l'hi dona moltíssima importància a l’"Educació Còsmica" i educar per a la pau; a Teillard de Chardin i m'agrada la seva visió de l'amor fora del "romanticisme sucrós" que se l'hi dona avui dia. De gent actual segueixo molt an Asisko Urmeneta, un altre que com vostè busca les raons i arrels de les coses més enllà de "el que sabem fins ara", de fet va ser gràcies a ell que vaig saber sobre Alexandre Deulofeu, també segueixo a la Toti Martínez de Lezea amb una bibliografia molt ampla.

 

Després de d'aquest camí en comtes de tenir més seguretat en el que sé m'adono que el que sé és ben poc i em sento bastant perdut.

 

M'agradaria saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que hem de tornar a regenerar. Moltes  gràcies per tot. Mila-mila esker(Moltes mercès).Mikel

 

Li he contestat

Arratsalde on, Mikel,   eskerrik asko nire idatziak irakurtzeagatik,irakurri nire bloga eta entzun nire hitzaldiak.  Katalanez ondo idazten duzu. Katalunian bizi zara? Katalana ikasi  duzu?  duela urte euskara pixka bat ikasi nuen....(Bona tarda, Mikel, gràcies per llegir els meus escrits, llegir el meu bloc i escoltar les meves xerrades. Escrius bé en català. Vius a Catalunya? Has après català? Vaig aprendre una mica de basc fa anys....)

M’ha fet sentir molt content rebre el teu correu. Em planteges unes qüestions molt interessants. Abans de respondre voldria saber una mica més de tu. He rebut correus de persones amb falsa identitat. Laster arte, Mikel

M’ha dit

Molt bones senyor Salat i gràcies per respondre’m. Doncs soc Basc, visc a Vitòria i tinc 39 anys, vaig estudiar magisteri  a Girona; vaig fer màster en educació Montessori.   Als seus escrits hi vaig arribar mentre buscava informació sobre els càtars, Occitània, Catalunya. Llavors em va agradar allò dels zodíacs dels pobles i m'agradaria a aprofundir i ja que hi som doncs saber el que vostè pensa sobre el poble basc en aquest sentit. No sé si és prou amb això o necessita alguna cosa més. Moltes gràcies de nou. Mikel

Li he contestat

Kaixo Mikel, arratsalde on (Hola Mikel, bona tarda)

 Amb molt de gust et contestaré el què m'has preguntat i tot el que vulguis preguntar-me. M'agradaria molt tenir un  llarg i profund diàleg amb tu, tot cercant els orígens còsmics. Es més, segurament faré un escrit específic sobre el tema.

Tinc  aquesta resposta al teu primer correu:

Hori esaten didazu: (Em dius això)

 1.-El que busco és el lloc dels bascos al món i el seu significat còsmic. 

 2.-Després de d'aquest camí en comptes de tenir més seguretat en el que sé me n’adono de que el que sé és ben poc i em sento bastant perdut. 

 3.-M'agradaria saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que hem de tornar a regenerar. 

 Trobo que són qüestions molt interessants. 

 La meva resposta a la primera qüestió, “El que busco és el lloc dels bascos al món i el seu significat còsmic” comença per dir-te que jo he buscat i busco el mateix pels catalans. Ho faig dins el marc referencial del que anomeno vernaclisme. I dins d’aquest marc penso que també hi un lloc pel bascos. De fet, quan vaig pensar això, jo vaig estudiar basc o èuscara. Jo vaig néixer a un poble de les terres de Lleida (ilerda) i el meu cognom Salat l’he trobat a Occitània, i a Euskadi ( Salatu vol dir revelar, donar a conèixer). 

He trobat el meu lloc en el món? 

Primer m’he de trobar a mi mateix, conèixer-se a un mateix és essencial. 

Després has de tenir alguna facultat o quelcom que estiguis preparat per a fer-hi, per encaixar en la Realitat com a ésser actiu, com a part d’un conjunt. 

 Pensant en tot això es plantegen molts preguntes: 

 El factor que comporta un significat còsmic al món 

Com definir i identificar el factor vernaclístic 

Com identificar el lloc 

Com percebre o entendre i combregar amb  el significat còsmic 

 He trobat un referent en el que anomeno vernaclisme, que vol dir allò que uneix un lloc amb quelcom espiritual o còsmic. Una mena de comunió entre persona, lloc i alè vital o esperit. Probablement el mateix que el budistes en diuen Prana i els xinesos en diuen Tao. I, crec que la llengua és un vehicle de comunió i de comunicació per mitjà de la que rebem idees, podem dir:  ens omplim interiorment amb quelcom que ens fa trobar “el sentit” i “el significat” de les coses dins el marc de l’espai i el temps. Es per això que jo parlo de llengües vernacles o territorials ( i no pas de llengües maternes, minoritàries, etc.) 

Sobre la segona qüestió Després de d'aquest camí en comptes de tenir més seguretat en el que sé e n’adono de que el que sé és ben poc i em sento bastant perdut. Jo a vegades he tingut i a vegades encara tinc, aquesta sensació i això que ara ja tinc 72 anys. Això que tu has fet de escriure’m a mi, jo també ho he fet i ho faig, i escric a persones amb les que he llegit i escoltat quelcom que m’ha semblat podia ser-me d’interès i m’hi sentia identificat.  Espero que puguem mantenir un diàleg enriquidor!  

Sobre la tercera qüestió M'agradaria saber quina és la seva visió del nostre lloc en aquesta Europa dels pobles que hem de tornar a regenerar.  La meva visió  del nostre lloc,  basc i català ( i de totes les nacions naturals o vernacles), dins  el marc referencial de l’Europa dels Estats, és  negativa ja que no hi poden créixer, la llavor que ens identifica no  hi troba la terra adequada. Les seves lleis constitucionals ens resulten hostils i no en són terra fèrtil per la nostra espiritualitat,- el nostre Prana, el nostre Tao, la nostra Particular Substància Universal-,  són tot el contrari. Quan ho focalitzo en el marc del vernaclisme, aleshores sí que hi veig que podem “ser-hi” com a part de la confederació universal de les nacions vernacles o naturals. Fa anys que es parlava de l’Europa de les Regions, entenent per regions les nacions vernacles o naturals. Actualment no conec cap polític que en parli. Ni tampoc cap intel·lectual ni periodista. Fa temps que espero un partit polític a les eleccions europees, que  ho reivindiqui i que utilitzi aquest llenguatge. El vernaclisme que jo exposo des de fa molts anys, crec que és el camí  que tornant als orígens comportarà  obrir la porta del futur. Laster arte (Fins aviat)

Segona Part

Per a llegir Dotzeries 2 Segona Part clica a:

DOTZERIES 2 Segona Part Comentari personal amb reflexions, records i qüestions de filosofia i religiositat heterodoxa


Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Web Jordi Salat






diumenge, 6 de març del 2022

Cinema i pensament amb criteri "Esta tierra es mia" de Jean Renoir

 

CINEMA I PENSAMENT AMB CRITERI



Em sembla que aquest video - i pel·lícula- l'haurien de posar a les escoles catalanes en aquest any 2022.

El mestre, però, parlant en català; i al minut 3:15, els soldats nazis, parlar la llengua dels enemics i hostilitzadors de la identitat lingüística i nacional catalana

Ah! i també haurien de passar-la per TV3, la Televisió de Catalunya en un programa de fòrum.

Potser hauríem de demanar que TV3, fos Televisió Catalana més que no pas Televisió de Catalunya.

1

Declaración de los derechos de los seres humanos. Artículo segundo: la finalidad de los partidos políticos es la de proteger los derechos naturales e inalienables del ser humano. Artículo tercero: el principio de todo gobierno reside en la nación (natural o vernacla) ningún grupo, ningún individuo puede ejercer una autoridad que no emane única i exclusivamente del pueblo

2

La ocupación es possible solo porqué estamos corrompidos

3

La ley, ha de ser justa, e igual para todos

La ley es la expresión de la "voluntat de un pueblo"(minut 4:00)

Pel·lícula

Esta tierra es mia (1943) de Jean Renoir


dijous, 3 de març del 2022

Postals amb referents identitàris catalans a Barcelona i Catalunya

Durant els meus passejos  per la ciutat de Barcelona, que  és anomenada, Capital de Catalunya, tenint en compte que Catalunya és també anomenat Principat dels regnes de la Corona d'Aragó,  m'he fixat en "les postals" que es poden veure en els llocs turístics visitats per milers de visitants d'arreu del món que vénen a conèixer Catalunya, la seva identitat cultural autòctona o vernaclística i la  seva història.

Faig esment en aquests escrits a les postals - i referents identitaris- que hi he vist i també als que no hi he vist i em sembla que hi haurien de ser.

També faré algunes reflexions  en sentit o caràcter filosòfic sobre què és la identitat, el sentiment identitari en els éssers humans i la seva relació amb el Ser i la voluntat d'afirmació social i política que comporta. 

Postals de Barcelona

Monument a la Sardana a Barcelona (1965) fet per Josep Cañas 

Any 2021. No he vist cap postal sobre La Sardana, la dansa nacional de Catalunya en els llocs on es venen postals de Barcelona

Informació sobre La Sardana

Vandalisme contra el monument a La Sardana



Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Web personal Jordi Salat Gestor Cultural

dijous, 10 de febrer del 2022

Cristòfor Colom, terciari franciscà i noble bel·lònida

 Conferència feta al Reial Cercle Artístic de Barcelona 

amb el títol de 

Cristòfor Colom: Terciari franciscà i noble bel·lònida

clicar per veure video del 

CANAL TV 

del Reial Cercle Artístic de Barcelona:

Cristòfor Colom: Terciari Franciscà i Noble Bel·lònida



Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Llibre DOTZE


dissabte, 5 de febrer del 2022

Els natzarenistes (1) El moviment artístic dels natzarens a Europa i Catalunya

 

Els Natzarenistes (1)

 

El moviment artístic dels natzarens a Europa i Catalunya

 

El natzarenisme és un moviment artístic fundat al començament del  segle XIX per artistes alemanys a Viena i Roma. Els natzarens alemanys van ser el moviment pictòric que més propagació va tenir a Europa. Entre aquests, els pintors Friederich Overbeck i Franz Pforr estudiants de l’Acadèmia de Viena que l’any 1809 van fundar la Lukasbrüder, la Confraria de Sant Lluc, patró dels pintors.

Van adoptar el nom de natzarens ja que s’identificaven amb el relat bíblic que fa referència a Natzaret i la figura de Crist batejat per Joan Baptista al riu Jordà en la que es basa la tradició Johanita. Aquesta tradició, pròpia del Renaixement a Europa, està  fonamentada en el cristianisme del Nou Testament, basat en l’Esperit Sant i el do de llengües. La seva representació es el referent simbòlic del colom. Una mostra  d’aquest pensament religiós el tenim en el famós quadre Bateig de Crist en el Jordà[1] de Leonardo da Vinci i Andrea Verrocchio (segle XVI) i també en el de Piero de la Francesca[2] (segle XV). Un altre exemple podria ser el de Fra. Angelico.[3]

Els pintors natzarens estaven influenciats a la vegada pel cristianisme basat en el Nou Testament, en la mateixa línia que els artistes del Renaixement a Europa en el segle XVI  i també en l’ideal del romanticisme.

Tenien  per objectiu renovar l'art religiós des de l'estudi dels antics mestres italians i alemanys i reviure l'honradesa i espiritualitat de l'art cristià medieval. Sentien la necessitat, com tantes vegades a passat al llarg de la Història per part de moviments espiritualistes, de retornar als orígens per a retrobar l’autenticitat i alliberar-se del marc referencial adúlter i degenerat en el que mals poders volien fer creure al poble i, demanant obediència imposaven una falsa fe en nom de la Llei d’un autoritarisme pervers i pervertidor.

Les convulsions històriques i socials de principis del segle xix van provocar l'enyorança pels temps passats i la restauració de l'esperit nacional donant-li al mot nació, un sentit espiritual lloable per damunt de la llei constitucional.

 

El moviment natzarenista a CATALUNYA

 


Antoni Caba Casamitjana. Autoretrat[4]

 

Al Museu Nacional d’Art de Catalunya de Barcelona s’hi poden veure algunes obres d’art relacionades amb els moviments artístics que han fet representacions de mitologies, relats bíblics i fets històrics significatius. Hi ha  diverses  obres  que comentaré  en diversos escrits.

 

A més a més dels quadres s’hi poden veure retaules religiosos relacionats amb l’art romànic,  fets sobre la concepció del cristianisme basat en el Nou Testament  i la Tradició Johanita que s’identifiquen amb Maria, l’Esperit Sant i el do de llengües que el caracteritza com un do donat als nascuts de dalt, o nascuts en esperit com molt bé s’exposa a la Bíblia en el diàleg entre Crist i Nicodem: “T’ho ben asseguro, ningú no pot entrar al regne de Déu si no neix de l’esperit; de la carn en neix carn, de l’esperit en neix esperit”(Jn 3,5-6)

Pel que fa referència als retaules, deixo constància, perquè ho considero molt significatiu,  que no he vist cap retaule dedicat a Jahveh i la Tradició Jahvehita de l’Antic Testament en l’art medieval. Tots el que he vist estan dedicats al Nou Testament i al fet  que els cristians han de rebre el bateig de dalt del cel, al qual anomenen néixer en esperit,  i el representen en forma de colom.



El primer quadre que volia comentar és El triomf del Dia sobre la Nit precedit de l'Aurora .

És un quadre realitzat pel  pintor Antoni Caba Casamitjana, artista català (Barcelona  1838-1907).  Va ser soci del Reial Cercles Artístic de Barcelona. Es va formar en l’Escola de Belles Arts de Barcelona – coneguda com a l’Escola de la Llotja-, i va ser deixeble dels pintors, -també natzarenistes-: Claudi Lorenzale i Pau Milà Fontanals. Per influència d’aquests pintors el seu art està marcat pel romanticisme amb una especial influència del moviment natzarè o natzarenista.

 


Retrat de Claudi Lorenzale fet per Antoni Caba Casamitjana

Patrimoni del Reial Cercle Artístic de Barcelona

El natzarenisme, en certa manera, s’emmirallava en referents medievals. S’identificava amb un  nacionalisme el qual estava en sintonia amb determinat cristianisme que es pot identificar amb el cristianisme de l’art romànic pirinenc propi  de Catalunya, Occitània i dels regnes de la Corona d’Aragó i les seves llengües territorials o vernacles. Podria trobar actualment un ideal el moviment polític del nacionalisme català  en les referències identitàries del moviment artístic del natzarenisme? Potser també li podrien trobar el moviment occità, els dels altres regnes de la Corona d’Aragó i l’Europa de les nacions naturals o vernacles?

En un proper escrit parlaré i reflexionaré  sobre l’obra de l’artista català, també natzarenista, Claudi Lorenzale i dels seus quadres Otger Cataló, i, Guifré i els quatre pals.




Aquest quadres estan basats en La història i mítica llegenda d’Otger Cataló i La història i mítica llegenda de Guifré el Bel·lós[1] i els bel·lònides, noble llinatge que relaciona Catalunya, els regnes de la Corona d’Aragó i Occitània amb altres regnes d’Europa i un ideal romàntic cristià de Tradició Johanita, la que es relaciona amb els dotze apòstols del Nou Testament bíblic, l’Esperit Sant i el do de llengües propi del vernaclisme, que després de ser present al llarg de la Història, com va ser l’època dels cristians albigesos o càtars i el Renaixement, també en les conclusions  del Concili Vaticà II (1962-1965)[2], concili que ha estat qualificat com a “esdeveniment  religiós més important del segle XX” . Els setze documents  amb les conclusions del concili proposaven canvis en la mentalitat, en els rituals i en la pràctica  de la moral i la política, una “reforma”, un retorn al  sentit original de la ensenyança cristiana en sintonia amb la revelació tal com s’exposa en el Llibre de la Revelació o Apocalipsi de Sant Joan i la Tradició Johanita i amb el que diu Sant Pau  a la segona carta als corintis (2cor:14-15) Però a ells se'ls va ofuscar l'enteniment, i fins al dia d'avui, quan llegeixen l'Antic Testament, el vel continua encara posat, ja que només desapareix gràcies a Crist. Encara avui, tal com passava amb Moisès, sempre que escolten la lectura de la Llei de Jahveh predicada per Moisès tenen un vel damunt el cor”

Considero que aquesta línia de pensament i de fe cristiana espiritualista està en sintonia amb la mentalitat dels artistes de l’art romànic, dels  artistes del Renaixement i dels artistes del natzarenisme a Europa.

 

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

https://jordisalat.wordpress.com/

Llibre DOTZE




[1] Guifré el Bel·lós, és el referent original autèntic, del mal anomenat oficialment  en català com a Guifré el Pilós i en castellà  com a Wifredo el Welloso.


divendres, 31 de desembre del 2021

Güell, mecenes de Gaudí

 GÜELL

Mecenes d'Antoni Gaudí

He fet una visita de turisme cultural al Palau Güell de Barcelona. És un palau magnífic obra d'Antoni Gaudí encarregada per Eusebi Güell, comte Güell.

Mentrestant anava fent fotografies, m'he preguntat si algú havia escrit una novel·la sobre aquesta família GÜELL.

Aquesta família està  relacionada amb Antoni Gaudí, la ciutat de Barcelona, Park Güell, la Colònia Güell, El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona i molts altres llocs d'interès cultural i artístic.

La història d'aquesta família planteja temes i reflexions molt interessants.  Quin era el seu pensament, el seu criteri, la seva llengua d'expressió de l'ànima personal, els seus ideals, i quin sentit li havia trobat a la Vida?

Temes sobre la moral, l'ètica, la sensibilitat artística d'una mentalitat empresarial determinada, burgesa l'anomenen alguns historiadors,  i la seva concepció cultural, espiritual, social i econòmica que relaciona tràfec d'esclaus i l'esclavisme i l'explotació amb el mecenatge artístic i altres qüestions interessants?

He pensat que a més de bona literatura, també seria una gran sèrie per a una plataforma de televisió catalana.

El que necessita la cultura catalana, són continguts catalans no traduccions de sèries de Netflix i altres plataformes, alienes i alienadores, al català.

No us adoneu que ens estan descatalanitzant en català?

No us adoneu que la majoria de sèries són insubstancials. Heu perdut la noció de lo substancial?

La llista de personatges catalans que podrien ser arguments de sèries i obres de teatre és molt llarga.  Donem testimoni de la nostra història i els nostres valors i referents culturals de l'Esperit Català i la Catalanitat que participen, són una part dins el conjunt, dels valors i Esperit Universal de l'Humanisme?

Güell, seria un personatge, altres que m'han vingut al cap han sigut: Ramon Llull, Jaume I, Pau Casals.. I, una llarga llista de músics, artistes, esportistes, metges, arquitectes, poetes,....

He pensat sobre aquesta qüestió mentre visitava el Palau dels Güell de Barcelona, i anava fent fotos. 


Vet aquí algunes de les fotos que he fet al Palau Güell de Barcelona:

















Personatges de la Família Güell

Pau Güell Roig

Joan Güell Ferrer

El 1818 marxà a Cuba, on es va fer ric principalment amb el mercadeig d'esclaus i el 1821 esdevingué el cap de l'associació d'empreses de l'Havana dedicades a la importació i exportació

Eusebi Güell Bacigalupi  Comte de Güell

Eusebi Güell i Bacigalupi va néixer al carrer d'Amèlia de Barcelona[3] fill de Joan Güell i Ferrer (1800-1872), oriünd de Torredembarra, qui va obtenir una considerable fortuna amb el tràfic de negres durant la seva estada a Cuba, instal·lant-se al seu retorn a Barcelona on va promoure diverses indústries.[4] Quant a la mare d'Eusebi Güell, fou fill de Francesca Bacigalupi i Dulcet (1823-1847),[5] nascuda a Horta i dama de la noblesa genovesa, el germà de la qual tenia indústria tèxtil a Barcelona,[6] concretament en la zona de Sants, l'empresa de la qual va ser reconvertida en el "Vapor Vell" quan posteriorment Joan Güell es va associar amb ell.


Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Llibre DOTZE




dijous, 16 de desembre del 2021

Cristòfor Colom, la seva identitat i el seu pensament

 Cristòfor Colom

La seva identitat i el seu pensament

La primera notícia documentada que en tenim del personatge històric que va descobrir el continent actualment anomenat Amèrica, i que ha passat a la Història amb el nom italià de Cristóforo Colombo, amb el nom español(castellà) de Cristóbal Colón, o amb el nom català de Cristòfor Colom va ser l'any 1485 que és quan es data la seva presència al monestir de Santa Maria de la Ràpita a Palos de la Frontera. 


On era aquell monestir? 

De quin Estat o Monarquia formava part aquell territori? 

Qui hi vivia en aquell monestir? 

En quina llengua parlaven els monjos d'aquell monestir?  

En quina llengua parlava aquell personatge, el nom del qual va ser escrit com "Colón"?


La meva hipòtesi, els meus arguments

La meva hipòtesi, feta ja amb alguns arguments importants, és que Cristòfor Colom era:

Un monjo terciari franciscà.

Un noble bel·lònida amb arrels genealògiques a Bordeus a la Gascunya. A Occitània on la llengua territorial autòctona és la llengua d'oc en la varietat dialectal del gascó, per tant relacionada amb la llengua basca o euskara.

Estava relacionat amb la fe dels cavallers del temple del rei Salomó que era una fe cristiana de Tradició Johanita (Cristianisme basat en el Llibre de la Revelació o Apocalipsi de Sant Joan) i Baalita (Baal o Bel, Senyor del Cel i la seva esposa Astarteh, Senyora del Cel, entesos en sentit zodiacalista. Una versió tendenciosa i adúltera ha fet creure que aquestes divinitats exigien sacrificis de nens, igual com s'ha dit de Quetzalcóatl la divinitat serpentina de la civilització asteca. El seu missatge feia referència al zodiacal com a llibre de Déu, no crec que per a llegir aquest llibre de la Naturalesa faci falta sacrificar infants. Crec que s'ha fet creure quelcom que no és Veritat. S'ha fet creure quelcom que és mentida. I s'ha amb la intenció malèfica i difamatòria de fer que la gent senti rebuig per un determinat Coneixement i el seu pensament.

Un dels meus arguments és el fet que a l'acta notarial o es Capitulacions de Santa Fe, es va deixar constància i va fer signar als reis Catòlics, Ferran II , comte de Barcelona - que era un títol de bel·lònida- i Príncep del Principat dels regnes de la Corona d'Aragó i a la reina del regne de Castilla, que el nostre protagonista, volia destinar una part dels beneficis del comerç amb Amèrica a la recuperació del Temple de Jerusalem, el Temple del rei Salomó.

Aquest era l'objectiu de les croades (en occità) o creuades (en català) dels cavallers de l'Orde del Temple del Rei Salomó.

A quí estava dedicat el culte en aquest Temple de Salomó? A Jahveh o a Baal?

Té alguna relació aquest Temple de Salomó a Jerusalem amb el Temple de la Sagrada Família de Gaudi a Barcelona? En parlo en el meu llibre DOTZE. Com ja exposo i argumento en el meu llibre DOTZE, jo crec que Godofredo de Bouillon era un noble bel·lònida relacionat amb Occitània i la llengua d'oc ( probablement en occità s'hauria de dir Guifré de Bouilh), els cavallers de l'Orde del Temple del Rei Salomó i relacionat amb el comte de Barcelona, Guifré "el Bel·lós" ( mal anomenat "Pelós") també bel·lònida i familiar de Salomó de Carcassona i Narbona a Occitània). Al qual, en castellà li diuen Wifredo el Welloso" .

Resulta complex i difícil estudiar la identificació de Cristòfor Colom, ja té moltes arrels i moltes branques.

Ho aniré fent al llarg de diversos escrits i en diversos capítols.


Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Llibre DOTZE


CANAL TV del Reial Cercle Artístic de Barcelona

Conferència Cristòfor Colom: Terciari franciscà i Noble bel·lònida