Isabel
d’Aragó (1501-1526), Reina de Dinamarca, Suècia i Noruega, Arxiduquessa
d’Àustria, Catalunya i l’Onze de Setembre de 1714
Isabel d'Aragó, reina de Dinamarca, Suècia i Noruega, esposa del rei Cristian II
Escut fresc catedral Aarhus relacionat amb Isabel d'Aragó
Gràcies
a la col·laboració d’una persona de Monòver (València), Sònia Amorós Bandholm, que viu a Aarhus, a la
qual he conegut per mitjà de facebook, he rebut una informació sobre els
frescos de la catedral d’Aarhus que resulta molt interessant.
M’ha informat l’escut de la Corona d’Aragó que vaig veure a la catedral d’Aarhus (Dinamarca) està relacionat amb la princesa o infanta Isabel d’Aragó, arxiduquessa d’Àustria, esposa del rei Cristian II de Dinamarca, germana de l’emperador Carles V. El seu avi fou Ferran II d’Aragó, o sigui, de la Corona d’Aragó, que era una confederació de regnes.
M’ha informat l’escut de la Corona d’Aragó que vaig veure a la catedral d’Aarhus (Dinamarca) està relacionat amb la princesa o infanta Isabel d’Aragó, arxiduquessa d’Àustria, esposa del rei Cristian II de Dinamarca, germana de l’emperador Carles V. El seu avi fou Ferran II d’Aragó, o sigui, de la Corona d’Aragó, que era una confederació de regnes.
Mapa Corona d’Aragó segle XII-XIV
Em
diu el següent: “He passat per la
catedral i he parlat amb dels que
custodia el patrimoni cultural de la catedral
i m’ha parlat de la germana de Carles I, la Isabel, i segons la seva
explicació, la raó de l’escut a la catedral d’Aarhus, pareix ser, és que es
va casar amb el Cristian II[1],
conegut com el reu tirà….” I em posa un enllaç amb la informació de Isabel
d’Àustria[2]
Miro
l’enllaç i veig que Isabel d’Àustria (1501-1526), aquesta reina de Dinamarca,
Suècia i Noruega, era Princesa d’Aragó. Nascuda a Brusel·les.
No
obstant, a l’enllaç, on la informació està en espanyol o sigui en castellà, hi
posa que era “Infanta de Castilla y de Aragón”. Quin és el títol més important i significatiu:
el de Castilla o bé el d’Aragó?
Parlem
del 1526, i el títol de Infanta de
Castilla li venia com a conseqüència del matrimoni del seu avi, Ferran II
d’Aragó amb Isabel de Castilla. El
títol important era el de la Corona d’Aragó que era una potència a la Mediterrània, i comportava el de Comte de
Barcelona.[3]
També
llegeixo en un escrit fet en anglès, que la presenten com a “Isabel of Spain” (Isabel de España). España? –em pregunto-. España no existia. Existia la Corona d’Aragó amb diversos regnes
confederats.
Escut
de Isabel d’Aragó o Corona d’Aragó, la esposa de Cristian II de Dinamarca.
Infanta de Castilla. Arxiduquessa de la Corona d’Àustria. No hi ha cap bandera d’España!
Escut
Princesa de la Corona d’Aragó i Regne Aragonès de Sicília
Escut Infanta de Castilla y León[4]
Avui,
mentre escric aquest article és 11 de Setembre de 2019, Diada Nacional de
Catalunya. Des de fa anys grans manifestacions tenen lloc a Barcelona
per part de catalans que volen exercir el seu dret a decidir, l’autodeterminació,
i també la independència respecte de l’Estat que és España. A quin fet històric
fa referència aquesta Diada nacional catalana? Té alguna relació amb la Casa
Àustria? La resposta és, si.
2019
Fotos
manifestacions 11 setembre Diada Nacional de Catalunya[5]
Fa
referència a una derrota dels catalans que en el segle XVIII van defensar els drets de la Corona de la Casa d’Àustria!!
La mateixa dinastia que en el segle XVI era a Dinamarca amb la reina consort
Isabel d’Aragó! Hi ha un “fil conductor” al llarg de la Història d’Europa que
ens porta a la Corona d’Aragó com a element essencial. Un fil que ha estat
tallat per un determinat poder relacionat amb l’espanyolisme castellanista i
catoliquista[6].
Al
1714, com a continuació del Setge de Barcelona (1706) que va ser una operació
militar dins la Guerra dels Catalans, episodi relacionat amb la Guerra de
successió monàrquica hispànica, que
no és el mateix que “española”, es
van enfrontar els catalans i tropes procedents d’altres territoris de la Corona
d’Aragó, que volien que el rei fos Carles VI de la Casa d’Àustria i Habsburg[7] Mentre, que el Regne de Castilla, "Castilla y León", volia que el rei fos Felipe d’Anjou,
de la Casa de Borbó.[8]
Carles VI d’Àustria, emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic entre 1711 i 1740, en l’àmbit de la Corona d’Aragó era conegut com “Arxiduc o Carles ee la Corona d’Aragó com a pretendent a la Monarquia Hispànica.
Carles VI d’Àustria, emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic entre 1711 i 1740, en l’àmbit de la Corona d’Aragó era conegut com “Arxiduc o Carles ee la Corona d’Aragó com a pretendent a la Monarquia Hispànica.
El seu avantpassat Carles V, era germà d’Isabel
d’Aragó, arxiduquessa d’Àustria i reina de Dinamarca.
En parlarem més endavant i també parlarem del seu
avantpassat Ot I, també Emperador d'Europa, i la seva relació amb el Papa Silvestre II, de nom de pila
Gerbert d’Orlhac, occità que va estudiar al monestir català de Ripoll en el segle X.
Per defensar la causa de la Casa
d’Àustria, Catalunya i altres territoris de la Corona d’Aragó van perdre la
seva llibertat i sobirania nacional.
L’Adversari del rei Carles d’Àustria, el rei Felip V de la Casa de Borbó, va reprimir durament els catalans i aragonesos, va cremar ciutats, també valencianes després de la Batalla d’Almansa[9], va empresonar i es van matar molts ciutadans, i va imposar les Lleis del Regne de Castilla als regnes de la Corona d’Aragó, amb el que se’n diu Decret de Nova Planta.
L’Adversari del rei Carles d’Àustria, el rei Felip V de la Casa de Borbó, va reprimir durament els catalans i aragonesos, va cremar ciutats, també valencianes després de la Batalla d’Almansa[9], va empresonar i es van matar molts ciutadans, i va imposar les Lleis del Regne de Castilla als regnes de la Corona d’Aragó, amb el que se’n diu Decret de Nova Planta.
La
mort d’Isabel d’Aragó, arxiduquessa de la Casa d’Àustria neta del rei Ferran II
de la Corona d’Aragó i del casal de Barcelona, germana de l’emperador Carles V
de l’Imperi europeu “Sacre Imperi Romà-Germànic” i alhora Carles III de la
Corona d’Aragó, va ser lamentada per tota Europa.
Les
seves restes van ser ficades amb gran solemnitat a la cripta reial de la
catedral de Sant Knud o Canut,[1] [2]a Odense (Dinamarca) al costat del seu marit,
el rei Cristian II
Catedral
de Sant Knud (Odense) on està enterrada Isabel d’Aragó
En el següent capítol escriuré
sobre Carles III d’Aragó, germà d’Isabel
d’Aragó, que fou emperador d’Europa com a Carles V.
Jordi Salat
Observacions:
S’hauria
de tenir present i fer un acte com a efemèrides un dia a l’any entre Catalunya,
la Corona de Aragó, Dinamarca i la Corona d’Àustria amb ressò europeu? Alguna
associació ho podria fer si no és fa?
Algun polític ho ha proposat? Agermanaments entre les ciutats de la Corona d’Aragó, tenint en compte els fil identitari català: Barcelona, “S’Aragossa” (Zaragoza, en castellà o español), València i Mallorca amb Odense?
Algun monument honorífic a Dinamarca o Àustria que ho recordi i honori els catalans morts per defensar una monarquia que comportava un “ideal d’Europa”?
Observacions:
Ho
coneixen això els polítics europeus que es neguen a recolzar la causa nacional catalana
davant les actituds hostils de l’Estat que es diu España en aquest anys darrers, i en especial després del referèndum
que es va fer a Catalunya l’1 d’octubre de 2017, considerat “il·legal” pel
poder de la Corona d’Espanya i la seva Constitució espanyola?
Es pot considerar
il·legal un referèndum en una democràcia quan el referèndum és essencialment
democràtic? Com és possible que a Europa es permeti una adulteració de la
democràcia com la que s’està produint a España?
Algun polític ho ha proposat? Agermanaments entre les ciutats de la Corona d’Aragó, tenint en compte els fil identitari català: Barcelona, “S’Aragossa” (Zaragoza, en castellà o español), València i Mallorca amb Odense?
Algun monument honorífic a Dinamarca o Àustria que ho recordi i honori els catalans morts per defensar una monarquia que comportava un “ideal d’Europa”?
Al costat d’aquesta catedral hi ha un
monument dedicat a Hans Christian Andersen[1] famós
escriptor, molt conegut a Catalunya i tota la Corona d’Aragó, nascut en aquesta
ciutat.
Una ruta de turisme cultural:
Barcelona-Aarhus-Odense-Copenhage-Barcelona.
També seria interessant constituir una Associació Cultural Amics de Catalunya i Dinamarca.
També seria interessant constituir una Associació Cultural Amics de Catalunya i Dinamarca.
Enllaço un escrit que vaig publicar en
el meu “Blog Vernacle” en el faig referència a Andersen, Einstein i Pujols amb
el títol de “Els tres principis universals”[2]
[3] El fet essencialment més significatiu de
les princeses d’Aragó, al meu entendre, era el fet de ser bel·lònides. I, jo
atribueixo als bel·lònides un origen molt antic, que relaciono amb el que es
diu a la Bíblia Gen. 9:25 , “la
maledicció de Noé”, sobre el tema dels
regnes, pobles o nacions beneïdes i les
maleïdes per Noé castigades a ser esclaves, això vol dir “sense poder exercir
la sobirania nacional animada amb el seu propi alè o esperit”, subordinades a
les constitucions alienants i fetes a mida de les nacions beneïdes per Noé.
[4] León, és un mot occità. El golfo de León (en francès, golfe du Lion; en occità: golf dau Leon; https://es.wikipedia.org/wiki/Golfo_de_Le%C3%B3n
[6] Relacionat amb un determinat cristianisme catòlic, que des del segle
VI, amb el rei visigot, Recaredo, va fer
un estat que ara en diuen “España” amb capital a Toledo (Castilla) on
s’hi parla llengua castellana, de forma hostil envers els avantpassats visigots
i en concret, el rei visigot Leovigildo,
pare de Recaredo, que feien
“Hispània” i que eren cristians arrians,
tenien la capital a Tolosa (Occitània) on es parlava llengua d’oc.
Actualment, com a conseqüència de la croada albigesa i la pèrdua de la batalla
de Muret amb la derrota del rei Pere el Sant de la Corona d’Aragó, va quedar sota el domini del què actualment es
coneix com a França. Abans no s’hi parlava francès, s’hi parlava llengua d’oc o
occità.
1 comentari:
Està molt interessant l'article, com ara, el tema de lo històric relacionat amb lo que es sol dir Baixa Edat Mitjana com també lo relatiu a les idees d'agermanament entre ciutats.
Publica un comentari a l'entrada