SHAKESPEARE I
RAMON LLULL: VERNACLISTES?
Diàleg amb la
I.A.
Li he preguntar a la
I.A.
—Es pot considerar Shakespeare vernacliste ?
M’ha dit això:
—«Si, el pots considerar vernacliste per tres raons principals.
Una d’elles és aquesta:
—«Elecció conscient de l'anglès: En el segle XVI, molts
erudits i intel·lectuals consideraven que l'anglès era una llengua
"bàrbara", tosca i incapaç d'expressar idees complexes, per la qual
cosa preferien escriure en llatí. Shakespeare va optar per l'anglès per a tota
la seva obra, demostrant que la llengua del poble podia assolir el mateix
nivell d'art i profunditat que els clàssics grecollatins».
Li he fet aquesta altra
pregunta:
—Es pot comparar amb
el que va fer Ramon Llull amb el català uns segles abans?
M’ha contestat això:
—Sí, la comparació
és totalment encertada en la substància, tot i que el gest de Ramon Llull va
ser encara més d'avantguarda i revolucionari per a la seva època.
Tots dos autors
comparteixen el mateix impacte històric: utilitzar la seva llengua pròpia per a
disciplines on el llatí tenia el monopoli absolut, elevant el vernacular a la
categoria de llengua de cultura.
Hi ha diferències de
context i de grau que fan que el cas de Llull sigui únic a Europa:
Similituds: L'impuls vernacliste
Creació i eixamplament del lèxic: Per poder parlar de filosofia (Llull) o de
passions humanes i teatre (Shakespeare), cap dels dos tenia prou eines en el
vocabulari de carrer. Llull va haver d'inventar centenars de paraules en català
derivades del llatí (com demostració, substància o intel·lecte); Shakespeare va
fer el mateix en anglès.
Jordi Salat
josalort@hotmail.com
2026.10.4
