He visitat la secció de guitarres del Museu de la Música de Barcelona que es
troba a l’edifici de l’Auditori.
A més de preguntar-me quan li posaran un nom propi que l'identifiqui amb la catalanitat i li posin el nom algun dels grans musics catalans, com s'ha fet a altres auditoris de Catalunya, i si es quedarà així, l'Auditori, sense definició identitària catalana malgrat estar escrit en català, com a passat amb altres temes com el camp de fútbol del F. C. Barcelona, el "Camp Nou", i fer-me la mateixa reflexió sobre els noms dels teatres i cinemes de Barcelona, m’he fixat en un escrit que diu el següent: «J. Tinctoris. atribueix l'origen de la guitarra als catalans»
He cercat a Viquipèdia : Johannes Tinctoris ( 1435-1511) va ser un compositor flamenc, de Flandes, i un teòric de la música del Renaixement.
Els seus escrits van influenciar a compositors i d'altres teòrics de la música renaixentistes. Com la majoria dels intel·lectuals de l'època, Tinctoris s'interessà per tots els àmbits del coneixement i va ser clergue, poeta, matemàtic, i home de lleis; alguna font documental el descriu fins i tot com un pintor consumat.
Sempre trobem que es fa referència a aquest instrument musical de la guitarra clàssica, es fa presentant i anomenant-la “guitarra espanyola”.
Ara
resulta que és un instrument musical presentat arreu del món com a guitarra espanyola, segons aquest estudiós de Flandes, en realitat seria d’origen català. Una altra cosa que s’han
apropiat els espanyols que s’identifiquen amb la llengua castellana!
Penso també que si els espanyols que van anar a sotmetre els flamencs de Flandes amb Los Tercios de Flandes haguessin guanyat la batalla i els haguessin fet súbdits espanyols ens trobaríem a les enciclopèdies espanyoles que Hergé, el creador del Tintín, també seria espanyol. I, si Argentina no s'hagués independitzat d'España, Jorge Luis Borges, seria considerat un escriptor espanyol i el tango seria un ball español. I si Mèxic no s'hagués independitzat d'España Cantinflas seria considerat español.
Les identificacions polítiques no sempre coincideixen amb les identitats genuïnes naturals (vernacles). En nom d'España s'han adulterat moltes identitats genuïnes naturals o vernacles. Aquest adulteració comporta una classe de Maldad.
Vivim
dins una gran closca mental feta a base de falsificacions, tergiversacions, mentides i adulteracions.
Les adulteracions són moltes i de diversa índole. La Realitat ha estat alterada de forma malèvola. I, què es pot fer? Fer ús de la Raó
De què serveix aquesta actitud de fer ús de la Raó quan els malèfics fan ús de la Força? I, un cop aconseguida la Victòria amb l’ús de la Força, constitueixen un marc legal lleis injustes i malèvoles que imposen als dominats?
I no solsament s'apropien de un instrument com és la guitarra, també de les cançons. Una de les cançons de guitarra que més m’agraden i que forma part de la meva selecció personal és una que es coneix amb el nom castellà de “Romance Anónimo” . En algunes gravacions que he trobar a internet, en concret al YouTube , fins i tot el presenten com a “Spanish Romance”
Moltes vegades, quan una cosa es presenta com a “anònima” en la cultura espanyola de llengua castellana és per amagar que el seu autor va ser català .
Aquesta composició musical era catalana?
A mi em sembla que encaixa amb les característiques de la tradició musical catalana. I, si a més, resulta que la guitarra és un instrument musical d’origen català, doncs la resposta és, sí.
És, probablement, la cançó per a guitarra més interpretada de tota la història de la música, i per guitarristes de totes les èpoques i de tots els països el món. Potser hauríem d'anomenar-la "La Romança Anònima Catalana".
Escoltem-la Romanço Anònim
Trobem informació a diversos llocs i diverses enciclopèdies
Informació a Viquipèdia Guitarra
A mitjans del segle XIV apareix esmentada a la cort del Príncep Joan d'Aragó, nascut a Perpinyà el 1350. Als segles XV i XVI la guitarra fou molt difosa a l'àmbit català, bé que a la fi fou substituïda per la viola de mà i restà limitada al repertori popular.
L'espanyolisme castellanista ho amaga o tergiversa; unes vegades per esborrar la identitat catalana, altres vegades per apropiar-s'ho i donar a creure a l'opinió que són fruit de la cultura de llengua castellana ( "espanyola" en diuen ells) quan en realitat són fruit de la cultura de llengua catalana. I, cal entendre la catalanitat, dins el marc referencial cultural dels regnes de la Corona d'Aragó i les seves arrels occitanes relacionades amb la noble dinastia dels bel·lònides.
Jordi Salat
Escrit fet l'any 2011, fa 10 anys. Revisat i ampliat el 2021
Revisat el 2026 i afegit consulta a la I.A.
—Tinctoris va dir
que la guitarra és catalana
M’ha contestat
això:
—En efecte, el teòric musical i compositor franco-flamenc Johannes Tinctoris(c. 1435 – 1511) va fer aquesta referència en el seu tractat de música De inventione et usu musicae(escrit al voltant de 1487 a Nàpols).
En aquest text, Tinctoris descriu diversos instruments de corda
de la seva època i afirma literalment sobre la guitarra (en llatí ghiterna o
ghiterra):
«Quod ab
his [hispanis] et Cathalanis inventum est, ghiterra vocatur»
(«Aquest [instrument], inventat per ells [els hispans] i els
catalans, és anomenat guitarra»)
Context històric i matisos clau sobre aquesta afirmació:
·
Context de l'època: Quan Tinctoris escrivia a la cort de Ferran I de Nàpols (de la
casa d'Aragó), el terme «catalans» i la Corona d'Aragó tenien un pes cultural i
polític predominant al Mediterrani. En aquell moment, el terme guitarra o
guiterna no es referia a la guitarra clàssica o espanyola moderna de sis
cordes, sinó a un instrument medieval i renaixentista més petit (híbrid entre
la guitarra llatina i el llaüt).
·
Evolució de l'instrument: Més endavant, durant el Renaixement i el Barroc, aquest
instrument de quatre o cinc ordes dobles va evolucionar cap a la vihuela i la guitarra
barroca, fins a consolidar la guitarra de sis cordes simples al segle XVIII i
XIX.
·
Impacte històric: Aquesta cita de Tinctoris és un dels documents teòrics més
antics i citats en la historiografia musical europea per documentar la transició
de la lira i el llaüt cap als instruments de corda fressada i polsada a la
meitat occidental del Mediterrani.
— Dius «[els hispans] i els catalans». A qui es refereix quan dius "hispans"?
—Quan Tinctoris escriu «ab his» («per ells / per aquests») i ho enllaça amb els «Cathalanis», el terme «hispans» (hispani) fa referència als habitants de la Península Ibèrica en sentit geogràfic i cultural.
Per entendre per què Tinctoris fa aquesta distinció, cal tenir
en compte el context geopolític i lingüístic del segle XV:
·
Geografia vs. Sobirania Política: A la fi del segle XV (abans de la consolidació de l'Estat
espanyol modern), Hispania era un concepte geogràfic derivat del llatí que
englobava tota la península (Castella, Lleó, Aragó, Navarra, Portugal). Quan un
autor europeu o italià parlava d'hispani, es referia de manera general als
peninsulars.
·
La distinció de la Corona d'Aragó: Tinctoris escrivia a la cort de Nàpols, que en aquell moment
estava sota el domini de la Corona d'Aragó (dirigida per Ferran I de Nàpols,
d'origen catalanoaragonès). A Itàlia i a la Mediterrània, els mercaders,
militars i músics procedents del Principat de Catalunya i de la Corona d'Aragó
eren identificats de manera molt especifica com a «catalans», destacats
de la resta dels habitants ibèrics
·
Significat en el text: En separar o citar conjunts com hispanis i Cathalanis,
Tinctoris reconeix que l'origen de la guitarra o guiterna fa l'aclariment
explícit sobre el paper del territori català a causa de la fortíssima presència
cultural i institucional catalana a la cort napolitana on ell residia.
—Perquè li diuen guitarra espanyola si Espanya no existia en aquells temps?
—L'ús del concepte «espanyol» o «espanyola» aplicat a la guitarra té l'origen en una barreja d'evolució terminològica, diferenciació internacional i consolidació posterior, i no pas en l'existència d'un Estat-nació modern al segle XV.
1.
«Espanya» com a concepte geogràfic i cultural
Encara que l'Estat espanyol com a entitat política no es va
consolidar fins segles més tard, el terme «Espanya» (Hispania en llatí) s'utilitzava des de l'època romana
per referir-se a tota la Península
Ibèrica (incloent-hi tots els seus regnes: Castella, la Corona d'Aragó,
Navarra i Portugal).
A la resta d'Europa (Itàlia, França, Anglaterra), quan un
instrument o costum provenia d'aquesta zona geogràfica, se li atorgava
l'adjectiu «spagnola», «espagnole» o «spanish» de manera genèrica.
2. El salt del segle XVI: La
«Guitarra Espanyola» de 5 ordres
El moment clau en què el nom es fa famós a tot Europa és a finals
del segle XVI:
· Durant el Renaixement, la guitarra
medieval/renaixentista de 4 cordes dobles evoluciona a la península quan se li
afegeix una cinquena corda (o ordre doble).
·
Aquest invent es va estendre per tot
Europa com una autèntica moda musical. Per diferenciar aquesta nova versió de 5
cordes de les guitarres antigues o dels llaüts locals, a Itàlia i França la van
començar a anomenar expressament
·
Curiosament, un dels primers tractats
teòrics sobre com tocar aquesta «guitarra espanyola» de 5 cordes el va escriure
el metge i músic català Joan Carles i Amat l'any 1596 a
Monistrol de Montserrat (Guitarra española de cinco órdenes).
3. La canonització del segle XIX i XX
Finalment, la guitarra tal com la coneixem avui (de sis cordes
simples, caixa més gran i varetatge interior) es va desenvolupar definitivament
al segle XIX de la mà del luthier andalús Antonio de Torres. Amb l'èxit
internacional de grans concertistes com el català Miquel Llobet durant
el segle XX, el terme «guitarra espanyola» o «guitarra clàssica» es va fixar
definitivament a nivell mundial per designar aquest instrument específic.
La
relació entre el virtuós guitarrista català de Barcelona Miquel Llobet (1878–1938) i les
guitarres del luthier andalús Antonio
de Torres va ser fonamental per a la història de la guitarra clàssica.
Revisat el 2026 i afegit una pregunta:
Al Museu de la Música de Barcelona hi ha una secció que mostri els instruments musicals catalans com a secció pròpia? Hi tenen la tenora i el sac de gemecs, però a quina secció? Hi ha una secció per instruments musicals cagtalans?
Aquesta és la seva presentació: «El Museu de la Música de Barcelona és la institució de l’Ajuntament de Barcelona dedicada a la reflexió, l’experimentació i el coneixement sobre el fet musical i l’art sonor»
Com és que no tenen nom propi català? Posar noms indefinits en català és una manera de descatalanitzar per omissió
L'Auditori
Museu de la Música
Apèndix:
Interpretació a piano
