L'ESTUPIDESA. Qui domina, no són els arguments de la dreta i l'esquerra. No són els arguments dels monàrquics o republicans. És l'Estupidesa

 

ELOGI DE L'ESTUPIDESA

La Dominadora que governa

Un dels mals que patim a Catalunya, és l’estupidesa. Qui governa  Catalunya   i domina a molts catalans darrera diverses aparences és l’Estupidesa (Estultícia o Follia en deia Erasme de Rotterdam). 

Erasme ho va escriure en el segle XVI, actualment, en el segle XXI, continua governant a Catalunya. I també a Europa. I, em sembla que  a tot el món. 

No són els arguments de la dreta i l'esquerra. No són els arguments dels monàrquics o republicans. És l'Estupidesa. Ella és la que domina la societat.

Erasme de Rotterdam  en va parlar en el llibre “Elogi de l’Estupidesa o Follia”; d’estúpids es veu que ja n’hi havia en el seu temps, segle XVI; ara segle XXI,  encara n’hi ha....

Si llegiu a Erasme de Rotterdam en veureu molts de retrats que identificareu amb comportaments de personatges actuals. Persones que veieu a la televisió, premsa i ràdio demanant-vos que els voteu a les eleccions generals, per presidir partits polítics, institucions culturals, Etc.

Erasme de Rotterdam Segle XV-XVI

En aquest llibre, quan la Follia, que vol dir Estultícia o Estupidesa, s'adreça al públic i es pregunta a qui s'està dirigint, afirma que tots els qui l'escolten i formen part del món són, en realitat, uns grans estúpids. 

Segons Erasme, ningú se n'escapa, ja que la condició humana està impregnada d'estupidesa i irracionalitat en tots els àmbits de la societat. De fet, de manera irònica, assenyala que els autèntics estúpids (o "necis") són pràcticament tothom, i desglossa quins col·lectius i actituds representen aquesta follia:

·       Els erudits, filòsofs i teòlegs: Sota la seva aparença de saviesa i serietat, es pensen que ho saben tot, s'enamoren de les seves pròpies paraules i viuen en una ignorància arrogant.

·       Els prínceps, reis i governants: Viuen envoltats de luxe buit, prenen decisions desastroses guiades per la vanitat i la ambició, i s'envolten d'aduladors que els fan creure que són gairebé déus.

·       Els religiosos i clergues (monjos, bisbes i papes): Erasme fa una crítica ferotge a l'Església de la seva època, assenyalant que molts clergues incompleixen allò que prediquen, preocupant-se més pel poder terrenal, les aparences i els ritus superficials que no pas per la veritable fe cristiana.

·       El conjunt del poble i les relacions quotidianes: La Follia defensa que allò que manté unida la societat no és la raó pura, sinó les nostres petites febleses. Per exemple, l'amistat i el matrimoni existeixen gràcies a l'auto engany, a la indulgència mútua i a passar per alt els defectes de l'altre (impulsats per l'amor propi i la comitiva de la Follia, com la Flàvia o l'Adulació).

En resum, per a Erasme de Rotterdam, tots els éssers humans tenen una quota  de Follia —Estultícia o Estupidesa—, i aquells que es creuen més assenyats i savis són sovint, des del punt de vista de la Follia, els més estúpids de tots.

Es com per reflexionar-hi, oi?

Jordi Salat

josalort@hotmail.com