Güell, mecenes de Gaudí

 GÜELL

Mecenes d'Antoni Gaudí

He fet una visita de turisme cultural al Palau Güell de Barcelona. És un palau magnífic obra d'Antoni Gaudí encarregada per Eusebi Güell, comte Güell.

Mentrestant anava fent fotografies, m'he preguntat si algú havia escrit una novel·la sobre aquesta família GÜELL.

Aquesta família està  relacionada amb Antoni Gaudí, la ciutat de Barcelona, Park Güell, la Colònia Güell, El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona i molts altres llocs d'interès cultural i artístic.

La història d'aquesta família planteja temes i reflexions molt interessants.  Quin era el seu pensament, el seu criteri, la seva llengua d'expressió de l'ànima personal, els seus ideals, i quin sentit li havia trobat a la Vida?

Temes sobre la moral, l'ètica, la sensibilitat artística d'una mentalitat empresarial determinada, burgesa l'anomenen alguns historiadors,  i la seva concepció cultural, espiritual, social i econòmica que relaciona tràfec d'esclaus i l'esclavisme i l'explotació amb el mecenatge artístic i altres qüestions interessants?

He pensat que a més de bona literatura, també seria una gran sèrie per a una plataforma de televisió catalana.

El que necessita la cultura catalana, són continguts catalans no traduccions de sèries de Netflix i altres plataformes, alienes i alienadores, al català.

No us adoneu que ens estan descatalanitzant en català?

No us adoneu que la majoria de sèries són insubstancials. Heu perdut la noció de lo substancial?

La llista de personatges catalans que podrien ser arguments de sèries i obres de teatre és molt llarga.  Donem testimoni de la nostra història i els nostres valors i referents culturals de l'Esperit Català i la Catalanitat que participen, són una part dins el conjunt, dels valors i Esperit Universal de l'Humanisme?

Güell, seria un personatge, altres que m'han vingut al cap han sigut: Ramon Llull, Jaume I, Pau Casals.. I, una llarga llista de músics, artistes, esportistes, metges, arquitectes, poetes,....

He pensat sobre aquesta qüestió mentre visitava el Palau dels Güell de Barcelona, i anava fent fotos. 

Vet aquí algunes de les fotos que he fet al Palau Güell de Barcelona:

Personatges de la Família Güell

Pau Güell Roig

Joan Güell Ferrer

El 1818 marxà a Cuba, on es va fer ric principalment amb el mercadeig d'esclaus i el 1821 esdevingué el cap de l'associació d'empreses de l'Havana dedicades a la importació i exportació

Eusebi Güell Bacigalupi  Comte de Güell

Eusebi Güell i Bacigalupi va néixer al carrer d'Amèlia de Barcelona^[3] fill de Joan Güell i Ferrer (1800-1872), oriünd de Torredembarra, qui va obtenir una considerable fortuna amb el tràfic de negres durant la seva estada a Cuba, instal·lant-se al seu retorn a Barcelona on va promoure diverses indústries.^[4] Quant a la mare d'Eusebi Güell, fou fill de Francesca Bacigalupi i Dulcet (1823-1847),^[5] nascuda a Horta i dama de la noblesa genovesa, el germà de la qual tenia indústria tèxtil a Barcelona,^[6] concretament en la zona de Sants, l'empresa de la qual va ser reconvertida en el "Vapor Vell" quan posteriorment Joan Güell es va associar amb ell.

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

Llibre DOTZE

Nadal i el fet de nèixer de dalt

NADAL I EL NÉIXER DE DALT 

NADAL I NACIONALISME ESPIRITUAL GENUÍ 

Quina ensenyança cristiana es celebra per Nadal? Què és el que se celebra per “Nadal”?  Ens han adulterat la celebració tot tergiversant el seu sentit i significat original?  No sé si vaig errat, però jo ho veig així:

Cal que nasqueu de dalt (Bíblia. Ev. segons Sant Joan 5,6)

Dedico aquest escrit al meu admirat amic Mossèn Dalmau de Gallifa

 

Detall del quadre Bateig de Crist per Sant Joan Baptiste.  Verrocchio i Leonardo da Vinci

El Nadal s’associa al naixement d’un nen en terres de Galilea, terra del poble camita, descendents de Cam, on es parlava galileu, del qual es diu era fill de Déu i fins i tot hi ha qui diu que era el mateix Déu, que ha passat a la Història amb el nom de Crist. 

Aquest mot de Crist, però, no és originari de Galilea, és un mot que no és de llengua  vernacla o genuïna de Galilea, és  un mot derivat del llatí Christus, a la vegada derivat del grec Khristós. Aquest molt vol dir "ungit" o sigui batejat, que ha rebut quelcom de la Divinitat. Quin era el seu nom galileu?

Hi ha qui diu que aquest nen era la mateixa Divinitat. Uns diuen que la naturalesa divina es va fer també naturalesa humana. Hi ha qui diu que es deia Jesús i que com a adjectiu se li va posar El Crist. Hi ha qui el considera una mena d'avatar. Hi ha qui considera que va ser un personatge mitològic que no va existir mai. Hi ha qui considera que va ser un personatge històric. Hi ha qui el considera jueu sense fer distinció entre jueu camita i jueu semita. A la versió dels textos que van fer un "determinats traductors"  de Tradició Jahvehita, i que s'anomenà Bíblia Septuaginta es va traduir Crist per Maixiah o Mesies. Quina és la Veritat i quin és el significat que li dóna sentit? 

El naixement d'aquest infantó ens porta la imatge del pessebre on es diu que hi va néixer,  el qual és un estable o bé una cova on s’hi veu el naixement  d'aquest  nen amb el seu pare, Josep, la seva mare, Maria, un ase, un bou,  un pastor, un àngel i un estel del cel. A aquest nen se li poà el nom de Jesús Crist. Consultades fonts històriques ens diuen que el primer pessebre va ser creat per Sant Francesc d’Assís, qui per cert, no es deia Francesc ja que aquest va ser el nom adoptat com a monjo; el seu nom de pila baptismal era Joan Bernat i era nascut a Úmbria regió on s’hi parlava una llengua genuïna o vernacla pròpia que no era la llengua que avui es coneix com a italià ja que Itàlia encara no existia com a Estat.  

El mot de pessebre o pesebre, fa referència a una mena de menjadora feta per a animals que són a dins d’un estable. El mot pesebre, com els seus equivalents antics, presepe i l’occità presèp o presèpi són derivats del llatí “prae” que vol dir “davant de”. Va ser l’any 1223 que Sant Francesc d’Assís va fer una representació d’un pessebre vivent a un estable i davant d’una menjadora d’animals i és considera per molts com l’origen del que coneixem com a Pessebre. A Catalunya i regnes de la Corona d’Aragó, es tenen notícies que s’hi va representar a partir de l’any 1300, hom creu que portat pels frares franciscans. Cal preguntar-se: com es representava anteriorment el Nadal?

Art romànic català

Frontal altar art romànic de Cardet 

Camí "iniciàtic" cristianisme del Nou Testament: Anunciació (1 dalt esquerra) Adoració dels savis / mags ( 2 sota esquerra) Naixement de Crist (3 dalt dreta) Fugida o "exili" a Egipte perquè el rei Herodes el volia matar (4 a sota dreta)  Verge coronada (en el centre) La corona fa referència al Coneixement Celestial. 

Art romànic català Sant Joan de Bellcaire d’Empordà. Atribuït al Mestre d’Osomort. Colom, bateig de dalt. Llengües de foc. Do de llengües que infon l’Esperit Sant dels cristians autèntics. Llengües genuïnes o vernacles. Batejats Coronats. Segle XII.

Detall del quadre Bateig de Crist per Sant Joan Baptiste.  Verrocchio i Leonardo da Vinci. Renaixement. Segle XV.

Pentecostés (1596) El Greco. Museu del Prado de Madrid. El quadre forma part del Retaule del col·legi de Doña María de Aragón. El 1596, va signar el primer encàrrec important d'aquest període, el retaule per a l'església d'un seminari  agustinià de Madrid, conegut com el col·legi de Doña María de Aragón, pagat amb fons que aquesta senyora amb lligams amb Catalunya i els regnes de la Corona d’Aragó va especificar al seu testament. Segle XVI.

 

El Nadal és una celebració cristiana que fa referència a una ensenyança evangèlica relacionada amb el naixement de dalt.  

Es basa en una ensenyança evangèlica que va escriure Sant Joan i ens parla del fet de néixer en Esperit.

I, aquest nàixer en l’Esperit ho és en sentit  – personal i nacional -. El despertar és un fet humanista i és un fet nacionalista.

A nivell nacional, l’espiritualisme,  és  manifesta socialment com una voluntat democràtica que vol donat testimoni d’un esperit nacional o Genius Loci. Per a fer més entenedor el què vull dir, recomano la lectura del llibre L’Esperit de Catalunya (1946) del doctor Josep Trueta, nascut a les terres de Girona que va viure exiliat a Anglaterra. 

Trobo que resulta  significatiu el fet que actualment, quan han passat més de setanta anys, Catalunya té un altre exiliat de les terres de Girona a l’exili, tal és el cas del president Carles Puigdemont. La llista d’exiliats catalans és molt llarga, de persones i, durant molts segles al llarg de la Història. Aquest, però, és un altre tema.

Podem relacionar aquesta espiritualitat amb el sentiment nacional. I ens trobem que, sovint, aquesta voluntat espiritual es oprimida i reprimida per una marc legal que no deixa reeixir. Els cristians foren reprimits en els temps del Imperi de Roma, per les lleis del marc legal de la Constitució romana.

Això, segons el meu entendre, és el que passa actualment amb l'Esperit de Catalunya dins el marc legal de la Constitució d'Espanya. Potser hauríem de dir del Imperialisme espanyolista o més específicament de la voluntat imperial de l'espanyolisme castellanista  portat per un sentiment i una concepció cultural contrari al que s'identifica amb  la Tradició Cristiana del Nou Testament (TCNT), la de l'Esperit Sant i el do de llengües i reconeixement de les identitats nacionals naturals que és la pròpia del vernaclisme predicada pel Concili Vaticà II de l'Església Catòlica. 

La Tradició Johanita fa una lectura  celestial de Déu segons la qual el llibre de Déu és la Naturalesa. És diferent de la Tradició Jahvehita que es basa en referència a Jahveh i la seva Llei imposada a Moisès. A això es referien els cristians albigesos o càtars quan deien allò de Jahveh no és Déu, Déu és el Pare Celestial. El càtars ho deien en el mateix sentit que ho diu Sant Pau en els seus escrits.

L’esperit vivifica, la llei mata – aquesta és una ensenyança evangèlica relacionada amb aquest naixement de dalt.

Exemple de conversió. Diàleg entre Crist i Nicodem,  seguidor de Moisès i la Llei de Jahveh[1] 

Què diu l’evangeli segons sant Joan?

Ens parla del diàleg entre Crist  el camita galileu (Tradició Cristiana del Nou Testament) i  el jahvehita judaic Nicodem, sacerdot de Moisès (Tradició Jahvehita de l'Antic Testament) i ens diu el següent:

Crist va dir:

De veritat, de veritat et dic que el que no neix d’aigua i d’Esperit, no pot entrar en el regne de Déu. Qui neix de carn, és carn; qui neix d’Esperit és Esperit. 

Us és necessari néixer de nou. Ningú ha pujat al cel, sinó qui a baixat del cel. No t’estranyis que t’hagi dit: Cal que nasqueu de dalt (Ev. Segons Sant Joan 5,6)

 

Bateig de Crist per Sant Joan Baptiste.  Verrocchio i Leonardo da Vinci

Aquesta imatge de Crist batejat en el riu Jordà, és al meu entendre la més adient representació del néixer de dalt que es celebra per Nadal.

Té un sentit al·legòric o iniciàtic  en el sentit de bateig, de rebuda interior, que està més enllà dels fets històrics que s'expliquen de forma literal. 

El pessebre, l’arbre, el Tió  i d'altres elements habituals en aquesta celebració tenen també una interpretació cristiana.  

També s'han convertit en elements de "costums popular" i festius que sovint han amagat  l'ensenyança essencial original.

I, poden tenir també interpretacions paganes relacionades amb el significat zodiacalista, - solsticis i equinoccis-, del concepte Pare Celestial o Abba equiparables a religiositats  de cultes mesopotàmics i egipcis.

Crist va dir:

Els qui han nascut de dalt, parlen d’allò que han pensat, vist i sentit, però ningú terrenal accepta el seu testimoni (Ev. segons Sant Joan 31,32)

"...ningú terrenal accepta el seu testimoni" (Ev. segons Sant Joan 31,32)

Acabo dient:

Nadal, és la festa nacional dels nascuts de dalt.

Hi haurà hagut qui ho haurà entès. I hi haurà hagut qui no ho haurà entès.

En l’art romànic català es representa aquest “néixer de dalt”  o néixer en esperit a molt retaules. 

Retaule de Sant Esperit de l’església de Sant Llorenç de Morunys. 

Aquesta mena de retaules em sembla que també són un bon referent per a una bona felicitació de Nadal. 

Temple de la Sagrada Família de Gaudí 

Basílica de Sant Apol·linar el Nou de Ràvenna (La Romanya) seu dels cristians arrians de Tradició Johanita (Nou Testament) en un moment de la Història oposats als catòlics de Tradició Jahvehita (Antic Testament) de Roma

El colom del bateig de dalt en el centre rodejat per DOTZE figures que correspondrien als 12 apòstols. En el meu llibre DOTZE explico el seu significat celeste i ho relaciono amb les dotze constel·lacions zodiacals i el seu  Marc Referencial.

Observació: Nadal i Pentecostés en el fons tenen el mateix sentit que fa referència al fet de "néixer de dalt" 

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

---

[1] Els fariseus portaven les patilles (diminutiu del mot derivat del castellà “pata”, en català “pota”, diminutiu “potetes”)   molt llargues, no se les afaiten,  ja que no se les tallaven mai, i  es tallaven el tel del prepuci  en operació de fimosi (circumcisió) perquè Jahveh va dir – segons llegim a l’Antic Testament- que aquest seria senyal d’identificació del seu poble servidor. A les patilles les  anomenen peots. Jo no crec que Crist portés “peots”. Crist parla de l’Esperit amb “paràboles” no parla de “lleis” com feia Moisès quan predicava les lleis de Jahveh.

Jo no crec que Crist portés peots. Crist parla de l’Esperit amb “paràboles” no parla de “lleis” com feia Moisès quan predicava les lleis de Jahveh. 

Per altre cantó, cal tenir present que Jesucrist no es deia Jesucrist ja que Crist és un mot grec i Jesús vivia a Galilea no pas a Grècia. 

També cal reflexionar sobre el fet que en l’Anunciació, l’àngel va demanar-li a Maria que al seu fill concebut per l’Esperit Sant li posés Emmanuel, no pas Jesús.

Qui va posar el Nadal un dia senyalat astrològicament com a solstici dins el marc referencial de la religió? 

Qui va posar Sant Joan, Festa Nacional dels regnes de la Corona d'Aragó,  un dia senyalat astrològicament  com a solstici dins el marc referencial de la religió?

De tot això en parlo més abastament en el meu llibre DOTZE i convido al lectors a fer un puzle dins del marc referencial de la Tradició Jahvehita (Antic Testament) i la Tradició Johanita (Nou Testament)per mitjà de dotze escrits distribuïts en quatre parts: Foc, Aire, Aigua i Terra. Jo ho anomeno Zodiacalisme 

Llibre DOTZE Escriptures Heterodoxes de Jordi Salat

Referent a l'Esperit de Catalunya recomano la lectura del llibre 

l'Esperit de Catalunya de Josep Trueta