Wagner, els wagnerians catalans i la causa nacionalista catalana

 

WAGNER, ELS WAGNERIANS CATALANS 

I LA CAUSA NACIONALISTA CATALANA

Sovint es relaciona l'obra de Gaudí amb l'ideal wagnerià d'integrar diverses arts en una obra total.

Temple Sagrada Família de Gaudí. Barcelona ( Catalunya)

Descens del colom. Acte final  òpera «Parsifal» de Wagner

Crec que el sentiment nacionalista català està relacionat amb el pensament del gran músic alemany Richard Wagner. La relació catalans wagnerians  així ho confirma.

Vet aquí una síntesi dels més significatius:

Àmbit	Figures destacades
Poesia	Joan Maragall, Jeroni Zanné
Literatura i crítica	Manuel de Montoliu, Xavier Viura, Lluís Via
Composició	Felip Pedrell, Enric Morera, Pau Casals
Direcció i interpretació	Antoni Ribera, Francesc Viñas
Divulgació wagneriana	Joaquim Pena, Marsillach, Letamendi
Teatre i escenografia	Adrià Gual, Salvador Vilaregut
Pintura i surrealisme	Salvador Dalí

 Els independentistes catalans haurien de tenir-ho present. Entre d’altres motius, perquè aquesta relació comporta un marc mental dins el qual els europeus reconeixerien la necessitat que Catalunya  sigui reconeguda internacionalment i  amb ella altres nacions vernacles.  

Aquesta mentalitat comporta també un marc mental que les agermana dins d’un pla general dins el qual són subjecte lingüístic, cultural, social i polític.   

Aquest factor mental que escenifica un pensament no el veig present en els moviments independentistes catalans que es mouen pel sentiment català i els arguments historicistes que mantenen els fets passats  el record en la memòria. 

Sovint es relaciona l'obra de Gaudí amb l'ideal wagnerià d'integrar diverses arts en una obra total.

El simbolisme del colom que infon el do de llengües representa aquesta mentalitat i aquesta relació entre Wagner i Gaudí.

El colom  i el seu simbolisme també està relacionat amb  Carlemany, el Papa de Roma i l'art romànic.

Catedral d'Aquisgrà. Fundada per Carlemany

Basílica de Sant Pere de Roma

Tapís de  la Creació

El colom és el símbol referent del vernaclisme. El vernaclisme genuí, és el marc referencial  de la mentalitat  emergent dins la qual Catalunya hi té un lloc com a nació independent i tots els habitants de Catalunya, antics i nouvinguts, una identitat dins la qual es sentiran identificats holísticament com una part del Tot.

Jordi Salat

josalort@hotmail.com

L'ESTUPIDESA. Qui domina, no són els arguments de la dreta i l'esquerra. No són els arguments dels monàrquics o republicans. És l'Estupidesa

 

ELOGI DE L'ESTUPIDESA

La Dominadora que governa

Un dels mals que patim a Catalunya, és l’estupidesa. Qui governa  Catalunya   i domina a molts catalans darrera diverses aparences és l’Estupidesa (Estultícia o Follia en deia Erasme de Rotterdam). 

Erasme ho va escriure en el segle XVI, actualment, en el segle XXI, continua governant a Catalunya. I també a Europa. I, em sembla que  a tot el món. 

No són els arguments de la dreta i l'esquerra. No són els arguments dels monàrquics o republicans. És l'Estupidesa. Ella és la que domina la societat.

Erasme de Rotterdam  en va parlar en el llibre “Elogi de l’Estupidesa o Follia”; d’estúpids es veu que ja n’hi havia en el seu temps, segle XVI; ara segle XXI,  encara n’hi ha....

Si llegiu a Erasme de Rotterdam en veureu molts de retrats que identificareu amb comportaments de personatges actuals. Persones que veieu a la televisió, premsa i ràdio demanant-vos que els voteu a les eleccions generals, per presidir partits polítics, institucions culturals, Etc.

Erasme de Rotterdam Segle XV-XVI

En aquest llibre, quan la Follia, que vol dir Estultícia o Estupidesa, s'adreça al públic i es pregunta a qui s'està dirigint, afirma que tots els qui l'escolten i formen part del món són, en realitat, uns grans estúpids. 

Segons Erasme, ningú se n'escapa, ja que la condició humana està impregnada d'estupidesa i irracionalitat en tots els àmbits de la societat. De fet, de manera irònica, assenyala que els autèntics estúpids (o "necis") són pràcticament tothom, i desglossa quins col·lectius i actituds representen aquesta follia:

·       Els erudits, filòsofs i teòlegs: Sota la seva aparença de saviesa i serietat, es pensen que ho saben tot, s'enamoren de les seves pròpies paraules i viuen en una ignorància arrogant.

·       Els prínceps, reis i governants: Viuen envoltats de luxe buit, prenen decisions desastroses guiades per la vanitat i la ambició, i s'envolten d'aduladors que els fan creure que són gairebé déus.

·       Els religiosos i clergues (monjos, bisbes i papes): Erasme fa una crítica ferotge a l'Església de la seva època, assenyalant que molts clergues incompleixen allò que prediquen, preocupant-se més pel poder terrenal, les aparences i els ritus superficials que no pas per la veritable fe cristiana.

·       El conjunt del poble i les relacions quotidianes: La Follia defensa que allò que manté unida la societat no és la raó pura, sinó les nostres petites febleses. Per exemple, l'amistat i el matrimoni existeixen gràcies a l'auto engany, a la indulgència mútua i a passar per alt els defectes de l'altre (impulsats per l'amor propi i la comitiva de la Follia, com la Flàvia o l'Adulació).

En resum, per a Erasme de Rotterdam, tots els éssers humans tenen una quota  de Follia —Estultícia o Estupidesa—, i aquells que es creuen més assenyats i savis són sovint, des del punt de vista de la Follia, els més estúpids de tots.

Es com per reflexionar-hi, oi?

Jordi Salat

josalort@hotmail.com